Eslovàquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Slovenská republika
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneNad Tatrou sa blýska
Capital
(i major ciutat)
Bratislava
48° 09′ N, 17° 07′ E / 48.150°N,17.117°E / 48.150; 17.117Coord.: 48° 09′ N, 17° 07′ E / 48.150°N,17.117°E / 48.150; 17.117
Idiomes oficials Eslovac
Gentilici Eslovac, eslovaca
Govern República democràtica
  President
Primer ministre
Andrej Kiska
Robert Fico
Independència
 
 - Data
Divisió de Txecoslovàquia
1 de gener del 1993 
Superfície
 -  Total 49,035 km2 
 -  Aigua (%) 0%
Població
 -  Est. jul. 2010 5.470.306  (111è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 109 /km2 (67è)
Moneda Euro (EUR)
Fus horari CET (UTC+1)
 -  Estiu (DST) CEST (UTC+2)
Domini internet .sk 
Codi telefònic 421[nb 2]
  1. Dades del World Factbook
  2. Fins al 1997 va compartir el codi 42 amb la República Txeca

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac: Slovensko Slovensko (pàg.), Slovenská republika Slovenská republika (pàg.)) és una república de l'Europa Central, sense accés al mar. Té una població de més de 5 milions d'habitants i una àrea d'aproximadament 49.000 km2. Limita al nord amb Polònia, a l'est amb Ucraïna, al sud amb Hongria, i a l'oest amb Àustria i la República Txeca. La ciutat més gran és la capital, Bratislava, i la segona més gran és Košice. Eslovàquia és membre de la Unió Europea, l'OTAN, les Nacions Unides, l'OCDE i l'OMC, entre altres. La llengua oficial és l'eslovac, membre de la família de les llengües eslaves.

Els eslaus arribaren al territori que avui en dia constitueix Eslovàquia als segles V i VI, durant les invasions bàrbares. Al llarg de la història, diverses parts que avui en dia formen part d'Eslovàquia pertanyeren a l'Imperi de Samo (la primera unitat política eslava coneguda), el Principat de Nitra (com a entitat independent, com a part de la Gran Moràvia o com a part del regne d'Hongria), a la Gran Moràvia, al Regne d'Hongria,[1] a l'Imperi austrohongarès i a Txecoslovàquia. Un estat eslovac separat existí breument durant la segona guerra mundial, durant la qual Eslovàquia era una dependència de l'Alemanya Nazi, entre 1939 i 1944. El 1945 Eslovàquia es reintegrà a Txecoslovàquia. L'Eslovàquia actual esdevingué un estat independent l'1 de gener de 1993, després de la pacífica dissolució de Txecoslovàquia.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Eslovàquia

Abans del segle V[modifica | modifica el codi]

Inscripció romana al castell de Trenčín (178–179 dC)

La datació amb carboni-14 situa les troballes arqueològiques més antigues d'Eslovàquia - trobades a la vora de Nové Mesto nad Váhom – a l'any 270.000 aC, a l'era del paleolític inferior. Aquestes eines prehistòriques, fabricades emprant la tècnica clactoniana, són el testimoni de l'antiga presència humana d'Eslovàquia.

Altres eines de pedra del paleolític mitjà (200.000-80.000 aC) provenen de la cova de Prévôt, prop de Bojnice, així com d'altres jaciments propers. El descobriment més important referent a aquesta època és un crani neandertal que data de vora 200.000 aC, descobert al costat de Gánovce, una població del nord del país.

Els arqueòlegs han trobat esquelets d'homo sàpiens prehistòrics a la regió, així com nombrosos objectes i vestigis de la cultura gravetiana, principalment a les valls dels rius Nitra, Hron, Ipeľ, Váh i fins a la ciutat de Žilina, i també als peus de les muntanyes Vihorlat, Inovec, Tribeč i Myjava. Les troballes més conegudes inclouen l'estàtua de dona feta amb os de mamut més antiga (22.800 aC), la famosa Venus de Moravany. L'estàtua va ser trobada a la dècada de 1940 a Moravany nad Váhom, al costat de Piešťany. Dels jaciments de Zákovská, Podkovice, Hubina i Radošinare provenen nombrosos collarets fets amb petxines de gastròpodes Cypraca termòfils del període terciari. Aquestes troballes proporcionen l'evidència més antiga d'intercanvis comercials a través del mar mediterrani i l'Europa central.

Esquerra: moneda celta Biatec
Dreta: 5 corones eslovaques amb la representació d'un biatec a l'anvers.

Història recent[modifica | modifica el codi]

Arran de la Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la Unió Europea des de maig del 2004.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regions d'Eslovàquia.

