Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Roma (desambiguació)».
Roma
Bandera de Roma Escut de Roma
(En detall) (En detall)
Localització
Roma situat respecte Itàlia
Roma
El Pantheon
El Pantheon
Estat
• Regió
• Província
Flag of Italy.svg Itàlia
Laci
Roma
Gentilici romà/romana
Superfície 1285 km²
Altitud 37 msnm
Població (2007)
  • Densitat
2,711,476 hab.
2.110,1 hab/km²
Coordenades 41° 54′ 0″ N, 12° 30′ 0″ E / 41.90000°N,12.50000°E / 41.90000; 12.50000Coord.: 41° 54′ 0″ N, 12° 30′ 0″ E / 41.90000°N,12.50000°E / 41.90000; 12.50000
Dirigents:
• Alcalde:

Ignazio Marino (Partito Democratico)
Codi postal 00100 (genèric),
del 00121 al 00199
Codi telefònic 06
Codi ISTAT 058091
Codi cadastral H501
Patró Sant Pere i Sant Pau
Festes majors 29 de juny
Agermanament París
Cracòvia
Johannesburg
Cincinnati
Douala
Marbella
Q1819965
Web

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima. És a la riba del Tíber, a 22 km de la Mar Mediterrània. De vegades se l'anomena la “ciutat eterna” o "la ciutat dels set turons" (Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal). L'any 1991 tenia una població de 2.770.000 habitants, i de més de tres milions l'aglomeració urbana. Ocupa una superfície de 1.285 km². L'alcalde és Ignazio Marino, del centreesquerra. La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab urbe condita, «des de la fundació de Roma». Aquesta data és confirmada per l'arqueologia, i actualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi. El centre històric de Roma, forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Geografia, clima i població[modifica | modifica el codi]

Roma vista des de satèl·lit.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Roma es troba a la regió central d'Itàlia, al Laci, amb els afluents dels rius Aniene i Tíber. El nucli central de la ciutat es troba a 24 km de la Mar Tirrena. L'altitud de Roma és de 13 msnm (a la Piazza del Popolo) en el més baix fins als 120 msnm a la Muntanya Mario. El Municipi de Roma té 1.285 km².

Clima[modifica | modifica el codi]

Roma té un clima mediterrani característic de les costes d'Itàlia. El clima és confortable d'abril a juny i de mitjan setembre a octubre, on està l'ottobrata (es pot traduir com el bonic dia d'octubre en català) conegut per dies assolellats i càlids. A l'agost, la temperatura mitjana és de 32 °C, tradicionalment, molts negocis romans tanquen durant agost, però no tots surten de la ciutat, ja que en aquest temps d'estiu és quan arriben més turistes.

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Roma Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 12
(54)
13
(55)
15
(59)
17
(63)
21
(70)
25
(77)
28
(82)
28
(82)
26
(79)
21
(70)
16
(61)
13
(55)
20
(68)
Mitjana diària °C (°F) 8
(46)
8
(46)
11
(52)
12
(54)
17
(63)
20
(68)
23
(73)
23
(73)
21
(70)
17
(63)
12
(54)
9
(48)
15
(59)
Mitjana més baixes °C (°F) 3
(37)
4
(39)
6
(43)
8
(46)
12
(54)
16
(61)
18
(64)
19
(66)
16
(61)
13
(55)
7
(45)
5
(41)
11
(52)
Precipitació cm (inches) 8
(3.1)
7
(2.8)
6
(2.4)
6
(2.4)
5
(2)
3
(1.2)
1
(0.4)
2
(0.8)
6
(2.4)
11
(4.3)
11
(4.3)
9
(3.5)
80
(31,5)
Font: Weatherbase[1]

Població[modifica | modifica el codi]

La població total actual de Roma són 2.663.182 habitants.

Govern[modifica | modifica el codi]

Bandera de Roma.
Districtes de Roma.

Roma és un dels 8.101 ajuntaments (communes) d'Itàlia, encara que el més gran tant per extensió com població. És governat per un Consell Municipal i un Alcalde, actualment Ignazio Marino (Partit Democràtic), que va substituir a Gianni Alemanno. El seient del commune és dins en el turó del Capitoli l'històric seient de govern en Roma. L'administració local a Roma és generalment referida com a "Campidoglio", el nom del turó en dialecte Romà.

Nacional[modifica | modifica el codi]

Roma és la capital nacional d'Itàlia i és la seu del Govern italià. Les residències oficials del President de la República Italiana i el primer ministre italià, els escons de les dues cambres del Parlament italià i que la Cort Constitucional d'Itàlia es troben al nucli històric. Si bé els Ministeris d'Estat s'estenen per la ciutat. Entre ells figuren el Ministeri de Relacions Exteriors que es troba al Palazzo della Farnesina, prop de l'Estadi Olímpic.

Roma està dividida en 19 districtes (en italià municipio). Originàriament estava dividida en 20 districtes però el municipio XIV és actualment el Comune di Fiumicino, que escollí per votació esdevenir municipalitat independent i separat de Roma.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Roma

Roma ha tingut un paper central a Itàlia i a Europa durant la seva gairebé trimil·lenària història.

