Pius VII

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pius VII Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
14 de març de 180020 d'agost de 1823
Jacques-Louis David 018.jpg
C o a Pius VII (2).svg
Dades personals
Nom Barnaba Chiaramonti
Nascut 14 d'agost de 1742
Cesena, Estats Pontificis
Mort 20 d'agost de 1823 (als 81 anys)
Roma, Estats Pontificis

Barnaba Chiaramonti va néixer en una família noble de la Romanya.

Va estudiar a l'Escola de Nobles de Ravenna, el 1758 va ingressar en el convent benedictí de Santa Maria del Monte i el 1773 va ser nomenat confessor del Papa Pius VI i abat de San Paolo fuori la mura.

El 1783 va ser nomenat bisbe de Tivoli i el 1785 va ser nomenat cardenal i bisbe d'Imola.

En aquells anys els francesos, a les ordres de Napoleó, van conquerir el nord d'Itàlia, van declarar acabat el poder temporal dels papes, van segrestar Pius VI i se'l van endur presoner cap a França, on va morir per la duresa del viatge. El conclave no es va poder reunir a Roma per causa de l'ocupació francesa i els cardenals es van reunir a Venècia. Allà el cardenal Chiaramonti va ser escollit Papa, prenent el nom del seu predecessor, Pius VII. Poc temps abans, Napoleó havia donat un cop d'estat i s'havia proclamat primer cònsol de França.

Pius VII no era contrari a les idees que els francesos volien imposar a Europa. Sent cardenal ja havia anunciat que els ideals de la Revolució Francesa no eren incompatibles amb els principis de l'Església cristiana. Així doncs, va firmar el concordat del 1801 amb França pel qual va poder tornar a Roma i recuperar el tron papal. A canvi, atorgava a Napoleó el dret de nomenar els bisbes francesos.

El 1804 Pius VII va anar a França per tal de coronar Napoleó com a emperador. El Papa només el va ungir amb els olis sagrats i va ser el mateix emperador qui es va posar la corona ell mateix, segurament perquè no volia repetir les condicions humiliants a què pensava que s'havia vist obligat Carlemany al ser coronat mil anys enrere.

Les ambicions de Napoleó I eren massa grans per fer-les compatibles amb els interessos de la Santa Seu i el clima d'harmonia entre el Papa i l'emperador es va trencar, especialment quan el 1806 Pius VII es va negar a col·laborar en el bloqueig contra Anglaterra.

El 1809 Napoleó va tornar a ocupar els Estats Pontificis i va deportar el Papa com a presoner a Savona i després a Fontainebleau, on va passar la resta de la guerra fins que les derrotes de l'exèrcit francès van provocar l'exili de Napoleó a l'illa d'Elba. Després que el 1815 Napoleó va ser definitivament derrotat, Pius VII va poder tornar a Roma, on el Congrés de Viena li va tornar els estats.

Després de la restauració Pius VII va erigir-se conservador, autoritari i antiliberal, influenciat per l'Europa de l'època. Va reconstruir la companyia de Jesús i les guàrdies nobles del Vaticà i va adoptar l'actual bandera, blanca i groga. Va fundar la Pinacoteca Vaticana i el museu Chiaramonti.


Precedit per:
Pius VI
Papa
1800 - 1823
Succeït per:
Lleó XII


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pius VII Modifica l'enllaç a Wikidata