Rellotge de sorra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rellotge de sorra sobre un suport de tres potes

El rellotge de sorra és un instrument mecànic que serveix per mesurar un determinat transcurs de temps, des del moment en què la sorra comença a caure del receptacle o bulb superior al inferior, fins que acaba de fer-ho, i només requereix de l'energia potencial de la gravetat per al seu funcionament.

Atès que el període que mesura és fix, encara que amb lleugeres variacions, actualment està en desús, substituint el rellotge de polsera per conèixer l'hora, i el cronòmetre per a mesurar el temps necessari transcorregut entre dos esdeveniments.

Història[modifica | modifica el codi]

La temprança amb un rellotge de sorra a la mà, Lorenzetti Al·legoria del bon govern, 1338

Tot i que s'estima que el seu ús és molt antic, no hi ha evidències precises sobre el seu origen. La primera evidència concreta sobre l'existència d'un rellotge de sorra es pot veure en una pintura d'Ambrogio Lorenzetti que data de l'any 1328. Van existir en diferents èpoques, de diverses mides i models, i fins i tot se'n van construir alguns de tan grans que eren capaços de mesurar un dia sencer.

Alguns afirmen que els romans els feien servir durant la nit, i d'altres que el va poder haver inventat un monjo francès per mesurar el temps de meditació.

En l'època colonial, a les amèriques, els rellotges de sorra es feien servir molts.

El fet és que a partir dels primers rellotges de campanar, a meitat del segle XIV, van anar perdent importància i la van començar a guanyar als vaixells com a instrument de navegació (funció que van mantenir durant 400 anys).

Antigament s'usava en els vaixells per mesurarespais de temps de mitja hora. Els mariners encarregats de vegades per escursar la guàrdia, giraven l'ampolleta abans que es buidés del tot, acció que es coneixia com "menjar sorra"

Avui dia en general, es fan servir rellotges de sorra d'1-5 minuts. Un ús comú i familiar és el control de la cocció dels ous amb rellotges de 3 minuts. El rellotge de sorra també s'utilitza en jocs de taula per a mesurar els torns de joc.

L'ampolleta en la navegació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ampolleta (nàutica)

Les ampolletes d'hores usades a Catalunya des de 1434,[1] atès que la humitat del mar impregnava la sorra (alterant-ne la durada), es va acabar havent de substituir la sorra per un element menys higroscòpic: closca d'ou triturada, etc.. i fins i tot pols de plom.[2]

La referència mès antiga en castellà és del diari d'en Colom, és a dir que, documentalment, el seu ús a Catalunya és 58 anys anterior que el seu ús a Castella[3] i fins i a tot Portugal.[4]"Creemos que aquele vocábulo (ampolheta) é de origen espanhola".

En la navegació de llarga distància a través de l'oceà obert, l'ampolleta per mesurar lapses de temps era un instrument tan important com la brúixola per conèixer la direcció. Portava la quantitat de sorra adient per mesurar un lapse de temps de mitja hora, cada buidat de tota la sorra s'anomenava una "ampolleta", i vuit ampolletes (quatre hores), definien una "guàrdia". La brúixola i l'ampolleta, juntament amb el registre al diari de bord, de la velocitat mesurada amb la corredera, permetia al navegant traçar la posició del seu vaixell sobre una carta de navegar. Multiplicant la velocitat pel temps que s'havia mantingut el rumb, donava la distància navegada, i la brúixola mostrava la direcció del rumb a que es navegava. Aquest és el mètode simple que s'anomena navegació per estima (abreviatura de càlcul estimat).

Fins començament del s.xix, en que es va poder navegar amb les distàncies lunars, la navegació per estima, contrastada de tant en tant amb la mesura de la latitud amb el quadrant (bastó de Jacob, astrolabi, octant) va ser l'únic sistema a l'abast dels navegants per navegar el globus, d'aquí que l'ampolleta fos tan important pels navegants, tot i que a terra ferma per saber l'hora, ja feia més de quatre-cents anys que es feien servir rellotges mecànics (a part dels de sol i les clepsidres).

Mecanisme[modifica | modifica el codi]

Està format per una peça tridimensional de vidre transparent en forma de 8, composta per dos receptacles o bulbs rodons de les mateixes dimensions, a l'interior s'ha de col·locar sorra fina, omplint-se entre la meitat i tres quarts de la capacitat d'un dels bulbs, ja que per norma no ha de quedar ple cap dels bulbs per al correcte funcionament del dispositiu. Tots dos receptacles estan comunicats entre si per un orifici estret al centre.

Aquesta peça de vidre es complementa per un contenidor de metall o fusta, compost per dues bases cilíndriques en plans paral·lels que, normalment, s'uneixen mitjançant tres pilars, el que permet posar el rellotge verticalment, de manera fixa, per a ser utilitzat.

La sorra es col·loca al superior i es va deixant que caigui per la força de la gravetat per l'orifici estret del centre fins a l'altre recipient. Sempre caurà en un temps determinat, que és el que mesura el rellotge. Quan hagi caigut del tot, es pot girar el rellotge i començar un altre període idèntic.

L'orifici estret del centre permet que la sorra es llisqui a un ritme lent constant: conforme al bulb superior es va buidant, l'inferior s'omple, a poc a poc, evitant que passi tota la sorra de cop, la qual cosa no tindria utilitat.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Rellotge de sorra de 15 minuts.

