Rutènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera històrica de Rutènia

Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també els diversos estats que hi van existir en el passat. En essència, el mot és una llatinització de l'antic topònim Rus (vegeu Rus' de Kíev o Rus' de Kíev), que correspon principalment al territori de la Ucraïna i la Bielorússia actuals.

Actualment, el territori històric de Rutènia, a grans trets, inclou regions d'Ucraïna, Bielorússia, Rússia, una petita part de l'Eslovàquia nord-oriental i una estreta franja de la Polònia oriental. Una part significativa d'aquest territori, entre els Carpats i el nord dels Balcans, encara parla el rutè, conjunt de llengües estretament emparentades amb l'ucraïnès i l'eslovac.

A causa de la inestabilitat política que ha tingut sempre aquest territori, el terme Rutènia pot significar coses diferents depenent de qui l'apliqui, quan, per què i en quin període històric. Per tant, Rutènia pot designar les següents entitats, segons l'ordre cronològic:

  • A l'alta edat mitjana, designava el Principat de Kíev, o Rus de Kíev (segles IX-XII), fundat pels varegs, un poble normand escandinau que era anomenat rus per les antigues tribus eslaves i fineses de l'època. Els individus d'aquest poble foren coneguts amb el nom llatí de Rut(h)eni, i l'estat que controlaven, Rut(h)enia.
  • A la baixa edat mitjana, cap al segle XIV l'estat de Rus' s'havia desintegrat en diversos principats: els septentrionals (Vladímir-Súzdal, Nóvgorod i, més tard, Moscòvia, que en fou el territori hegemònic) continuaven essent coneguts amb el nom de Rus (d'aquí prové el nom actual de Rússia), però rarament eren anomenats Ruthenia en llatí, ja que mantenien pocs contactes amb el Papat a causa de les seves creences ortodoxes. En canvi, el principat meridional de Hàlitx-Volínia, d'influència catòlica, sí que era àmpliament conegut com a Rutènia; precisament en polonès aquests territoris meridionals són coneguts, respectivament, amb els noms de:
    • Ruś Biała o "Rutènia Blanca", més endavant coneguda com a Rússia Blanca o Bielorússia;
    • Ruś Czarna o "Rutènia Negra", part de l'actual Bielorússia;
    • Ruś Czerwona o "Rutènia Roja", que designava una estreta franja de Polònia (Przemysl) i part d'Ucraïna (Galítsia). Aquesta àrea s'anomenava el Voivodat de Rutènia.
  • A l'edat moderna, els bielorussos no s'autoreconeixien com a rutens, sinó com a litvins, ja que vivien al Gran Ducat de Lituània; l'excepció en foren els bielorussos de la regió polonesa que abans de la Segona Guerra Mundial era coneguda com a Kresy Wschodnie o "Fronteres de l'Est" que, per no ser confosos amb els russos i repatriats des dels camps nazis fins a la Unió Soviètica, que s'havia annexat el territori bielorús de Polònia, s'anomenaven a ells mateixos "rutens blancs".
  • Pel que fa a Ucraïna, els habitants del territori austrohongarès de la Galítsia foren coneguts com a Ruthenen (rutens), per diferenciar-los dels russos (en alemany Russen), ja que ells mateixos s'autoanomenaven rússini, mot gairebé homòfon. A la fi del segle XIX i començament del XX es va començar a estendre el nom d'Ucraïna en substitució de Rutènia per designar els territoris rutens de l'imperi Rus, i Rutènia va passar a designar només la Ucraïna occidental, que llavors pertanyia als austrohongaresos, una àrea al sud dels Carpats, per la qual cosa fou coneguda com a Rutènia Carpàtica o Transcarpàcia.
  • Una part d'aquesta regió carpàtica fou incorporada a Txecoslovàquia entre les dues grans guerres europees i tractà de declarar la independència amb el nom de "Carpatoucraïna" al final de la Segona Guerra Mundial. La minoria rutena que va quedar a la Txecoslovàquia nord-oriental (a l'actual Eslovàquia) es va eslovaquitzar molt ràpidament, ja que la seva llengua és molt propera a l'eslovac i perquè la majoria no es volien identificar com a ucraïnesos, tal com va pretendre, a partir de 1953, el govern comunista txecoslovac.