Arquebisbat de Baltimore

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Baltimore
Archidioecesis Baltimorensis
Imatge
La Catedral de Baltimore
Localització
Map
 39° 17′ 38″ N, 76° 37′ 02″ O / 39.293888888889°N,76.617222222222°O / 39.293888888889; -76.617222222222
Estats Units Estats Units
Maryland Maryland: La ciutat de Baltimore i 9 comtats del centre i l'oest de l'estat
Parròquies146
Conté la subdivisió
Població humana
Població3.250.032 (2018) Modifica el valor a Wikidata (261,47 hab./km²)
Llengua utilitzadaanglès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície12.430 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Roman Catholic Diocese of Arlington (en) Tradueix, sud-oest
bisbat de Harrisburg, nord
bisbat de Wilmington, est
bisbat d'Altoona-Johnstown, nord-oest
bisbat de Wheeling-Charleston, oest
bisbat de Greensburg, nord-oest
arquebisbat de Washington, sud Modifica el valor a Wikidata
Creació6 de novembre de 1789
PatrociniImmaculada Concepció
Ignasi de Loiola[1]
CatedralMaria Reina , Basílica del Santuari Nacional de l'Assumpció de Maria Verge (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe metropolitàWilliam E. Lori
Lloc webarchbalt.org
Twitter (X): archbalt Modifica el valor a Wikidata


La cocatedral i basílica menor de l'Assumpció de Maria Verge, a Baltimore

L'arquebisbat de Baltimore (anglès: Archdiocese of Baltimore; llatí: Archidioecesis Baltimorensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica IV (DC, DE, MD, VA, VI, WV). Al 2012 tenia 510.328 batejats sobre una població de 3.148.690 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe William Edward Lori.

L'arxidiòcesi de Baltimore és la primera seu de l'Església Catòlica als Estats Units. L'arxidiòcesi de Baltimore és la diòcesi més antiga als Estats Units, la ciutat seu de la qual estava dins de les fronteres de la nació quan els Estats Units van declarat la seva independència el 1776. La Santa Seu concedí a l'arquebisbe de Baltimore el dret de precedència a la nació a la litúrgia, reunions i consells plenaris el 15 d'agost de 1859.[2] Tot i que l'arxidiòcesi de Baltimore no gaudeix no gaudeix de l'estatus primacial, és la primera seu episcopal de l'Església Catòlica als Estats Units.

L'arxidiòcesi compta amb parròquies, 545 preveres (244 diocesans i 196 residents), 159 diaques permanents, 55 religiosos, 803 religioses, 205 ministres eucarístics laics, 5 hospitals, 28 llars d'avis, 7 instituts diocesans/parroquials, 13 instituts privats, 4 universitats i dos seminaris (St. Mary's Seminary and University a Roland Park, al nord de Baltimore i el Seminari Mount St. Mary's (a Mount Saint Mary's University) a Frederick County's Emmitsburg, Maryland).[3][4]

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn 9 comtats de l'estat de Maryland als Estats Units: Allegany, Anne Arundel, Baltimore, Carroll, Frederick, Garrett, Harford, Howard o Washington.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Baltimore, on es troba la catedral de Maria Reina i la cocatedral de la Basílica del Santuari Nacional de l'Assumpció de Maria Verge, que és la catedral més antiga dels Estats Units. A Emmitsburg es troba, a més, la basílica menor de Santa Elizabeth Ann Seton i el santuari de la Mare de Déu de Lorda.

El territori s'estén sobre 12.430 km², i està dividit en 146 parròquies.

Província eclesiàstica[modifica]

La província eclesiàstica de Baltimore, instituïda al 1808, comprèn les següents diòcesis sufragànies:

Història[modifica]

Abans i durant la Guerra d'Independència, els catòlics de les tretze colònies (i també les colònies al Canadà) estaven sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbe del Vicariat Apostòlic del Districte de Londres, a Anglaterra. Després del Tractat de París, signat el 3 de setembre de 1783, possés fi a la guerra, el clergat de Maryland va lliurar una petició a la Santa Seu, el 6 de novembre de 1783, pel permetre als missioners als Estats Units que nominessin un superior, que tindrien alguns dels poders d'un bisbe. En resposta, el Papa Pius VI el 6 de juny de 1784, va confirmar el pare John Carroll, qui havia estat seleccionat pel seus germans sacerdots, com a Superior de les Missions en la recent independència dels Tretze Estats Units d'Amèrica del Nord, amb poder per conferir el sagrament de la confirmació. Aquesta llei establia una jerarquia als Estats Units i es retir la'Església Catòlica als Estats Units de l'autoritat del Vicari Apostòlic del Districte de Londres.

La Santa Seu va establir llavors el càrrec de la Prefectura Apostòlica dels Estats Units el 26 de novembre de 1784. Com que Maryland era una de les poques regions dels Estats Units colonials amb una població catòlica substancial, la prefectura apostòlica va ser elevada per convertir-se en la Diòcesi de Baltimore -la primera diòcesi en els Estats Units-, el 6 de novembre de 1789, mitjançant el breu apostòlic Ex hac Apostolicae del Papa Pius VI.[5] La nova diòcesi estava immediatament subjecta a la Santa Seu. En 1790, el Pare Carroll va viatjar a Anglaterra, on va ser ordenat i consagrat com a bisbe al castell de Lulworth a Dorset, sota la responsabilitat del bisbe de Londres .