Des de la fundació a l'Imperi[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd).

Segons la tradició, Roma fou fundada el 21 d'abril del 753 aC per Ròmul i Rem.[2] Evidències arqueològiques donen suport a la idea que Roma creixé d'assentaments de pastors al turó Palatí construïts a l'àrea del futur Fòrum Romà. Els primers assentaments es remunten al segle X aC. Aquesta data de fundació a meitat de segle VIII aC, malgrat tot, no està exempta de controvèrsia.[3] Aquest assentament original es desenvolupà en la capital del Regne de Roma (governat per una successió de set reis, segons la tradició), i posteriorment en la República Romana (del 510 aC, governat pel senat romà), i finalment en l'Imperi Romà (del 27 aC, dirigit per l'Emperador Romà). L'èxit de la ciutat es basà en la conquesta militar i el domini del comerç, així com de l'assimilació de les civilitzacions que l'envoltaven, com la civilització etrusca i l'Antiga Grècia. Des de la seva fundació, malgrat perdre algunes batalles ocasionals, no va perdre cap guerra fins a l'any 387 aC, quan fou breument ocupada pels gals[4] encapçalats per Brennus després de la batalla de l'Àl·lia. Segons la llegenda, els gals oferiren retornar Roma a la seva gent per una quantitat d'or, però els romans refusaren i preferiren recuperar la ciutat per la força de les armes, abans d'admetre la derrota, aconseguint recuperar-la el mateix any.

El domini romà s'expandí per gran part d'Europa i les costes del Mar Mediterrani, i la població de la ciutat superà el milió d'habitants.[5] Durant milers d'anys, Roma fou la ciutat més important políticament, més rica i més gran del món occidental. Fou anomenada Caput Mundi, és a dir, la capital del món aleshores conegut. Amb el declivi de l'Imperi i la seva partició, la ciutat perdé el seu estatus polític en favor de Milà i més tard Ravenna, i fou sobrepassada en prestigi per la capital de l'Imperi Oriental Constantinoble.

Caiguda de l'Imperi i edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Mimiatura del segle XV mostrant el saqueig de Roma de l'any 410.

Durant el regnat de Constantí I, el bisbe de la diòcesi de Roma guanyà importància política i religiosa, convertint-se en el centre de l'Església Catòlica. Després del Saqueig de Roma del 410 dC per Alaric I i la caiguda de l'imperi Romà Occidental el 476 dC, Roma alternà el sotmetiment al domini de l'Imperi Bizantí i dels pobles germànics. La seva població declinà a poc més de 20.000 habitants durant l'alta edat mitjana. Roma formà part de l'Imperi Bizantí fins a l'any 751, quan els longobards aboliren l'Exarcat de Ravenna.

El 756, Pipí el Breu donà al Papa jurisdicció sobre Roma i els seus voltants, creant els Estats Pontificis. El 846, els àrabs musulmans envaïren Roma i saquejaren la Basílica de Sant Pere.[6] Roma fou un gran centre de pelegrinatge durant l'edat mitjana i focus de contínues disputes entre el Papat i el Sacre Imperi Romanogermànic, començant per Carlemany, qui fou coronat primer emperador a Roma el 800 pel Papa Lleó III. Roma mantingué el seu estatut de capital papal i "ciutat santa" durant segles, fins i tot quan el Papat fou traslladat breument a Avinyó (1309–1377).

Renaixement[modifica | modifica el codi]

Vista de Roma en el 1493 de Hartmann Schedel

La segona meitat del segle XV veié com el Renaixement italià passà de Florència a Roma. El Papat intentà igualar i sobrepassar la grandesa d'altres ciutat italianes creant cada cop més esglésies, ponts, i espais públics, com la nova Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina, el Ponte Sisto (primer pont construït a través del Tiber des de l'antiguitat), i la Piazza Navona. Els Papes es convertiren en mecenes d'art i patrocinaren artistes com Michelangelo, Perugino, Raphael, Ghirlandaio, Luca Signorelli, Botticelli, i Cosimo Rosselli.

D'altra banda, aquest període es caracteritzà per la gran corrupció papal, portant al nepotisme i la simonia. Aquesta corrupció portà en part a la Reforma Protestant i a la consegüent Contrareforma.

Cap a la reunificació italiana[modifica | modifica el codi]

Itàlia caigué en l'agitació nacionalista del sigle XIX. Roma romangué com a capital dels Estats Pontificis fins a la seva annexió al Regne d'Itàlia el 1870. L'any 1861, Roma fou proclamada capital d'Itàlia, tot i estar encara sota el control del Papa, el qual estava sota la protecció francesa. Durant un parèntesi de la Guerra francoprussiana, el 1870 les tropes italianes assoliren capturar Roma.

