Mar Negra

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Mar Negre)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mar Negra
(Черно море - Cherno more)
{{{float_caption}}}
Castell de Yoros - Bòsfor i mar Negra.JPG
Localització administrativa
País Turquia Turquia
Bulgària Bulgària
Romania Romania
Ucraïna Ucraïna
Rússia Rússia
Geòrgia Geòrgia
Localització
Continent Europa - Àsia
Coordenades 43°30N 34°30E / 43.5, 34.5(i) 43°30N 34°30E / 43.5, 34.5
Geografia
Mars contigus Mar d'Azov i mar de Màrmara (mar Egea, mar Mediterrània)
Afluents Danubi (2.888 km), Dnièper (2.290 km)), Dnièster (1.352 km) y riu Kuban (870 km)
Ciutats_riberenques Trabzon (antes Trebisonda), Samsun, Zonguldak i Estambul (TUR)
Constanţa (RUM)
Burgas i Varna (BUL)
Ialta, Odesa, Sebastopol, Kertx (UKR)
Novorossiysk i Sochi (RUS)
Sukhumi i Batumi (GEO)
Accidents
 • Golfs i badies Badia de Karnikit i estuari del Dnièper
 • Estrets Bòsfor (Màrmara), Dardanels (Egea) i estret de Kerch (Azov)
Superfície 436.400 km²
Longitud màxima 1.175 km
Profunditat màxima 2.212 m
Capacitat 547.000 km³
Mapa
{{{float_caption}}}
Situació de la mar Negra
Situació de la mar Negra
{{{float_caption}}}
Principals ciutats de la mar Negra
Principals ciutats de la mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre, àrab Bahr Buntus) és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda a l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.[1] El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea.

A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnièper i el Dnièster. La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície,[2] una profunditat màxima de 2.212 m[3] i un volum de 547.000 km³.[4]

El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa russa, i el del sud, que recorda el mediterrani. Les costes oest (Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, ajudades no només per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes just darrere, amb què es creen precipitacions orogràfiques.

Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són:

Segons les llengües oficials dels estats costaners, la mar Negra rep els noms següents: Karadeniz en turc, Черно море (Txerno More) en búlgar, Marea Neagră en romanès, Чорне море (Txorne More) en ucraïnès, Чёрное море (Txórnoie More) en rus i შავი ზღვა (Shavi Zghva) en georgià.

Taula de continguts

[edita] Formació de la mar Negra

On actualment hi ha la mar Negra, hi havia una vall fèrtil amb un petit llac prop del Bòsfor. Al voltant de l'any 5600 aC es va produir un augment del nivell del mar com a conseqüència de la fi de l'última era glacial.

Així, va començar a entrar aigua provinent de la Mediterrània i de la mar Egea per la zona del Bòsfor i, davant la tromba, aquest no va poder resistir i s'ensorrà, per la qual cosa es creu que van entrar tones d'aigua que, en qüestió de dies, haurien format l'actual extensió d'aigua que es coneix com la mar Negra.

Aquesta immensa inundació podria ser la base històrica del Diluvi Universal (i l'Arca de Noè) que recullen les tradicions de l'àrea de Mesopotàmia i Palestina (tesi defensada pels geòlegs William Ryan i Walter Pitman, de la Universitat de Colúmbia).

[edita] Ecologia

Tango Globe of Letters.svg
 L'article necessita algunes millores de traducció. (Col·laboreu-hi!)
de l'article anglès.

La Mar Negre integra una ecologia força complexa a les seves aigües més superficials, que es caracteritza per les espècies quasi-endèmiques que prosperen en les fresques aigües de superfície, o bé altres espècies que s'han adaptat als diferents nivells de salinitat. Els sistemes de drenatge fluvial d'Euràsia i del centre d'Europa introdueixen grans quantitats de nutrients en el Mar Negre, però la distribució d'aquests nutrients és controlat pel grau de fisicoquímics estratificants.[5] Les florides de fitoplàncton ocorren a la superfície de les aigües durant l'any, sobretot en forma de florida de diatomees durant el març.[6] Tot i així, la productivitat no superficial està limitada per la disponibilitat de nutrients, com els anòxics en la profunditat actuen com a embornal de reducció de nitrats, en forma d'amoníac. En alguns quimiosintètics la productivitat es produeix a l'hypolimnion, que s'estima en ~ 10% de la productivitat fotosintètica.[7]

