Francesc I de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc I de França
Francesc I de França

Regne
1 de gener de 1515

- 31 de març de 1547 (als 32 anys)

Precedit per Lluís XII
Succeït per Enric II
Coronació 25 de gener de 1515
Hereu Carles d'Alençon (1515-1518)
Francesc de França (1518-1536)
Enric de França (1536-1547)

Regne
1515-1525
Precedit per Maximilià Sforza
Succeït per Francesc II Sforza
Coronació 25 de gener de 1515

Naixement 12 de setembre de 1494
Château de Cognac
Defunció 31 de març de 1547 (als 52 anys)
Castell de Rambouillet
Consort Clàudia, Duquessa de Bretanya
Elionor d'Habsburg
Descendència
Dinastia Regne de França Dinastia Valois
Pare Carles, comte d'Angulema
Mare Lluïsa de Savoia
Signatura King Francis I Signature.svg

CoA François Ier de Valois.png

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Família[modifica | modifica el codi]

Francesc I de França, pintura anònima, cap al 1515, Chantilly, Museu Condé.

Fill de Carles de Valois, comte d'Angulema i la seva esposa Lluïsa de Savoia. Era nét per línia paterna de Joan I d'Angulema i Margarida de Rohan, i per línia materna del duc Felip II de Savoia i Margarida de Borbó.

Es va casar el 8 de maig de 1515 a Saint-Germain-en-Laye amb la princesa i duquessa de Bretanya Clàudia de França, filla del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:

El 5 d'agost de 1530 es casà, en segones núpcies, a l'abadia de Veien amb Elionor d'Habsburg, filla primogènita dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. D'aquesta unió no tingueren fills.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

En virtut de la Llei Sàlica vigent al Regne de França Francesc I fou promès a Clàudia de França com a descendent directe per línia masculina més proper al rei Lluís XII de França, convertint-se així en delfí. A la mort del rei francès el 1515 Francesc I fou escollit rei, iniciant així la Branca Valois-Angulema.

Desembarcament de Francesc I al port de València. Pintura realitzada al 1876 pel pintor valencià Ignasi Pinazo.

Al capdavant d'un exèrcit de 40.000 homes va marxar cap a Itàlia per continuar les anomenades Guerres d'Itàlia, obtenint una destacada victòria en la batalla de Marignano. Aquesta victòria segellava el seu poder i glòria, però no impedia estar a l'altura del seu gran rival de l'època, Carles I de Castella.

Francesc I va ser vençut i fet presoner a la Batalla de Pavia el 1525, veient-se obligat a firmar el Tractat de Madrid de 1526. El 1529 hagué de firmar una nova pau, la Pau de Cambrai, que acabà de ratificar la pau anterior.

Posteriorment el 1538 es va firmar la Treva de Niça, fins que el 1542 esclatà una nova guerra (Guerra d'Itàlia de 1542–46)[1] que amenaçà Perpinyà,[2] guerra que es va tancar el 1544 amb la Pau de Crepy després de posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que s'aliaren contra els otomans.[3]

Rei renaixentista[modifica | modifica el codi]

Aquest rei va implantar al Regne de França les bases de l'absolutisme monàrquic, sense convocar els Estats Generals.

Fou, així mateix, un gran protector de les ciències i les arts fundant el Col·legi de França i la Impremta Reial. Així mateix va iniciar la construcció del museu del Louvre. Francesc I va convèncer el mateix Leonardo Da Vinci perquè abandonara Itàlia i s'instal·lara a França.

Durant el seu regnat va iniciar-se les manifestacions d'intolerància vers els Hugonots francesos, que seria l'origen de les futures Guerres de religió.

Francesc I va morir el 1547 a Rambouillet, sent enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jedin, Hubert. A History of the Council of Trent. vol.1 (en anglès). B. Herder Book Co., 1957, p. 456. 
  2. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963, p. 895. 
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 592. 


Precedit per:
Carles I
Comte d'Angulema
14961515
Succeït per:
reversió a la Corona
Precedit per:
Nova creació (Lluís II)
Duc de Valois
14981515
Succeït per:
reversió a la Corona
Precedit per:
Maximilià Sforza
Duc de Milà
15151521
Succeït per:
Francesc II Sforza
Precedit per:
Lluís XII el Pare del Poble
Rei de França
15151547
Succeït per:
Enric II
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte