Oracle
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre antics oracles. Per a el programa de gestío de bases de dades, vegeu Oracle (informàtica). |
Un oracle (del llatí Oraculum, derivat de ōrāre "parlar") fou la paraula usada a l'època clàssica per designar les revelacions dels deus als homes i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i tanmateix a la persona que podia fer les prediccions. D'acord amb la mitologia grega, un oracle és un missatge diví tramès i interpretat per un santuari. Les deïtats no apareixien personalment sinó que eren fetes a través d'una especia de mèdiums que era diferent segons els llocs. El terme oracle doncs es va aplicar després al transmissor de les prediccions divines.
Comparativament Zeus, com a pare del tots els seus, tenia pocs oracles, però segons la creença popular era la font de tots els oracles, per mitja d'altres deus com Apol·lo, o d'herois divinitzats.
La seva existència cal considerar-la com a part de la necessitat dels homes de saber que els depara el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels deus; els oracles eren per tant una revelació però al mateix una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret.
Els oracles més coneguts eren els de Delfos, tramesos per la pitonissa i interpretats pels sacerdots d'Apol·lo i l'Oracle de Dodona. Els oracles rellevants foren:
Taula de continguts |
[edita] Oracles d'Apol·lo
- L'oracle de Delfos
- L'oracle d'Abes a Fòcida
- L'oracle del turó Ptoon a Tebes
- L'oracle d'Ismènion a Beòcia
- L'oracle d'Ilísies, a la frontera de l'Àtica
- L'oracle de Tegira a Beòcia
- L'oracle d'Eutresis, prop de Leuctres. Va desaparèixer al segle IV aC.
- L'oracle d'Oròbies, a Orobiae a Eubea
- L'oracle del Liceu d'Argos
- L'oracle d'Apol·lo Diradiotes a l'acròpoli d'Argos (encara consultat en temps de Pausànies)
- L'oracle de Didima en territori de Milet
- L'oracle de Claros en territori de Colofó
- L'oracle de Grinca al territori dels mirineus
- L'oracle d'Apol·lo Gonnapeu a Lesbos
- L'oracle d'Abdera
- L'oracle de Delos, consultat només l'estiu
- L'oracle de Patara, a Lícia, només consultat al hivern
- L'oracle de Telmessus
- L'oracle de Mal·los, a Cilícia
- L'oracle de l'Apol·lo Sarpedoni a Cilícia
- L'oracle d'Híblia a Cària
- L'oracle d'Hiera Koine a la vora del Meandre
[edita] Oracles de Zeus
- Oracle d'Olímpia a l'Èlide
- Oracle de Dodona a l'Epir
- Oracle d'Ammon a l'oasi d'Ammon a Líbia
[edita] Oracles d'altres déus
Els oracles d'altres déus eren consultats en qüestions concretes de la vida humana o del mon en el que estaven.
- Oracle de Dèmeter a Patres (Acaia)
- Oracle d'Hermes a Fares (Acaia)
- Oracle de Plutó i Cora a Carax, a Cària
- Oracle d'Ino a Epidaure Limera
- Oracle d'Ino a Oetylon, que revelava el somnis de les persones que dormien una nit al santuari
- Oracle d'Hera Acrea, entre Lequeon i Pagae
[edita] Oracles dels herois
- Oracle d'Amfiarau entre Potniae i Tebes
- Oracle d'Amfíloc, a Mal·los a Cilícia
- Oracle de Trofoni a Lebàdia (Beòcia)
- Oracle de Calques a Dàunia a la Magna Grècia, les respostes eren a través d'un somni passant la nit al temple
- Oracles d'Asclepi
- Oracle d'Hèrcules a Bura a Acaia
- Oracle de Pasifes (Pasiphae) a Thalamiae a Lacònia, donava la resposta a través d' un somni passant una nit al temple
- Oracle de Phrixus a Ibèria del Caucas, on no era permès el sacrifici d'ovelles
[edita] Oracles dels morts
Eren el oracles en els que es demanava la presencia dels esperits dels morts i s'oferien sacrificis als deus del inframon. Un dels més coneguts fou el dels thesprotis prop de llac Aornos; un altra era a Heraclea Pòntica.
[edita] Oracles d'Itàlia
Els oracles pels qual un deu revelava la seva voluntat a través de la boca d'una persona no existien a Itàlia, llevat d'algunes excepcions a la Magna Grècia. Els romans descobrien la voluntat dels déus pels llibres sibil·lins, els àugurs, els arúspexs, i els signes del cel. Els únics oracles italians coneguts són:
- Oracle del Faune a Tibur i a l'Aventí
- Oracles de la Fortuna al Latium
- Oracle de Mart prop de Reate.
[edita] Extensió
Per extensió, en matemàtiques, filosofia i informàtica, un oracle és qualsevol ens que genere veritats sobre un món real o imaginari, o que puga respondre qüestions correctament. En algunes teories d'aprenentatge, la realitat es considera un oracle.
