Eslovac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eslovac
slovenčina
Parlat a: Eslovàquia i com a llengua minoritària als voltants (República Txeca, Hongria, Voivodina a Sèrbia, Ucraïna) i a l'Amèrica del Nord (immigrants).
Regió: Europa Central
Parlants: 6 milions
Rànquing: No és entre les 100 primeres.
Classificació genètica: Llengua indoeuropea

  Eslava
    Occidental
      Eslovac

estatus oficial
Llengua oficial de: Eslovàquia i la Unió Europea. Voivodina com a llengua minoritària.
Regulat per: Acadèmia Eslovaca de Ciències
codis de la llengua
ISO 639-1 sk
ISO 639-2 slo (B) / slk (T)
ISO 639-3 SLK
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Usa l'alfabet llatí lleugerament modificat. Cal destacar que l'accent està sempre a la primera síl·laba de cada paraula. L'ortografia té una base bastant propera a la pronunciació. L'eslovac té declinació en els seus elements nominals, cosa que explica la llibertat d'ordre de cada mot dintre de la frase. La gramàtica, en general, és semblant a la del txec (l'existència de l'antiga Txecoslovàquia va apropar molt les dues llengües).

Pronunciació[modifica | modifica el codi]

L'eslovac comparteix amb el txec diverses característiques, com l'accentuació de les paraules, i la "norma rítmica" entre vocals llargues i curtes.

Transcripció oficial[modifica | modifica el codi]

Els lingüistes eslovacs no solen emprar la transcripció fonètica de l'AF (ni per a l'eslovac, ni per descriure la fonètica d'altres llengües), sinó que empren el seu propi sistema de transcripció basat en l'alfabet eslovac.

A la següent taula la pronunciació de cada grafema es transcriu en aquest sistema, així com en AFI i SAMPA:

grafema AFI SAMPA transcripció
a a a a
á a: á
ä æ, ɛ {, E ä, e
b b b b
c ʦ ts c
č ʧ tS č
d d d d
ď ɟ J\ ď
dz ʣ dz ʒ
ʤ dZ ǯ
e ɛ E e
é e: é
f f f f
g g g g
h ɦ h\ h
ch x x x
i I I i
í i: í
j j j j
k k k k
l l l l
ĺ lː̩ l=: ĺ̥
ľ ʎ L ľ
m m m m
n n n n
ň ɲ J ň
o o o o
ó o: ó
ô u̯o U_^O ŭo
p p p p
q kv kv kv
r r r r
ŕ rː̩ r=: ŕ̥
s s s s
š ʃ S š
t t t t
ť c c ť
u u u u
ú u: ú
v v v v
w v v v
x ks ks ks
y i i i
ý i: í
z z z z
ž ʒ Z ž

Fonètica i fonologia[modifica | modifica el codi]

L'alfabet eslovac té 46 lletres:

a á ä b c č d ď dz dž e é f g h ch i í j k l ĺ ľ m n ň o ó ô p q r ŕ s š t ť u ú v w x y ý z ž

  • vocals: a á ä e é i í o ó y ý u ú
  • consonants: b c č d ď dz dž f g h ch j k l ĺ ľ m n ň p q r ŕ s š t ť v w x z ž

Les consonants q, w i x només s'empren en paraules d'origen estranger. Per raons històriques també poden utilitzar-se a texts eslovacs (fonamentalment en noms propis) les lletres txeques ě, ř, ů, així com ö i ü de l'alemany i de l'hongarès.

Existeixen els següents diftongs: ia, ie, iu, ô. En eslovac oficial ô representa el so /uo/.

Vocals[modifica | modifica el codi]

Hi ha set vocals llargues i sis curtes:

  • Vocals curtes: a ä e i o y u
  • Vocals llargues: á é í ó ý ú

Hi ha diverses formes de pronunciar la vocal ä, en l'eslovac normatiu es pronuncia com /e/ i només pot aparèixer després de consonants bilabials (p, b, m) i v. En alguns dialectes pot pronunciar-se /a/ o àdhuc /ia/.

Quant a i/y i llurs parelles llargues, en realitat representen el mateix so (la y eslovaca no és com la y polonesa o la Ы russa). El seu ús és una qüestió simplement ortogràfica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslovac Modifica l'enllaç a Wikidata