Occident
De Viquipèdia
Occident és un terme que prové del llatí occido, caiguda dels cossos celests, d'on prové occidens, lloc per on es pon el Sol (l'Oest).[1] És un terme ambigu que s'utilitza històricament per significar el conjunt de cultures contraposades a les d'Orient.
Històricament, Occident sorgeix al Mediterrani, amb l'Antiga Grècia i la Roma clàssica. Acabat l'imperi Romà, aquest es divideix entre l'imperi Romà d'Occident i l'imperi Romà d'Orient, trencament que s'agrava més endavant amb el Gran Cisma d'Orient. No obstant això, els descobriments de noves terres (Amèrica, Austràlia), i els canvis socials, polítics i econòmics fan perdre sentit a l'oposició entre Occident i Orient: Occident sembla cobrir tota Europa, i ampliar-se amb el colonialisme més enllà, cap a noves terres, mentre que el terme d'Orient queda reservat per a Àsia. Especialment després de la Guerra Freda, on la divisió rellevant fou entre els països capitalistes i els comunistes, actualment a vegades es confon Occident amb el Primer Món.
El terme Occident ha tingut un paper molt rellevant en la història i la cultura, ja que ha servit tradicionalment per denotar el conjunt de creences i pensaments dels que escrivien i prenien part en la història, tal i com la narraven. Antropològicament, es tracta d'un recurs lleugerament etnocèntric per identificar-se com a grup enfront de les cultures alienes, a vegades desconegudes o misterioses, d'Orient.
[edita] Referències
- ↑ Diccionari de Llatí (anglès)