El segle XX[modifica | modifica el codi]

Després de la victoriosa I Guerra Mundial, Roma veié el creixement del feixisme italià guiat per Benito Mussolini, qui marxà sobre la ciutat el 1922, declarant un nou imperi i aliant-se amb l'Alemanya nazi. Fou un període de ràpid creixement de població, des dels 212.000 habitants en el moment de la unificació fins al milió. Però la II Guerra Mundial significà un greu entrebanc, amb els bombardeigs de la ciutat per part de les forces aliades i l'ocupació nazi. Després de l'execució de Mussolini en finalitzar la guerra, i el referèndum de 1946 la monarquia fou abolida en favor de la República Italiana.

Després del miracle econòmic italià de la postguerra, Roma es convertí en una ciutat de moda durant els anys 50 i 60 (els anys de la dolce vita), i la seva població augmentà fins als 2.800.000 cap als anys 80.

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Fòrum romà i Colosseu en el 1835
Fòrum Romà en el 1834

A diferència d'Herculà o Pompeia on les restes arqueològiques van quedar embolcallades per materials volcànics, a Roma aquests vestigis van quedar exposats al quefer diari de la ciutat. Durant el Renaixement ja existia un afany per explorar els monuments antics, però les recerques es feien de maneres que no facilitarien la feina dels historiadors. Les restes de l'antiga capital havien quedat, en bona part, soterrades per capes de runes; el Fòrum Romà, per exemple, es trobava deu metres per sota el Campo Vaccino. A excepció dels patronatges de Pius II i Lleó X, que encarregà Rafael l'inventariat i preservació dels grans monuments de l'antiguitat clàssica, aquestes construccions havien sofert, inclús per part de representants de l'humanisme, tota mena de destruccions i espolis a fi de promoure reformes urbanístiques. Antiquaris italians, com Pirro Ligorio (1510-1583) que excavà la vil·la Adriana, formularen hipòtesis topogràfiques errònies. Les troballes de Pompeia i Herculà a mitjans del segle XVIII incitarien les excavacions a Roma, que es començaren a efectuar per aquelles parts que no havien quedat totalment sepultades sota noves construccions, malgrat que normalment els projectes mancarien de professionalitat.[7]

El 1719, el príncep austríac Elbeuf excavà a Herculà i, malgrat fer-ho amb la finalitat de fer-se amb objectes preuats per a ell mateix, dóna a conèixer un moment històric petrificat en el temps, fet que avivà l'interès pel passat d'alguns estudiosos. Ja d'antuvi s'havia manifestat aquest interès, però les restes supervivents a Roma havien quedat descontextualitzades, el qual no facilitava la seva comprensió. Les "càpsules" trobades a Herculà començaren a fer més entenedors alguns aspectes socials de l'antiguitat, en uns temps on les conclusions respecte a intel·lectuals, fins i tot de la talla de Montesquieu, eren sovint errònies. Durant la Il·lustració l'atractiu històric dels "revolucionaris" sobre l'antiguitat romana es focalitzava en els seus començaments i en els principis de la República, mentre la majoria de monuments que romanien eren d'època imperial, i això ocasionava malentesos als estudiosos al no ser-ne conscients. Per exemple, sense adonar-se que la civilització romana havia avançat molt en els segles que van dels seus orígens al temps de l'emperador Trajà, Jacques-Louis David prenia com a models pels seus personatges d'aquelles primeres èpoques les indumentàries representades en la columna de Trajà, molt posteriors.[7]

L'ambaixador suec Von Frendenheim va fer les primeres excavacions amb un plantejament racional. Tot seguit, Carlos Fea, com a Delegat d'Antiguitats de l'Imperi francès, que va començar per la neteja de l'Arc de Septimi Sever el 1803, i altres arqueòlegs del règim napoleònic, van realitzar els primers treballs amb caràcter oficial que evidenciaren la manca de coherència d'hipòtesis anteriors. S'emprengueren excavacions regulades al Fòrum Romà i al Palatí. Pius VII ordenà una actuació planificada per a recuperar el fòrum, continuada per Lleó XII, que restituí els temples de La Concòrdia –també anomenat de Càstor i Polux–, de Vesta i de Saturn.[7]

Plànol de monuments de 1886

Entre 1835 i 1854 les feines s'alentiren. Durant el segle XIX, a diferència d'altres disciplines de ciències i d'humanitats, l'arqueologia no experimentà avenços significatius. Contràriament, i gràcies als treballs arqueològics, durant el segle XIX la Història va conèixer un desenvolupament sense precedents gràcies a la troballa de gran nombre d'epigrafies. D'altra banda, mentre al Pròxim Orient i a Egipte es donava una importància de primer ordre a qualsevol de les tombes descobertes, en 1885 es va trobar, a Porta Pia, un hipogeu de membres de la família Calpurni-Pisó amb deu sarcòfags esculpits dels quals només dos van romandre a Roma, en el museu de les Termes, mentre la resta passà a col·leccions particulars sense ser ni tan sols publicada la seva existència –fet produït la dècada dels 40 del segle XX quan canviaren de propietari.[7]

