Astrolabi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Astrolabi persa del segle XVIII.

Un astrolabi (del llatí medieval astrolabium i aquest, format a partir del grec antic ὁ ἀστρολάβος ‘esfera armil·lar‘, lit.: ‘agafador d'estels’: ἀστρο- ‘d'estels, estel·lar, astro-’ + λαμβάνειν ‘agafar’) és un instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien saber la latitud a la qual es trobaven.[1] A l'Edat Mitjana, el mot presenta en català les formes astrelau, stralabi, [a]strelabre.

Història[modifica | modifica el codi]

Astrolabi andalusí del segle XI (M.A.N., Madrid).

Segons les fonts, l'astrolabi ja era conegut pels egipcis al segle III aC. Tot i així Ptolomeu fou el primer que el va descriure i perfeccionar. Segles més tard, els àrabs el milloraren substancialment convertint l'astrolabi en un instrument més avançat i perfeccionat. Va ser introduït a Europa occidental durant l'edat mitjana. Arribà a la Península Ibèrica amb els àrabs, i fou adaptat a la numeració llatina i construït per primera vegada a Catalunya per Sunifred Llobet, de Barcelona. Posteriorment l'astrolabi va ser substituït per l'octant, el quadrant i el sextant.

La seva invenció va suposar un gran avanç per a l'astronomia de l'antiguitat, ja que la possibilitat de mesurar angles permet, per mitjà de la trigonometria, mesurar distàncies inaccessibles. L'astrolabi fou usat durant l'edat mitjana pels navegants per a calcular la seva posició mitjançant la latitud així doncs, l'astrolabi es converteix en un instrument nàutic. Més tard fou substituït per l'octant i posteriorment pel sextant.

Parts d'un astrolabi[modifica | modifica el codi]

Dibuix esquemàtic de com es fa servir un astrolabi per mesurar altures

La seva part frontal s'anomena "rete" i s'utilitzava per fer mesures astronòmiques , com per exemple establir l'hora diürna o nocturna després de trobar l'altura del Sol o d'una estrella. El dors s'anomena "mater", i servia per mesurar altures, distàncies o profunditats.

Quadrat d'ombres[modifica | modifica el codi]

El quadrat d'ombres és una escala quadrada o rectangular que es troba sovint al dors dels astrolabis. Serveix per mesurar altures i distàncies simulant la relació entre un gnòmon i la seva ombra. Les dues escales presents als quadrats d'ombres s'anomenen umbra recta i umbra versa; a cada valor d'una correspon un valor de l'altra.

L' umbra recta simula l'ombra projectada sobre un pla horitzontal per un gnòmon vertical quan el Sol té una altura sobre l'horitzó d'entre 0° i 45°, mentre que l'umbra versa ho simula per a una altura d'entre 45° i 90°.

Utilització[modifica | modifica el codi]

Els astrolabis eren utilitzats per resoldre problemes geomètrics, com calcular altures o profunditats. Per fer això s'agafaven punts de referència i mitjançant l'astrolabi es calculaven els angles pertinents. L'astrolabi nàutic era una versió més simplificada i tenia l'opció de mesurar la latitud mitjançant càlculs amb els astres. El seu pes elevat permetia que l'astrolabi es mantingués perpendicular a l'horitzó.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ibn Al-Samḥ. El Kitāb al-ʿamal bi-l-asṭurlāb (Llibre de l'ús de l'astrolabi) d'Ibn Al-Samḥ: estudi i traducció. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 26–. ISBN 978-84-7283-085-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astrolabi