Encara que hi ha rellotges de sorra de tres o més nivells, i rellotges de sorra compostos, aquí només es fa referència al rellotge de sorra comú de dos nivells i el seu funcionament és com es descriu a continuació:

A l'inici, el bulb inferior roman estàtic carregat de sorra, mentre que el superior roman buit, en aquest moment no està en ús el rellotge. Quan es volteja el rellotge de tal manera que el bulb que conté sorra quedi dalt, s'inicia el compte del temps requerit i la sorra comença a fluir cap al bulb inferior buit per acció de la gravetat.

La superfície superior de la sorra del bulb pot quedar d'inici horitzontal, o bé en un pla oblic (és a dir, inclinat), la qual cosa no té rellevància, ja que en qualsevol cas el temps que triga a passar tota la sorra és aproximadament el mateix. A la il·lustració s'observa que la sorra va quedar carregada lleugerament del costat dret.

Durant el transcurs de temps que la sorra flueix del recipient superior a l'inferior, es realitza l'activitat desitjada, i en veure la quantitat de sorra que ha fluid en l'interior del rellotge, es té una idea aproximada de quant temps falta per acabar, i quant ha transcorregut, o si ja es va acabar el temps, la qual cosa constitueix el principal propòsit del mecanisme, o simplement se li preveu per entreteniment, en aquest cas s'adverteix que en el receptacle inferior es va formant un petit munt de sorra i en el superior un buit en la mateixa, mentre flueix una fina capa de sorra de forma cilíndrica cap a la part inferior, tal com es mostra al dibuix.

Una vegada que ha passat tota la sorra d'un bulb a un altre, acaba la mesura del temps requerit i es pot observar que s'han quedar alguns grànuls a la part superior i una petita muntanya de sorra a la part inferior, que s'esvaeix al més lleu moviment. Donada la simetria del rellotge de sorra, si es desitja, se li dóna volta una vegada més, i la sorra torna a fluir com abans per a mesurar un altre lapse de temps com l'anterior, o bé es posterga aquesta operació a un altre moment convenient.

Els més grans rellotges de sorra[modifica | modifica el codi]

La Roda del temps a Budapest

La mida d'un rellotge de sorra no és precisament la qualitat més decisiva a l'hora de determinar el temps en què la sorra flueix d'un receptacle a l'altre. Tanmateix, perquè això duri diversos dies o setmanes, el rellotge ha de ser força gran. Dos d'aquests gegants són la Roda del Temps a Budapest i el rellotge de sorra del Museu de Sorra de Nima, al Japó. Amb una alçada de vuit i sis metres i un temps de recorregut d'un any respectivament, es troben entre els rellotges més grans del món. Un altre gegantí s'exhibeix a la Plaça Roja de Moscou des de juliol de 2008. Amb una altura d'11,90 m. un pes de quaranta tones és, probablement, el rellotge de sorra més gran del món. Els dos recipients de vidre del rellotge són tan grans, que en el seu interior es podria perfectament un automòbil d'uns 5 m de llarg.

El rellotge de sorra més petit del món només mesura 2,4 cm de llarg. Va ser fabricat el 1992 a la ciutat de Hamburg, i necessita una mica menys de cinc segons perquè la sorra passi d'un bulb a l'altre.

Aplicacions actuals[modifica | modifica el codi]

Rellotge de sorra de 3-minuts per bullir ous

Actualment, són generalment petits: s'utilitzen amb fins decoratius i per mesurar el temps en diverses activitats quotidianes, com ara el temps d'una lectura de comprensió, temps en arreglar-se per sortir de la casa, de descans breu o, fins i tot, en algun programa de TV s'utilitza per mesurar el temps dels concursants en torn. Molts jocs de taula inclouen petits rellotges de sorra que mesuren períodes curts.

També hi ha rellotges de sorra compostos de diversos nivells o en paquet de diversos en un mateix contenidor que, encara que tenen similar grandària, mesuren diferents períodes de temps. Són més comuns de trobar aquells que mesuren períodes útils de temps com 5, 10, 15 o 30 minuts.

Simbologia[modifica | modifica el codi]

Tempus fugit en un mausoleu

El rellotge de sorra té valor simbòlic perquè és l'instrument que més visiblement representa el fluir constant del temps. Un rellotge de sorra, amb el bulb superior gairebé ple de sorra, representa l'inici de la vida, amb poc menys de la meitat de sorra en el bulb inferior, l'edat adulta, i amb poca sorra el bulb superior, la proximitat de la mort.

Era comú trobar-estampat en les banderes dels pirates, sota la calavera, com a símbol de l'existència fugaç de l'home.

Simbolitzen la brevetat de la vida, és l'expressió plàstica del tempus fugit literari: la mort, símbol al seu torn de la fugacitat del temps i de la vida. Algunes representacions simbòliques de la mort presenten el clàssic esquelet cobert amb túnica negra que, en una de les mans, porta un rellotge de sorra.

En informàtica, simbolitza que el processador està ocupat emprant temps en processar una ordre.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DCVB: Ampolleta d'hores (ant.) o ampolleta (Mall., nàut.): rellotge d'arena. Item dues ampolletes de hores, doc. mall., a. 1434 (Boll. Lul. iii, 312)
  2. M.N.M: Catàlogo de la sección de instrumentos nàuticos, Carmen López Calderón, Madrid 1996, ISBN 9788478235155
  3. Colom-Casaus: Jueves 13 de diciembre... halló que pasaron 20 ampolletas que son de a media hora...
  4. Fontoura: A marinaria dos descubrimiento, Lisboa, 1939

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rellotge de sorra Modifica l'enllaç a Wikidata