República Txeca

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Pravda vítězí (La veritat perdura)

Idiomes oficials

Txec

Capital Praga
50º 5' N, 14º 28' E

Ciutat més gran Praga

Govern

President
Primer Ministre

República parlamentària
Václav Klaus
Jan Fischer

Superfície
- Total
- Aigua (%) 78.866 km² (114è)
2,0%

Població
- Estimació 2005
- Cens 2001
- Densitat 10.241.138 (79è)
10.230.060
130 hab/km² (58è)

Moneda Corona txeca (CZK)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)

Formació
Independència
- Recuperada
- Dissolució de
Txecoslovàquia Segle IX

28 d'octubre del 1918

1 de gener del 1993

Himne nacional Kde domov můj (On és casa meva)

Domini internet

.cz

Codi telefònic +420¹

Gentilici Txec, txeca

¹ Fins el 1997 va compartir el codi 42 amb Eslovàquia.

La República Txeca o Txèquia és un país d'Europa central sense sortida al mar. Fa frontera amb Polònia al nord, Alemanya al nord-oest i l'oest, Àustria al sud i Eslovàquia a l'est. La Praga històrica té un gran atractiu turístic i n'és la capital i la ciutat més gran. Està formada per dues regions més antigues, Bohèmia i Moràvia, i part d'una tercera, Silèsia. Actualment, és membre de la Unió Europea. La capital i la ciutat més gran és Praga. L'Estat està integrat per les regions històriques de Bohèmia i Moràvia, i algunes regions de Silèsia.

A partir de la batalla de Mohács, les terres txeques van caure sota el control dels Habsburg el 1526, i convertint-se en part integrant de l'Imperi Austríac i d'Áustria-Hongria. La república independent de Txecoslovàquia es va crear el 1918, després del col·lapse de l'imperi en la Primera Guerra Mundial, que va unir els pobles txec i eslovac. Va ser ocupada per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, a la fi de la qual la república va ser reconstituïda. El cop d'Estat de 1948 va unir Txecoslovàquia amb el bloc soviètic. El 1968, la insatisfacció creixent va culminar en els moviments de reforma, coneguts com la Primavera de Praga, que, tanmateix va ser sufocada amb la invasió dels exèrcits del Pacte de Varsòvia quan el govern comunista havia col·lapsat. L'1 de gener, 1993, l'Estat es va dissoldre pacíficament per formar dos Estats separats, la República Txeca i Eslovàquia.

La República Txeca és una democràcia parlamentària multipartidista, en què el primer ministre n'és el cap de govern i el president el cap d'Estat. La República Txeca es va unir a l'OTAN el 1999 i a la Unió Europea el 2004. També és membre de l'OCDE, el Consell d'Europa i el Grup de Visegrád.

Taula de continguts

1 Toponímia
2 Geografia física
3 Política i govern
- 3.1 Estructura de govern
- 3.2 Divisió administrativa
4 Geografia humana i societat
5 Cultura i oci
6 Història
7 Referències i notes

[edita] Toponímia

La República Txeca va néixer després de la divisió de l'antiga Txecoslovàquia (en txec: Československo) el 1993. Hi van haver diverses propostes per al nom curt convencional, entre els quals, "Terres Txeques", "Bohèmia" o "Txèquia"; aquest últim es va convertir en el nom més utilitzat. Tot i així el nom no ha estat lliure de controvèrsies. La república està integrada per regions històriques: Bohèmia (en txec, Čechy), Moràvia (Morava) i la Silèsia Txeca (Slezsko). D'aquestes tres àrees, Bohèmia és la més gran i la seu tradicional de poder. La mateixa paraula, l'adjectiu český, significa tant "bohemi" com "txec". Tot i així el govern promou l'ús de la forma curta "Txèquia" a l'exterior.^[1]

[edita] Geografia física

Paisatge de Králický Sněžník

El paisatge txec és molt variat. Bohèmia, a l'est, està conformat per una conca drenada per l'Elba (Labe en txec) i el Vlatva o Moldava, i està envoltada principalment per muntanyes de baixa altitud com ara la serralda de Karkonosze dels Sudets. El punt més elevat del país, Sněžka, amb 1.602 msnm s'hi localitza. Moràvia, la regió oriental el país, també és muntanyosa, i drenada pel riu Morava, però també hi és la font de l'Oder (Odra en txec). Les aigües de la República Txeca drenen en tres diferents mars: el mar del Nord, el mar Bàltic i el mar Negre, tot i que la República Txeca no té cap costa. La República Txeca lloga un lot dels molls d'Hamburg, el qual el va ser atorgat segons el Tractat de Versalles per permetre el moviment dels béns del país cap al mar. El territori passarà a mans d'Alemanya el 2028.