El 8 d'abril de 1808, el Papa Pius VII va erigir les diòcesis sufragànies de Boston,[6] Nova York,[7] Filadèlfia,[8] i Bardstown a Bardstown, Kentucky, que es va traslladar el 1841 a la ciutat més gran de Louisville,[9] des del territori de la Diòcesi de Baltimore i al mateix temps va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, amb el breu Pontificii muneris. La nova "Província de Baltimore" -el metropolità de la qual era l'arquebisbe de l'arxidiòcesi de Baltimore- comprenia tots els estats i territoris de la nació.

L'arxidiòcesi de nou va perdre territori en les dècades següents amb la creació de la diòcesi de Richmond (Virgínia) l'11 de juliol de 1820[10] i la diòcesi de Wilmington (Delaware) el 3 de març de 1868.[11]

Al 1850 la "Prerrogativa del Lloc" conferí a l'arxidiòcesi de Baltimore una precedència honorífica respecte a les altres diòcesis, semblant a la dels Primats a d'altres països.

El 22 de juliol de 1939, la seu va ser rebatejada temporalment com a arxidiòcesi de Baltimore-Washington, en reconeixement a la capital del país. Vuit anys més tard, el 15 de novembre de 1947, el Districte de Columbia i els dos Washington suburbans i els tres comtats del sud de Maryland va esdevenir l'arxidiòcesi de Washington (DC), donant lloc a l'actual Arxidiòcesi de Baltimore.[12]

Des de 1808 i fins a 1847, Baltimore va ser l'única arxidiòcesi als Estats Units i, per tant, tot el país era una província eclesiàstica.[5] A mesura que la població del país va créixer i van arribar onades d'immigrants catòlics, la Santa Seu va continuar erigint noves diòcesis i elevant altres a l'estatus d'arxidiòcesi metropolitana, que al mateix temps es van convertir en seus metropolitanes de noves províncies eclesiàstiques. Per tant, la Província de Baltimore es va convertir gradualment en més i més petita. En 1847, la llavors la diòcesis de Saint Louis va ser elevada a seu arxidiocesana metropolitana i es creà la nova Província de San Louis. En 1850, la Diòcesi de Nova York es va elevar a arxidiòcesi. També en 1850, la diòcesi de Oregon City, ara Portland, Oregon, va ser elevada a arxidiòcesi. En 1875, les diòcesis de Boston i Philadelphia van ser elevats de la mateixa manera.

L'arxidiòcesi va començar a publicar el seu diari diocesà, The Baltimore Catholic Review des de 1913 com a successor de l'anterior publicació diocesana The Catholic Mirror, publicat entre 1833 i 1908. El nom ha estat escutçat a The Catholic Review. El 2012, va canviar de setmanal a quinzenal; i al desembre de 2015, es va transformar de nou per a una revista mensual.[13]

L'octubre de 1995 va rebre la visita del Papa Joan Pau II.

Prelatura[modifica]

Prerrogativa de lloc[modifica]

L'arxidiòcesi de Baltimore està dirigida per la prelatura de l'arquebisbe de Baltimore i un cos de bisbes auxiliars que ajuden en l'administració de l'arxidiòcesi com a part d'una cúria més gran. Setze persones han servit com a arquebisbes de Baltimore; l'actual arquebisbe és William E. Lori.[14]

En 1858, la Sagrada Congregació per a la Propagació de la Fe (Propaganda Fide), amb l'aprovació del Papa Pius IX, conferí la "prerrogativa de lloc" a l'arxidiòcesi de Baltimore. Aquest decret va donar a l'arquebisbe de Baltimore precedència sobre tots els altres arquebisbes dels Estats Units (però no cardenals) en els consells, reunions i reunions de qualsevol tipus de la jerarquia (en Conciliis, coetibus et comitiis quibuscumque), independentment de l'antiguitat dels altres arquebisbes en la promoció o l'ordenació.[5]

Catedrals[modifica]

L'arquebisbe és al mateix temps el pastor de la Catedral de Maria Reina a Homeland a Baltimore nord i de la Basílica del Santuari Nacional de l'Assumpció de la Mare de Déu, (antiga catedral de Baltimore) al turó de la catedral sobre el centre, a prop del barri Mont Vernon- Belvedere, la cocatedral; el bisbe nomena els rectors de la catedral i de la co-catedral. La basílica, construïda entre 1806 i 1821, és la primera catedral i parròquia construïda als Estats Units dins de les seves fronteres en aquells moments. Es considera l'església mare dels Estats Units. Durant el temps des de la instal·lació del primer bisbe, John Carroll, en 1790 a la dedicació de l'antiga catedral de Baltimore en 1821, la seu del bisbe (la "càtedra") estava a l'església de Sant Pere (primera parròquia de la diòcesi, fundada el 1770), dos blocs al sud a la cantonada nord-oest del Nord Charles Street i West Saratoga, que actuà com la pro-catedral amb la seva rectoria adjunta, l'escola i el cementiri circumdant.

