Dinastia Jagelló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut d'armes dels jagellons

La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, KaliningradRússia– i Hongria), entre el segle XIV i el segle XVIII.

Els membres d'aquesta dinastia van ser grans ducs de Lituània de 1377 a 1392 i de 1440 a 1572, reis de Polònia de 1386 a 1572, reis d'Hongria de 1440 a 1444 i de 1490 a 1526, i reis de Bohèmia de 1471 a 1526. Els Jagellons pertanyen també a una branca de la dinastia lituana dels Gediminaičių.

Ladislau II Jagelló, el primer rei de la dinastia

El nom prové de Ladislau II Jagelló (en polonès Jagiełło), el primer rei polonès d'aquesta dinastia. En polonès, també és coneguda com a Jagiellonowie (singular Jagiellon, adjectiu aplicat als membres de la dinastia, incloent el femení Jagiellończyk); en lituà s'anomena Jogailaičiai (sing.: Jogailaitis), en bielorús Ягайлавічы (Jagajłavičy, sing.: Ягайлавіч, Jagajłavič), en hongarès Jagellók (sing.: Jagelló) i en txec Jagellonci (sing.: Jagellonec; adjectiu: Jagellonský), així com Jagello o Jagellon (fem. Jagellonica) en llatí.

La unió dinàstica entre Polònia i Lituània (convertits administrativament en una unió plena només el 1569) és la raó per a l'apel·lació comuna "Polònia-Lituània" d'aquesta àrea d'ençà de la darreria de l'edat mitjana. Un Jagelló va governar breument tant Polònia com Hongria (1440-1444), i dos altres governaren tant Bohèmia (des de 1471) com Hongria (1490-1526) i llavors continuaren com la branca oriental de la Casa d'Habsburg.

Predinastia - antecedents[modifica | modifica el codi]

Els Gedimínides, els predecessors immediats del primer Jagelló, eren monarques de la Lituània medieval amb el títol de didysis kunigaikštis que es traduiria com Rei Alt segons la percepció contemporània. En una nomenclatura més moderna seria Gran Duc. El seu regne, el Gran Ducat de Lituània, significava monarca dels lituans i rutenis, i era com a mínim mig eslau.

Ladislau II Jagelló, el primer epònim governant Jagelló, començava com a Gran Duc de Lituània. Llavors es convertia al cristianisme i es casava amb Eduvigis de Polònia d'11 anys, el segon dels governants angevins de Polònia, i així es converteix en Rei de Polònia, fundat la dinastia. A l'època, s'anomenava el Rei Ladislau, sense un nombre ordinal, però els historiadors posteriors l'han catalogat com Ladislau II (de Polònia), V (de Lituània) o a vegades Ladislau II Jagelló de Polònia i Lituània.

La dinastia Piast fou la primera a regnar Polònia ocupant el tron des de 962 fins a 1370, acabant amb la mort de Casimir III.

Reis jagellons[modifica | modifica el codi]

Els Jagellons eren governants hereditaris de Polònia i Lituània.

Els governants de Polònia-Lituània (amb les dates que van governar entre parèntesis) van ser:

Després de Segimon II, la dinastia sofria altres canvis. Els hereus d'aquest darrer eren les seves germanes, Anna Jagellonica i Caterina Jagellonica. L'última s'havia casat amb el Duc Joan de Finlàndia, que així des de 1569 es convertia en el rei Joan III de Suècia, i tenien un fill, Segimon III Vasa; com a resultat, la branca polonesa de Jagelló es fusionava amb la Dinastia Vasa, que va governar Polònia des de 1587 fins a 1668. Durant l'interval, entre altres, István Báthory, el marit d'Anna, va regnar al no tenir la seva muller descendència.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Jagelló Modifica l'enllaç a Wikidata