Astrònom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna.
L'Astrònom (c. 1668), de Johannes Vermeer

Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia. Històricament, l'astronomia estava més preocupada per la classificació i descripció dels fenòmens celestials, mentre que els astroplans intentaven descriure aquests fenòmens i les diferències entre ells utilitzant lleis físiques. Avui en dia, aquesta distinció ha desaparegut. Els astrònoms professionals són individus altament qualificats que usualment tenen un doctorat en física o astronomia i que estan empleats en institucions o universitats.

A diferència de la majoria de científics, els astrònoms no poden manipular directament els objectes que estudien, i han de fer ús de detallades observacions per als seus descobriments. Generalment, els astrònoms utilitzen telescopis i altres instruments òptics per a les seves observacions.

Es considera que l'astronomia s'inicià amb l'estudi dels astres pels sacerdots de l'antiga Babilònia. Estudis recents de les inscripcions babilòniques mostren el coneixement extremadament precís que posseïen del seu cel nocturn. Els sacerdots de l'Antic Egipte també feien especial èmfasi en l'observació del cel, quedant reflectit en els denominats sostres astronòmics, dibuixats en moltes tombes de la Vall dels Reis.

La combinació de les interpretacions religioses del cel, com alguna llegenda o mite, condueixen a una dualitat que avui nosaltres identifiquem com astrologia. És important tenir en compte que abans de 1750, aproximadament, no es feia distinció entre astronomia i astrologia.

Astrònoms famosos[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista d'astrònoms
Astrònom Contribució
Hiparc de Nicea i Ptolemeu Van determinar la posició d'unes 1000 estrelles brillants, van intentar explicar misteris astronòmics sense abandonar el model geocèntric de l'Univers, fermament establert en la seva època, i van classificar els estels per la seva magnitud.
Aristarc de Samos Primera persona que va proposar el model heliocèntric de l'Univers.
Nicolau Copèrnic Va recolzar el model heliocèntric.
Galileu Galilei Va ser el primer astrònom que va usar el telescopi per observar el cel. La Inquisició el va condemnar a arrest domiciliari pels seus descobriments, el qual va ser aixecat 359 anys després pel Papa Joan Pau II.
Johannes Kepler Va suggerir l'òrbita el·líptica dels planetes, i va proposar lleis sobre el seu moviment actualment conegudes com Lleis de Kepler.
Johannes Hevelius Ha estat anomenat el pare de la topografia lunar.
Isaac Newton Va publicar Philosophiae naturalis principia mathematica , també anomenat els Proxypia , en (1687), contenint Les lleis de Newton del moviment, les quals són fonamentals per a la mecànica celeste i expliquen les Lleis de Kepler. Va predir les òrbites dels planetes.
Subrahmanyan Chandrasekhar Va treballar en els mecanismes interns de les estrelles. És particularment conegut per determinar l'efecte de la relativitat especial en els estels, incloent el primer càlcul del límit de Chandrasekhar, sense calculadora, durant un viatge en vaixell.
Henrietta Swan Leavitt Va catalogar estrelles variables cefeides en els Núvols de Magallanes. El 1912 va descobrir la relació entre lluminositat i periodicitat de les cefeides, fet determinant per al posterior treball de Hertzprung.
Ejnar Hertzprung Va determinar la distància a diverses cefeides. Quan les estrelles eren detectades en altres galàxies, com ara Andròmeda, la distància a aquestes galàxies també quedava determinada.
Edwin Hubble Va descobrir l'expansió de l'univers. El telescopi espacial Hubble porta el seu nom en honor seu.
Carl Sagan Reconegut educador i escriptor. Autor de la sèrie "Cosmos". Va morir el 1996.
Alan Guth Va elaborar la primera formulació de la "teoria de l'Univers inflacionari". Actualment és viu i és un investigador del MIT.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astrònom