Eslovàquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Slovenská republika
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneNad Tatrou sa blýska
Capital
(i major ciutat)
Bratislava
48° 09′ N, 17° 07′ E / 48.150,17.117Coord.: 48° 09′ N, 17° 07′ E / 48.150,17.117
Idiomes oficials Eslovac
Gentilici Eslovac, eslovaca
Govern República democràtica
  President
Primer ministre
Ivan Gašparovič
Robert Fico
Independència
 
 - Data
Divisió de Txecoslovàquia
1 de gener del 1993 
Superfície
 -  Total 49,035 km2 
 -  Aigua (%) 0%
Població
 -  Est. jul. 2010 5.470.306  (111è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 109 /km2 (67è)
Moneda Euro (EUR)
Fus horari CET (UTC+1)
 -  Estiu (DST) CEST (UTC+2)
Domini internet .sk 
Codi telefònic 421[nb 2]
  1. Dades del World Factbook
  2. Fins al 1997 va compartir el codi 42 amb la República Txeca


Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac: Slovensko Slovensko (pàg.), Slovenská republika Slovenská republika (pàg.)) és una república de l'Europa Central, sense accés al mar. Té una població de més de 5 milions d'habitants i una àrea d'aproximadament 49.000 km2. Limita al nord amb Polònia, a l'est amb Ucraïna, al sud amb Hongria, i a l'oest amb Àustria i la República Txeca. La ciutat més gran és la capital, Bratislava, i la segona més gran és Košice. Eslovàquia és membre de la Unió Europea, l'OTAN, les Nacions Unides, l'OCDE i l'OMC, entre altres. La llengua oficial és l'eslovac, membre de la família de les llengües eslaves.

Els eslaus arribaren al territori que avui en dia constitueix Eslovàquia als segles V i VI, durant les invasions bàrbares. Al llarg de la història, diverses parts que avui en dia formen part d'Eslovàquia pertanyeren a l'Imperi de Samo (la primera unitat política eslava coneguda), el Principat de Nitra (com a entitat independent, com a part de la Gran Moràvia o com a part del regne d'Hongria), a la Gran Moràvia, al Regne d'Hongria,[1] a l'Imperi austrohongarès i a Txecoslovàquia. Un estat eslovac separat existí breument durant la segona guerra mundial, durant la qual Eslovàquia era una dependència de l'Alemanya Nazi, entre 1939 i 1944. El 1945 Eslovàquia es reintegrà a Txecoslovàquia. L'Eslovàquia actual esdevingué un estat independent l'1 de gener de 1993, després de la pacífica dissolució de Txecoslovàquia.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Eslovàquia

Abans del segle V[modifica | modifica el codi]

Inscripció romana al castell de Trenčín (178–179 dC)

La datació amb carboni-14 situa les troballes arqueològiques més antigues d'Eslovàquia - trobades a la vora de Nové Mesto nad Váhom – a l'any 270.000 aC, a l'era del paleolític inferior. Aquestes eines prehistòriques, fabricades emprant la tècnica clactoniana, són el testimoni de l'antiga presència humana d'Eslovàquia.

Altres eines de pedra del paleolític mitjà (200.000-80.000 aC) provenen de la cova de Prévôt, prop de Bojnice, així com d'altres jaciments propers. El descobriment més important referent a aquesta època és un crani neandertal que data de vora 200.000 aC, descobert al costat de Gánovce, una població del nord del país.

Els arqueòlegs han trobat esquelets d'homo sàpiens prehistòrics a la regió, així com nombrosos objectes i vestigis de la cultura gravetiana, principalment a les valls dels rius Nitra, Hron, Ipeľ, Váh i fins a la ciutat de Žilina, i també als peus de les muntanyes Vihorlat, Inovec, Tribeč i Myjava. Les troballes més conegudes inclouen l'estàtua de dona feta amb os de mamut més antiga (22.800 aC), la famosa Venus de Moravany. L'estàtua va ser trobada a la dècada de 1940 a Moravany nad Váhom, al costat de Piešťany. Dels jaciments de Zákovská, Podkovice, Hubina i Radošinare provenen nombrosos collarets fets amb petxines de gastròpodes Cypraca termòfils del període terciari. Aquestes troballes proporcionen l'evidència més antiga d'intercanvis comercials a través del mar mediterrani i l'Europa central.

