Catolicisme
El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn a totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral. Actualment, es divideix en les següents:
- L'Església Catòlica Romana, que segueix el ritu llatí.
- L'Església Catòlica d'Orient o Església Uniata, que segueix el ritu d'Orient.
Cal dir que hi ha esglésies que no accepten l'autoritat del Papa, però que es consideren catòliques i utilitzen aquest nom.
El terme "catòlic" prové de l'adjectiu grec καθολικός-ή-όν (katholikos), que significa "general" o "universal". Aquest adjectiu va ser utilitzat per primera vegada per Ignasi, bisbe d'Antioquia el 107 dC per referir-se a l'església cristiana no dividida (aleshores) en una epístola als cristians d'Esmirna. El primer concili ecumènic de Nicea, va confirmar aquest adjectiu per descriure l'església cristiana universal fundada pels apòstols de Jesucrist. Després del Gran Cisma d'Orient, l'adjectiu es relaciona amb l'Església Catòlica Romana, encara que l'Església Ortodoxa i algunes esglésies protestants també es consideren "catòliques", en el sentit original de la paraula, "universal".
Taula de continguts |
[modifica] Moviments i associacions catòliques
[modifica] Història del catolicisme
El nom d'església catòlica (o catolicisme) s'ha fet servir per fer referència a l'"Església Universal" des de començaments del segle II, car consta l'ús del terme per primer cop a les cartes d'Ignasi d'Antioquia, qui, segons Joan Crisòstom, havia estat ordenat pel propi Pere.[1][2]
En diverses situacions durant els tres primers segles del cristianisme el bisbe de Roma, considerat el successor de l'apòstol Pere, intervenia en les comunitats per ajudar a resoldre conflictes, com per exemple els papes Climent I, Víctor I i Calixt I.[3][4] Als primers tres segles de la història, l'Església s'organitzava en tres patriarques, els bisbes d'Antioquia, amb jurisdicció sobre Síria, i més endavant sobre l'Àsia Menor i Grècia; Alexandria de la jurisdicció d'Egipte, i Roma de la jurisdicció d'Occident.[5] A continuació els bisbes de Constantinoble i Jerusalem s'afegiren als patriarques per raons administratives.[5] El Primer Concili de Nicea, l'any 325, considerà el bisbe de Roma com el primus (primer) entre els patriarques, i l'establiren així en els seus quarts, cinquès i sisens cànons, "seguint la tradició antiga",[6] tot i que molts interpreten aquest títol com el primus inter pares (primer entre iguals). Es considerà també que el patriarca de Roma posseïa una autoritat especial a causa de la seva relació amb Sant Pere, que havia mort i havia estat enterrat a Roma.[7]
[modifica] Església Catòlica Apostòlica Romana
L'Església Catòlica Apostòlica Romana s'estén principalment a paisos d'Europa del sud-oest, de l'Europa Central, de l'Amèrica Llatina, de l'Àfrica Central i a Filipines.
És l'Església Cristiana amb més extensió i la més antiga de les confessions cristianes, de la qual deriven altres esglésies autodenominades catòliques. El seu centre actual és la Ciutat del Vaticà, a Roma, on habita el Papa, qui és considerat pels catòlics romans com el cap del col·legi dels bisbes, successor de Sant Pere, Vicari de Crist i Pastor de l'Església. La seu papal es traslladà a Avinyó (França) durant un breu període de temps de l'edat mitjana.
[modifica] Dogmes de fe
Els dogmes catòlics són les creences essencials que identifiquen i defineixen el credo catòlic en comparació amb altres confessions cristianes, si bé algunes d'aquestes creences són comunes a altres denominacions cristianes. Per a un catòlic el dogma és una veritat revelada per Déu i proposta per l'Església.
Els dogmes catòlics es basen en la Bíblia i en la Tradició Apostòlica. Així com els hebreus tenien llur tradició (que fou la base de gran part dels llibres de l'Antic Testament), els catòlics creuen en la tradició apostòlica transmesa de generació en generació de forma escrita i oral.
Alguns dogmes essencials del catolicisme són:
- La Santíssima Trinitat: hi ha tres persones divines, no tres déus: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, que formen l'únic Déu.
- L'Eucaristia: el pa i el vi transformats en el Cos i Sang de Crist.
- La Immaculada Concepció: la Verge Maria va concebre Jesús sense pecat original.
- La Maternitat Divina: la Verge és la mare de Déu.
[modifica] Sagraments
El catolicisme reconeix set sagraments:
- Baptisme
- Confirmació
- Eucaristia
- Matrimoni canònic
- Ordenació sacerdotal
- Penitència
- Unció dels malalts o extremunció
 |
Aquest article tracta sobre un tema bàsic que és d'interès general però és tanmateix molt curt. És important que temes bàsics com aquests tinguin la informació que cal a la Viquipèdia, i seria convenient que aquest article fos expandit substancialment. Quan aquest tema tingui la informació necessària, elimineu-ne aquest avís. |
- ↑ Ray, Stephen. Upon this Rock. San Francisco, CA: Ignatius Press, 1999. p.119. Pot consultar-se a Google Books.
- ↑ Woodhead, Linda. «An Introduction to Christianity», 2004. [Consulta: 18 Nov 2008]..
- ↑ Les primeres llistes dels Papes diuen que el Papa que va succeir l'Apòstol Sant Pere fou Lli I. Eamon Duffy, Saints and Sinners: A History of the Popes (Yale Nota Bene, 2002) Apèndix A.
- ↑ Fr. Nicholas Afanassieff: "The Primacy of Peter" Ch. 4, pgs. 126-127 (c. 1992)
- ↑ 5,0 5,1 Error en el títol o la url.«».
- ↑ Congar, Yves. Elgisé et papauté. Les Éditions du Cerf. 1994. ISBN 2-204-05090-3
- ↑ Radeck, Francisco; Dominic Radecki (2004). Tumultuous Times . St. Joseph's Media. p. 79. ISBN 978-0-9715061-0-7.