La Mar Negre va patir un col·lapse ambiental catastròfic a principis dels 1990 causat per l'eutrofització, una contaminació crònica dels nutrients de les granges, els excedents d'alimentació, i el clavegueram municipal al llarg de la seva àmplia conca. L'excés d'algues va donar lloc a unes condicions d'hipòxia ecològicament crítiques a tot el nord-oest de la plataforma, fent desaparèixer gran part de la flora i la fauna en aquell indret. Potser a causa de les consegüents alteracions ecològiques, una espècie exòtica, la Mnemiopsis leidyi va ser capaç d'establir-se en la conca, passant d'uns pocs individus a una estimació de la biomassa de milions de tones mètriques.[8]

Recentment, els científics han observat signes de recuperació ecològica, en part degut a la caiguda de l'agricultura (ús de fertilitzants i derivats), en gran part de la conca inferior del Danubi i la construcció de noves plantes de tractament d'aigües residuals a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària en relació amb la pertinença a la Unió Europea. Les poblacions de Mnemiopsis leidyi han estat control·lades amb l'arribada d'una altra espècie exòtica que s'alimenta d'ells.[9]

[edita] Vegeu-ne també

[edita] Galeria d'imatges

Medusa, a la costa romanesa.

Esponja, a la costa romanesa.

Esponja, a la costa romanesa.

Gòbid, a la costa romanesa.

Dasyatis, a la costa romanesa.

Múl·lid, a la costa romanesa.

Bernat ermità, a la costa romanesa.

Porífer blau, a la costa romanesa.

Agullat.

Cavall de mar, a la costa romanesa.

[edita] Referències

  1. ↑ «Mar Negra». l'Enciclopèdia. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 de juny del 2009].
  2. ↑ «Black Sea Geography». University of Delaware College of Marine Studies, 2003. [Consulta: 02-12-2006].
  3. ↑ «Europa - Gateway of the European Union Website». Environment and Enlargement - The Black Sea: Facts and Figures.
  4. ↑ «Unexpected changes in the oxic/anoxic interface in the Black Sea». Nature Publishing Group, 30-03-1989. [Consulta: 02-12-2006].
  5. ↑ Oguz, T., H. W. Ducklow, et al. (1999). "A physical-biochemical model of plankton productivity and nitrogen cycling in the Black Sea." Deep Sea Research Part I: Oceanographic Research Papers 46(4): pàg. 597-636.
  6. ↑ Sorokin, Y. I. (1983). The Black Sea. Estuaries and Enclosed Seas. Ecosystem of the World. B. H. Ketchum. New York, Elsevier: 253-292.
  7. ↑ Deuser, W. G. (1971). "ORGANIC-CARBON BUDGET OF BLACK SEA." Deep-Sea Research 18(10): pàg. 995
  8. ↑ Woodard, Colin, Ocean's End: Travels Through Endangered Seas, Nova York: Basic Books, 2000, pàg. 1-28
  9. ↑ Woodard, Colin, "The Black Sea's Cautionary Tale," Congressional Quarterly Global Researcher, Octubre del 2007, pàg. 244-245

[edita] Bibliografia

  • Stella Ghervas, "Odessa et les confins de l'Europe: un éclairage historique", a Stella Ghervas i François Rosset (ed), Lieux d'Europe. Mythes et limites, París, Editions de la Maison des sciences de l'homme, 2008. ISBN 978-2-7351-1182-4
  • Charles King], The Black Sea: A History, 2004, ISBN 0-19-924161-9
  • William Ryan i Walter Pitman, Noah's Flood, 1999, ISBN 0-684-85920-3
  • Neal Ascherson, Black Sea (Vintage 1996), ISBN 0-09-959371-8
  • Özhan Öztürk. Karadeniz: Ansiklopedik Sözlük (Black Sea: Encyclopedic Dictionary). 2 Cilt (2 volums). Heyamola Publishing. Istanbul. 2005 ISBN 975-6121-00-9.
  • Rüdiger Schmitt, "Considerations on the Name of the Black Sea", a: Hellas und der griechische Osten (Saarbrücken 1996), pp. 219–224
  • West, Stephanie. "‘The Most Marvellous of All Seas’: the Greek Encounter with the Euxine", Greece & Rome, Vol. 50, Issue 2 (2003), pp. 151–167.

[edita] Enllaços externs

Commons-logo.svg
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Mar Negra
Viquipèdia:Llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir#Geografia

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Negra»