Hiparc de Nicea
 |
Aquest article tracta sobre un tema bàsic que és d'interès general però és tanmateix molt curt. És important que temes bàsics com aquests tinguin la informació que cal a la Viquipèdia, i seria convenient que aquest article fos expandit substancialment. Quan aquest tema tingui la informació necessària, elimineu-ne aquest avís. |
 |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió) |
Hiparc de Nicea, Hipparchus, Ἵππαρχος, (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes. És un dels astrònoms més importants de l'antiguitat. És inventor de l'astrolabi i va elaborar el primer catàleg d'astres de la història.
Taula de continguts |
[modifica] Vida
No ens ha arribat cap document que indiqui la data i el lloc del seu naixement i mort, però sabem del cert que va viure durant el segle II aC. Es creu que era originari de la població de Nicea, l'actual Iznik (Turquia). Entre els anys 161 i 127 abans de Crist va viure a l'illa de Rodes (Grècia), on va realitzar la majoria de les seves investigacions científiques.
Va concloure que l'any solar dura 365 dies i sis hores, i no es va equivocar gens, només que ara ho coneixem amb més precisió. Actualment sabem que la Terra triga 365,242199 dies a fer una volta al Sol, que són una miqueta menys del que va calcular Hiparc: corresponen a cinc hores quaranta-vuit minuts, quaranta-sis segons i encara un xic més.
A més, és l'inventor de l'astorlabi, un aparell per a mesurar l'altura dels astres, i del teodolit, que mesura la posició i magnitud dels astres. Hiparc va dedicar gran part de la seva vida a observar els estels. Va elaborar un catàleg d'astres amb diverses informacions sobre cada un d'ells: és el més antic que coneixem.
Es va veure eclipsat per l'aparició d'una estrella nova l'any 134 aC: la Nova Scorpii, que va estudiar amb profunditat. També va ser director de la gran Biblioteca d'Alexandria. Va dibuixar diversos mapes del món que emprava per a calcular les distàncies entre els llocs. També són importants les seves aportacions en el món de la trigonometria; per a ell, una eina imprescindible per a conèixer el firmament.
[modifica] Aportacions
[modifica] Primer catàleg
És l'autor del primer catàleg d'astres que contenia la posició en coordenades eclíptiques de 1080 estrelles. Va fixar la posició del equinocci de primavera sobre el fons d'estrelles.
Amb el propòsit d'elaborar tal catàleg, Hiparc va inventar instruments, especialment el teodolit, per a indicar posicions i magnituds, de manera que fóra fàcil descobrir si les estrelles morien o naixien, si es movien o si augmentaven o disminuïen de brillantor.
Va classificar els astres segons la seva brillantor; és a dir, la seva sensació lluminosa. Amb aquest objectiu, va construir una escala de magnituds on les estrelles de primera magnitud són les més brillants i les de sisena es troben al límit de visibilitat. L'escala d'intensitat lluminosa d'Hiparc de Nicea ha constituït la base de l'escala que utilitzen els astrònoms d'avui, que és més precisa, i qualifica també tots aquells astres que van més enllà de la visibilitat humana i s'han d'observar amb un telescopi.
[modifica] Precessió dels Equinoccis
Gràcies a la classificació sistemàtica de les estrelles i a la utilització de coordenades eclíptiques, Hiparc va fer el seu gran descobriment: la precessió dels equinoccis. Tot comparant les seves coordenades estel·lars amb les registrades pels astrònoms Timorachis i Aristil uns dos segles abans, es va adonar que les longituds havien variat de forma uniforme, sense que s'haguera produït cap variació en les latituds. Va fixar el valor de la precessió en 45 segons d'arc en un any, valor molt pròxim als 50,27 segons acceptats actualment. La posició del punt Àries la va realitzar pel mateix procediment que Timocaris, l'observació d'un eclipsi total de Lluna prop dels equinoccis.
Hiparc va interpretar justament este fenomen com un desplaçament del punt equinoccial Àries i no de les estrelles.
[modifica] Distinció entre l'any sideral i l'any tròpic
Després de mesurar el valor de la precessió dels equinoccis, i conseqüència d'això, Hiparc va diferenciar entre l'any sideral i l'any tròpic i en va establir la duració en 365d 6h 10m per al primer i 365d 5h 55m per al segon amb una falta de precisió d'un minut i 6 minuts 15 segons respectivament. Va puntualitzar que el que s'havia d'adoptar era l'any tròpic per ser el que està en harmonia amb les estacions.
[modifica] Millora la mesura de la distància a la Lluna
Va calcular la distàcia de la Terra a la Lluna per mitjà de l'observació de diversos eclipsis lunars totals de duració màxima. La distància ja havia estat mesurada per l'astrònom Aristarc de Samos, però Hiparc va aconseguir arribar a un resultat més precís.
[modifica] Invenció de la trigonometria
D'altra banda, Hiparc és el primer en parlar de trigonometria, la qual consisteix en relacionar les mesures angulars amb les linials. Les necessitats d'eixe tipus de càlculs és molt freqüent en l'astronomia. Hiparc va construir una taula de cordes, que equival a la moderna taula de sinus. Amb l'ajuda de la taula en qüestió, va poder relacionar fàcilment els costats i els angles de tot triangle pla. Ara bé, els triangles dibuixats sobre la superfície de l'esfera celeste no són plans, sinó esfèrics. Així va ser com es va endinsar en el camp de la trigonometria esfèrica.
[modifica] Millora la mesura de l'obliqüitat de l'Eclíptica
Va millorar de la mesura de l'obliqüitat de l'Eclíptica ja realitzada per Eratòstenes.
[modifica] Paral·lels i meridians
En el camp de la geografia, va ser el primer a dividir la Terra en meridians i paral·lels. En aquesta línia, va fer ús per primera vegada dels conceptes de longitud (geografia) i latitud d'un lloc. A més, va intentar projectar fidelment la Terra esfèrica en un mapa en dues dimensions.
[modifica] Enllaços externs
- Hiparc
- Hipparchus of Rodes (anglès)