El 1854, Napoleó III compra la part del turó Palatí on s'ubicaren les residències dels Cèsars i encomana l'estudi a Pietro Rosa. Després del Risorgimento, l'Administració italiana encarrega Rosa els treballs del Fòrum i el Palatí. Fiorelli, cap de les excavacions napolitanes de 1861 a 1876, va implementar la innovació tècnica de l'estratigrafia en les seves recerques, tècnica que s'adaptaria ràpidament a Roma. Cap a finals de segle, R. Lanciani, cap de les Antiguitats de Roma, prossegueix en les excavacions i, paral·lelament, es dedica a recopilar totes les troballes fortuïtes ocorregudes a tota la ciutat, fet que facilità enormement la lectura topogràfica de la capital imperial; posteriorment, P. Bigot va interpretar aquestes dades en un plànol en relleu.[7]

Monuments romans[modifica | modifica el codi]

Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:

Roma antiga[modifica | modifica el codi]

Vista aèria de Roma.
Coliseu.
Fòrum Romà.
El Palau Quirinal.

Roma paleocristiana[modifica | modifica el codi]

Basílica de Sant Joan del Laterà, la catedral de Roma.
Basílica de Santa Sabina, a l'Aventí.

Roma medieval[modifica | modifica el codi]

Roma renaixentista[modifica | modifica el codi]

Roma barroca[modifica | modifica el codi]

Roma contemporània[modifica | modifica el codi]

Patrimoni de la humanitat[modifica | modifica el codi]

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
El centre històric de Roma, els béns de la Santa Seu que es beneficien dels drets d'extraterritorialitat (Ciutat del Vaticà) i la basílica de Sant Pau Extramurs
Basílica de Sant Pau extramurs
Basílica de Sant Pau extramurs
Informació
Localització Roma
Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà
Itàlia Itàlia

Tipus Cultural
Criteris i,ii,iii,iv,vi
ID 91
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1980 (4a sessió)
Extensió 1990 (14a sessió)
Coordenades 41° 53′ 24.8″ N, 12° 29′ 32.3″ E / 41.890222°N,12.492306°E / 41.890222; 12.492306
* Segons les regions de la UNESCO.

El 1980 el centre històric de Roma fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 1990 s'hi van afegir a la declaració els béns de la Santa Seu situats a la ciutat que beneficien de drets d'extraterritorialitat.

Béns inscrits per la UNESCO[modifica | modifica el codi]

Codi Nom País Any Coordenades
91-001 Centre històric de Roma Itàlia 1980 41° 53′ 24.8″ N, 12° 29′ 32.3″ E / 41.890222°N,12.492306°E / 41.890222; 12.492306
91-002 Complex de Sant Joan del Laterà (Basílica, Palau Apostòlic, edificis annexes, Escala Santa) Vaticà 1990 41° 53′ 9.4″ N, 12° 30′ 24.1″ E / 41.885944°N,12.506694°E / 41.885944; 12.506694
91-003 Complex de Santa Maria la Major (Basílica i edificis annexes) Vaticà 1990 41° 53′ 50.2″ N, 12° 29′ 56.7″ E / 41.897278°N,12.499083°E / 41.897278; 12.499083
91-004 Palazzo di San Callisto, al Trastevere Vaticà 1990 41° 53′ 22.5″ N, 12° 28′ 12.7″ E / 41.889583°N,12.470194°E / 41.889583; 12.470194
91-005 Palazzo della Cancelleria Vaticà 1990 41° 53′ 48.4″ N, 12° 28′ 18.5″ E / 41.896778°N,12.471806°E / 41.896778; 12.471806
91-006 Palazzo di Propaganda Fide, a la Plaça d'Espanya Vaticà 1990 41° 54′ 14.6″ N, 12° 29′ 1.6″ E / 41.904056°N,12.483778°E / 41.904056; 12.483778
91-007 Palazzo Maffei (Palazzo della Pigna) Vaticà 1990 41° 53′ 49″ N, 12° 28′ 39.9″ E / 41.89694°N,12.477750°E / 41.89694; 12.477750
91-008 Palazzo dei Convertendi Vaticà 1990 41° 54′ 10.7″ N, 12° 27′ 38.5″ E / 41.902972°N,12.460694°E / 41.902972; 12.460694
91-009 Palazzo detto dei Propilei Vaticà 1990 41° 54′ 9.7″ N, 12° 27′ 32.5″ E / 41.902694°N,12.459028°E / 41.902694; 12.459028
91-010 Palazzo Pio Vaticà 1990 41° 54′ 10.4″ N, 12° 27′ 49.8″ E / 41.902889°N,12.463833°E / 41.902889; 12.463833
91-011 Edificis al Janícul Vaticà 1990 41° 54′ 53.1″ N, 12° 27′ 29.6″ E / 41.914750°N,12.458222°E / 41.914750; 12.458222
91-012 Palazzo del Santo Uffizio Vaticà 1990 41° 54′ 3.7″ N, 12° 27′ 21.9″ E / 41.901028°N,12.456083°E / 41.901028; 12.456083
91-013 Basílica de Sant Pau Extramurs Vaticà 1990 41° 51′ 31.6″ N, 12° 28′ 34.6″ E / 41.858778°N,12.476278°E / 41.858778; 12.476278

Cultura[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Roma és un important centre d'educació superior. La primera universitat fou La Sapienza, fundada el 1303. Més tard es fundaren les universitats Tor Vergata el 1982, i Roma Tre el 1992. Roma també se seu de diverses universitats pontifícies com la Pontificia Università Gregoriana (la universitat jesuïta més antiga del món, fundada el 1551), o la Pontificia Università San Tommaso d'Aquino, entre d'altres. També hi ha diverses universitats privades com la LUMSA, la Università Cattolica del Sacro Cuore, la LUISS, la Libera Università degli Studi San Pio V o la Nicolau de Cusa.