Els boscs ocupen prop d'un terç del territori tec i són de caràcter centreeuropeu, rouredes a les terres baixes i fagedes més amunt, amb la presència de coníferes com l'avet, el pi roig i la pícea.^[2]

El clima és continental. A Praga, la temperatura mitjana varia dels 0ºC el gener a 20ºC el juliol.^[2] Les mínimes poden arribar als —10ºC a les muntanyes de Bohèmia. La pluviositat oscil·la entre els 500 mm anuals a les planes de Bohèmia fins a 1.000 a les muntanyes del nord; la màxima ocorre al juliol i la mínima al febrer.^[2]

[edita] Política i govern

[edita] Estructura de govern

La República Txeca és una democràcia parlamentària multipartidista i representativa. El primer ministre és el cap de govern, mentre que el president és el cap d'Estat, electe per la sessió conjunta del Parlament per un mandat de cinc anys, però no pot ocupar el càrrec més de dues vegades consecutives. El president té poders específics limitats; pot retornar les lleis aprovades pel Parlament, nominar els jutges de la Cort Constitucional que han de rebre l'aprovació del Senat, i pot dissoldre el Parlament sota certes condicions espeicials i inusuals. També designa el primer ministre i els altres membres del gabinet, que els proposa el primer ministre. El primer ministre, al seu torn, encapçala el govern i té amplis poders executius, incloent-hi el dret a establir l'agenda de les polítiques interiors i exteriors i triar els ministres de govern.

El Parlament de la República Txeca (Parlament České republiky) és un parlament bicameral integrat per la Cambra de Diputats (Poslanecká sněmovna), integrat per 200 membres, i el Senat (Senát), integrat per 81 membres. Els membres de la Cambra de Diputats són elegits per quatre anys segons el mètode de representació proporcional amb un llindar mínim del 5% perquè un partit pugui ser-hi representat. Hi ha 14 circumscripcions electorals idèntics a les regions administratives nacionals. Els membres del Senat són elegits segons el mètode d'escrutini uninominal majoritari d'un escó per circumscripció, amb dues voltes de votacions, epr un mandat de sis anys. S'elegeix un terç del senat cada dos anys. Les circumscripcions són gairebé de la mateixa grandària i també hi ha dues voltes d'eleccions.

[edita] Divisió administrativa

La República Txeca està formada per 13 regions (kraje, singular - kraj) i per la ciutat capital (hlavní město), assenyalada amb *:

Praga* (Praha)
Regió de Bohèmia Central (Středočeský kraj)
Regió de Bohèmia Meridional (Jihočeský kraj)
Regió de Plzeň (Plzeňský kraj)
Regió de Karlovy Vary (Karlovarský kraj)
Regió d'Ústí nad Labem (Ústecky´ kraj)
Regió de Liberec (Liberecký kraj)
Regió de Hradec Králové (Královéhradecký kraj)
Regió de Pardubice (Pardubický kraj)
Regió d'Olomouc (Olomoucký kraj)
Regió de Moràvia i Silèsia (Moravskoslezský kraj)
Regió de Moràvia Meridional (Jihomoravský kraj)
Regió de Zlín (Zlínský kraj)
Regió de Vysočina (Vysočina)

[edita] Geografia humana i societat

El 2008, la població estimada de la República Txeca era de 10,2 milions d'habitants.^[3] El 71,2% de la població té entre 15 i 64 anys d'edat; el 13,8% té menys de 15 anys, i el 15,1% més de 65.^[3] La taxa de natalitat estimada el 2008 era menor a la taxa de mortalitat; la primera era de 8,89 per cada 1.000 habitants i la segona de 10,69 per cada 1.000 habitants.^[3] Praga, amb una població estimada d'1,2 milions d'habitants el 2003, és la capital i la ciutat més gran del país. És el centre comercial, industrial i cultural de la república, així com una destinació turística important.^[4] Altres ciutats importants són Brno, Ostrava, Plzeň i Olomouc.

