Budapest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Budapest
Budapest
Bandera d'Hongria Escut d'Hongria
(En detall) (En detall)
Localització
Budapest situat respecte Hongria
Budapest
Localització de Budapest a Hongria
Pont de les Cadenes
Pont de les Cadenes
Estat
• Comtat
Hongria
Budapest Budapest
Superfície 525,16 km²
Població (2009)
  • Densitat
1.712.210 hab.
3.260,36 hab/km²
Coordenades 47° 28′ 19″ N, 19° 03′ 01″ E / 47.47194°N,19.05028°E / 47.47194; 19.05028Coord.: 47° 28′ 19″ N, 19° 03′ 01″ E / 47.47194°N,19.05028°E / 47.47194; 19.05028
Zona horària CET
Horàri d’estiu UTC+1
Web

Budapest és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.[1]

Té una superfície de 525 km². El seu punt més alt es troba a János Hegy o Mont de Joan, a uns 529 m sobre el nivell del mar. Va ser fundada el 17 de novembre 1873 per la unió de tres ciutats, dues a l'oest del Danubi: Buda i Óbuda i una altra a l'est: Pest. Va ser en aquesta ciutat que es va construir la primera línia de metro de l'Europa continental, és a dir, exceptuant-ne la de Londres. Administrativament es divideix en 23 districtes. Té una població d'1,7 milions d'habitants.[2] És la setena ciutat més gran de la Unió Europea.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

La història coneguda de Budapest es remunta a la ciutat romana d'Aquincum, fundada al voltant de l'any 89 sobre un antic campament celta, prop del que després seria Óbuda. Des del 106 fins al final del segle IV, fou la capital de la província de la Pannònia inferior (en llatí Pannonia).[4][5]

Cap a 896, els magiars, avantpassats del poble hongarès actual, colonitzen la regió sota el comandament d'Árpád, poblant la conca pannònia així com el sector d'Óbuda. Hongria es funda un segle més tard, l'any 1000, amb la coronació del seu primer rei, Esteve I. Malgrat la seva destrucció gairebé total en resposta a una invasió mongola el 1241, i el desplaçament de la residència reial a Visegrád el 1308, la ciutat esdevé la capital del país el 1361.

La conquesta de la major part del país al segle XVI per l'Imperi otomà interromp el creixement de la ciutat. Pest cau en mans de l'invasor pel sud el 1526. Buda, defensada pel seu castell, té la mateixa sort 15 anys més tard. Mentre que Buda es converteix en la seu d'un governador turc, Pest és desertada per una gran part dels seus habitants fins al moment de la seva reconquesta el 1686 pels Habsburg, que havien continuat sent reis d'Hongria des de 1526 malgrat la pèrdua de la majoria del país.

En el transcurs dels segles XVII i XVIII, malgrat una inundació devastadora el 1838 que va fer 70.000 morts, Pest coneix la taxa de creixement més forta gràcies a un comerç molt actiu, contribuint molt majoritàriament al creixement combinat de les tres ciutats. El 1900, la seva població supera les de Buda i Óbuda reunides. En el transcurs del segle següent, la població de Pest es multiplicarà per vint, mentre que les de Buda i Óbuda seran quintuplicades. El 1780, l'alemany és introduït com a llengua oficial pels Habsburg.

Vista de Budapest

La fusió de les tres ciutats sota una administració comuna es va produir per primera vegada el 1849 sota la impulsió del govern revolucionari, abans de ser revocada després de la reconstitució de l'autoritat dels Habsburg. És ratificada definitivament el 1873 pel govern reial autònom hongarès procedent del compromís austro-hongarès de 1867. La població total de la capital unificada es va multiplicar per set en el període 1840-1900, amb 730.000 habitants.

En el transcurs del segle XX, la majoria de les indústries del país s'instal·len a la ciutat, i el creixement de la població prossegueix. Així, la població d'Újpest és més que doblada en el període 1890-1910, i la de Kispest és quintuplicada entre 1900 i 1920. Les pèrdues humanes vinculades a la Primera Guerra Mundial i la pèrdua consegüent de més dels dos terços del territori de l'antic regne el 1920 no causen més que un trastorn temporal: Budapest continua sent la capital d'un estat certament més petit però en endavant sobirà. El 1930, la ciutat compta amb un milió d'habitants, més 400.000 a la rodalia.

