Eslovac

Eslovac slovenčina
Parlat a:	Eslovàquia i com a llengua minoritària als voltants (República Txeca, Hongria, Voivodina a Sèrbia, Ucraïna) i a l'Amèrica del Nord (immigrants).
Regió:	Europa Central
Parlants:	6 milions
Rànquing:	No és entre les 100 primeres.
Classificació genètica:	Llengua indoeuropea   Eslava     Occidental       Eslovac
estatus oficial
Llengua oficial de:	Eslovàquia i la Unió Europea. Voivodina com a llengua minoritària.
Regulat per:	Acadèmia Eslovaca de Ciències
codis de la llengua
ISO 639-1	sk
ISO 639-2	slo (B) / slk (T)
ISO 639-3	SLK
Visiteu el Portal:Llengües

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Usa l'alfabet llatí lleugerament modificat. Cal destacar que l'accent està sempre a la primera síl·laba de cada paraula. L'ortografia té una base bastant propera a la pronunciació. L'eslovac té declinació en els seus elements nominals, cosa que explica la llibertat d'ordre de cada mot dintre de la frase. La gramàtica, en general, és semblant a la del txec (l'existència de l'antiga Txecoslovàquia va apropar molt les dues llengües).

Pronunciació

L'eslovac comparteix amb el txec diverses característiques, com l'accentuació de les paraules, i la "norma rítmica" entre vocals llargues i curtes.

Transcripció oficial

Els lingüistes eslovacs no solen emprar la transcripció fonètica de l'AF (ni per a l'eslovac, ni per descriure la fonètica d'altres llengües), sinó que empren el seu propi sistema de transcripció basat en l'alfabet eslovac.

A la següent taula la pronunciació de cada grafema es transcriu en aquest sistema, així com en AFI i SAMPA:

grafema	AFI	SAMPA	transcripció
a	a	a	a
á	aː	a:	á
ä	æ, ɛ	{, E	ä, e
b	b	b	b
c	ʦ	ts	c
č	ʧ	tS	č
d	d	d	d
ď	ɟ	J\	ď
dz	ʣ	dz	ʒ
dž	ʤ	dZ	ǯ
e	ɛ	E	e
é	eː	e:	é
f	f	f	f
g	g	g	g
h	ɦ	h\	h
ch	x	x	x
i	I	I	i
í	iː	i:	í
j	j	j	j
k	k	k	k
l	l	l	l
ĺ	lː̩	l=:	ĺ̥
ľ	ʎ	L	ľ
m	m	m	m
n	n	n	n
ň	ɲ	J	ň
o	o	o	o
ó	oː	o:	ó
ô	u̯o	U_^O	ŭo
p	p	p	p
q	kv	kv	kv
r	r	r	r
ŕ	rː̩	r=:	ŕ̥
s	s	s	s
š	ʃ	S	š
t	t	t	t
ť	c	c	ť
u	u	u	u
ú	uː	u:	ú
v	v	v	v
w	v	v	v
x	ks	ks	ks
y	i	i	i
ý	iː	i:	í
z	z	z	z
ž	ʒ	Z	ž

Fonètica i fonologia

L'alfabet eslovac té 46 lletres:

a á ä b c č d ď dz dž e é f g h ch i í j k l ĺ ľ m n ň o ó ô p q r ŕ s š t ť u ú v w x y ý z ž

• vocals: a á ä e é i í o ó y ý u ú
• consonants: b c č d ď dz dž f g h ch j k l ĺ ľ m n ň p q r ŕ s š t ť v w x z ž

Les consonants q, w i x només s'empren en paraules d'origen estranger. Per raons històriques també poden utilitzar-se a texts eslovacs (fonamentalment en noms propis) les lletres txeques ě, ř, ů, així com ö i ü de l'alemany i de l'hongarès.

Existeixen els següents diftongs: ia, ie, iu, ô. En eslovac oficial ô representa el so /uo/.

Vocals

Hi ha set vocals llargues i sis curtes:

• Vocals curtes: a ä e i o y u
• Vocals llargues: á é í ó ý ú

Hi ha diverses formes de pronunciar la vocal ä, en l'eslovac normatiu es pronuncia com /e/ i només pot aparèixer després de consonants bilabials (p, b, m) i v. En alguns dialectes pot pronunciar-se /a/ o àdhuc /ia/.

Quant a i/y i llurs parelles llargues, en realitat representen el mateix so (la y eslovaca no és com la y polonesa o la Ы russa). El seu ús és una qüestió simplement ortogràfica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslovac