Astrònom

Galileu és sovint referit com al pare de l'astronomia moderna.

L'Astrònom (c. 1668), de Johannes Vermeer.

Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que és l'astronomia.

Històricament, l'astronomia estava més preocupada per la classificació i descripció dels fenòmens celestials, mentre que els astroplans intentaven descriure aquest fenòmens i les diferències entre ells utilitzant lleis físiques. Hui en dia, aquesta distinció ha desaparegut. Els astrònoms professionals són individus altament educats que usualment tenen un doctorat en física o astronomia i que estan empleats en institucions o universitats.

A diferència de la majoria de científics, els astrònoms no poden manipular directament els objectes que estudien, i han de fer ús de detallades observacions per als seus descobriments. Generalment, els astrònoms usen telescopis i altres instruments òptics per a les seves observacions.

Història

Es considera com començament de l'astronomia l'estudi dels astres a l'antiga Babilònia per part dels seus sacerdots. Estudis recents de les inscripcions babilòniques mostren el coneixement extremadament precís que posseïen del seu cel nocturn. Els sacerdots de l'Antic Egipte també feien especial èmfasi en l'observació del cel, quedant reflectit en els denominats sostres astronòmics, dibuixats en moltes tombes del Vall dels Reis.

La combinació de les interpretacions religioses del cel, com alguna llegenda o mite, condueixen a una dualitat que avui nosaltres identifiquem com astrologia. És important tenir en compte que abans de 1750, aproximadament, no es feia distinció entre astronomia i astrologia.

Astrònoms famosos

Astrònom	Contribució
Hipparchus i Ptolemeu	Van determinar la posició d'unes 1000 estrellas brillants, van intentar explicar misteris astronòmics sense renunciar al model geocèntric del Univers comunament establert en la seva època, i van classificar els estels per la seva magnitud.
Aristarc de Samos	Primera persona que va proposar el model heliocèntric de l'Univers.
Nicolau Copèrnic	Va recolzar el model heliocèntric.
Galileu Galilei	Va ser el primer astrònom que va usar el telescopi per observar el cel. La Inquisició el va condemnar a arrest domiciliari pels seus descobriments, el qual va ser aixecat 359 anys després pel Papa Joan Pau II.
Johannes Kepler	Va suggerir la òrbita el·líptica dels planeta s, i va proposar lleis sobre el seu moviment actualment conegudes com Lleis de Kepler.
Johannes Hevelius	Ha estat anomenat el pare de la topografia lunar.
Isaac Newton	Va publicar Philosophiae naturalis principia mathematica , també anomenat els Proxypia , en (1687), contenint Les lleis de Newton del moviment, les quals són fonamentals per a la mecànica celeste i expliquen les Lleis de Kepler. Va predir les òrbites dels planetes.
Subrahmanyan Chandrasekhar	Va treballar en els mecanismes interns de les estrelles. És particularment conegut per determinar l'efecte de la relativitat especial en els estels, incloent el primer càlcul del límit de Chandrasekhar, sense calculadora, durant un viatge en vaixell.
Henrietta Swan Leavitt	Catalogar estrelles variables Cefeidas en les Núvols de Magallanes. el 1912 va descobrir la relació entre lluminositat i periodicitat de les Cefeides - determinant per al posterior treball de Hertzprung.
Ejnar Hertzprung	Va determinar la distància a diverses Cefeidas, quan les estrelles eren detectades en altres galàxies com Andròmeda, la distància a aquestes galàxies quedava determinada.
Edwin Hubble	Va descobrir la expansió de l'univers. El telescopi espacial Hubble porta el seu nom en honor seu.
Carl Sagan	Reconegut educador i escriptor. Autor de la sèrie "Cosmos". Va morir el 1996.
Alan Guth	Va elaborar la primera formulació de la "Teoria de l'Univers inflacionari". Actualment és viu i és un investigador de MIT.

Vegeu també

• Llista d'astrònoms
• Astronomia amateur
• Interacció Alquímia-Astrologia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astrònom