Ignasi de Loiola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Ignasi de Loiola

Retrat per P. P. Rubens
religiós, fundador
Nom secular Íñigo López de Loyola (o de Regalde)
Naixement 24 de desembre de 1497
(Loiola (Azpeitia, Guipúscoa)
Defunció 31 de juliol de 1556
Roma
Enterrament Església del Gesù (Roma)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 27 de juliol de 1609, Roma per Pau V
Canonització 12 de març de 1622, Roma per Gregori XV
Lloc de pelegrinatge Loiola (casa natal i santuari), Manresa (Cova de Sant Ignasi), Montserrat, Roma (Gesù i S. Ignazio)
Festivitat 31 de juliol
Fets destacables Fundador de la Companyia de Jesús
Orde Jesuïtes
Iconografia Hàbit de sacerdot; casulla; llibre, crucifix, custòdia
Patronatge Diòcesis de Sant Sebastià i Bilbao: províncies de Biscaia i Guipúscoa; País Basc; Junín; jesuïtes

Sant Ignasi de Loiola (Loiola, Azpeitia, Guipúscoa, 1491 - Roma, 1556) és el nom amb què és conegut Íñigo López de Loiola o Íñigo López de Recalde, noble basc que va seguir la vida religiosa i va ser ordenat prevere, és el fundador de la Companyia de Jesús. És venerat com a sant per l'Església Catòlica Romana.

Nom[modifica | modifica el codi]

El seu nom real era Íñigo López de Loiola segons fonts jesuïtes,[1][2] de la pròpia Companyia de Jesús però l'anomenen també com Íñigo López de Recalde. Entre 1537 i 1542 va canviar el nom d'Íñigo pel d'Ignacio, com ell mateix deia, «per ser més comuna a les altres nacions» o «per ser més universal».[3]

És també conegut per la versió llatina del seu nom, Ignatius de Loyola. Íñigo és una variació basca d'Eneko i per ell el van conèixer i tractar gran part de la seva vida, ell mateix, per decisió personal, ho va canviar pel de Ignacio - Ignatius - en llatí, quan es va graduar de Magisteri. No està molt clar el moment en què es muda el nom d'Íñigo pel de Ignacio. En els primers anys després de la seva conversió, signava les seves cartes com «De bondat pobra, Íñigo». En 1537 apareix per primera vegada el nom d'Ignacio en les seves cartes, signant en llatí. Des de llavors, apareixen en els seus escrits els dos noms: quan escriu i signa en castellà, usa «Íñigo», i quan ho fa en llatí o italià, escriu «Ignacio». I des de 1542 desapareix el «Íñigo», que reapareix només en una ocasió, en encàrrec escrit per Fr Barberá en 1546. Fora d'aquest cas, en els últims catorze anys de la seva vida sempre va signar com «Ignacio».

Algunes hipòtesis apunten que el canvi de nom va ser a causa de la devoció que Íñigo tenia a Sant Ignasi d'Antioquia, però no hi ha dades que puguin confirmar-ho. La seva mare era oriünda de la localitat biscaïna de Ondarroa. L'habitatge familiar ondarresa, era l'actual "Torre Likona".

Biografia[modifica | modifica el codi]

Íñigo López de Recalde era el més jove dels vuit fills i tres filles de Bertran, senyor d'Ofiaz i de Loiola i cap d'una de les famílies més antigues i nobles de la regió, i de Marina Sáenz de Licona y Balda. De petit no li agradava gens el col·legi. Fou militar de professió; el 1517 seguí la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar. Fins al 1521 serví el seu parent, el duc de Nájera, virrei de Navarra, quan en la defensa del castell de Pamplona, assetjat pel rei de França, va caure ferit a la cama dreta el dia 20 de maig. Fou enviat a Loiola perquè hi passés la convalescència.

Estada a Manresa[modifica | modifica el codi]

Mentre s'estava guarint, va decidir canviar de vida i inicià un pelegrinatge a Jerusalem; de camí, passà per Manresa tot venint de Montserrat, on deixà els seus vestits i la seva espasa als peus de la Mare de Déu, la nit del 24 al 25 de març de 1522. S'estigué a Manresa entre el 25 de març de 1522 i principis de febrer de 1523 en una senzilla cova, avui coneguda com a Cova de Sant Ignasi, que s'ha convertit en un dels referents universals del món jesuític. Sembla que la seva estada a Manresa és deguda que la ciutat de Barcelona, des d'on volia embarcar, es trobava tancada per por de la pesta que assolava la regió.[4] És en aquest període quan comença una vida de pobresa, oració, i penitència. Començarà a formular la seva experiència espiritual començant el que més endavant serà el llibre dels Exercicis Espirituals.

