Honori IV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Honori IV Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
2 d'abril de 12853 d'abril de 1287
PopeOnorioIV.jpg
C o a Onorio IV.svg
Dades personals
Nom Giacomo Savelli
Nascut vers 1210
Roma, Estats Pontificis
Mort 3 d'abril de 1287
Roma, Estats Pontificis

Honori IV (Roma, vers 1210 - † 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.

De nom Giacomo Savelli, va realitzar estudis a la Universitat de París fins que va ser nomenat rector de l'església de Berton, situada a la diòcesi de Norwich (Anglaterra), país que tanmateix mai no va visitar.

Inicis[modifica | modifica el codi]

Abans de la seva elecció com papa, Giacomo Savelli va tenir una notable activitat diplomàtica al servei de diversos pontífexs. La seva carrera com a legat s'inicià quan, en 1261, Urbà IV l'ungí cardenal diaca de Santa Maria, a Codin, prefecte papal a Toscana i capità de l'exèrcit pontifici.

Posteriorment, en 1265 i sota el pontificat de Climent IV, fou un dels quatre cardenals que investiren Carles d'Anjou com a rei de Sicília. Així mateix, va ser un dels sis cardenals designats per elegir Gregori X i desbloquejar d'aquesta manera la pugna entre candidats que va mantenir la Seu papal vacant durant tres anys després de la mort de Climent IV.

Amb Gregori X participà en el XIV Concili Ecumènic, que es va celebrar en el 1274 a la ciutat francesa de Lió, i amb Adrià IV negocià al costat d'uns altres dos cardenals la coronació imperial de Rodolf d'Habsburg que se celebrà a Roma en el 1276.

Elecció[modifica | modifica el codi]

El 2 d'abril de 1285 va ser escollit papa en una de les eleccions més ràpides de tota la història de la Santa Seu. Consagrat bisbe el 19 de maig, va ser coronat papa l'endemà, el 20 de maig.

A diferència del seu predecessor, va ser acceptat per la ciutadania romana, ja que no solament havia nascut a Roma al si d'una noble família que ja havia donat tres papes a l'Església (Benet II, Gregori II i Honori III), sinó que el seu mateix germà, Pandulf, era senador del Capitoli romà. Això li va permetre des del primer moment fixar la seva residència a Roma, primer al Vaticà i després en un palau situat en l'Aventi.

Sicília[modifica | modifica el codi]

L'edat avançada i la malaltia de gota que patia no li van impedir ocupar-se de la situació siciliana, en la qual no solament va mantenir l'excomunió i la despossessió que el seu antecessor Martí IV havia llançat sobre Pere el Gran en intervenir al regne de Sicília després de les anomenades Vespres Sicilianes i fer-s'hi coronar rei, sinó que a la mort d'aquest, l'any 1285, es va negar a reconèixer el seu primogènit Alfons III com a nou rei d'Aragó i el seu segon fill Jaume com a rei de Sicília, a qui a més va excomunicar, el 1286, juntament amb els bisbes que van participar en la seva coronació. Jaume va respondre a l'excomunió enviant una flota que va destruir la ciutat d'Augusta.

Amb el pacte d'Oloron de 1287 s'albirava una possible solució al conflicte amb la renúncia a la corona siciliana per part de Carles de Salern, fill de Carles d'Anjou, ja traspassat, però va fracassar en declarar el papa l'acord invàlid i prohibint acords similars en el futur.

Si la qüestió siciliana impedia un acord amb Jaume, les relacions del papa amb Alfons el Franc es van suavitzar gràcies a la mediació del rei Eduard I d'Anglaterra, però la mort d'Honori va provocar que el restabliment de relacions amb la Corona d'Aragó no s'aconseguís fins a la Pau de Caltabellotta de l'any 1302, ja durant el pontificat de Bonifaci VIII.

Altres realitzacions[modifica | modifica el codi]

Honori IV va aconseguir, durant el seu breu pontificat, que Roma i els Estats Pontificis es mantinguessin en pau en aconseguir sotmetre el comte Guido de Montefeltro, que s'havia oposat a reconèixer l'autoritat papal en els esmentats territoris, que llavors incloïen l'exarcat de Ravenna, la marca d'Ancona, el ducat de Spoleto, el comtat de Bertinoro, les terres de Matilde de Toscana i la Pentàpolis composta per les ciutats de Rimini, Pesaro, Fano, Sinigaglia i Ancona.

Va seguir amb la política del seu predecessor respecte al Sacre Imperi Romà, mantenint unes relacions amistoses amb l'emperador Rodolf d'Habsburg a qui no va arribar a coronar, malgrat la petició d'aquest, pel rebuig que va provocar a Alemanya.

Honori IV, amb els fons obtinguts del delme fixat en el XIV Concili Ecumènic per a la realització d'una croada, serà el primer papa a utilitzar les emergents cases bancàries de Florència, Siena i Pistoia, que van començar a actuar com a agents del papat en les seves relacions econòmiques i financeres.

Els dos ordes religiosos més importants, els dominicans i els franciscans, van rebre molts privilegis d'Honori IV, i van ser els encarregats de les tasques inquisitorials.

També va aprovar els privilegis dels carmelitans, als quals va permetre canviar l'hàbit ratllat pel blanc, i dels ermitans augustinians. D'altra banda, va condemnar per herètics els Germans Apostòlics.

Va promoure, amb la creació de càtedres a la Universitat de París, l'estudi de les llengües orientals, en particular de l'àrab, amb la intenció d'iniciar una campanya de conversions entre els musulmans i cristians ortodoxos.

Les profecies de sant Malaquies fan referència a aquest papa com a ex rosa leonina ('De la rosa del lleó'), citació que fa referència a l'escut d'armes de la seva família, els Savelli, que té una rosa portada per dos lleons.


Precedit per:
Martí IV
Papa
1285 - 1287
Succeït per:
Nicolau IV
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Honori IV