Música[modifica | modifica el codi]

Roma és un centre important per a la música. És seu de l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia (fundada el 1585), per a la que s'ha construït en el nou Parco della Musica, un dels escenaris musicals més gran del món. Roma també té un teatre d'òpera, el Teatro dell'Opera di Roma, així com diverses institucions musicals de menor importància. La ciutat fou amfitriona del concurs d'Eurovisió de 1991 i dels premis de la MTV Europa el 2004.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Escenari de Gangs of New York als estudis Cinecittà de Roma.

A Roma es troben els estudis de cinema Cinecittà, el complex de producció de cinema i televisió més gran d'Europa continental i centre del cinema a Itàlia. Aquest té una superfície de 40 hectàrees i està situat a uns 9 quilòmetres del centre de Roma. S'hi han rodat grans produccions internacionals històriques com Quo Vadis (1949), Ben Hur (1959) o Cleopatra (1963), arribant a ser coneguda com la Hollywood sul Tevere (Hollywood sobre el Tíber), clàssics de l'Spaghetti Western com Per un grapat de dòlars (1964) o Per qualche dollaro in più (1965), o produccions més recents com The Passion of the Christ de Mel Gibson o Gangs of New York de Martin Scorsese. També hi han rodat grans noms del cinema italià com Luchino Visconti, Roberto Rossellini, Vittorio de Sica o Federico Fellini.

Llengua[modifica | modifica el codi]

La llengua original de Roma fou el llatí, que evolucionà durant l'edat mitjana en l'italià. Aquest darrer evolucionà per la confluència de diversos dialectes regionals, entre els que predominava el toscà, tot i que la població romana desenvolupà el seu propi dialecte, el romanesc. L'antic romanesco usat durant l'edat mitjana era un dialecte molt proper al napolità. La influència de la cultura florentina durant el Renaixement i la immigració de molts florentins a la ciutat va fer que el dialecte romà s'anés assemblant cada cop més al toscà. Durant el segle XIX aquest dialecte s'expandí a altres zones del Laci i durant el segle XX abandonà les seves formes tradicionals i mudà en el dialecte parlat a la ciutat molt proper a l'italià estàndard.

Esport[modifica | modifica el codi]

Roma va hostatjar els Jocs Olímpics d'estiu de 1960 i és candidata oficial per ser seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 2020. El futbol és l'esport més popular a Roma, i a la resta del país. L'Estadi Olímpic fou la seu de la final de la Copa del Món de Futbol de 1990 i és l'estadi dels dos principals clubs de futbol de la ciutat, l'AS Roma i la SS Lazio, els quals mantenen una forta rivalitat esportiva. Alguns futbolistes nascuts a la ciutat tenen molts seguidors, com Francesco Totti i Daniele De Rossi.

El rugbi a 15 també és un esport molt seguit. L'Stadio Flaminio és la seu de la selecció italiana d'aquest esport, la qual participa en el Torneig de les Sis Nacions des del 2000. Alguns clubs locals són Unione Rugby Capitolina, Rugby Roma, i SS Lazio.

El mes de maig, Roma celebra l'ATP Masters Series de tennis a les pistes del Foro Italico. El ciclisme és molt popular des de final de la II Guerra Mundial, amb diverses participacions de la ciutat al Giro d'Itàlia. Altres esports amb força seguidors són el basquetbol (Virtus Roma), el voleibol (M. Roma Volley), l'handbol o el waterpolo.

Principals museus[modifica | modifica el codi]

Entre els museus romans cal citar:

Economia[modifica | modifica el codi]

Seu de la FAO a Roma.

Inicialment es va desenvolupar al voltant de l'artesania i després a les administracions públiques (estatals, regionals, provincials, municipals) i les institucions paraestatales històricament presents a la ciutat, Roma té ara una economia dinàmica i diversificada, que produeix al voltant del 8% del PIB nacional i segueix creixent amb una taxa superior a la mitjana nacional, el 2005, en comparació amb un creixement nacional del 0,1%, el PIB de la ciutat de Roma està molt crescut un 4,1%, mentre que en el període 2001-2005 «augment va ser fins i tot de l'onze per cent. Això va portar, naturalment, els efectes beneficiosos sobre la taxa d'ocupació, es va incrementar un 4% entre 2001 i 2005, reduir el nivell d'atur de l'11, 1% a 6,5% (sobre una mitjana nacional de 7,7%), índex entre les més baixes entre les capitals europees, superant en aquest París, Brussel·les i Viena.

