Ampolleta (nàutica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ampolleta reversible amb un suport de llautó de quatre columnes

Una ampolleta és un tipus de rellotge de sorra usat en navegació marítima per estimar el temps.[1][2] Normalment s'emprava una ampolleta de 30 minuts que servien també per marcar les guàrdies de 4 hores (8 ampolletes).[3]

S'utilitzava una ampolleta més petita (de 28s. o 14s. de duració) juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat del vaixell en nusos.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Ampolleta de timoner amb un suport de fusta de quatre columnes
Ampolleta de corredora en un suport de tres columnes

Encara que no se sap exactament quan es va inventar, l'ús de l'ampolleta en un entorn nàutic està documentat des del segle XIV[5][6] (i el s.XV a Mallorca).[7] i segons Joan Vernet des de l'època de Llull.[8]

Les ampolletes d'hores usades a Catalunya des de 1434,[9] atès que la humitat del mar impregnava la sorra (alterant-ne la durada), es va acabar havent de substituir la sorra per un element menys higroscòpic: closca d'ou triturada, etc.. i fins i tot pols de plom.[10]

La referència mès antiga en castellà és del diari d'en Colom, és a dir que, documentalment, el seu ús a Catalunya és 58 anys anterior que el seu ús a Castella[11] i fins i a tot Portugal.[12]"Creemos que aquele vocábulo (ampolheta) é de origen espanhola".

Descripció[modifica | modifica el codi]

Originalment constava de dues ampolles de vidre[13] transparent[14] col·locades una sobre l'altra i connectades per l'extrem amb un tub. El progrés de bufat del vidre va permetre a partir d'un moment donat, fer-ho d'una sola peça. El bulb ple de sorra o material similar (closca d'ou finament mòlta o llimadures d'estany o plom) es posava a la part superior i per efecte de la gravetat, la sorra fluïa lentament i de manera constant cap a la meitat inferior. Un cop havia fluid tota la sorra a aquesta meitat inferior, es podia girar la ampolleta per mesurar un altre període.

L'ampolleta no era un element molt precís per mesurar de forma fiable el pas del temps, hi havia diversos factors que podien afectar la durada del flux de sorra: la humitat dins de l'ampolleta, l'homogeneïtat en la finor de la sorra, el diàmetre interior del tub d'interconnexió desgastat pel propi flux, la posició més o menys horitzontal, l'efecte dels moviments d'acceleració o desacceleració del vaixell, tots ells podien influir en el flux de la sorra, i per tant en el temps mesurat.

Importància de la ampolleta en la navegació[modifica | modifica el codi]

En la navegació de llarga distància a través de l'oceà obert, l'ampolleta per mesurar lapses de temps era un instrument tan important com la brúixola per conèixer la direcció. Portava la quantitat de sorra adequada per mesurar un lapse de mitja hora, cada buidat de tota la sorra se li deia una "ampolleta", i vuit ampolletes (quatre hores), definien una "guàrdia". La brúixola i la ampolleta, juntament amb el registre de la velocitat mesura amb la corredora, en el diari d'abord, permetia al navegant traçar la posició del vaixell sobre una carta de navegar. Multiplicant la velocitat pel temps que s'havia mantingut el rumb, s'obtenia la distància navegada, i la brúixola mostrava la direcció del rumb cap on es navegava. Aquest és el mètode simple que es coneix com navegació per "estima" (curt per "càlcul estimat").

Per poder anotar amb precisió els canvis de rumb (canvi de bord en cenyida, orsada, caiguda navegant al través o trabujada anant amb el vent de popa), es feien en el moment de completar una ampolleta, excepte en cas d'emergència, així el pilot podia calcular amb més precisió la distància navegada en cada rumb.

Fins a principis del segle XIX, en què es va poder navegar amb les distàncies lunars, la navegació per estima, contrastada de tant en tant amb la mesura de la latitud amb el quadrant (bastó de Jacob, astrolabi, octant) va ser l'únic sistema de navegació a l'abast dels navegants a tot el globus, per aquest motiu l'ampolleta era tan important per a un navegant, tot i que en terra ferma per saber l'hora, ja feia més de quatre-cents anys que es feien servir rellotges mecànics (a part dels de sol i les clepsidres).

Ampolleta de timoner[modifica | modifica el codi]

Es va utilitzar en els vaixells per mesurar períodes de mitja hora. El timoner era l'encarregat de donar-li la volta. Començava amb el sol de migdia, fent un toc de campana, al cap de mitja hora dos tocs, i així successivament. Però si un mariner volia fer disminuir la guàrdia, només havia de girar ampolleta abans que estigués completament buida

En la preparació del viatge de Fernão de Magalhães al voltant del món, va encarregar 18 ampolletes per a l'expedició.[15] Hi havia un servent del vaixell (un patge) que tenia com a feina fer girar les ampolletes, i així es podia registrar el temps de navegació de la nau en cada rumb, per al càlcul de l'estima. Migdia era l'hora de referència per a la navegació, que no depenia de l'ampolleta, ja que el marca el sol quan arriba al seu zenit.[16] De vegades es fixaven en un mateix marc més d'una ampolleta, cadascuna amb una diferent durada de temps, per exemple, 1 hora, 45 minuts, 30 minuts i 15 minuts.

