Cultura occidental
La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europea.
Taula de continguts |
Definicions [modifica]
El nucli de la cultura occidental en el seu origen va ser establert pels grecs, ampliat i reforçat posteriorment pels romans, estabilitzat pel cristianisme, reformat pel Renaixement i la Reforma del segle XV i globalitzat pels successius imperis europeus a través de la propagació de formes de vida i educació europees entre els segles XVI i XX. Així, la cultura europea es va convertir en un fenomen molt complex d'una gamma més àmplia de filosofia, escolàstica medieval i misticisme, humanisme cristià i secular, forma de vida racional i pensament lògic desenvolupats a través d'una llarga edat de canvi i formació amb els experiments de l'Il·lustració, naturalisme, romanticisme, ciència, democràcia i socialisme. Causa de la seva connexió global, la cultura europea va créixer amb una urgència «tot inclòs» per adoptar, adaptar i en el fons, influir en altres tendències de la cultura. Com a qüestió de fet, per tant, a partir de mitjans del segle XIX, amb l'expansió de l'educació europea i la propagació del cristianisme, la cultura i la forma de vida, en gran mesura, es va convertir en «cultura global», si alguna cosa s'ha d'anomenar així[1]
El terme «cultura occidental» s'utilitza molt àmpliament per referir-se a una herència de normes socials, valors ètics, costums tradicionals, creences religioses, sistemes polítics, i artefactes i tecnologies específiques. En concret, la cultura occidental pot implicar:
- una influència cultural grecoromana clàssica i del Renaixement, en relació a termes artístics, filosòfics, literaris, legals i tradicions, els efectes socioculturals del període de la migració i els patrimonis dels celtes, germànics, romans, eslaus i altres grups ètnics, així com una tradició de racionalisme en diverses esferes de la vida, desenvolupats per la filosofia hel·lenística, l'escolasticisme, humanisme, la Revolució científica i la Il·lustració, incloent-hi la filosofia política, arguments racionals generalitzats a favor del lliurepensament, drets humans, igualtat i valors democràtics, contrària a l'irracionalitat i teocràcia.[2][3][4]
- una influència cultural bíblica-cristiana en el pensament espiritual, costums i tradicions ja siguin ètiques o morals, al voltant de l'Era postclàssica.[5]
- influències culturals europees occidentals relatives a tradicions artístiques, musicals, folklòriques, orals i ètiques, temes que han estat més desenvolupats pel romanticisme.[6]
El concepte de la cultura occidental s'associa normalment a la definició clàssica del món occidental. En aquesta definició, la cultura occidental és el conjunt de principis literaris, científiques, polítics, artístics i filosòfics que la diferencien d'altres civilitzacions. Gran part d'aquest conjunt de tradicions i coneixements es recull en el cànon occidental.[7]
El terme ha arribat a aplicar-se als països amb una història que està fortament marcada per la immigració o assentaments europeus, com les Amèriques i Australàsia, i no es limita a l'Europa occidental. L'Europa central es considera també un component original de la cultura occidental.[8][9]
Algunes tendències que defineixen les societats occidentals modernes són l'existència de pluralisme polític, subcultures o contracultures prominents (com els moviments Nova Era) i l'augment del sincretisme cultural fruit de la globalització i migració humana.
Història [modifica]
La cultura occidental no és ni homogènia ni immutable. Igual que totes les altres cultures ha evolucionat i canviat gradualment. Totes les generalitats sobre la mateixa tenen les seves excepcions, en algun moment i lloc. L'organització i tàctica dels hoplites grecs diferien en molts aspectes de les legions romans. La polis dels grecs no és el mateix que la superpotència estatunidenca del segle XXI. Els jocs de gladiadors de l'Imperi Romà, no són idèntiques al futbol d'avui dia. L'art de Pompeia no és l'art de Hollywood. Tanmateix, és possible seguir l'evolució i la història d'Occident, i apreciar les seves similituds i diferències, els seus préstecs i contribucions a altres cultures de la humanitat.
Els conceptes del que és l'«Occident» van sorgir dels llegats de l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient. Més tard, les idees d'Occident van ser formades pels conceptes de cristiandat i del Sacre Imperi Romà Germànic.[10] El que nosaltres considerem com el pensament occidental d'avui es defineix generalment com cultura grecoromana i judeocristiana, i inclou els ideals del Renaixement i la Il·lustració.
Referències [modifica]
- ↑ Sailen Debnath. «Secularism: Western and Indian». ISBN 978-81-269-1366-4. Atlantic Publishers, Nova Delhi.
- ↑ «apol·lini/dionisíac». FiloXarxa, 2004. [Consulta: 05-06-2010].
- ↑ «Invasions germàniques, feudalisme i Renaixement». Amnistia Internacional. [Consulta: 05-06-2010].
- ↑ Ramon Alcoberro. «Relativisme cultural i relativisme ètic». [Consulta: 05-06-2010].
- ↑ Mons. Gianfranco Ravasi. «La Bíblia com a “gran codi” de la cultura occidental» (PDF). Barcelona: Unió de Religiosos de Catalunya, 14-01-2010. [Consulta: 05-06-2010].
- ↑ Ferrer, Albert. «El romanticisme: consciència tràgica de la modernitat» (PDF). Comprendre, 2001. [Consulta: 06-06-2010].
- ↑ Duran 1995, p.81
- ↑ Western and Central Europe, 1000 b.c.–1 a.d. (anglès)
- ↑ Jerzy Kłoczowski. Actualité des grandes traditions de la cohabitation et du dialogue des cultures en Europe du Centre-Est, in: «L'héritage historique de la Res Publica de Plusieurs Nations», Lublin 2004, pp. 29–30
- ↑ «Del feu a les Amèriques» (pdf). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15-04-2012].
Bibliografia [modifica]
- DURAN, Eduardo; DURAN, Bonnie (1995). Native American Postcolonial Psychology. Albany: «State University of New York Press». ISBN 0-7914-2353-0
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura occidental  |
PDF
