Bizanci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història. Sota el nom de Constantinoble, fou capital de l'imperi Romà d'Orient, conegut com l'imperi Bizantí. Correspon a l'actual ciutat turca d'Istanbul.

La mitologia diu que fou fundada per Bizant, fill de Posidó.

Història[modifica | modifica el codi]

En els seus inicis va ser una colònia de Mègara fundada el 667 aC, pocs anys després que la veïna Calcedònia. Al lloc hi havia una ciutat anomenada Ligos. El 628 aC es va ampliar la colònia amb gent de Mègara dirigits per Zeuxip. La ciutat va tenir com a deessa tutelar Hera, i es creu que inicialment for regida per reis que van donar pas a un govern aristocràtic. Els habitants originals, els bitinis, van quedar convertits en esclaus.

El general persa Otanes, al servei de Cir II el Gran, la va ocupar el 546 aC i va romandre sota domini de Pèrsia.

El 499 aC es va unir a la revolta de Jònia i, quan la flota fenícia del rei de Pèrsia es va presentar a la ciutat, els seus habitants van fugir cap a Mesàmbria o Mesèmbria.

Pausànies la va recuperar després de la batalla de Platees. Al cap de set anys la va recuperar Cimó II per als atenencs.

El 440 aC, els bizantins i la gent de Samos es van revoltar contra Atenes, però foren sotmesos. El 416 aC es van unir als calcedonis i van fer una devastadora expedició a Bitínia. El 412 aC es va sotmetre a Esparta. El 408 aC, l'atenenc Alcibíades la va assetjar, però no la va poder ocupar i va haver d'esperar a rendir-la per gana, i llavors, absent el comandant espartà Clearc, Cidó, cap del partit atenenc, va obrir les portes als assetjants i va tornar a quedar com a tributària-aliada d'Atenes.

El 405 aC, després de la batalla d'Egospòtamos, l'espartà Lisandre va recuperar Bizanci i s'hi va establir una guarnició dirigida per Stenalaos.

Els deu mil de Xenofont van passar per la ciutat i el repartiment del botí fet per l'almirall Anaxíbios va provocar la revolta dels soldats, que es van fer els amos de la ciutat i només gràcies a Xenofont es va salvar del saqueig.

El 390 aC, Trasibul va canviar el govern de la ciutat des d'una oligarquia a una democràcia i va vendre les mercaderies dels vaixells ancorats a la ciutat.

El 363 aC fou visitada per Epaminondes i, amb la flota atenenca, va aconseguir que diverses ciutats es declararen al seu favor. El 356 aC, Bizanci, Rodes i Quios es van unir a la confederació de Cos i a Mausol, rei de Cària, amb l'esperança de posar fi a l'hegemonia d'Atenes, però la batalla que es preparava a la mar fou impedida per una tempesta.

El 340 aC fou assetjada per Filip II de Macedònia i Demòstenes va enviar socors als assetjats. La flota atenenca i dels aliats, dirigida per Cares, es va trobar amb l'almirall Amintes i els macedonis i fou derrotada; Cares fou substituït per Fòcion l'any següent, i Filip va haver d'aixecar el setge; es diu que una llum va advertir una nit els bizantins d'un atac sorpresa de Filip i, en record d'això, es va aixecar un monument; el símbol de la ciutat des d'aquest temps és la mitja lluna que apareix a les seves monedes i que al segle XV fou adoptat com a emblema pels otomans, i probablement fou adoptat com a record de l'esdeveniment; per pagar l'ajut atenenc, els habitants de Bizanci i Perint els van concedir el privilegi de precedència als jocs i a les cerimònies (excloses les religioses) i es van construir diverses estàtues.

En els anys següents, els bizantins van combatre els tracis, que no van poder dominar ni per les armes ni pagant tribut. El 279 aC, Bizanci es va fer tributària dels gàlates, als quals va pagar un tribut anyal en monedes d'or (3.000 al principi, després 5.000, i després 10.000) que es va anar incrementant i finalment es va fixar en 80 talents. Per pagar la quantitat, Bizanci va haver d'imposar un dret de pas pel Bòsfor, cosa que va provocar una guerra amb Rodes, guerra en la qual Bizanci va ser aliada de Pèrgam, mentre Bitínia ho va ser de Rodes; els bizantins van donar suport a Tibetes, un oncle de Prúsies de Bitínia, que va reclamar el tron; però Prúsies es va apoderar de les possessions de Bizanci a la costa asiàtica, mentre els tracis van continuar pressionant a la part europea; la pau es va fer el 219 aC amb la mediació del rei gàlata Cavaros i Polemocles, i fou desfavorable per a Bizanci.

A la guerra de Roma amb Macedònia, els romans van donar a la ciutat el títol de confederada, pel seu ajut. Bizanci va cridar Roma per solucionar disputes internes, i els romans hi van enviar Pisó, més com a conqueridor que com a aliat.

L'emperador Claudi va abaixar temporalment el tribut de la ciutat per les pèrdues d'aquesta a la guerra amb els tracis. Vespasià la va incorporar a la província romana de Tràcia.

A la guerra entre Septimi Sever i Pescenni Níger, Bizanci va donar suport al darrer. Després d'una guerra de tres anys, ja mort Níger, la ciutat fou ocupada el 196 i fou severament castigada i les muralles enderrocades; la ciutat va deixar de tenir un govern local i fou entregada a Perint, però després el mateix Sever la va embellir amb termes, pòrtics i altres edificis i li va donar el nom d'Augusta Antonina en honor d'Antoninus Bassianus. Caracal·la va restaurar els drets de la ciutat i dels seus habitants. En temps de Galiè es va produir una matança de ciutadans i totes les famílies antigues van desaparèixer, menys les que no eren a la ciutat.

Sota Claudi II els bizantins van lluitar contra els gots. A les guerres civils que van seguir a l'abdicació de Dioclecià es van reforçar les fortificacions. Licini es va retirar allí després de la batalla d'Adrianòpolis i fou assetjat per Constantí fins que la ciutat es va rendir.

La primera església de la ciutat s'atribueix a Sant Andreu, però el cristianisme no es va desenvolupar àmpliament fins al temps de Constantí el Gran.

Per a la seva història posterior, vegeu Constantinoble

Coord.: 41° 00′ 55″ N, 28° 59′ 05″ E / 41.0153°N,28.9847°E / 41.0153; 28.9847

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bizanci