Oracle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oracle de bambú
Aquest article tracta sobre antics oracles. Si cerqueu l'empresa de gestió de bases de dades, vegeu Oracle (informàtica).

Un oracle (del llatí Oraculum, derivat de ōrāre "parlar") fou la paraula usada a l'època clàssica per designar les revelacions dels déus als homes i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i tanmateix a la persona que podia fer les prediccions. D'acord amb la mitologia grega, un oracle és un missatge diví tramès i interpretat per un santuari. Les deïtats no apareixien personalment sinó que eren fetes a través d'una espècie de mèdiums que era diferent segons els llocs. El terme oracle doncs es va aplicar després al transmissor de les prediccions divines.

Comparativament Zeus, com a pare del tots els seus, tenia pocs oracles, però segons la creença popular era la font de tots els oracles, per mitjà d'altres déus com Apol·lo, o d'herois divinitzats.

La seva existència cal considerar-la com a part de la necessitat dels homes de saber què els depara el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels déus; els oracles eren per tant una revelació però alhora una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret.

Els oracles més coneguts eren els de Delfos, tramesos per la pitonissa i interpretats pels sacerdots d'Apol·lo i l'Oracle de Dodona. Els oracles rellevants foren:

Oracles d'Apol·lo[modifica | modifica el codi]

  • L'oracle de Delfos
  • L'oracle d'Abes a Fòcida
  • L'oracle del turó Ptoon a Tebes
  • L'oracle d'Ismènion a Beòcia
  • L'oracle d'Ilísies, a la frontera de l'Àtica
  • L'oracle de Tegira a Beòcia
  • L'oracle d'Eutresis, prop de Leuctres. Va desaparèixer al segle IV aC.
  • L'oracle d'Oròbies, a Orobiae a Eubea
  • L'oracle del Liceu d'Argos
  • L'oracle d'Apol·lo Diradiotes a l'acròpoli d'Argos (encara consultat en temps de Pausànies)
  • L'oracle de Didima en territori de Milet
  • L'oracle de Claros en territori de Colofó
  • L'oracle de Grinca al territori dels mirineus
  • L'oracle d'Apol·lo Gonnapeu a Lesbos
  • L'oracle d'Abdera
  • L'oracle de Delos, consultat només l'estiu
  • L'oracle de Patara, a Lícia, només consultat a l'hivern
  • L'oracle de Telmessus
  • L'oracle de Mal·los, a Cilícia
  • L'oracle de l'Apol·lo Sarpedoni, a Cilícia
  • L'oracle d'Híblia, a Cària
  • L'oracle de Hiera Koine a la vora del Meandre

Oracles de Zeus[modifica | modifica el codi]

Oracles d'altres déus[modifica | modifica el codi]

Els oracles d'altres déus eren consultats en qüestions concretes de la vida humana o del món en el que estaven.

  • Oracle de Dèmeter a Patres (Acaia)
  • Oracle d'Hermes a Fares (Acaia)
  • Oracle de Plutó i Cora a Carax, a Cària
  • Oracle d'Ino a Epidaure, Limera
  • Oracle d'Ino a Oetylon, que revelava els somnis de les persones que dormien una nit al santuari
  • Oracle d'Hera Acrea, entre Lequeon i Pagae

Oracles dels herois[modifica | modifica el codi]

Oracles dels morts[modifica | modifica el codi]

Eren el oracles en els que es demanava la presència dels esperits dels morts i s'oferien sacrificis als déus de l'inframon. Un dels més coneguts fou el dels thesprotis prop de llac Aornos; un altre era a Heraclea Pòntica.

Oracles d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

Els oracles pels qual un déu revelava la seva voluntat a través de la boca d'una persona no existien a Itàlia, llevat d'algunes excepcions a la Magna Grècia. Els romans descobrien la voluntat dels déus pels llibres sibil·lins, els àugurs, els arúspexs, i els signes del cel. Els únics oracles italians coneguts són:

Oracles d'altres pobles[modifica | modifica el codi]

  • Oracle egipci: els més importants foren els d'Heliòpolis i Abydos. Les consultes es feien mitjançant una persona que portava escrites les preguntes i les depositava al santuari i així rebia les respostes. També era molt important l'oracle del déu Ammon-Ra, a l'oasi de Siwa, en el desert de Líbia. El 331, Alexandre Magne féu una peregrinació al gran temple.
  • Oracle hebreu: el nom amb què es coneix l'oracle en la Tora hebrea és Goral (plural: Goralot). Existeixen diferents Goralot entre els hebreus, un d'ells fou l'Urim i els Thummin a través del sum sacerdot, Gadol HaKohen. L'oracle del Pectoral de 13 Pedres Precioses, es diu en la tradició cabalística, que aquest lluïa llums i feia sons en donar una resposta. Existeix en l'actualitat el Goral Ahitofel, aquest consta de 117 caselles que corresponien a 117 àngels que parlaven a través d'aquest oracle hebreu, aquest empra una sèrie d'invocacions a Déu i als seus àngels, per demanar-ne una resposta. També s'ha de tenir en compte el famós oracle d'Isaïes, 7, 14. En l'Antic Testament es parla d'oracle per designar la part del santuari on Jeohvà parlava a Moisès i al sum sacerdot, com en l'Èxode cap. 25 i 30 en què es diu: "la veu del Senyor es deixava escoltar per damunt de l'Arca".
  • Oracle de Fenícia: associats amb les deïtats Baalzebub i Baalim.
  • Oracle yoruba: aquests estan compostos per tres sistemes: el primer es treballa amb cocos i és denominat biagué, el segon és denominat diloggun i treballa amb cargoles, i el tercer i més extens i complet és el denominat oracle dIfà, el qual treballen els babalawos a través de lorishà orulà, que treballen amb un instrument que té cadena amb cocos anomenat opele o els ikins que són llavors de kola. En estricte sentit, no és coco (agbon), el que utilitza el sistema Yoruba tradicional en l'endevinació més elemental, sinó nou de kola (Obi Abata), de 4 vàlvules, el següent oracle efectivament utilitza 16 cargoles i s'anomena Eerindinlogun, i per últim lopele també es construeix amb llavors dIrvingia Gabonensis, així com material de peix Aro (peix-gat).

Extensió[modifica | modifica el codi]

Per extensió, en matemàtiques, filosofia i informàtica, un oracle és qualsevol ent que genera veritats sobre un món real o imaginari, o que pot respondre qüestions correctament. En algunes teories d'aprenentatge, la realitat es considera un oracle.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oracle