L'edifici del parlament a Budapest.

En el moment de la Segona Guerra Mundial, els jueus són reunits al gueto de Budapest. Aproximadament un terç dels 250.000 habitants jueus de Budapest van morir durant el genocidi nazi perpetrat durant l'ocupació alemanya de 1944. Malgrat aquest fet, Budapest és actualment la capital europea que compta amb més ciutadans jueus. El 1944, el diplomàtic suec Raoul Wallenberg va salvar almenys 10.000 jueus hongaresos. A partir de 1950, l'aglomeració de Budapest coneix una expansió significativa: es creen nous districtes a partir de les ciutats veïnes. Durant els anys 1950 i 1960, la ciutat es recupera del setge soviètic de 1944, fent-se, en cert límit, un aparador en matèria de política pragmàtica practicada pel govern comunista del país (1947-1989). La democratització és aturada per la insurrecció de Budapest del 1956 i la intervenció de l'URSS.

El 1956, les manifestacions pacífiques a Budapest conduir a l'esclat de la Revolució Hongaresa. La direcció es va ensorrar després de les manifestacions de les masses que es van iniciar el 23 d'octubre, però els tancs soviètics van entrar a Budapest per aixafar la revolta. La lluita va continuar fins a principis de novembre, deixant més de 3.000 morts.

Des de la dècada de 1960 a finals de 1980 Hongria era referida, a vegades i de forma satírica, la "barraca feliç" al Bloc de l'Est, i gran part dels danys de guerra a la ciutat van ser finalment reparats. Els treballs al Pont d'Erzsébet, l'últim a ser reconstruït, van ser acabats el 1964.

A principis de 1970, es va inaugurar la línia M2 del metro de Budapest en el seu sentit est-oest, seguit de la línia M3 a 1982. El 1987, el Castell de Buda i les ribes del Danubi van ser inclosos en la llista de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'Avinguda Andrássy (incloent-hi el tren subterrani del Mil·lenni, Hősök tere i Városliget) es va afegir a la llista de la UNESCO el 2002. En la dècada de 1980 la població de la ciutat va aconseguir els 2,1 milions d'habitants.

En els últims temps s'ha produït una disminució significativa en la població a causa, principalment, a un moviment demogràfic massiu al comtat de Pest. En les últimes dècades del segle XX els canvis polítics de 1989-90 van produir importants canvis en la societat civil i als carrers de Budapest. Els monuments comunistes van ser retirats dels llocs públics i portats al Memento Park. En els primers vint anys de la nova democràcia, el govern de la ciutat va ser presidit per Gábor Demszky.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa dels districtes de Budapest

A banda de la divisió popular de Buda a l'oest del Danubi i Pest a l'est, la capital hongaresa es divideix en vint-i-tres districtes (sis a Buda, setze a Pest i un a l'Illa de Csepel) numerats amb xifres romanes encara que solen ser coneguts pel nom del barri principal.

Nadius il·lustres[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Taşan-Kok, Tuna. Budapest, Istanbul and Warsaw: Institutional and spatial change. Eburon Uitgeverij, 2004, p. 41. ISBN 9789059720411 [Consulta: 21 maig 2013]. 
  2. «2011 Hungarian Census». Hungary Central Statistical Office, 27 març 2012. [Consulta: 2012-03-27].
  3. Bachmann, Helena. «Beauty and the Feast». Time, 18 març 2002 [Consulta: 22 maig 2008].
  4. Sugar, Peter F.; Péter Hanák, Tibor Frank. «Hungary before the Hungarian Conquest». A: A History of Hungary. Indiana University Press, 1990, p. 3. ISBN 0-253-20867-X [Consulta: 19 maig 2008]. 
  5. «Aquincum». A: Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, 2008 [Consulta: 22 maig 2008]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]