Eslovàquia se subdivideix en vuit kraje (en singular kraj, pronunciat krai en català en singular i kràie en plural, traduït com a 'regió', però amb un significat més proper a comtat), cadascun dels quals porta el nom de la ciutat principal. Des del 2002, Eslovàquia es divideix en vuit unitats territorials (en singular vyšší územný celok i en plural vyššie územné celky, abreviat VÚC) anomenades samosprávny kraj, 'regions amb autogovern o autònomes':

N. Regió Eslovac Capital
1 Regió de Bratislava Bratislavský kraj Bratislava
2 Regió de Trnava Trnavský kraj Trnava
3 Regió de Trenčín Trenčiansky kraj Trenčín
4 Regió de Nitra Nitriansky kraj Nitra
5 Regió de Žilina Žilinský kraj Žilina
6 Regió de Banská Bystrica Banskobystrický kraj Banská Bystrica
7 Regió de Prešov Prešovský kraj Prešov
8 Regió de Košice Košický kraj Košice

"Kraje" d'Eslovàquia enumerats


Els kraje se sotsdivideixen en molts okresy (en singular okres, traduït com a 'districte'). Actualment hi ha 79 districtes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El paisatge eslovac és sobretot muntanyós, amb la serralada carpàtica que s'estén sobre la major part de la meitat nord del país. Hi destaquen els alts pics de les muntanyes Tatra, coneguts per les seves estacions d'esquí i els seus llacs i valls panoràmics, on hi ha el punt més alt d'Eslovàquia, el Gerlachovský štít (2.655 m). Les planes es troben al sud-oest (vora el Danubi) i el sud-est del país. Es divideix orogràficament en les unitats:

  • Les Biele Karpaty (Carpats Blancs), amb les alçàries de Lysa Hora (1.329 m), Javorina (970 m) i Jevarnik (1.071 m), amb les planúries de Bratislava, Komarno i Michelovce.
  • Els Vysoke Tatry (Alt Tatra), on destaca el pic Gerlachovky (2.663 m) i el Rysy (2.499 m).
  • El Nizké Tatry (Baix Tatra), amb els Dumbier (2.045 m) i el Fatra (1.592 m).
  • Els Slovenské Rudohorie (Muntanyes Metàl·liques d'Eslovàquia), amb el Javorie (1.044 m).
  • Els Malé Karpaty (Petits Carpats), amb alçàries de 800 metres.

Vegeu Llista de muntanyes d'Eslovàquia

Els rius principals són, a part del Danubi (escrit "Dunaj" en eslovac i pronunciat Dunai), els seus afluents Váh i Hron, els Hornád, Tisa, Morava, Uh, Nitra, Poprad, Ipeľ, Bodrog, Torysa, Laborec, Topl'a i Slaná. Pel que fa als llacs, el principal és l'Oravská priehrada.

Clima[modifica | modifica el codi]

Cascada Roháčsky al Tatra occidental.

Clima en terres baixes[modifica | modifica el codi]

Predomini de les influències oceàniques

La temperatura mitjana anual és de 9-10 °C. La temperatura mitjana del mes més calorós és d'uns 20 °C i la temperatura mitjana del mes més fred és superior a -3 °C. Aquest tipus de clima es produeix a Záhorská nížina i Podunajská nížina. És el clima típic de la capital, Bratislava.

Clima de terres baixes amb predomini de les influències continentals

La temperatura mitjana anual és de 8-9 °C. La temperatura mitjana del mes més calorós és de 22 °C i la temperatura mitjana del mes més fred inferior a -5 °C. Aquest tipus de clima es pot trobar a la Košická kotlina i a Východoslovenská nížina. És el clima típic de la ciutat de Košice.

Clima de les conques[modifica | modifica el codi]

La temperatura mitjana anual és d'entre 5 i 8,5 °C. La temperatura mitjana del mes més calorós és d'entre 15 i 18,5 °C i la temperatura mitjana del mes més fred està entre -3 i -6 °C. Aquest clima es pot trobar a gairebé totes les conques a Eslovàquia. Per exemple a Podtatranská kotlina, Žilinská kotlina, Turčianska kotlina i Zvolenská kotlina. És el clima típic de les ciutats de Poprad i Sliač.

Clima de muntanya[modifica | modifica el codi]

La temperatura mitjana anual és inferior a 5 °C. La temperatura mitjana del mes més càlid és inferior a 15 °C i la temperatura mitjana del mes més fred és inferior a -5 °C. Aquest tipus de clima es pot trobar a les muntanyes i en algunes viles a les valls d'Orava i Spiš.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Eslovàquia.
Eurozona

Eslovàquia ha superat amb èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralitzada a un d'economia moderna de mercat. Ja l'any 2001 el govern eslovac mostrava avenços importants en l'estabilització de la macroeconomia i la implementació de reformes estructurals. S'ha dut a terme un important conjunt de privatitzacions, el sistema bancari està gairebé en la seva totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han crescut. El creixement econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives durant els primers anys de la dècada del 2000, tot i la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.