Per confirmar la creixent fortalesa de la seva economia, la metròpoli Capitolina es va classificar vint-i-cinquena posició de l'European Cities Monitor 2008 (el rànquing de les millors ciutats d'Europa), fins a dues posicions en comparació amb 2007.

A més dels serveis i al voltant de la presència generada de les funcions administratives, és la construcció el sector econòmic més important de la ciutat, això ha significat, per una banda, el creixement i, sovint abusiu sense criteris als suburbis romans (que va donar lloc a la xifra " formació " de palazzinaro), i facilitat el desenvolupament d'alguns dels principals grups nacionals en el sector.

Per descomptat, el turisme és una de les parts més importants del pressupost nacional, tenint en compte la cultura de la ciutat. Fins i tot aquesta àrea està creixent ràpidament: l'any 2005 va ser al voltant de 19,5 milions d'entrades, amb un augment del 22,8% respecte a 2001.

La ciutat és també el centre de moltes institucions financeres (bancs i assegurances), els centres de producció de televisió de les empreses que operen en el món de la moda i la publicitat, i en especial la «indústria del cinema. Precisament a causa de la ciutadella de l'art de Cinecittà), on treballen les principals companyies italianes i estrangeres, i de Roma "com una de les capitals mundials del cinema.

La presència de tres universitats públiques Universitat La Sapienza, Tor Vergata i Roma Tre), juntament amb deu i privat, ha facilitat en els darrers anys el desenvolupament d'activitats relacionades amb la recerca i serveis tecnològics avançats.

Potser inesperadament, a Roma hi ha una forta indústria de mitjanes i petites-mitjanes, que s'ha desenvolupat al voltant d'alguns pols de desenvolupament, com la via Tiburtina o Acilia. En els darrers anys, amb l'obertura del mercat de les telecomunicacions, també hi va haver un important desenvolupament de les empreses vinculades directament o indirectament a aquesta àrea que sovint han triat Roma per l'establiment de les seves oficines.

Agricultura i ramaderia (cria de bestiar oví principalment) es van a perdent la seva importància connotació donada la cada vegada més procedents de zones urbanes. Però encara no és estrany trobar ramats pasturen als afores de la ciutat.

Infraestructures i transport[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

La ciutat és el centre d'una estructura radial de les vies de comunicació que segueixen les directrius de l'antigues vies romanes que unien el Capitoli de l'antiga Roma amb tots els racons de l'Imperi. El punt de partida dels camins que s'aparten de Roma - quilòmetre zero físic - és la milla d'or, la columna que en una època era d'or i després en el Fòrum, ara de marbre i es col loquen a la part superior de la Cordonata, en la Piazza del Campidoglio.

L'espai urbà, una vegada delimitat pels murs de la ciutat, es defineix ara per l'anella externa de connexió (Rondes) entre les vies de penetració, el Grande Raccordo Anulare, que representa la conjunció de la carretera principal entre Roma i la resta d'Itàlia.

Ferrocarrils[modifica | modifica el codi]

Estant en el centre de la península, Roma és també el principal nus ferroviari del centre d'Itàlia. El sentit principal del trànsit - com a mínim al començament del camí - segueixen les vies romanes:

La línia Tirrènica (Roma-Gènova, al llarg de la Via Aurèlia), la primera línia cap al nord al llarg de la vall del Tíber (Roma-Florència-Bolonya ), i les línies cap a l'Adriàtic (Roma-Pescara, a la Via Tiburtina, a Roma i Ancona, al llarg de la Via Flamínia), i les línies cap al sud (Roma-Nàpols, al llarg de la Via Àpia, i Roma-Caserta-Frosinone al llarg del camí Casilina). Al llarg del camí Casilina recentment ha afegit el nou ferrocarril Roma-Nàpols d'alta velocitat, inaugurat el 19 de desembre de 2005 (el primer exemple de línia d'alta velocitat a Itàlia, amb trens que poden superar els 300 km / h).

La principal estació de Roma la de Termini (l'estació de major activitat a Itàlia, amb prop de 400.000 de trànsit diari, en el seu interior al soterrani, hi ha un centre comercial anomenat "Fòrum de Termini", amb més de 100 botigues i 180 categories) Roma Tiburtina (on està l'estació de tren d'alta velocitat / alta capacitat en trànsit a Roma al llarg de la línia Nord-Sud), Roma Ostiense, Roma Trastevere, i la de Roma Tuscolana.

També hi ha estacions més petites, com Sant Pere, Roma Casilina. A més, hi ha més de 50 estacions addicionals i les parades d'autobusos utilitzats per al trànsit local.

Aeroports[modifica | modifica el codi]

La ciutat està servida per tres aeroports:

Aeroport de Fiumicino.
  • Aeroport de Roma-Fiumicino, més conegut com simplement com Fiumicino, el nom del municipi on està, és el principal i més gran aeroport italià per a vols de passatgers, i el tercer de mercaderies i un dels més importants hubs de nivell europeu.
  • Aeroport de Roma-Ciampino, conegut simplement com el de Ciampino, ubicat encara al municipi de Roma, a la frontera del municipi de Ciampino, l'aeroport és tant civil com militar, al llarg de la Via Àpia, rep un gran nombre de vols de línies aèries baix cost.
  • Aeroport a la ciutat, situat a la Via Salaria, a només sis quilòmetres del centre, s'utilitza com una parada turística i ha estat renovat recentment i redissenyat com heliport.