Finalment es va embarcar a Barcelona, va passar la Pasqua a Roma, va prendre una altra nau a Venècia amb rumb a Xipre i d'allà es va traslladar a Jaffa per dirigir-se a Jerusalem. Hi roman poc temps, ja que decideix d'estudiar per poder fer obra d'apostolat.

Estudis[modifica | modifica el codi]

De retorn, estudià gramàtica a Barcelona (1524-1526), a l'escola del mestre Jeroni Ardèvol, adscrita a la universitat. Cursà lògica, física a Alcalà d'Henares (1526). Al llarg d'aquest any Ignasi viurà un processament inquisitorial i serà empresonat. En sortir de la presó viatja a Salamanca, on continua els estudis. Però novament se'l processa i se li prohibeix predicar i ensenyar matèries teològiques per no haver fet suficients estudis. Ignasi decideix marxar el febrer de 1528 a París on es llicencià en filosofia (1535) i començà d'estudiar teologia.

El 1534 a Montmartre, amb un grup de companys, féu vot d'anar a Terra Santa, i decidí que si això no era possible dintre un termini fixat, es posaria a les ordres del Papa. El 1537, Ignasi de Loiola és ordenat sacerdot a Venècia i es trasllada a Roma on celebra la seva primera missa a la basílica de Santa Maria la Major.

Companyia de Jesús[modifica | modifica el codi]

Pau III aprovà la fundació de la Companyia de Jesús el 27 de setembre de 1540. L'any següent comença la redacció de les Constitucions de la Companyia i n'és elegit superior general. A partir d'aquest moment Ignasi de Loiola viurà permanentment a Roma.

De primer, pensava només de dedicar-se a la predicació, en pobresa, i a les obres de caritat corporal. Però les experiències pedagògiques de la universitat de Gandia (fundada per Francesc de Borja el 1545) i del col·legi de Messina (establert el 1548, per Jeroni Nadal), emmenà Ignasi de Loiola a incloure l'ensenyament entre les tasques pròpies del nou orde religiós.

En la seva mort, el 31 de juliol de 1556, fou enterrat al lloc on actualment està l'església del Gesú a Roma.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El 1609 el papa Pau V el beatifica i el 1622 fou canonitzat pel papa Gregori XV.

Els Exercicis espirituals[modifica | modifica el codi]

Article principal: Exercicis espirituals
Pau III aprova i alaba el llibre de Sant Ignasi, 31 de juliol de 1548.

Els Exercicis espirituals resumeixen l'aprofundiment en la fe de Sant Ignasi. S'usen en el noviciat dels jesuïtes i per part per molts catòlics en recés espiritual. Durant aquestes estades, els creients s'allunyen de la seva vida quotidiana i estan en un règim de silenci i meditació, llegint l'obra i debatent-la al final de dia en el grup o amb un director espiritual.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vida del B. Ignacio de Loyola, fundador de la Religión de la Compañia de Jeús, Pedro de Ribadeneira (1583) (primera edició en "Romance")
  • Coronica General de la Orden de San Benito, Fr. Antonio de Yepes (1613)
  • Origen y Instituto de la Compañia de Jesus, Fr. Lorenzo Ortiz, (1679)
  • Epitome Historico de la Muy Ilustre Ciudad de Manresa, Juan Gaspar Roig i Jalpí (1692)
  • Ensayos Históricos sobre Manresa, J. M. de Mas i Casas (1836)
  • Los frailes y sus conventos, tomo II, Victor Balaguer (1851)
  • Obras Escogidas del Padre Pedro de Rivadeneira, Vicente de la Fuente (1868)
  • Sant Ignasi de Loyola, P.Lluis Vidal S.J. (1914)
  • Manresa Ignasiana, J. Nonell S.J. (1915)
  • História de la Compañía de Jesús, P. Antonio Astrain (1916)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Biografia en el lloc web oficial de la Companyia de Jesús de la província de Castella.
  2. Biografia en la Wiki Ignasiana.
  3. Joan del Carmel. Mosaic espiritual, pàg. 13.
  4. MATA, Jordi. «Hostes vingueren... Ignasi de Loiola». Sàpiens [Barcelona], núm. 111 (desembre 2011), p. 16. ISSN 1695-2014

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]