Astrolabi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Astrolabi persa del segle XVIII.

Un astrolabi (del llatí medieval astrolabium i aquest, format a partir del grec antic ὁ ἀστρολάβος ‘esfera armil·lar‘, lit.: ‘agafador d'estels’: ἀστρο- ‘d'estels, estel·lar, astro-’ + λαμβάνειν ‘agafar’) és un instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien saber la latitud a la qual es trobaven.[1] A l'Edat Mitjana, el mot presenta en català les formes astrelau, stralabi, [a]strelabre.

Història[modifica | modifica el codi]

Astrolabi andalusí del segle XI (M.A.N., Madrid).

Segons les fonts, l'astrolabi ja era conegut pels egipcis al segle III aC. Tot i així Ptolomeu fou el primer que el va descriure i perfeccionar. Segles més tard, els àrabs el milloraren substancialment convertint l'astrolabi en un instrument més avançat i perfeccionat. Va ser introduït a Europa occidental durant l'edat mitjana. Arribà a la península Ibèrica amb els àrabs, i fou adaptat a la numeració llatina i construït per primera vegada a Catalunya per Sunifred Llobet, de Barcelona. Posteriorment l'astrolabi va ser substituït per l'octant, el quadrant i el sextant.

La seva invenció va suposar un gran avanç per a l'astronomia de l'antiguitat, ja que la possibilitat de mesurar angles permet, per mitjà de la trigonometria, mesurar distàncies inaccessibles. L'astrolabi fou usat durant l'edat mitjana pels navegants per a calcular la seva posició mitjançant la latitud així doncs, l'astrolabi es converteix en un instrument nàutic. Més tard fou substituït per l'octant i posteriorment pel sextant.

Parts d'un astrolabi[modifica | modifica el codi]

Dibuix esquemàtic de com es fa servir un astrolabi per mesurar altures

La seva part frontal s'anomena "rete" i s'utilitzava per fer mesures astronòmiques, com per exemple establir l'hora diürna o nocturna després de trobar l'altura del Sol o d'una estrella. El dors s'anomena "mater", i servia per mesurar altures, distàncies o profunditats.

Quadrat d'ombres[modifica | modifica el codi]

El quadrat d'ombres és una escala quadrada o rectangular que es troba sovint al dors dels astrolabis. Serveix per mesurar altures i distàncies simulant la relació entre un gnòmon i la seva ombra. Les dues escales presents als quadrats d'ombres s'anomenen umbra recta i umbra versa; a cada valor d'una correspon un valor de l'altra.

L'umbra recta simula l'ombra projectada sobre un pla horitzontal per un gnòmon vertical quan el Sol té una altura sobre l'horitzó d'entre 0° i 45°, mentre que l'umbra versa ho simula per a una altura d'entre 45° i 90°.

Utilització[modifica | modifica el codi]

Els astrolabis eren utilitzats per resoldre problemes geomètrics, com calcular altures o profunditats. Per fer això s'agafaven punts de referència i mitjançant l'astrolabi es calculaven els angles pertinents. L'astrolabi nàutic era una versió més simplificada i tenia l'opció de mesurar la latitud mitjançant càlculs amb els astres. El seu pes elevat permetia que l'astrolabi es mantingués perpendicular a l'horitzó.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ibn Al-Samḥ. El Kitāb al-ʿamal bi-l-asṭurlāb (Llibre de l'ús de l'astrolabi) d'Ibn Al-Samḥ: estudi i traducció. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 26–. ISBN 978-84-7283-085-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]