Àngel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'ésser mitològic. Vegeu-ne altres significats a «Ankl».
Noia amb àngel, pintat per Paul-Alfred de Curzon el s. XIX.

Un àngel és una presència divina que entra en contacte amb els humans.

El nom prové del llatí angelus, llatinització del grec antic ἄγγελος (angelos), "missatger" i aquest, al seu torn, hel·lenització de l'hebreu מַלְאָךְ (malˀāχ) "missatger, herald" o de l'arameu מַלְאַךְ (malˀaχ) -amb sufix מַלְאֲכֵהּ (malˀăχēhū) ‘el seu àngel’[1]- "missatger, herald; àngel".

Segons de quina religió es tracti, els àngels són esperits, déus o encarnacions del creador. Per les tradicions transmeses per la Bíblia hebrea, el Nou Testament i l'Alcorà, els àngels són missatgers de Déu, les funcions dels quals inclouen la protecció i el guiatge dels éssers humans, així com dur a terme certes tasques de Déu per a ajudar-lo.

En la tradició hebraico-aramea, els únics àngels que hi apareixen esmentats pel nom són els qui seran els arcàngels del cristianisme. Tots ells porten noms teòfors, és a dir, noms que inclouen el substantiu אֵל (ʔēl) "Déu": Rafael (רָפָאֵל‎, ), Miquel (מִיכָאֵל‎) i Gabriel (גַּבְרִיאֵל) (els tres únics noms esmentats a la Bíblia), Uriel (אוּרִיאֵל), Reuel ( רְעוּאֵל), Baraquiel (בַּרַכִיאֵל o בַּרַכְאֵל), Xaeltiel o Saeltiel (שְׁאַלְתִּיאֵל), Ieracmiel (יְרַחְמִיאֵל o יְרַחְמְאֵל), Sammael (סַמָּאֵל), Baradiel (בָּרָדִיאֵל), Galgaliel (גַּלגַּלִיאֵל) i Ofaniel (אֹפָנִיאֵל), Iehudiel o Jehudiel (יְהוּדִיאֵל‎), Cocabiel (כּוֹכָבִיאֵל o כּוֹכָב־אֵל), Metariel, etc.

Aquest fet ha estat aprofitat per crear noms d'àngels artificiosos, afegint la terminació -[i]el “de Déu” a una arrel que pot ser real o imaginària: en el món real tenim, per exemple, el cas del pseudònim del periodista català Gaziel;[2] en el món de la ficció, l'exemple clàssic fóra el nom de Gargamel, implacable empaitador dels barrufets.[3]

L'estudi teològic dels àngels s'anomena angelologia. En l'art, els àngels són sovint representats amb ales, reflectint les descripcions de la Bíblia hebrea.

Cristianisme[modifica | modifica el codi]

Al catolicisme els àngels acompanyen Déu al cel. Alguns àngels van desafiar Déu i van seguir Llúcifer o Satanàs, el qui tempta, en la seva caiguda cap a l'infern. Iconogràficament, se'ls sol representar com homes o dones amb ales, per significar que estan més elevats que els éssers humans. La diferència rau en què l'home ve de l'humus, terra o pols d'estrella, i que Àngel ve del grec àngelos, missatger o ésser enviat per Déu. Tenen diferents missions, propòsits o tasques, d'una manera similar als treballs o ocupacions. Els àngels no tenen sexe (ja que estan fets d'esperit i no de matèria) però els seus noms sí que estan marcats genèricament.

La tradició popular catòlica atorga un àngel per a cada persona amb la missió de protegir-la i acompanyar-la, és el que es coneix com a àngel de la guarda.

Jerarquització: Jerarquies i Ordes[modifica | modifica el codi]

L'angelologia medieval va establir una jerarquització dels àngels que, partint de l'obra del Pseudo-Dionís l'Areopagita i passant per la de sant Isidor de Sevilla -que recull la terminologia del Pseudo-Dionís l'Areopagita[4]- i el beat Hràban Maur[5] arriba a la seva plasmació o formulació definitiva de la mà de sant Tomàs d'Aquí a la seva Summa teològica. La jerarquització consta de tres esferes o jerarquies, i cada jerarquia consta, al seu torn, de tres ordes o tipus d'àngel (ja que tres és la xifra de la Trinitat), classificats, a més a més, en ordre de major a menor rellevància:[6] La divisió dels àngels en tres jerarquies i nou ordes serà comuna a tota l'Edat Mitjana.[7] Com més intervenció als assumptes humans, menys jerarquia. Aquest esquema es veu reflectit a la Divina Comèdia, entre altres obres de l'època.

