Simó el Mag

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La mort de Simó el Mag

Simó el Mag (Simon Magus) fou un suposat religiós cristià, considerat el primer heretge, amb fets fabulosos que són difícils de distingir dels fets reals. Va viure vers la meitat del segle I.

Fets dels Apòstols[modifica | modifica el codi]

Una referència a Simó el Mag es troba en el capítol 8 dels Fets dels Apòstols, on es relata que Simó, un embruixador de Samaria, fou convertit al cristianisme per Felip. Quan Pere i Joan foren enviats a Samaria, Simó els ofereix diners a canvi del poder de transmetre l'Esperit Sant, proposició que els apòstols rebutgen escandalitzats. (D'aquesta proposta de Simó el Mag deriva la paraula simonia, que defineix el pecat consistent a pagar per obtenir prebendes o beneficis eclesiàstics).

Fets de Pere[modifica | modifica el codi]

En el text cristià apòcrif dels Fets de Pere trobem una de les històries més conegudes sobre Simó el Mag: Quan exhibia els seus poders màgics a Roma, volant davant de l'emperador Claudi, per provar la seva condició divina, els apòstols Pere i Pau pregaren a Déu que parés el seu vol. Simó parà en sec i va caure a terra, i llavors fou apedregat.

Altres fonts[modifica | modifica el codi]

Segons el simonianisme, antiga secta gnòstica, Simó el Mag era déu en forma humana.

Per Justí el Màrtir, fou samarità de naixement (potser de la vila de Gitti o Gitthi). Flavi Josep diu que era jueu de religió, però no és clar que es refereixi a la mateixa persona. És descrit com a versat en màgia i en literatura grega. Hauria estudiat a Alexandria i potser fou deixeble de Dositeu, al seu torn deixeble de Joan el Baptista. La creença general és que fou deixeble i després successor de Dositeu al capdavant d'una secta cristiana, però això no és prou clar.

Considerat el primer heresiarca, podria ser que en realitat no fos cristià. Els seus seguidors foren coneguts com a simonians. Hauria escrit algunes obres, però els seus títols són desconeguts i no se n'ha conservat cap.

Interpretacions radicals[modifica | modifica el codi]

D'acord amb Hermann Detering, Simó el Mag podria haver estat un sobrenom de Pau de Tars, que hauria estat expulsat per l'Església oficial i que canvià el seu nom després de ser rehabilitat. Malgrat que a primera vista pot semblar una teoria massa radical, algunes vegades Simó és descrit de forma molt semblant a Pau. Per altra banda un element que recolza aquesta teoria és que, malgrat que l'ortodòxia cristiana sovint mostra Marció com a seguidor de Simó el Mag, el mateix Marció no l'esmenta mai, i per contra va identificant-se a si mateix com a deixeble de Pau. A més, l'apòcrif Apocalipsi d'Esteve presenta Pau en un to molt negatiu, mostrant-lo com un vil enemic del cristianisme, que es converteix únicament al final de la seva vida. Però cal tenir en compte que l'actual cànon bíblic registra que el martiri d'Esteve es va produir abans de la conversió de Pau.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simó el Mag Modifica l'enllaç a Wikidata