Eslovàquia és un estat que pertany a la Unió Europea des de l'1 de maig del 2004. Aquest fet dóna estabilitat, i si s'hi suma que té salaris molt més baixos que els d'Alemanya o França, provoca que moltes fàbriques instal·lades a l'Europa Occidental s'hagin traslladat a aquest país, tant que avui dia ja és una gran potència automobilística. Per exemple, companyies de Barcelona (Catalunya) ja s'han traslladat a Bratislava.

Aquesta situació explica el gran ritme de creixement econòmic que Eslovàquia ha tingut en els darrers anys (6,1% el 2005). A partir de l'1 de gener del 2009 Eslovàquia es va unir a l'Eurozona i adoptà l'euro com moneda oficial.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Distribució per nacionalitats i regions de la població d'Eslovàquia

Per grups ètnics i lingüístics, la població de la República d'Eslovàquia es divideix en:

Estimacions no oficials, però, donen un percentage molt més alt de gitanos de fins a un 9%, i afegeixen vora un 1% de rutens o ucraïnesos.

La capital és Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per Košice, amb més de dos-cents mil.

L'any 2011 Eslovàquia tenia una població de 5.397.036 habitants. L'esperança de vida és de 74,7 anys. El 99,6% de la població està alfabetitzada. La mitjana de fills per dona és d'1,4.

La majoria dels habitants d'Eslovàquia són ètnicament eslovacs (80,7%). Els hongaresos són la minoria ètnica més gran (8,5%) i estan concentrats a la regió sud del país. D'altres grups ètnics inclouen els txecs (0,6%), els rutens (0,6%) i els ucraïnesos, alemanys, moraus i polonesos, que representen l'1% cadascú. El percentatge de població romaní és del 2% segons el darrer cens (que està basat en estimacions pròpies d'organitzacions gitanes); però al voltant del 5,6% basat en dades aportades per autoritats municipals (que computen només la població permanent). Tanmateix, cal notar que en el cas del 5,6%, els percentatges d'hongaresos i eslovacs són més baixos per 4 punts percentuals.

La llengua oficial de l'estat és l'eslovac, que pertany a la família de les llengües eslaves, però l'hongarès (9,4%) és àmpliament parlat al sud i gaudeix d'un estatus cooficial en algunes regions. També cal destacar el romaní, que és emprat com a llengua materna pel 2,3% de la població.

La constitució eslovaca garanteix la llibertat de culte. La majoria dels ciutadans eslovacs (62%) practica el catolicisme; el 5,9% s'adhereix al luteranisme, el 3,8% a l'església greco-catòlica, un 1,8% és calvinista i un 0,9% és ortodox oriental. D'altra banda, el 13,4% de la població es declara sense religió, i el 10,6% no es defineix en matèria religiosa. Quant al judaisme, d'una població estimada de 120.000 jueus abans de la Segona Guerra Mundial només en queden al país al voltant de 2.300.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Bryndzové halušky, plat nacional eslovac.

La gastronomia eslovaca és una de les més antigues d'Europa i té profundes arrels històriques. Està basada sobretot en carns, farina, patata, col i productes lactis.

Les aus, la vedella i, sobretot, el porc, són les carns més consumides. D'entre tot l'aviram, el pollastre és la carn més comuna, tot i que l'ànec, l'oca i el gall dindi són també força populars. Una salsitxa anomenada jaternice, feta amb sang dep orc i gairebé qualsevulla altra part de l'animal, és també molt popular. Les carns de caça, particularment el porc senglar, el conill i el cérvol estan també disponibles segons l'època de l'any. El consum de carn de cavall està generalment mal vist en la cultura eslovaca.

El vi és comú per tot el país. Els vins eslovacs es produeixen principalment a les àrees del sud al llarg del Danubi i els seus afluents; la meitat nord del país és massa freda i muntanyosa per al conreu de vinyes. Tradicionalment el vi blanc era més popular que el rosat, i el dolç més que el sec, però totes dues tendències semblen estar canviant.

La cervesa és també una beguda molt popular a Eslovàquia, tot i que gaudeix de més celebritat a la República Txeca.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dixon-Kennedy, Mike. Encyclopedia of Russian & Slavic myth and legend. ABC-CLIO, 1998, p. 375. ISBN 1576071308, 9781576071304 [Consulta: 23 abril 2009]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]