L'esquema es presenta en ordre invers, de menys a més important:

  • Tercera jerarquia:
    • Àngels: són els missatgers entre el Cel i la terra
    • Arcàngels: són els prínceps o caps dels àngels, es mencionen a diverses epístoles. Influeixen en els grans esdeveniments humans
    • Principats: s'encarreguen de nacions senceres i d'inspirar l'art
  • Segona jerarquia:
    • Potestats o puixances: s'encarreguen de les ideologies i de qüestions intel·lectuals, se'ls representa amb un ceptre a les mans
    • Virtuts: envien la Gràcia.
    • Dominacions: manen sobre els altres àngels, no es manifesten directament als humans
  • Primera jerarquia:
    • Trons: tenen l'aparença de rodes d'infinits colors, segons la visió d'Ezequiel
    • Querubins: són els encarregats dels astres, tenen quatre rostres (bou, lleó, home i àguila, els animals que passarien a ser símbols dels evangelistes)
    • Serafins: tenen tres parells d'ales, són els àngels que envolten directament a Déu i el lloen. Llucifer podria haver estat un serafí.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gustav Davidson: A dictionary of angels - including the fallen angels. New York: The Free Press, 1967.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cf. Daniel 3,28: בְּרִיךְ אֱלָהֲהוֹן דִּי-שַׁדְרַךְ מֵישַׁךְ וַעֲבֵד נְגוֹ, דִּי-שְׁלַח מַלְאֲכֵהּ ‘beneït sia l'ˀɛ̆lāh de Xadrac, Meixac i Abed-Negó que ha enviat el seu àngel’ i Daniel 6,23: “אֱלָהִי שְׁלַח מַלְאֲכֵהּ” ‘el meu ˀɛ̆lāh ha enviat el seu àngel’
  2. El nom en realitat no és creació seva, sinó francesa o alemanya: en la tradició ocultista francesa decimonònica, Anarazel, Gaziel i Fecor són tres dimonis ctònics, tres esperits infernals que guarden els tresors subterranis i els mouen d'un lloc a un altre perquè els humans no els puguin pas trobar; a més a més, tenen el poder de fer tremolar els fonaments de les cases, congriar tempestes, fer sonar les campanes dels campanars a mitja nit, fer aparèixer fantasmes de nit i crear totes les menes de terrors nocturns que hi ha i que fan que la gent tingui por de la foscor (cf. la definició que en dóna J. Collin de Plancy al seu Dictionnaire Infernal, ou, Répertoire Universel des Êtres, des Personnages, des Livres etc.. Paris, 1844³. Pàg. 31: "Anarazel, - l'un des démons chargés de la garde des trésors souterrains, qu'ils transportent d'un lieu à un autre pour les dérober aux recherches des hommes. C'est Anarazel qui, avec ses compagnons Gaziel et Fécor, ébranle les fondements des maisons, excite les tempètes, sonne les cloches à minuit, fait paraître les spectres et inspire les terreurs nocturnes" i pàg 237: "Gaziel, - démon chargé de la garde des trésors souterrains, qu'il transporte d'un lieu à un autre pour les soustraire aux hommes. C'est lui qui ébranle les fondements des maisons et fait souffler des vents accompagnés de flammes. Quelquefois il forme des danses qui disparaissent tout à coup; il inspire la terreur par un grand bruit de cloches et de clochettes; il ranime les cadavres, mai pour un moment". El nom d'aquest àngel caigut no està atestat abans del segle XVIII. Originàriament sembla ser una creació dels cercles ocultistes alemanys d'aquest segle. A finals del mateix segle XVIII o a inicis del segle XIX el nom degué arribar d'Alemanya a França on se'l va ajuntar als dos companys esmentats, Anarazel i Fecor. El nom de Gaziel pot ser un simple anagrama de Zagzagael ‘Esplendor diví’, una creació feta a partir del nom de l'arcàngel Raziel o un simple nom més o menys fantasiós. En tot cas, aquest àngel caigut no pertany al camp de l'angelologia, sinó al de l'ocultisme.
  3. Nom que recorda el de l'àngel Gargaliel, combinat amb el de l'àngel Ra'amiel.
  4. Etimologies, llibre V, capítol V,4: “Novem autem esse ordines angelorum sacrae Scripturae testantur, id est angeli, archangeli, throni, dominationes, virtutes, principatus, potestates, cherubim et seraphim”
  5. Hràban Maur, De universo libri XXII, llibre I, cap. V (‘De angelis’): “Novem autem esse ordines angelorum Sacræ Scripturæ testantur, id est, angeli, archangeli, throni, dominationes, virtutes, principatus, potestates, cherubin, et seraphim”
  6. Cf. la quæstio CVIII “De ordinatione angelorum secundum hierarchias et ordines”, contiguda a la Summa Teològica de Sant Tomàs d'Aquí:«In omni hierarchia distinguuntur tres ordines diversi: summus, medius, et infimus, secundum varia angelorum officia et actus».
  7. Cf. la quæstio CVIII “De ordinatione angelorum secundum hierarchias et ordines”, contiguda a la Summa Teològica de Sant Tomàs d'Aquí: «Novem angelorum ordines: Seraphim, Cherubim, Throni, Dominationes, Virtutes, Potestates, Principatus, Archangeli et Angeli, convenienter, secundum convenientiam scilicet ad spiritales eorum perfectiones et ministeria, nominantur.».