Jaume el Just (sant)
 Icona de Sant Jaume el Just |
|
| màrtir, Adelphotheos (Germà de Déu) | |
|---|---|
| Nom secular | En arameu Yaqob bar Yosef, en hebreu יַעֲקֹב בן-יוֹסֵף Yahăqōb ben Yôsēp i en grec Iάκωβος Iàkovos) Jaume, germà de Crist |
| Naixement | Desconeguda (s. I) Natzaret? (Palestina) |
| Defunció | ca. 62?, lapidat Jerusalem |
| Commemoració en | tota la cristiandat; l'Església Catòlica Romana l'identifica amb Sant Jaume el Menor, apòstol; les esglésies ortodoxes, copta i luteranes els diferencien |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Santi Apostoli (Roma) (restes de Sant Jaume el Menor) |
| Festivitat | 3 de maig, a l'Església Catòlica, que l'identifica amb Sant Jaume el Menor (1 de maig, a l'Anglicana i a la Catòlica abans de 1955; 11 de maig a la Catòlica entre 1955 i 1969; 25 d'octubre a l'Església Ortodoxa; 23 d'octubre, esglésies luteranes) |
| Fets destacables | possiblement, parent de Jesús, cap de l'església de Jerusalem; hi ha discrepàncies sobre la seva identitat amb Sant Jaume el Menor, apòstol; pretès autor de l'Epístola de Sant Jaume |
| Iconografia | Amb barba; llibre |
Jaume conegut com Jaume el Just o Jaume, germà del Senyor (Natzaret?, ? - Jerusalem, 62 dC) fou, segons el Nou Testament, un dels germans de Jesús de Natzaret i el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem després de la partida dels apòstols de Jesús. Cal no confondre Jaume el Just amb els apòstols Jaume el Menor i Jaume el Major. Hegesip, cap al 180, l'anomena Jaume el Just a més de referir-s'hi com «Jaume, el germà del Senyor» [1]
En l'Evangeli segons Mateu s'anomena la seva família, ja que tot parlant sobre Jesús se cita que la gent de Galilea deia:
| « | No és el fill del fuster? La seva mare, no s'anomena Maria, i els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, no viuen totes aquí amb nosaltres? | » |
| — Mateu 13,55-56 | ||
Se'n desconeix qualsevol dada de la seva biografia fins després de la mort del seu germà Jesús, quan Sant Pau afirma que «Després [que Jesús de Natzaret hagués ressuscitat] s'aparegué a Jaume» [2]
Quan els apòstols van escampar-se pel món a predicar l'Evangeli, Jaume actuà com a líder de la comunitat jueva cristiana de Jerusalem que practicaven escrupulosament la Llei de Moisès.[3] Va rebre la visita de Sant Pau en una ocasió tal com es relata al llibre dels Fets dels Apòstols: A l'endemà Pau va venir (...) a veure Jaume, i tots els ancians eren presents a la reunió (Fets 21,18).
Jaume serà el dirigent únic de la comunitat de Jerusalem des que Sant Pere abandona la ciutat l'any 43 o 44 fins que mor lapidat l'any 62 segons l'historiador jueu Flavi Josep en la seva obra Antiguitats judaiques on cita:
| « | Ananies era un saduceu sense ànima. Va convocar astutament al Sanedrí en el moment propici. El procurador Fest havia mort. El successor, Albí, encara no havia pres possessió. Va fer que el sanedrí jutgés Jaume, germà de Jesús, qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perquè fossin apedregats | » |
| — Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XX, ix, 1 | ||
.
La seva festa és celebrada en diferents dies segons diferents ritus del cristianisme:
- L'1 de maig el commemora l'Església Anglicana
- El 3 de maig ho celebra l'Església Catòlica
- El 23 d'octubre és el dia escollit pels luterans
Referències [modifica]
- ↑ Història Eclesiàstica 4,22,4
- ↑ Primera Epístola als Corintis 15,7
- ↑ Gàlates 2,12
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume el Just (sant) |
- Puig i Tàrrech, Armand. Jesús un perfil biogràfic, pàg.174
| Precedit per: - |
Bisbe de Jerusalem 43/44-62 |
Succeït per: Simeó |