Esquerra: moneda celta Biatec
Dreta: 5 corones eslovaques amb la representació d'un biatec a l'anvers.

Història recent[modifica | modifica el codi]

Arran de la Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la Unió Europea des de maig del 2004.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regions d'Eslovàquia.

Eslovàquia se subdivideix en vuit kraje (en singular kraj, pronunciat krai en català en singular i kràie en plural, traduït com a 'regió', però amb un significat més proper a comtat), cadascun dels quals porta el nom de la ciutat principal. Des del 2002, Eslovàquia es divideix en vuit unitats territorials (en singular vyšší územný celok i en plural vyššie územné celky, abreviat VÚC) anomenades samosprávny kraj, 'regions amb autogovern o autònomes':

  1. Regió de Bratislava (Bratislavský kraj). La capital és Bratislava.
  2. Regió de Trnava (Trnavský kraj). La capital és Trnava.
  3. Regió de Trenčín (Trenčiansky kraj). La capital és Trenčín.
  4. Regió de Nitra (Nitriansky kraj). La capital és Nitra.
  5. Regió de Žilina (Žilinský kraj). La capital és Žilina.
  6. Regió de Banská Bystrica (Banskobystrický kraj). La capital és Banská Bystrica.
  7. Regió de Prešov (Prešovský kraj). La capital és Prešov.
  8. Regió de Košice (Košický kraj). La capital és Košice.

"Kraje" d'Eslovàquia enumerats

(la paraula kraj pot ser substituïda per samosprávny kraj en cada cas)

Els kraje se sotsdivideixen en molts okresy (en singular okres, traduït com a 'districte'). Actualment hi ha 79 districtes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El paisatge eslovac és sobretot muntanyós, amb la serralada carpàtica que s'estén sobre la major part de la meitat nord del país. Hi destaquen els alts pics de les muntanyes Tatra, coneguts per les seves estacions d'esquí i els seus llacs i valls panoràmics, on hi ha el punt més alt d'Eslovàquia, el Gerlachovský štít (2.655 m). Les planes es troben al sud-oest (vora el Danubi) i el sud-est del país. Es divideix orogràficament en les unitats:

  • Les Biele Karpaty (Carpats Blancs), amb les alçàries de Lysa Hora (1.329 m), Javorina (970 m) i Jevarnik (1.071 m), amb les planúries de Bratislava, Komarno i Michelovce.
  • Els Vysoke Tatry (Alt Tatra), on destaca el pic Gerlachovky (2.663 m) i el Rysy (2.499 m).
  • El Nizké Tatry (Baix Tatra), amb els Dumbier (2.045 m) i el Fatra (1.592 m).
  • Els Slovenské Rudohorie (Muntanyes Metàl·liques d'Eslovàquia), amb el Javorie (1.044 m).
  • Els Malé Karpaty (Petits Carpats), amb alçàries de 800 metres.

Vegeu Llista de muntanyes d'Eslovàquia

Els rius principals són, a part del Danubi (escrit "Dunaj" en eslovac i pronunciat Dunai), els seus afluents Váh i Hron, els Hornád, Tisa, Morava, Uh, Nitra, Poprad, Ipeľ, Bodrog, Torysa, Laborec, Topl'a i Slaná. Pel que fa als llacs, el principal és l'Oravská priehrada.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima eslovac és continental. Els estius són suaus amb temperatures entre els 22 i 35 graus, precipitacions suficients. Els hiverns són freds i grisos, temperatures entre els -15 i 0 graus, a la nit poden ser inferiors a -25, precipitacions abundants i en forma de neu.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Eslovàquia.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Distribució per nacionalitats i regions de la població d'Eslovàquia

Per grups ètnics i lingüístics, la població de la República d'Eslovàquia es divideix en:

Estimacions no oficials, però, donen un percentage molt més alt de gitanos de fins a un 9%, i afegeixen vora un 1% de rutens o ucraïnesos.

La capital és Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per Košice, amb més de dos-cents mil.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dixon-Kennedy, Mike. Encyclopedia of Russian & Slavic myth and legend. ABC-CLIO, 1998, p. 375. ISBN 1576071308, 9781576071304 [Consulta: 23 abril 2009]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]