Hiparc de Nicea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hiparc de Nicea
Imatge d'Hiparc segons segons una antiga moneda.
Imatge d'Hiparc segons segons una antiga moneda.
Naixement vers 190 aC
Nicea, actualment Iznik (Turquia)
Mort vers 120 aC
probablement illa de Rodes
Camp Astronomia i matemàtiques
Ha influenciat Ptolomeu
Influències de Aristòtil
Eratòstenes
Apol·loni de Perge

Hiparc de Nicea - Hipparchus (llatí), Ἵππαρχος (grec antic) - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes. És un dels astrònoms més importants de l'antiguitat. És inventor de l'astrolabi i va elaborar el primer catàleg d'estels de la història.

Biografia[modifica | modifica el codi]

No s'han conservat gaires dades biogràfiques d'aquest personatge, però no hi ha dubte que va viure durant el segle II aC. Per algunes fonts antigues,[1] sabem que era originari de la població de Nicea, l'actual Iznik (Turquia), com també en donen testimoni algunes monedes de Nicea dels segles segon i tercer de la nostra era.

Les seves observacions astronòmiques estan acreditades per l'Almagest de Ptolomeu que detalla una sèrie d'observacions dels equinoccis fetes per Hiparc des de l'any 162 fins al 128. Ptolomeu també diu que les observacions datades entre el 141 i el 127 van ser fetes a l'illa de Rodes. Per això, se suposa que Hiparc va passar els seus últims anys de vida en aquesta illa. Ptolomeu, en un altre de les seves obres (Sobre les fases de les estrelles fixes) també li atribueix observacions fetes anteriorment a la regió de Bitínia[2] a la que hi ha Nicea, el seu suposat lloc de naixement.

Això no obstant, és un dels astrònoms de l'antiguitat del que menys coneixem la seva obra. Només s'ha conservat fins als nostres dies un text seu sencer: un comentari sobre Àrat de Soli i Èudox de Cnidos,[3] que tracta sobre la predicció del clima a partir de les constel·lacions i l'astrologia. En el seu llibre final es troba la descripció del catàleg d'estrelles (vegeu més avall).

L'aportació més important de la seva obra va ser la de treure l'astronomia grega clàssica de les seves visions teòriques i idealistes i portar-la cap a la precisió i l'empirisme més exacte.[4]

Segons Ptolomeu, Hiparc va utilitzar instruments (en plural) de la seva invenció per a prendre les mesures. Un d'ells sembla ser un gnòmon portàtil que podria ser un precedent dels nostres teodolits. També se li ha atribuït la construcció de l'astrolabi pla.[5]

Aportacions[modifica | modifica el codi]

Per a poder “matematitzar” l'astronomia era necessari un coneixement més precís dels triangles plans. Aquesta feina, segons Teó d'Alexandria, va ser abordada per Hiparc en construir una taula de cordes. Malauradament aquesta taula no s'ha conservat i només se sap alguna cosa pel comentari de Teó. Aquesta taula estava basada en la divisió babilònica de la circumferència en 360° de 60 minuts cadascun. Les cordes estaven calculades en intervals de 7,5° pel mètode d'interpolació lineal.[6] Encara que molt menys precisa que la taula de Ptolomeu, resultava suficient per a l'astronomia antiga.

Hiparc s l'autor del primer catàleg d'estrelles que contenia la posició de 850 estrelles.[7] En el seu únic llibre conservat hi ha 859 dades numèriques de 374 estrelles però, curiosament, només 2 són longituds i no hi ha cap latitud. La majoria de les dades són les longituds dels punts eclíptics pels quals sorgeixen les estrelles o les seves coordenades equatorials.[8]

Gràcies a la classificació sistemàtica de les estrelles i a la utilització de coordenades eclíptiques, Hiparc va descobrir el que avui es coneix com la precessió dels equinoccis. Tot comparant les seves coordenades estel·lars amb les registrades pels astrònoms anteriors: Timòcaris d'Alexandria i Arístil·los, es va adonar del lent i constant moviment d'est cap a oest dels punts equinoccial i solsticial de les estrelles fixes.[9] Va fixar el valor de la precessió en 45 segons d'arc en un any, valor molt pròxim als 50,27 segons acceptats actualment. La posició del punt Àries la va realitzar pel mateix procediment que Timòcaris d'Alexandria: l'observació d'un eclipsi total de Lluna prop dels equinoccis.[10]

Després de mesurar el valor de la precessió dels equinoccis, i a conseqüència d'això, Hiparc va diferenciar entre l'any sideri i l'any tròpic[11] i en va establir la duració en 365d 6h 10m per al primer i 365d 5h 55m per al segon amb una manca de precisió d'un minut i 6 minuts 15 segons respectivament. Va puntualitzar que el que s'havia d'adoptar era l'any tròpic per ser el que està en harmonia amb les estacions.

Així mateix no hi ha dubte que Hiparc va establir models matemàtics dels moviments del Sol i la Lluna, probablement basats en excèntriques i epicicles, perquè Ptolomeu ens en parla,[12] però no va establir models per als planetes.

En el camp de la geografia, va ser el primer a dividir la Terra en meridians i paral·lels. En aquesta línia, va fer ús per primera vegada dels conceptes de longitud (geografia) i latitud d'un lloc. A més, va intentar projectar fidelment la Terra esfèrica[13] en un mapa en dues dimensions.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Per exemple: els Suidae Lexicon, edició d'Immanuel Bekker (1854), pàgina 536.
  2. Grashsoff , pàgina 7.
  3. Grashsoff , pàgina 52.
  4. Hockey, pàgina 511.
  5. Brummelen. Pàgina 68.
  6. Brummelen. Pàgina 41 i següents.
  7. Evans, pàgina 266.
  8. Evans, pàgina 267. En aquesta pàgina i les següents hi ha una interessant discussió sobre l'abast del catàleg d'Hiparc.
  9. Evans, pàgina 246.
  10. Evans, pàgina 251.
  11. Grasshoff, pàgina 205 i següents.
  12. Brummelen, pàgina 36.
  13. Gregersen, pàgines 113 i següents.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiparc de Nicea Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Hipparchus Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat el 22 Desembre 2012
  • Hiparc
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hiparc de Nicea» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.