Napoleó III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Napoleó III
Napoleó III

Mandat
20 de desembre de 1848 - 2 de desembre de 1852
Precedit per Louis-Eugène Cavaignac
Succeït per El mateix com a Emperador dels francesos

Regne
2 de desembre de 1852 - 4 de setembre de 1870
Precedit per El mateix com a President de la República
Succeït per Louis-Jules Trochu

Títols Copríncep d'Andorra
Naixement 20 d'abril de 1808
París, (França)
Defunció 9 de gener de 1873 (als 64 anys)
Chislehurst, Kent (Anglaterra)
Consort Eugènia de Montijo
Descendència
Dinastia Dinastia Bonaparte
Pare Lluís Bonaparte
Mare Hortense de Beauharnais

Coat of Arms Second French Empire (1852–1870).svg


Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873). Darrer monarca de França, fill del rei Lluís Bonaparte i de la reina Hortense de Beauharnais; ambdós monarques del regne d'Holanda durant les guerres napoleòniques, i nebot de Napoleó Bonaparte.

Era casat amb Eugènia de Montijo (comtessa de Teba), una noble espanyola d'ascendència escocesa i espanyola. Amb ella va tenir un fill, Eugéne Bonaparte (1856-1879), qui a la seva mort es convertí en cap de la família i fou nomenat pels seus partidaris Napoleó IV.

Napoleó III va morir exiliat a Anglaterra el 9 de gener de 1873. És enterrat a la Cripta Imperial de l'Abadia de Saint Michael (Anglaterra).

Joventut[modifica | modifica el codi]

El 1816, quan tota la família Bonaparte hagué d'exiliar-se a Arenenberg (Suïssa) amb la seva família. Un antic militar al servei del seu oncle el va instruir en les arts militars. El 1830 ingressà a l'exèrcit suís i el 1834 assolí el rangle de capità. L'octubre del 1836 intentà un cop d'estat a Estrasburg; el govern de Lluís Felip I de França el va exiliar als EUA. El 1839 va imprimir 500.000 exemplars del seu ideari polític (barreja de liberalisme autoritari, socialisme utòpic i romanticisme), i el 1840 intentà novament un cop d'estat, que també fracassà. Aquest cop fou condemnat a cadena perpètua, però el 1846 fou novament exiliat a Londres, d'on no tornaria fins al 1848, de cara a presentar-se a les eleccions.

La Segona República[modifica | modifica el codi]

El 4 de juny del 1848 fou escollit com a diputat a l'Assemblea Nacional. Quan el 4 de novembre fou promulgada la Segona República Francesa, es presentà a les eleccions presidencials, les primeres per sufragi universal. Fou escollit President de la República francesa el 10 de desembre del 1848 amb el 75 % dels sufragis. Durant el 1849 s'enfrontà sovint a la política conservadora l'Assemblea, i reclamà més poders. Però el 2 de desembre de 1851 enderroca violentament la Segona República, assumeix poders dictatorials el març 1852 per un període de 10 anys, i el desembre del 1852 es proclama Emperador del Segon Imperi francès. El mateix any, començà a enviar presos i criminals polítics a colònies penals com l'Illa del Diable o Nova Caledònia. El 28 d'abril de 1855 va sobreviure a un intent d'assassinat.

Campanyes militars[modifica | modifica el codi]

Napoleó III

La resposta de Napoleó a la demanda de Rússia per a influir en l'Imperi otomà va dur a una victoriosa participació de França a la Guerra de Crimea (març 1854 - març 1856). També aprovà enviar una expedició naval el 1858 per a castigar els vietnamites i forçar la seva monarquia a acceptar una presència francesa al territori. El 14 de gener de 1858 Napoleó patí un altre intent d'assassinat.

El maig-juliol de 1859 la intervenció francesa assegurà la derrota d'Àustria a Itàlia. Però la invasió francesa de Mèxic (gener 1862- març 1867) acabà amb la derrota i execució de l'emperador Maximilià I de Mèxic.

L'octubre de 1865 a Biarritz, el canceller prussià Otto von Bismarck va obtenir de Napoleó III que França restés al marge d'un previsible conflicte austroprussià, mentre Prússia es comprometia a donar suport al Regne d'Itàlia per aconseguir l'annexió de Venècia, en mans austríaques. Napoleó va pensar que el conflicte seria llarg i li permetria actuar de mitjancer i potser aconseguir nous avantatges territorials. L'emperador es va comprometre a fer de mediador davant dels italians, i així aconseguí una aliança ofensiva-defensiva contra Àustria firmada l'abril de 1866. Però Prússia derrotà fàcilment Àustria en la Guerra austroprussiana.

El 1870 una hàbil jugada diplomàtica d'Otto von Bismarck provocà que Napoleó III declarés la guerra a Alemanya. La Guerra francoprussiana fou un autèntic desastre per a França. Les tropes franceses foren assetjades i derrotades el 2 de setembre a Sedan, i el mateix Emperador hi fou fet presoner. A Alemanya, Guillem I i Otto von Bismarck proclamaren el Segon Reich, mentre a París Napoleó III era destituït i es proclamava la Tercera República Francesa.

Política interna[modifica | modifica el codi]

Una de les fites més importants del seu regnat fou la reconstrucció de París. Això es va fer per a reduir la capacitat de futurs revolucionaris en desafiar el govern. Grans seccions de la ciutat foren demolides i el traçat de carrers vells i complicats es va substituir per amples avingudes, amb la intenció de permetre l'ús de canons fàcilment dins de la ciutat. La reforma urbanística de París fou dirigida pel Baró Haussmann (1809-1891), prefecte del Sena 1853-1870), amb un efectiu sistema financer que avançà la idea que les plusvàlues generades pels canvis havien de beneficiar l'ajuntament i no sols als propietaris dels terrenys afectats.

El baró també dirigí la construcció de la xarxa de vies fèrries. El disseny no era gaire afortunat, ja que totes les vies portaven a París. Va fer els traçats entre París i Lió, Caen, i Marsella, però cap línia que conectés aquestes ciutats entre sí. Per a viatjar de Marsella a Bordeus calia anar a París. Això era econòmicament ineficaç i també, militarment, provocà que els francesos fossin més lents en organitzar-se que no pas els prussians.



Precedit per:
Lluís Felip I de França
President de la República francesa
Des de 1852, Emperador de França
Segon Imperi francès

1848 - 1870
Succeït per:
Louis Jules Trochu


Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte