Quinta essència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La quinta essència (del llatí quinta essentia) és una concepció procedent de l'Antiguitat que es refereix al nucli essencial, a la part més subtil d'una substància.[1] En aquest context és sinònim d'èter. En el sistema físic d'Aristòtil, és la quinta substància de la qual són formats els cels i els astres i és superior als quatre elements del 'món sublunar': terra, aigua, aire i foc.[2] En l'alquímia de l'edat mitjana, la quinta essència o èter era un hipotètic cinquè element de la natura, al costat dels quatre elements clàssics. En cosmologia, la quinta essència és una forma hipotètica d'energia que es postula per explicar les observacions de l'univers en expansió accelerada. La quinta essència és un tipus d'energia del buit, amb una equació d'estat de la forma:


\ p = w\rho

p\, és la pressió,
\rho\, és la densitat.

Si w<-1/3, la quinta essència actua com un camp repulsiu. Atès que l'energia fosca té precisament aquest efecte, fenomenològicament l'energia fosca és una forma de quinta essència.

En general, el paràmetre w pot variar en escales de temps cosmològiques, tot i que alguns teòrics es refereixen a la quinta essència amb w variable amb el nom de kinescencia, per distingir-la d'altres formes d'energia que tenen un w constant.

El terme quinta essència tampoc es fa servir per formes hipotètiques d'energia amb w>-1/3. Una constant cosmològica no nul·la correspon al cas w=-1, sense variació temporal.

En una cosmologia no estàndard com la de l'Expansió còsmica en escala, de C. Johan Masreliez, la quinta essència és w=-1/3, el que implica la curvatura de l'espai-temps.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «quinta essència». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «quinta essència». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.