Carta portolana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un portolà de 1541

La carta portolana és un tipus de mapa nàutic que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s'hi podien trobar com corrents o la poca fondària. Els portolans no estaven gaire detallats ja que només hi importava el que afectava la navegació, i aquesta estava basada en el cabotatge. El portolà estava elaborat principalment amb les dades que oferia la brúixola.

La carta portolana més antiga que es coneix és la carta pisana, datada a l'entorn de 1296. Es van seguir utilitzant fins al principi de l'Edat Moderna. La carta portolana mallorquina més antiga que es conserva és la d'Angelí Dolcet de 1339.

Hi ha dos tipus de cartes portolanes: les que són purament nàutiques i les que són nàutico-geogràfics (amb informació i detalls de les terres interiors). Les cartes portolanes catalanes són d'aquest segon tipus, normalment estaven fets a Mallorca.

Característiques i classes[modifica | modifica el codi]

Atles de Cresques amb el llevant peninsular i Mallorques, 1375.
El Mediterrani, Atles de Cresques, 1375.
  • Són com els mapes actuals però amb anotacions.
  • Tenen una retícula en el fons que està traçada a base dels rumbs o línies de direcció de la rosa dels vents.
  • L'escala gràfica utilitzada s'anomena tronc de llegües que és la distància que hi ha des de qualsevol punt cardinal fins a un punt fix de la superfície de la Terra.

Hi ha dues classes de cartes portolanes, les nàutiques pures i les nàutic-geogràfiques. Les primeres atenen a representar amb tot detall les línies de costa o litoral; s'ocupen especialment de les costes del Mar Mediterrani i del Mar Negre. Les segones són les que, amb la mateixa riquesa de detalls, representen els litorals i les zones interiors; l'àrea representada abasta, a vegades, tot el món conegut. En aquesta última classe de cartes es van distingir molt les catalanes, anomenades així per l'idioma que utilitzen en la toponímia i llegendes, encara que surtin dels tallers de Palma de Mallorca.

Procedència[modifica | modifica el codi]

Segons Catow, a l'obra Die Geschichte der Kartographie ("La història de la cartografía", Berlín), n'hi ha tres tipus:

Debat sobre origen mallorquí o italià[modifica | modifica el codi]

La qüestió de l'origen mallorquí o italià de les cartes portolanes és viva encara. Nordenskiöld la va posar sobre la taula en suposar que la carta model va ser espanyola. Winter suposa paternitat italiana a les cartes portolanes nàutiques, i espanyola a les nàutic-geogràfiques. Contra el que sembla s'ha rebel·lat acrement Caracci: Italiani i catalani nelle primitiva cartografia medieval (Italians i catalans en la primitiva cartografia medieval), llibre editat a Roma l'any 1958.

És indiscutible que l'obra cartogràfica balear les va superar totes; que la seva estilística i la seva tècnica van crear escola, i que influeix i forma a molts italians que acaben per fer, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant D. Enric el Navegant va voler ensenyar als portuguesos la tècnica i artesania de les cartes portolanes, va acudir a la recerca de mestre a Palma de Mallorca i contractar el jueu Jafuda Cresques, anomenat Jaume Ribes o Jaume de Mallorca al batejar.

Cartes portolanes italianes[modifica | modifica el codi]

La copiosa sèrie de cartes portolanes italianes s'inicia a mitjan s. XIII, amb l'anomenada Carta Pisana, que es conserva a la Biblioteca Nacional de París. Al segle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda l'fitxer Nacional de Florència on es va conservar molt de temps; l'obra cartogràfica del genovès Pere Vesconte, l'il·lustrador de l'obra de Marí Sanudo, la de Francesco Pizigano (1373), amb influència de l'estilística mallorquina, i les de Beccaria, Canepa i dels germans Benincasa, naturals d'Ancona.

Cartografia mallorquina[modifica | modifica el codi]

La novetat de la cartografia mallorquina són les cartes nàutic-geogràfiques, totes amb estilística comú en la representació de certs accidents i zones geogràfiques. L'obra cimera de les cartes portolanes mallorquines és l'Atles de Abraham Cresques, de 1375, conservat a la Biblioteca Nacional de París.

Abraham Cresques era un jueu mallorquí que va treballar al servei de Pere el Cerimoniós. Al seu taller de buxoler l'ajudava el seu fill Jafuda. El títol de l'Atles és Mapamundi, és a dir, mapa del món i de les regions de la Terra amb els diversos pobles que l'habiten. Va ser confeccionada l'obra a petició de l'infant Joan, fill de Pere IV, desitjós d'una fidel representació de O a E del món. Formen l'Atles 12 fulls sobre taules, unides unes a les altres per pergamí, i en disposició de paravent. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplen amb textos geogràfics, taules geogràfiques i astronòmiques i calendaris. El més sensacional del Mapamundi de Cresques és la representació d'Àsia, des del mar Càspia fins Catay (Xina), en què es té en compte la informació de Marco Polo, Jordanus i altres.

Al segle XIV destaca també l'obra de Guillem Soler, que conrea els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-geogràfica. Al s. XV correspon la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, 1439 , conservada al Museu Marítim de Barcelona, és notable per la seva primordial d'execució i animats detalls pintorescos. El desavantatge negror sud-oest que pot percebre en ella és un record viu de la visita de Chopin, amb George Sand, al palau del comte de Montenegro a Mallorca, es tracta d'un detall animadament relatat per l'escriptora en Un hivern a Mallorca

Cartes portolanes portugueses[modifica | modifica el codi]

Les cartes portolanes portugueses d'arrel mallorquina, com està dit, tenen com a singularitat el sobreposar a la «aranya» les línies astronòmiques de l'equador i tròpics. Finalment, l'ampliació de l'horitzó geogràfic pels portuguesos i espanyols demandar necessitats que no complien les cartes portolanes, però tot i així es van continuar elaborant en els s. XVI i XVII.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Francesco Maria Levanto, Prima Parte dello Specchio del Mare, Genova, G.Marino e B.Celle, 1664. Disponibile anche in ristampa anastatica dell'edizione originale, Galatina, Congedo, 2002. (italià)
  2. Konrad Kretschmer, Die italianischen Portolane des Mittelalters, Ein Beitrage zur Geschichte der Kartographie und Nautik, Berlin, Veroffentlichungen des Institut fur Meereskunde und des Geographischen Instituts an der Universitat Berlin, vol. 13, 1909. (alemany)
  3. Bacchisio Raimondo Motzo, Il Compasso da Navigare, Opera italiana della metà del secolo XIII, Cagliari, Annali della facoltà di lettere e filosofia dell'Università di Cagliari, VIII, 1947. (italià)
  4. Patrick Gautier Dalché, Carte marine et portulan au XIIe siècle. Le Liber de existencia rivieriarum et forma maris nostri Mediterranei, Pise, circa 1200, Roma, École Française de Rome, 1995. (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carta portolana Modifica l'enllaç a Wikidata