També hi ha altres aeroports a les proximitats o a una distància de la ciutat no excessiva:

  • L'antic aeroport de Centocelle, a la part oriental de la ruta entre Roma i la forma en Tuscolana Casilina, abandonats durant molts anys, està sent convertida en un gran parc públic amb un partit que es dedicarà als edificis per a un centre de negocis.
  • Frosinone aeroport, l'aeroport militar per els que s'estan realitzant estudis per reconstruir un aeroport civil.

Aeroport Guidonia dret a Alfredo Barbieri, utilitzat dall'Aeronautica Força.

  • Aeroport di Latina, es va dirigir a Henry Coman, utilitzat per la força aèria.
  • L'aeroport de Pratica di Mare, exclusivament militar, ubicada al sud de Roma, entre Via Torvaianica i Pontina. També s'utilitza per a les reunions entre caps d'Estat de garantir la seguretat necessària.
  • Aeroport Viterbo candidat a partir de novembre de 2007 i l'amfitrió de la tercera parada comercial Lazio.

Transport Urbà[modifica | modifica el codi]

Metro[modifica | modifica el codi]

Metro línia A.

Roma està equipat amb dues línies de metro, obert, respectivament, el 1955 (Línia B) i 1980 (Línia A), que fan les rutes de trànsit cap al nord-oest-sud-est (línia A) i el nord-est i el sud (línia B). Actualment, la longitud total de la xarxa de metro és de 38 km. Les dues línies que s'intersecten en un punt, a l'estació de Roma Termini. Tres estacions de la línia B (Pirámide, Basílica de San Paolo i Magliana euros) tenen en comú amb les estacions de Ferrovia Roma-Lido.

El metro és part de la Romana Met.Ro. Metropolitana di Roma SpA

Actualment en construcció hi ha una branca de la línia B (línia B1), que, separat de la plaça principal de Bolònia, s'arriba a Piazzale Joni (el barri de Monte Sacro), amb una distància de 5 km i 5 estacions de servei d'una zona ciutat més poblada (500.000 habitants).

El 29 de març de 2007 va començar la construcció de la línia C, al llarg de l'est-nord-oest, al final dels treballs previstos, la línia serà llarg 34 km i 39 estacions, tindrà en el futur per aturar Pantà Borghese a Grottarossa. Es tracta d'un desviament cap a l'estudi de la línia C, que es diu la línia C1, que comença a partir de l'estació de Teano propers a l'estació de metro de B Ponte Mammolo i un menor a l'estació de Torre Angela Polo Universitario de Tor Vergata. També assumeix una nova estació de tren de Anagnina que la línia A de l'estació de Torre Angela C. Línia El 26 de març de 2007 també es va aprovar el finançament de projectes per al futur de D-línia (22 estacions al llarg de la nord-sud, amb un total de 21,8 quilòmetres). Aprovada l'extensió de la línia B, que ve de nord a Casal Monestir de manera que serà rebatejat amb el nom de l'estació de la línia B2 Bolonya i el sud de Trigoria. Una altra extensió es va aprovar en la línia Què vindrà cap a l'oest a través d'un Torrevecchia i probablement anirà als districtes i Casalotti Casal Selce.

Altres Ferrocarrils urbans[modifica | modifica el codi]

El sistema de transport públic urbà inclou més de quaranta estacions de la xarxa ferroviària urbana. Les majors Roma Tiburtina, Roma Ostiense, Roma Trastevere i Roma Tuscolana.

Parada a les estacions de trens de mitja distància (incloses les de llarga distància les estacions de Termini, Ostiense y Tiburtina) i trens regionals metropolitanes, que són les "línies de FR (anteriorment FM), operada per Trenitalia, una part del transport nacional i l'ús en l'àrea urbana amb el mateix bitllet a la xarxa de metro i de l'ATAC. Hi ha també una línia de ferrocarril que connecta l'estació de Termini a l'aeroport de Fiumicino (Leonardo Express).

A més de les línies A i B del metro i les línies FR "Trenitalia, el públic de transport ferroviari regional inclou tren Roma-Lido, Roma-Pantà i Roma-Viterbo, també gestionat per Met.Ro. Metropolitana di Roma SpA:

  • La Ferrovia Roma-Lido arriba a la costa de Ostia Lido de Roma i Castel Fusano i consta de 13 parades, d'una longitud total de 28 km amb una freqüència de voltant de 90.000 passatgers diaris.
  • El Roma-Pantà és un ferrocarril de via estreta que fins a 1983 es va unir a la població romaní a Fiuggi, que avui compta amb un servei similar a la que el tramvia entre les estacions de ferrocarrils de Lazio de Roma (prop de l'estació de tren Termini) i Pantà Borghese amb un diari de 35.000 passatgers.
  • De Roma-Viterbo ferroviària s'inicia des de l'estació de Piazzale Flaminio i arriba a la capital de Tuscia després d'una distància de 102 km, fins a Civita Castellana és paral lel a la Via Flaminia. Les zones urbanes arriba a l'estació de Montebello, a prop del cementiri de Prima Porta. L'assistència diària és d'uns 90.000 passatgers.

