Revolució científica
La revolució científica a la història de la ciència, va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química, i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'Edat mitjana, i conduiren a la formació de la ciència moderna.[1] D'acord amb la majoria dels estudiosos, la revolució científica va començar amb la publicació de dues obres que van canviar el curs de la ciència l'any 1543 i va continuar durant el segle XVII: L'obra de Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium i la d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica.
L'historiador i filòsof Alexandre Koyré va proposar el terme revolució científica l'any 1939 per a descriure aquesta època.[2] També es considera que la revolució científica és el període que s'inicia quan Galileu i Kepler entre altres pensadors del segle XVII, inicien les seves descobertes. A partir d'aleshores la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneixement més estructurat i pràctic.
Taula de continguts |
Significat de la revolució [modifica]
La ciència de la darrera part del Renaixement establí la base de la ciència moderna. El científic J. D. Bernal establí que "el renaixement va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món amb una llum diferent. La religió, la superstició i la por van ser reemplaçades per la raó i el coneixement".
Tanmateix el sociòleg i historiador de la ciència Steven Shapin sosté en el seu llibre, The Scientific Revolution, que: "No hi va haver una revolució científica i aquest és un llibre sobre això."[3] Malgrat tot el concepte de revolució científica continua essent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.
Noves idees [modifica]
La revolució científica no va estar marcada per un canvi singular. Les següents noves idees hi contribuïren:
- La substitució de la Terra pel Sol com a centre del sistema solar.
- La substitució de la física Aristotèlica sobre que la matèria era contínua i feta dels quatre elements clàssics (terra, aigua, foc i aire[4] or that its chemical composition was even more complex[5]
- Substitució de les idees d'Aristòtil sobre el moviment dels cossos pesants,cossos lleugers i cossos eteris[6]per la idea que tots els cossos són pesants i es mouen d'acord amb les mateixes lleis físiques
- La substitució de la teoria aristotèlica de l'ímpetu [7]
- Substituir les consideracions del metge grec Galè sobre la circulació de la sang per la de William Harvey.[8]
Però la idea més innovadora va ser l'expressada per Galileu en el seu llibre “Il Saggiatore” en relació a la interpretació dels experiments i els fets empírics on diu que "la física està escrita en llenguatge matemàtic".[9]
Noms importants [modifica]
- Nicolau Copèrnic: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defensant una òrbita circular.
- Galileu Galilei: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics savis no són fonts del coneixement científic” i que lúnica manera de comprendre la natura és experimentant.
- Francis Bacon: Mostrà la importància del mètode d'experimentació, va defensar un mètode intuitiu en la ciència
- Descartes: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilitzada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escriví “El discurs del mètode” (1636)
- Francesco Redi: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontània”
- Isaac Newton: Els seus descobriments en física guiaren els estudis sobre aquesta matèria en els 200 anys següents. El 1687 publica el seu famós Principia (Principis matemàtics de filosofia natural) on descriu la llei de la gravetat.
Notes [modifica]
- ↑ "Scientific Revolution" in Encarta. 2007. [1]
- ↑ Shapin, Steven (1996). The Scientific Revolution.
- ↑ Steven Shapin, The Scientific Revolution, (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.
- ↑ Richard S. Westfall, The Construction of Modern Science, (New York: John Wiley and Sons, 1971), pp. 34-35, 41.
- ↑ Allen G. Debus, Man and Nature in the Renaissance, (Cambridge: Cambridge Univ. Pr., 1978), pp. 23-25.
- ↑ E. Grant, The Foundations of Modern Science in the Middle Ages: Their Religious, Institutional, and Intellectual Contexts, (Cambridge: Cambridge Univ. Pr., 1996), pp. 59-61, 64.
- ↑ Richard S. Westfall, The Construction of Modern Science, (New York: John Wiley and Sons, 1971), pp. 17-21.
- ↑ William Harvey, De motu cordis, cited in Allen G. Debus, Man and Nature in the Renaissance, (Cambridge: Cambridge Univ. Pr., 1978), p. 69.
- ↑ Galileo Galilei, Il Saggiatore (The Assayer, 1623), as translated by Stillman Drake (1957), Discoveries and Opinions of Galileo pp. 237-8
