Mar de Màrmara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mar de Màrmara
Bakirkoy, petit port a la mar de Màrmara, prop d'Istanbul

La mar de Màrmara (en turc Marmara Denizi, en grec: Μαρμαρα̃ Θάλασσα, transcrit Marmarà Thàlassa, o Προποντίδα, Propontida) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea. El Bòsfor la connecta amb la mar Negra i els Dardanels amb l'Egea. El primer d'aquests dos estrets també separa les parts europea i asiàtica de la ciutat d'Istanbul. Té una superfície d'11.350 km².

Dins la mar hi ha dos grups principals d'illes coneguts com les illes dels Prínceps o Kizil Adalar (a vegades només Adalar, grup entre 13 i 20 km al sud-est d'Istanbul i a 5km de la costa d'Anatòlia, amb les illes de Kinah, Burgaz, Heybeli i Büyükada -la Gran Illa, antiga Prinkipo dels bizantins i la clàssica Megale- i cinc menors), i les de Màrmara (prop de la península Kapidaghi, amb Marmara, Avsha o Türkeli, Pashalimani i altres menors). Aquest darrer arxipèlag és ric en marbre i és el que ha donat nom a la mar (màrmaro és el nom grec del marbre). Una illa menor separada és la de Imrah (la bizantina Kalilimni) a l'entrada del golf de Gemlik.

La falla del nord d'Anatòlia, que ha provocat diversos terratrèmols importants en els darrers anys, com el d'Izmit del 1999, transcorre sota la mar de Màrmara.

A l'antiguitat clàssica la mar era coneguda amb el nom grec de Propòntida (Προποντίς, -ίδος < de pro 'abans' i Pontos 'el Pont', és a dir, 'la mar Negra').

Ciutats i illes principals en època clàssica[modifica | modifica el codi]

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Illes[modifica | modifica el codi]

  • Proconnesos (després Màrmora)
  • Ofiusa
  • Alone
  • Illes Demonnesi
  • Besbicos

Època musulmana[modifica | modifica el codi]

El mar fou domini bizanti fins al segle XIV. Al principi d'aquest segle l'emir de Karasi es va establir a la costa sud i a la península de Kapidaghi. La seva base principal fou Edindjik al golf d'Erdek. A meitat del segle XIV el beylik fou absorbit pels otomans que van crear altres instal·lacions com Mudanya, Karamursel i Izmid. La costa nord, al no tenir ports ni badies interessants fou ocupada més progressivament durant les operacions contra Constantinoble. Després del 1453 fou un llac otomà. Al segle XIX diversos tractats sobre els Dardanels van afectar a la plena sobirania turca que va haver d'acceptar el lliure pas de vaixells

Coord.: 40° 43′ 21″ N, 28° 13′ 29″ E / 40.72250,28.22472

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Màrmara