Andreas Vesal
| Andreas Vesal | |
|---|---|
 Gravat de 1542 representant Vesalius publicat a la pàgina XII en l'edició de 1543 "De humani corporis fabrica". Aquest exemplar és propietat del U.S. National Library of Medicine divisió dels National Institutes of Health (NIH). |
|
| Naixement | Andries van Wesel 31 de desembre de 1514 Brussel·les |
| Defunció | 15 d'octubre de 1564 (als 49 anys) illa de Zacint (actualment Grècia, llavors domini de la República de Venècia) |
| Sepultura | Desconeguda |
| Nacionalitat | súbdit del Ducat de Brabant (llavors integrat en les Disset Províncies com a part del Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Altres noms | Andries van Wesel en la seva forma neerlandesa, més conegut pel seu nom llatinitzat de Vesalius, |
| Ocupador | Professor d'anatomia a la Universitat de Pàdua i metge personal de l'emperador Carles V |
| Conegut per | Revolucionar l'estudi de l'anatomia humana a partir de la dissecció de cadàvers. |
Andreas Vesal fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI. Vesal representa el trencament amb el pensament de Galè sobre l'anatomia humana mitjançant l'observació directa de disseccions anatòmiques de cossos humans. Galè havia basat les seves aportacions en la dissecció d'animals, que trasposava per homologia a l'anatomia humana. L'obra magna de Vesal és De humani corporis fabrica, magistralment il·lustrada amb gravats de l'anatomia del cos humà de gran qualitat artística, possiblement dibuixats en el taller d'un deixeble de Tizià. En qualsevol cas, els gravats responen a la nova estètica renaixentista.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nascut en una família de metges, Vesal estudià a la Universitat Catòlica de Lovaina (Collège du Château) durant quatre anys. Per recomanació del professor i amic de la família, Nicolas Florenas, va estudiar a la facultat de medicina de la Sorbona (París).[1] Allí entrà en contacte amb Jacques Dubois (Jacobus Sylvius, 1478-1555) i Jean Guinter von Andernach (Johannes Guinterius Andernacus, 1487-1574), anatomistes galènics reputats. Vesal estudià a fons Galè, el "pare de la medicina medieval", que havia estat recentment reeditat.
La guerra entre Francesc I de França i l'emperador Carles V l'obligà a abandonar el Regne de França, ja que el seu pare era al servei de l'emperador Carles, retornant a Lovaina. El febrer de 1527 sense haver rebut el títol de batxiller, Vesal publicà Paraphrasis in nonum librum Rhazæ medici arabisun estudi sobre la novena obra de Razés sota la direcció de Rutgerius Rescius, professor de grec al Collegium trilingue de Lovaina; només un mes més tard l'obra fou reeditada a Basilea, el 1551 fou reeditada a Lió per Jean de Tournes.[1]
El 5 de desembre de 1537 feu la seva dissertatio a Pàdua amb la que guanyà el grau de doctor en medicina i començà immediatament a impartir classes d'anatomia en aquella universitat com a chirurgiæ explicator, aquell desembre realitzà la seva primera dissecció anatòmica pública.[1] El següent abril (1538) publicà Tabulæ anatomicæ sex, sis gravats dibuixats per Jan Stefan van Calcar. Aquestes representaven el fetge, la vena cava (vena del fetge), l'aorta (gran artèria), i tres esquelets en visió frontal, lateral i posterior respectivament.[2] El maig d'aquell any publica una revisió de Institutionum Anatomicarum quatuor libri de Guinter d'Andernach alguns dels canvis aportats en aquesta revisió foren incorporats per Andernach en posteriors edicions de l'obra.
El setembre de 1543 abandonà la seva plaça de professor per a esdevenir metge de la cort de l'emperador Carles.[3] Al cap d'un temps era cirurgià de l'exèrcit. Després tornà a Itàlia i viatjà a Basilea, Brussel·les, i finalment a Madrid on fou metge de la cort de Felip II de Castella.[3] A les darreries de la seva vida inicià un pelegrinatge a Jerusalem. Quan era a l'illa de Xipre fou sol·licitat a ocupar la plaça de Gabriele Falloppio. Quan navegava cap a Pàdua el seu vaixell naufragà morint a causa d'aquest fet.[4]
Impacte en la medicina [modifica]
L'estudi i l'aprenentatge de la medicina a Europa fou durant segles basat únicament en l'estudi de les obres escrites per autors clàssics, essent Galè el principal autor de referència. Moltes d'aquestes obres perdudes a Europa després de la caiguda de l'imperi Romà provenien de traduccions de l'àrab o del grec clàssic i fins i tot contenien errors conceptuals degut a les traduccions. Tot i així els continguts de les obres eren presos dogmàticament, car resolien la majoria de problemes pràctics que requerien les pràctiques mèdiques de l'època i no eren qüestionades. D'aquesta manera Galè basava els seus estudis en l'estudi anatòmic d'animals transposant els resultats a l'anatomia humana.
Vesal reprengué l'observació directa dels processos naturals en el cos humà. En una època en que els metges apenes tocaven els seus pacients, excepte els cirurgians per raons evidents; Vesali fonamentà el seu estudi en la idea central de l'observació i manipulació del cos humà. Coneixedor de l'obra de Galè el cita freqüentment en les seves obres, tot i que alguns cops corregint-lo. Així s'entén l'esperit revolucionari de Vesal en el sentit que convertí l'obra de medicina en un "manual" que es basa en les obres antigues, però subjecte a la revisió d'aquestes a partir d'observacions anatòmiques directes.
Dos dels seus deixebles foren els catedràtics d'anatomia de la Universitat de València Pere Ximeno i Lluís Collado.[5]
Vegeu també [modifica]
- Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, s'ha postulat que el llibre que apareix al cantó esquerre és el De Humanis Corpora Fabrica
- Mecanicisme
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vesalius’s « Anatomies » Introduction by Jacqueline Vons
- ↑ Actualment només hi ha dos exemplars coneguts de la impressió original de les Tabulæ anatomicæ sex, un a Glasgow a la Hunterian Library i l'altre a la Biblioteca de San Marco a Venècia
- ↑ 3,0 3,1 Owen, William; Johnston, William. A new and general biographical dictionary: containing an historical and critical account of the lives and writings of the most eminent persons (en anglès), 1784, p.327.
- ↑ GLASGOW UNIVERSITY LIBRARY. SPECIAL COLLECTIONS DEPARTMENT. Book of the Month. September 2002, De Humani Corporis Fabrica Librorum Epitome. Basel: 1543 (Sp Coll Hunterian Ce. 1. 18) (anglès)
- ↑ Juan José Barcía Goyanes, Cinc segles i un dia, p.50
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreas Vesal |
- «Andreas Vesal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Enciclopèdia de de la Ciència 2.0 → Qui és qui? → V → Vesal
- Paraphrasis in nonum librum Rhazæ medici arabisun primera obra de Vesalius a Google Books
- Còpia digital de l'obra "De Humanis Corporis Fabrica" dins del lloc web de la National Library of Medicine dels EUA.
- Medic@ (Bibliothèque interuniversitaire de médecine et d'odontologie, Paris). Conté algunes obres originals descarregables en pdf. (francès)
- Vesalius College a Brussel·les
- On the Fabric of the Human Body. An annotated translation of the 1543 and 1555 editions of Andreas Vesalius' De Humani Corporis Fabrica. by Daniel Garrison and Malcolm Hast. Northwestern University (anglès)
- Some places and memories related to Andreas Vesalius (anglès)