Ampolleta de corredora[modifica | modifica el codi]

A partir del segle XVI es va utilitzar una ampolleta més petita (de 28s. o 14s. de duració)[4] juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat (en nusos) del vaixell respecte a l'aigua.[17] El procediment era el següent:[18]

Un mariner manejava la corredora i un altre l'ampolleta. El de la corredora la llençava per la popa i deixava córrer la primera part perquè s'estabilitzés dins l'aigua. El mariner anava deixant córrer el cordill de la corredora deixant-lo passar lliurement per la seva mà i en notar el primer nus cantava "marca !". Al moment el de la ampolleta la invertia i el temps començava a córrer mentre el del cordill anava comptant els nusos segons anaven passant deixant el torn al de la ampolleta per cantar "marca !, en el moment que s'havia buidat tota la sorra, aleshores el del cordill agafant-lo fortament, mesurava la fracció entre nusos que havia passat des de l'última marca i cantava (p.e.): "cinc nusos i quart !

Els nusos de la corda estaven separats 1/120 de milla, i atès que 30 segons és 1/120 d'hora, es podia establir fàcilment la velocitat en milles per hora.[19]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ampolleta (nàutica)». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
  2. Ampolleta a Optimot
  3. José de Lorenzo; Gonzalo de Murga; Martín Ferreiro y Peralto. Diccionario marítimo español. Establecimiento Tipográfico de T. Fortanet, 1864, p. 32– [Consulta: 20 setembre 2011]. 
  4. 4,0 4,1 David G. Fitz-Enz. Old Ironsides: Eagle of the Sea. Taylor Trade Publications, 2004, p. 86–. ISBN 978-1-58979-160-2 [Consulta: 17 desembre 2012]. 
  5. Antoni de Capmany; Antoni de Capmany de Montpalau i Surís. Questiones críticas sobre varios puntos de historia económica política y militar. Imp. Real, 1807, p. 128– [Consulta: 2 gener 2013]. 
  6. Antoni de Capmany de Montpalau i Surís. Qüestiones criticas sobre varios puntos de historia economica, política y militar. Impr. Real, 1807, p. 128– [Consulta: 16 setembre 2011]. 
  7. Diccionari català-valencià-balear: ampolleta (Mall, Naut.): Rellotge de sorra. Item dos flascons d'hores, doc. mall., a. 1434 (Boll. Lul. Iii, 312)
  8. Juan Vernet. Estudios sobre la historia de la ciencia medieval. Univ. Autònoma de Barcelona, 1979, p. 428–. GGKEY:8H2LQ9L57UD [Consulta: 24 octubre 2011]. 
  9. DCVB: Ampolleta d'hores (ant.) o ampolleta (Mall., nàut.): rellotge d'arena. Item dues ampolletes de hores, doc. mall., a. 1434 (Boll. Lul. iii, 312)
  10. M.N.M: Catàlogo de la sección de instrumentos nàuticos, Carmen López Calderón, Madrid 1996, ISBN 9788478235155
  11. Colom-Casaus: Jueves 13 de diciembre... halló que pasaron 20 ampolletas que son de a media hora...
  12. Fontoura: A marinaria dos descubrimiento, Lisboa, 1939
  13. Julio Samsó. Las ciencias de los antiguos en al-Andalus. MAPFRE, 1992. ISBN 978-84-7100-301-0 [Consulta: 16 setembre 2011]. 
  14. Vegeu obtenció sosa: barrella
  15. Ricardo Cerezo Martínez. La cartografía náutica española en los siglos XIV, XV y XVI. CSIC, 1994, p. 170–. ISBN 978-84-00-07400-5 [Consulta: 17 novembre 2011]. 
  16. Bergreen, Laurence. Over the Edge of the World: Impressionant circumnavegació del Globus per Magallanes. William Morrow, 2003. ISBN 0066211735. 
  17. Fernandez Fontecha, Francisco. Curso de Astronomia Nautica y Navegación. MAXTOR, maig 2001, p. 1–. ISBN 978-84-95636-28-7 [Consulta: 20 setembre 2011]. 
  18. Dionisio Macarte y Díaz. Lecciones de navegación ó Principios necesario a la ciencia del piloto. Sancha, 1801, p. 205– [Consulta: 20 setembre 2011]. 
  19. Francesc Xavier Barca Salom, Les matemàtiques i la navegació: Una estreta col·laboració, p.123