Lluís XIII de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França

Regne
14 de maig de 161014 de maig de 1643
Precedit per Enric IV de França
Succeït per Lluís XIV de França
Hereu Lluís XIV

Títols Comte de Barcelona (1641-1643)
Copríncep d'Andorra (1610-1643)
Naixement 27 de setembre de 1601
Fontainebleau (França)
Defunció 14 de maig de 1643 (als 41 anys)
Saint-Germain-en-Laye (França)
Consort Anna d'Espanya
Casa Reial Casa de Borbó
Pare Enric IV
Mare Maria de Mèdici

Grand Royal Coat of Arms of France & Navarre.svg

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d'Andorra (1610-43).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué al castell de Fontainebleau sent el fill primogènit del rei Enric IV de França i la seva segona esposa Maria de Mèdici. Era nét per línia paterna dels reis Antoni I de Navarra i Joana III de Navarra, i per línia materna del gran duc Francesc I de Toscana i de l'arxiduquessa Joana d'Àustria. Pel matrimoni de la seva germana Isabel de França es convertí en cunyat del rei Felip IV de Castella.

Regència i ascens a la corona[modifica | modifica el codi]

A la mort del seu pare el 1610 esdevingué rei de França a l'edat de 9 anys. Aquesta joventut comportà la regència de la seva mare Maria de Mèdici, que durà fins al 1614.

L'assassinat de Concino Concini el 24 d'abril de 1617, perpetrat sota la influència del rei, el qual havia influenciat la política de la seva Maria de Mèdici, va permetre relegar de les possicions de poder els favorits de la reina mare, i regnar Lluís XIII segons els seus ideals.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Lluís XIII, Anna d'Àustria i el delfí Lluís

A l'edat de 14 anys es casà el 24 de novembre de 1615 a la catedral de Burgos amb la infanta Anna d'Àustria, filla del rei Felip III d'Espanya i l'arxiduquessa Margarida d'Àustria. D'aquesta unió nasqueren:

Lluís es casà a l'edat de 14 anys amb la infanta Anna d'Àustria. Aquest casament no fou consumat fins al 1619. Les relació entre els dos membres de dinasties tant oposades fou breument feliç, sobretot per les llarges absències del monarca francès. Després de 23 anys de matrimoni la reina consort finalment aconseguí donar-li un hereu el 1638.

Regne de Navarra[modifica | modifica el codi]

El 1620 Lluís XIII decidí revertir el regne de Navarra dins el territori de la Corona francesa, desapareixent així els títols dels reis de Navarra. A partir d'aquest moment tots els reis francesos portaran associats al títols principal de rei de França el de rei de Navarra.

Amb tot, el 1623, Lluís XIII decidí tornar a crear el títol de vescomte de Marsan en la persona d'Enric de Lorena-Armanyac, com a agraïment.

Personalitat[modifica | modifica el codi]

Lluís XIII va ser un rei-soldat com el seu pare. Des de petit va estar fascinat pels cavalls i les armes. Va ser un excel·lent cavaller, es va batre freqüentment en el camp de batalla. En temps de pau la caça era el seu passatemps favorit.

Monarquia Francesa-
Dinastia Capeta
(Branca dels Borbons)
Armoiries France et Navarre.png

Enric IV de França
Fills
   Lluís XIII
   Gastó (duc d'Orleans)
   Enriqueta Maria de França, reina
    consort d'Anglaterra
Lluís XIII de França
Fills
   Lluís XIV
   Felip IV de Valois
Lluís XIV de França
Fills
   Lluís de França (gran delfí)
Néts
   Lluís de França (duc de Borgonya)
   Felip V d'Espanya
   Carles de França (duc de Berry)
Lluís XV de França
Fills
   Lluís (delfí de França)
Lluís XVI de França
Fills
   Madame Royale
   Lluís Josep de França
   Lluís XVII de França
Lluís XVII de França
Lluís XVIII de França
Carles X de França
Fills
   Lluís Antoni de França
   (t.c.c. "Lluís XIX")
   Carles de França (duc de Berry)
Fill del Duc de Berry
   Enric de Borbó
   (t.c.c. "Enric V")

Era un home molt piadós i profundament catòlic. Si respectava als protestants era només per respecte a la feina de pacificador que va fer el seu pare. La seva mare, Maria de Mèdici sempre va vetllar perquè el seu fill rebés una estricta educació catòlica, al punt que Lluís XIII sentia horror del pecat. El seu rebuig de les vanitats, van fer que tingués una gran desconfiança cap als seus cortesans i sobretot de les dones, les quals considerava frívoles i vicioses.

La misogínia del rei va fer córrer alguns rumors sobre la seva possible homosexualitat. Lluís XIII va tenir un cert nombre de favorits (en ordre: duc de Luynes, marquès de Toiras, Baradat, duc de Sant Simó i el marquès de Cinq-Mars.) encara que els seus contemporanis semblen no haver vist en les seves amistats masculines prova d'homosexualitat.

Cardenal Richelieu[modifica | modifica el codi]

A partir de 1624 el Cardenal Richelieu va desenvolupar un paper molt important en l'administració de Lluís XIII. Gràcies a Richelieu Lluís XIII es convertí en un dels primers monarques absolutistes. Contrària a la política de la reina mare i reina consort, la del Cardenal comportà un enfrontament amb els Habsburg, als quals aconseguí derrotar, i doblegà el poder de la noblesa francesa. Així mateix marcà distàncies amb la política d'Enric IV vers els hugonots, als quals el Cardenal, com a bon catòlic, retirà part dels privilegis concedits. El Cardenal Richelieu decidí impulsar i modernitzar la marina francesa i sobretot el seu principal port, Le Havre. La participació en la Guerra dels trenta anys i la guerra dels segadors fou molt beneficiosa per França, el que comportà la següent lluita contra els Habsburgs hispans.

Lluís XIII va organitzar el desenvolupament de l'administració de la Nova França, ampliant l'establiment francès al Quebec vers l'oest i al llarg del riu Sant Llorenç fins a arribar a Mont-real.

El 1641, durant la guerra dels segadors, Catalunya el va proclamar com el seu sobirà sent comte de Barcelona

La mort el 1642 del Cardenal Richelieu provocà la seva substitució per un altre primer ministre d'obra continuadora, el Cardenal Mazzarino el qual permeté enfortir el poder absolutista del monarca francès.

Lluís XIII morí a Saint Germain-en-Laye el 14 de maig de 1643 i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis. Li va succeir el seu fill Lluíx XIV sota la regència de la seva mare Anna d'Àustria.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Enric IV
Rei de Navarra
Comte de Foix

16101620
Succeït per:
Reversió a la Corona
Rei de França
16101643
Succeït per:
Lluís XIV el Rei Sol
Precedit per:
Felip III

Corona d'Aragó Comte de Barcelona

16411643
Succeït per:
Lluís II
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís XIII de França