Stephen Hawking

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Stephen Hawking
Stephen William Hawking
Stephen William Hawking
Naixement 8 de gener de 1942 (1942-01-08) (72 anys)
Oxford, Regne Unit
Residència Regne Unit
Nacionalitat Britànic
Camp Matemàtiques aplicades
Física teòrica
Universitat Universitat d'Oxford
Universitat de Cambridge
Assessorament acadèmic   Dennis Sciama
Estudiants doctorals   Bruce Allen
Fay Dowker
Malcolm Perry
Bernard Carr
Gary Gibbons
Raymond Laflamme
Treball(s) Forats negres
Cosmologia
Gravetat quàntica
Premis importants Premi Príncep d'Astúries
Medalla Copley
Religió Ateu[1]

Stephen William Hawking CBE FRS CH FRSA (Oxford, 8 de gener de 1942) és un físic anglès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 8 de gener de 1942, 300 anys després de la mort de Galileu Galilei. Originari d'una família resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Quan Stephen tenia vuit anys, la seva família es va mudar a St Albans, un poble a uns 30 km al nord de la capital britànica, on als onze anys Stephen va anar a l'escola, i després al Col·legi Major Universitari a Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtiques, a pesar que el seu pare hauria preferit que estudiés medicina, però pel fet que les matemàtiques no podien estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiar física. Després de tres anys i no molt de treball se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals.

Posteriorment Hawking va anar a la Universitat de Cambridge per a investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea a Oxford en aquells moments. El seu supervisor va ser Dennis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a càrrec de Fred Hoyle, que estava treballant a Cambridge. Després d'aconseguir el Doctorat va passar a ser Investigador, i més tard Professor als Col·legi de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia el 1973, Stephen va entrar al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica, i des de 1979 ocupa el lloc de Professor titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques. La càtedra va ser fundada el 1663 amb fons concedits al testament del Reverend Henry Lucas, el qual havia sigut membre del parlament per la Universitat. Va ser primer coberta per Isaac Barrow, i després, el 1669, per Isaac Newton. Aquest càrrec l'ha mantingut fins a l'1 de novembre de 2009, data en la qual va passar al també físic Michael Green.[2]

Investigacions[modifica | modifica el codi]

Stephen Hawking ha treballat en les lleis bàsiques que governen l'univers. Junt amb Roger Penrose va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el Big Bang i un final dins de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX. Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.

« No dic que Déu no existexi. Déu és el nom que la gent li dóna a la raó per què som aquí. Però, crec que aquesta raó són les lleis de la física i no algú amb qui podem tenir una relació personal. »
— Stephen Hawking[3]
« Hom podria preguntar què hi havia abans, però la resposta és que no hi havia res abans del Big Bang, de la mateixa manera que no hi ha res més al sud del Pol Sud. »
— Stephen Hawking[3]

Esclerosi lateral amiotròfica[modifica | modifica el codi]

Stephen Hawking està severament discapacitat per patir esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la qual cosa no li impedeix mantenir la seva alta activitat científica i pública. Els seus primers símptomes de la malaltia van aparèixer durant la seva estada a Oxford i finalment va ser diagnosticat d'ELA als 21 anys, just abans del seu primer matrimoni. En aquell moment els doctors li van pronosticar que no viuria més de 2 o 3 anys (temps de supervivència normal d'aquesta malaltia), però per motius desconeguts és de les poques persones que ha sobreviscut molts més anys, encara que patint l'avanç progressiu de la seva discapacitat.

El 1985 va patir una traqueotomia i des de llavors utilitza un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment ha anat perdent l'ús dels seus braços i cames, així com de la resta de la musculatura voluntària, incloent la força del coll per a mantenir el cap dret; malgrat tot, la seva mobilitat és pràcticament nul·la. La cadira de rodes que utilitza en públic està controlada per un ordinador que en Hawking dirigeix mitjançant lleus moviments de cap i ulls, cosa que també li permet seleccionar paraules i frases en el sintetitzador de veu.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

El professor Hawking té dotze doctorats honorífics, ha guanyat el CBE el 1982 i va ser designat Company d'Honor el 1989. És el receptor de nombrosos premis, guardons i medalles i és Membre d'Honor de la Royal Society i de la U S National Academy of Sciencies. Stephen Hawking continua combinant la vida en família (té tres fills i un nét) i la seva investigació en física teòrica junt amb un extens programa de viatges i conferències.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Les seves nombroses publicacions tècniques inclouen:

  • Estructura a gran escala de l'espai temps amb G. F. R. Ellis.
  • Relativitat general : Revisió en el centenari d'Einstein amb W. Israel.
  • 300 anys de gravetat amb W. Israel.

Stephen Hawking ha publicat cinc llibres de divulgació:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The 50 Most Brilliant Atheists of All Time» (en anglès). Brainz.org. [Consulta: 22/7/2013].
  2. La Vanguardia - Lina María Aguirre. «El sucesor de Hawking» (en castellà), 03-11-2009. [Consulta: 26-11-2009].
  3. 3,0 3,1 10 Questions to Stephen Hawking TIME, 15 de novembre del 2010. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Articles a la xarxa[modifica | modifica el codi]