Oracle de Delfos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ruïnes de Delfos

L'oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho) prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos, gaudint les seves respostes i prediccions de gran reputació. L'oracle de Delfos influí molt en la colonització de les costes del sud d'Itàlia i Sicília. Arribà a ser el centre religiós del món hel·lènic.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El santuari va ser un gran recinte sagrat dedicat principalment al déu Apol·lo i que tenia a la part central un gran temple, al qual acudien els grecs per a preguntar als déus sobre qüestions que els inquietaven. Situat a Grècia, en l'emplaçament del que va ser l'antiga ciutat de Delfos (que avui ja no existeix), al peu del mont Parnàs, al mig de les muntanyes de la Fòcida, a 700 m sobre el nivell del mar i a 9,5 km de distància del golf de Corint.

De les roques de la muntanya brotaven diverses deus que oferien diverses fonts. Una de les fonts més conegudes des de molt antic era la font de Castàlia, envoltada d'un bosquet de llorers consagrats a Apol·lo. La llegenda i la mitologia recullen que al mont Parnàs i a prop d'aquesta font es reunien algunes divinitats, deesses menors del cant i la poesia, anomenades muses, així com les nimfes de les fonts, conegudes com a nàiades. En aquestes reunions Apol·lo tocava la lira i les divinitats cantaven.

Localització[modifica | modifica el codi]

Localització de Delfos

La Fòcida o Fòcia és una antiga regió del centre de Grècia travessada pel gran massís del Mont Parnàs. En època de la Grècia clàssica una part d'aquesta regió, la que està situada al peu de la muntanya, tenia el topònim de Pyto, en grec "Πυθω". Aquest lloc és el conegut com a Delfos, és a dir, Pyto y Delfos són sinònims.

El port d'Itea era l'accés al mar més proper a Delfos.

Origen dels topònims[modifica | modifica el codi]

Delfos[modifica | modifica el codi]

El topònim de Delfos ve de Delfine (Δελφινης), que era el nom del drac mitològic que custodiava l'oracle abans de l'arribada d'Apol·lo. A partir del segle IV aC, se'l va començar a conèixer per Pitón en lloc de Delfine, tot i que, en essència, era el mateix personatge. Són dues fases successives de la llegenda. Seguint l'exemple del topònim de Delfine, al temple d'Apol·lo se'l conegué per Delfinion (Δελφίνιoν).

Pítia o Pitonisa[modifica | modifica el codi]

El nom de Pyto fou adoptat de la serp Pitó (Πυθων), que vivia en una cova d'aquests paratges i a la qual el déu Apol·lo va donar mort per a apoderar-se de la seva saviesa i ser ell qui presidís l'oracle. La mitologia conta que després de donar mort a la serp, Apol·lo va guardar les seves cendres en un sarcòfag i va fundar en el seu honor uns jocs fúnebres que es van anomenar Jocs Pítics. Més tard, va córrer la llegenda que aquest sarcòfag es trobava enterrat sota l'ónfalos, pedra el nom de la qual significa "llombrígol del món", en el temple d'Apol·lo a Delfos. D'aquest nom va derivar el de Pítia o Pitonisa (Πυθια), nom que es va anar donant a les dones que interpretaven les respostes, és a dir l'oracle. Al temple d'Apol·lo se l'anomenava també Pition (Πυθιoν) i al mateix Apol·lo a Delfos se'l anomenà Apol·lo Piti.

Se sap que l'elecció d'aquest personatge es feia sense cap distinció de classes. A la candidata només se li demanava que la seva vida i els seus costums fossin irreprotxables. El nomenament era vitalici i es comprometia a viure per sempre en el santuari. Durant els segles d'apogeu de l'oracle, va ser necessari nomenar fins a tres pitonises per a poder atendre les innombrables consultes que es requerien. No obstant això, en els temps de decadència només n'hi va haver una, suficient per als pocs oracles que es feien.

Els pics Fedríades ("els Brillants") de Delfos.

Oracles de Cres[modifica | modifica el codi]

Cres (560 -546 adC) fou el darrer rei de Lídia. Tradicionalment, es coneixen dos oracles oferts al rei Cres:

  • En una ocasió,[1][2] envià una consulta a l'oracle perquè s'estava preparant per a envair el territori persa i volia saber si el moment era propici. L'oracle afirmà: ἤν στρατεύηται ἐπὶ Πέρσας, μεγάλην ἀρχήν μιν καταλύσειν"/"Croesus Halyn penetrans magnam pervertet opum vim ("Cres, si passes el riu Halys (que fa frontera entre Lídia i Pèrsia), destruiràs un gran imperi". La resposta s'interpretà com a favorable i donant per fet que el gran imperi era el dels perses. Però el "gran imperi" que es destruí fou el seu, i Lídia passà a poder dels perses. Això és un exemple de l'ambigüitat en les respostes. Moltes d'elles van ser recollides per autors clàssics. En realitat l'oracle no tractava d'endevinar els fets sinó de donar bons consells, cosa que no era massa difícil ja que al santuari es disposava de l'última notícia i dels últims esdeveniments del món conegut.
  • També segons Xenofont i algunes col·leccions gregues de versos gnòmics, davant d'una consulta del mateix rei se li va respondre la famosa frase: εἰ θνητός εἶ, βέλτιστε, θνητὰ καὶ φρόνει ("Si ets humà, procura pensar en coses humanes"). Aquesta màxima es basa en la idea que per aconseguir la felicitat i l'autoestima cal conèixer els propis límits i acceptar-se'ls.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oracle de Delfos
  1. Heròdot: Història. Llibre I, 53
  2. Ciceró: Sobre l'adivinació II, 115, 11

Coord.: 38° 28′ 58″ N, 22° 30′ 22″ E / 38.48278,22.50611