L'antiga Sant Pere, curiosament estava a l'altra banda del carrer de la "Mare Església de l'Església Anglicana" a Baltimore, l'antiga Església de St Paul (Anglicana/Episcopaliana) amb quatre edificis successius en el lloc començant el 1730 a la cantonada sud-est de Charles i Saratoga, al centre, amb vistes al port. La parròquia catòlica de Sant Pere va ser destruïda en 1841.

L'arxidiòcesi de Baltimore és una de les quatre diòcesis Estats Units que té dues esglésies que serveixen com catedrals a la mateixa ciutat, sent les altres la diòcesi de Honolulu; la diòcesi de Burlington i la diòcesi de Brooklyn. Les altres diòcesis amb dues catedrals les tenen en ciutats separades.[15]

Cronologia episcopal[modifica]

Escut de l'arxidiòcesi

Bisbes coadjutors i auxiliars[modifica]

Altres bisbes relacionats[modifica]

Els homes següents van conservar el seu servei com a preveres a Baltimore abans de ser nomenats bisbes arreu (els anys en parèntesi es refereixen als seus anys a Baltimore).

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 510.328 batejats sobre una població de 3.148.690 persones, equivalent al 16,2% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 297.546 1.509.684 19,7 649 268 381 458 529 2.460 118
1959 403.505 2.509.139 16,1 675 288 387 597 814 2.759 131
1964 480.653 2.116.859 22,7 698 317 381 688 853 3.411 138
1970 438.203 2.321.050 18,9 686 358 328 638 1 496 2.937 139
1976 455.564 2.425.530 18,8 772 355 417 590 52 559 2.120 148
1980 413.668 2.869.430 14,4 667 347 320 620 91 478 1.972 149
1990 449.483 2.534.000 17,7 652 286 366 689 174 471 1.484 162
1999 484.287 2.849.409 17,0 595 304 291 813 187 80 1.212 155
2000 486.607 2.870.150 17,0 597 293 304 815 181 380 1.233 164
2001 486.828 2.903.892 16,8 511 258 253 952 167 325 1.160 162
2002 497.424 2.944.407 16,9 514 254 260 967 159 333 1.190 162
2003 500.179 2.972.083 16,8 497 263 234 1.006 171 315 1.131 154
2004 506.587 3.006.607 16,8 574 309 265 882 183 338 1.088 152
2006 517.679 3.055.407 16,9 545 285 260 949 178 333 1.047 151
2010 499.529 3.119.000 16,0 543 297 246 919 158 315 934 153
2012 510.328 3.148.690 16,2 511 284 227 998 168 296 860 146

Notes[modifica]

  1. ↑ «St. Ignatius Feast Day – The Archdiocese of Baltimore.». Arxivat de l'original el 10 d'agost 2016. [Consulta: 6 octubre 2014].
  2. ↑ «Precedence». Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1911. [Consulta: 26 febrer 2016].
  3. ↑ Kay, Liz F. «New home for a new archbishop». The Baltimore Sun, 14-07-2007 [Consulta: 26 febrer 2016]. Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 26 juliol 2016].
  4. ↑ Corrigan, G.M. «arquebisbe O'Brien to begin stewardship with listening tour». The Washington Examiner, 04-08-2007.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Our History». Archdiocese of Baltimore. Arxivat de l'original el 2008-07-24. [Consulta: 30 març 2009].
  6. ↑ Lally, Robert Johnson. «Historical Sketch of The Archdiocese of Boston». Archdiocese of Boston. Arxivat de l'original el 2014-08-14. [Consulta: 26 febrer 2016].
  7. ↑ «The Archdiocese: Timeline». Archdiocese of New York. [Consulta: 26 febrer 2016].
  8. ↑ «A Brief History of the Archdiocese of Philadelphia». Archdiocese of Philadelphia. [Consulta: 26 febrer 2016].
  9. ↑ «Brief History of the Archdiocese». Archdiocese of Louisville. [Consulta: 26 febrer 2016].
  10. ↑ «History of the Diocese & Diocesan Statistics». Diocese of Richmond. Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 26 febrer 2016].
  11. ↑ «A Brief History of the Diocese of Wilmington». Diocese of Wilmington. [Consulta: 26 febrer 2016].
  12. ↑ «About Us». Archdiocese of Washington. [Consulta: 26 febrer 2016].
  13. ↑ «Catholic Review History». The Catholic Review. Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 26 febrer 2016].
  14. ↑ «RINUNCE E NOMINE: NOMINA DELL'ARCIVESCOVO DI BALTIMORE (U.S.A.)» (en italian). Holy See Press Office, 20-03-2012. [Consulta: 26 febrer 2016].
  15. ↑ «Cathedrals in United States». GCatholic.org. [Consulta: 27 gener 2008].

Fonts[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Baltimore&oldid=33245626»