Cosmologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cosmologia
WMAP.jpg
Temes relacionats
modifica

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala. El terme fou introduït per l'escolàstica i el racionalisme alemany i prové del grec antic κοσμολογία (κόσμος món en ordre i λογια discurs). Tracta de l'origen, l'estructura i les lleis de l'Univers. Es relaciona amb la filosofia i la religió, tot i que actualment se l'utilitza només per a designar una branca de l'astronomia. La cosmologia és la més antiga de les ciències. La recerca dels nostres orígens no ha deixat de fascinar la humanitat. Històricament se sol dividir en quatre etapes: Grega, Medieval, Moderna i Contemporània.

Cosmologia grega[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cosmologia grega

La cosmologia va ser el primer tema estudiat pels filòsofs grecs, i al llarg de la història de l'Antiga Grècia. Els astrònoms Èudox de Cnidos, Hiparc i Claudi Ptolemeu, es decantaren pel geocentrisme. Els cosmòlegs grecs s'inclinaren per una limitació espacial de l'Univers, temporalment etern, ordenat segons lleis constants, amb repeticions cícliques.

Cosmologia medieval[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cosmologia medieval

La concepció aristotèlica es prolongà durant l'edat mitjana, si bé el cristianisme introduí importants innovacions en la cosmologia, amb idees com la divina providència, creació, miracle, entre d'altres.

Cosmologia moderna[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cosmologia moderna

Les aportacions de Copèrnic, Giordano Bruno, Galileu Galilei, Kepler, i Newton, entre d'altres, revolucionaren les idees de l'antiguitat, i de l'època medieval.

Cosmologia contemporània[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cosmologia contemporània

Els descobriments de les ciències van fer que a finals del segle XIX, i principis del segle XX, es pogués crear un corpus en què la cosmologia, lluny de les especulacions de segles anteriors, pren un contingut científic, basat en els descobriments en astronomia, teoria de la relativitat i mecànica quàntica. La cosmologia contemporània esdevé, des d'un conjunt d'especulacions, en una autèntica ciència. A partir d'aquí, queden una sèrie de temes d'interès pels científics:

Futur[modifica | modifica el codi]

  • L'abundància de matèria, i falta d'antimatèria. Possiblement deguda a la violació de la simetria CP (càrrega, paritat). Degut a aquesta violació de la càrrega-paritat, la matèria, i l'antimatèria, no s'haurien aniquilat mútuament totalment. Una petita quantitat de matèria hauria sobreviscut a l'aniquilació, perquè una part de l'antimatèria s'hauria desintegrat en matèria.
  • La forma de l'Univers. La geometria de l'Univers, presa com un tot, no ha estat encara definida per la ciència. S'ha interpretat la cartografia del fons còsmic de microones feta per satèl·lit WMAP com una ratificació del model cosmològic vigent, és a dir: un Univers pla, infinit, i en expansió accelerada. Una interpretació alternativa d'aquestes dades proposa un Univers dodecaèdric de Poincaré, on les cares oposades estarien connectades, de tal manera que sortint per una s'entra per l'altre.
  • La teoria inflacionària. El model estàndard del Big Bang calent erra en l'objectiu en dos ordres de magnitud quan intenta explicar les inhomogeneitats observades pel COBE en la radiació de fons (la nau Planck, que serà llançada el 2007, farà un mapa més detallat) per aquest motiu es postula un Univers primigeni inflacionari, amb una expansió molt superior a la que s'observa actualment.
  • L'expansió creixent de l'Univers. Diverses observacions suggereixen que l'Univers està en expansió creixent. Això podria ser explicat per diferents mecanismes no ben coneguts. En el futur es podrà esbrinar, potser, quin és el responsable de l'expansió creixent.
  • S'intenten detectar les ones gravitatòries, produïdes per diferents fenòmens, amb els observatoris LIGO de Hanford, Washington, i Livingston (Louisiana), a més hi ha el detector TAMA 300 (Fora de funcionament a causa d'un terratrèmol), el GEO 600, patrocinat pel Regne Unit i Alemanya, VIRGO, patrocinat per Itàlia i França. A finals de 2003 entraran en funcionament sis nous detectors d'ones gravitatòries: dos a Hanford, un a Livingston, a Hannover, a Pisa, i a Tòquio.
  • El projecte Supernoves i Cosmologia està preparant la posada en òrbita del telescopi SNAP.
  • El projecte d'observatori en òrbita GLAST.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosmologia Modifica l'enllaç a Wikidata