Bòsfor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Bòsfor

El Bòsfor[1] (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment "l'Estret" o "l'Estret d'Istanbul") és un estret que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra. Fa 30 km de llarg, amb una amplada màxima de 3,7 km a la boca nord, i una de mínima de 750 metres entre les fortaleses d'Anadoluhisarı i Rumelihisarı. La fondària varia dels 36 als 124 metres al mig del corrent.

A l'Edat Mitjana hom el solia designar amb el nom de Braç de Sant Jordi o brachium sancti Georgii.[2]

Les costes de l'estret estan molt habitades, ja que la ciutat d'Istanbul (amb una població d'uns 11 milions de persones) s'hi estén a banda i banda.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de l'estret ve del mot grec Βόσπορος (transcrit Bósporos), que significa "el pas del bou"; aquest nom prové d'un mite grec sobre els viatges d'Io després que Zeus la convertís en bou per protegir-la.

Els antics grecs es referien a l'estret com el Bòsfor Traci, en oposició al Bòsfor Cimmeri, que és com anomenaven l'estret de Kertx a Crimea. Per augmentar més la possible confusió, també anomenaven de la mateixa manera la regió al voltant d'aquests dos estrets: el Quersonès Traci, avui conegut com a Gal·lípoli, i el Quersonès Cimmeri, que avui coneixem com a Crimea.

Els milesis i megaris hi van establir colònies des del segle VII aC, entre les quals Calcedònia (colònia de Mègara) el 885 aC i Bizanci (també de Mègara) el 615 aC. Fou creuat per Darios el 513 aC per envair Grècia. Durant la Pentecontècia contra Atenes fou ocupat per Pausànies i obert al tràfic comercial grec.

El 330 Bizanci fou establerta com a capital per Constantí amb el nom de Constantinoble.

La possessió del Bòsfor va ser clau per a Atenes, Roma i l'imperi Bizantí, i arran de la decadència de Constantinoble diverses potències mediterrànies se'n van disputar el domini, especialment Venècia, Gènova i la Corona d'Aragó. Precisament el 1359 s'hi va lliurar una gran batalla entre les armades aliades veneciana i catalana, d'una banda, i genovesa, de l'altra.

A causa de la importància de l'estret per a la defensa d'Istanbul, els soldans otomans van construir-hi una fortificació a banda i banda, l'Anadoluhisarı, o castell d'Anatòlia (1393), i el Rumelihisarı, o castell de Rumèlia (1451).

La seva importància estratègica ha continuat fins avui dia: el domini turc des del 1452 va tancar les rutes comercials fins que el 1774 es va obtenir llibertat de pas per al comerç, s'han signat diversos tractats internacionals sobre l'ús de les seves aigües per part dels vaixells que el travessen, entre els quals destaca la Convenció de Montreux sobre el Règim dels Estrets Turcs, de 1936.

Formació geològica[modifica | modifica el codi]

El Bòsfor es va formar cap al 5600 aC, quan una crescuda de les aigües de la Mediterrània i la mar de Màrmara va inundar la vall fluvial provinent d'un extens llac d'aigua dolça proper que, amb la irrupció de les aigües de la mar de Màrmara a través del Bòsfor, es va convertir en la mar Negra actual.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

L'estret és travessat per dos ponts. El primer, el pont del Bòsfor o Bogazici, fa 1.074 metres de llarg i es va inaugurar el 1973. El segon, el pont de Fatih Sultà Mehmet, té una llargada de 1.090 metres long i es va obrir el 1988, a uns 5 km al nord de l'anterior.

El Marmaray és un túnel de ferrocarril de 13,7 km de llarg encara en construcció, que s'espera que estarà acabat el 2008. Aproximadament 1.400 metres del túnel passaran sota les aigües del Bòsfor, a uns 55 metres de profunditat.

Sobre el Bòsfor també hi ha suspeses tres línies elèctriques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bòsfor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cf.Ducange, Constantinopolis christiana (1680), llibre 4, cap. 6. Jofre de Villehardouin, en la seva Crònica de la Conquesta de Constantinoble empra sovint el terme francès medieval Bras de saint Georges (Cf. Geoffroi de Ville-Hardouin: Conquête de Constantinople avec la continuation de Henri de Valenciennes. Texte original, accompagné d'une traduction par M. Natalis de Wailly. Paris: Librairie de Firmin-Didot, 1882³, pàg. 590-591). En el territori del Sacre Imperi trobem designacions com ara sente Jurien arm, sant Jurgen arm, sant Jürgenarm, sant Jörgenarm etc. (Cf. Deutsches Heldenbuch. Dritter Teil: Ortnit und die Wolfdietriche. Nach Müllenhoffs Vorarbeiten herausgegeben von Arthur Amelung und Oskar Jänicke. Berlin: Weidmannsche Buchhandlung, 1871, pàg. 287).

Coord.: 41° 07′ 10″ N, 29° 04′ 31″ E / 41.11944°N,29.07528°E / 41.11944; 29.07528