Autobús i tramvia[modifica | modifica el codi]

El sistema de transport públic de superfície és la xarxa d'autobusos, tramvies i trolebús (en ús va tornar a 2005) administrat dall'ATAC. La celebració de transport públic municipal va néixer el 1929 com a "Companyia de Tramvies i Autobusos Governació (ATAG), i va ser durant dècades l'únic gestor del sistema de transport de superfície a la ciutat, després d'haver absorbit totes les petites empreses privades que havia mantingut fins llavors el transport públic romà. En aquell moment, la mida de l'empresa i el mateix tipus d'empresa pública permet excel lents resultats, en termes de planificació, inversió, i el manteniment i la innovació tecnològica. Després de diverses vicissituds i dificultats, i la pujada dels costos d'explotació a causa de l'expansió incontrolada de la zona urbana, l'empresa es va transformar en 2000 en accions de la companyia. Actualment, l'ATAC opera una xarxa de transport per carretera (autobusos i trolebús) i ferro (tramvia), un total de 2.152 quilòmetres, amb 2.760 vehicles i més de 300 línies, al voltant de 5,4 milions de km / s, 932 milions de passatgers a l'any. Mapes de transport públic estan disponibles en el lloc dell'ATAC.

La qüestió del trànsit[modifica | modifica el codi]

En els darrers decennis, el fort increment en el trànsit d'automòbils privats ha suggerit la creació d'una zona de trànsit limitat (ZTL) a la part interior del centre de la ciutat, que funciona els dies laborables entre les 6 i 18h. L'augment en el trànsit a la nit, especialment durant els caps de setmana, ha portat a la creació de zones de trànsit limitat dorment al Trastevere, Sant Llorenç i en el mateix nucli antic de la ciutat, amb plans per a l'ampliació cap al barri de Testaccio. Les places aparcament s'ha anat convertint cada vegada més en zones d'aparcament de pagament, per tractar de posar remei d'alguna manera a la manca crònica de places d'aparcament (tot i que també hi ha alguns aparcaments subterranis actualment en construcció). La situació del trànsit de Romà és difícil per diverses raons:

  • La insuficiència de transport públic subterrani (a causa de dificultats en l'aplicació de les excavacions tant per la conformació del territori com per la presència de nombroses restes arqueològiques, i el complex procés burocràtic necessari per poder dur a terme els projectes);
  • La manca d'inversions en transport públic durant les últimes dècades;
  • La major densitat de cotxes privats, amb els consegüents problemes de congestió i d'estacionament (a la ciutat hi ha al voltant d'1.950.000 vehicles);
  • La conformació dels districtes creats o redissenyats en el període de postguerra, a la intensitat de l'habitatge, però amb insuficient sistema viari;
  • La manca de directrius internes per a la velocitat (encara que recentment s'han obert noves vies de circulació en el nord-est);
  • L'alta freqüència de les manifestacions públiques de diversa índole a causa de la funció institucional i simbòlica de Roma (vagues, manifestacions, actes religiosos, visites d'estat, esdeveniments esportius o recreatius).

A partir d'abril de 2007 es va convertir en un sol nombre (el número gratuït 06 06 09) per a la connexió amb les columnes de trucades a fix taxis.

Per alleujar els nivells de contaminació, almenys, quan el poder de vigilància neblumo informar que, a causa de la meteorologia o l'acumulació, els contaminants han sobrepassat el nivell d'alerta des de l'any 2001 s'ha identificat una àmplia zona - inicialment definits, des del GRA i ara reduït a l'anomenada "Cinturó Verd" - la qual està prohibit per algunes hores o dies, l'accés als cotxes més contaminants, o de trànsit limitat prohibit plaques alternes durant diverses hores un dia a la setmana. Les mesures i en el perímetre de les zones en qüestió han canviat al llarg dels anys, però no són els resultats obtinguts en la reducció de la contaminació. Pel perímetre del cinturó verd.[8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Weatherbase: Historical Weather for Rome».
  2. «Rome: Pre-20th-Century History». Lonely Planet. [Consulta: 2008-07-04].
  3. Wilford, John Nobel. «More Clues in the Legend (or Is It Fact?) of Romulus». New York Times, 2007-06-12 [Consulta: 11 agost 2008].
  4. Mackay, Christopher S. Ancient Rome: a military and political history (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p.24. ISBN 0521809185. 
  5. Population crises and cycles in history. A review of the book Population Crises and Population cycles by Claire Russell and W.M.S. Russell.
  6. Italian Peninsula, 500–1000 A.D., The Metropolitan Museum of Art
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Picard, Gilbert. Roma. Barcelona: Juventud, 1979, p. 11-65. ISBN 84-261-1639-6. 
  8. vegeu la pàgina web de l'Ajuntament de Roma

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]