Ètnicament, el poble txec descendeix de lis tribus eslaves que van arribar a Bohèmia i Moràvia el segle V, i en l'actualitat representen el 90% de la població.^[5] Els eslovacs són el 2%, mentre que els alemanys, els gitanos, i els hongaresos, la resta.^[3]

En el cens del 2001, prop del 60% de la població de la República Txeca va declarar que no tenia cap afiliació religiosa,^[4] una xifra significativa després de mig segle sota un sistema comunista de govern. El catòlics representen el 26,8%, els protestants el 2,1%.^[3]

La llengua nacional i oficial és el txec, una llengua del grup eslau occidental, parlada pel 94,9% de la població.^[3] N'hi ha dos dialectes que difereixen molt poc; un que es parla a Moràvia i l'altre a Bohèmia.^[4] També s'hi parla l'eslovac, una llengua molt propera al txec.

[edita] Cultura i oci

Aquest país, malgrat la seva mida relativament petita, ha vist néixer importants escriptors com Milan Kundera, Franz Kafka (que escrivia en alemany), Jaroslav Hašek, Karel Čapek, Václav Havel, Bohumil Hrabal o Jaroslav Velinský, i compositors com Bedřich Smetana, Antonín Dvořák, Gustav Mahler, Leóš Janáček o Bohuslav Martinů.

El terme Nova Ona Txecoslovaca ha estat emprat per referir-se a les innovadores primeres obres de directors com ara Miloš Forman, amb una estètica oposada a la Nova Ona Francesa, una temàtica i una filosofia estretament relacionades amb la literatura nacional dels anys 60 i amb els fets de la Primavera de Praga, que van acabar imposant una forta censura sobre les obres d'aquests realitzadors.

Durant l'era comunista, i l'existència de l'estat txecoslovac, dues pel·lícules fetes en aquest país van guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa: La botiga del carrer gran (Obchod na korze) de Ján Kadár i Elmar Klos, i Trens rigorosament vigilats (Ostře sledované vlaky, basat en la novel·la homònima de l'escriptor Bohumil Hrabal) de Jiří Menzel. En els darrers anys, una altra pel·lícula ha obtingut el premi, Kolya del director Jan Svěrák.

[edita] Història

Les terres txeques van sorgir a la darreria del segle IX, quan van ser unificades pels Premysl. El regne de Bohèmia era una important força local, però els conflictes religiosos com ara les guerres hussites del segle XV i la guerra dels Trenta Anys del segle XVII van ser devastadors. Més endavant estaria sota influència dels Habsburg i esdevingué part de l'Imperi Austrohongarès.

Després del col·lapse d'aquest estat després de la Primera Guerra Mundial, els txecs i els veïns eslovacs es van ajuntar i formaren la república independent de Txecoslovàquia el 1918. Aquest nou país tenia una nombrosa minoria alemanya que portaria a la dissolució de Txecoslovàquia quan Alemanya aconsegueix annexar la minoria amb l'Acord de Munic el 1938 i Eslovàquia també se separà. L'estat txec que en quedà va ser ocupat pels alemanys el 1939.

Després de la Segona Guerra Mundial, Txecolovàquia va caure sota l'esfera d'influència soviètica. El 1968, una invasió per part de les tropes del Pacte de Varsòvia va posar fi als esforços dels líders del país de liberalitzar les normes del partit i crear un "socialisme amb una cara humana" durant la Primavera de Praga. El 1989, Txecoslovàquia recupera la llibertat amb una revolució pacífica, la "Revolució de Vellut". L'1 de gener de 1993, l'estat txecoslovac se separà pacíficament i es formaren la República Txeca i la República Eslovaca.

La República Txeca va unir-se a l'OTAN el 1999 i a la Unió Europea el 2004.

[edita] Referències i notes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
República Txeca

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia