Ferran I de les Dues Sicílies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ferran I».


Ferran I de Borbó
Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran I de les Dues Sicílies

12 de desembre de 1816 – 4 de gener de 1825 –  
Precedit per cap
Succeït per Francesc I
Dades biogràfiques
Títols Infant d'Espanya
Naixement Ferdinando Antonio Pasquale Giovanni Nepomuceno Serafino Gennaro Benedetto
12 de gener de 1751
Nàpols
Defunció 4 de gener de 1825 (als 73 anys)
Nàpols
Sepultura Basílica de Santa Clara, Nàpols
Dinastia Capets
Pares Carles III d'Espanya
Maria Amàlia de Saxònia
Cònjuge Maria Carolina d'Àustria
Lucia Migliaccio
Fills

Coat of arms of the Kingdom of the Two Sicilies.svg
El rei Ferran I de les Dues Sicílies.

Ferran I de les Dues Sicílies, també anomenat Ferran III de Sicília i Ferran IV de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols 1751 - Nàpols, Regne de les Dues Sicílies 1824) fou un príncep napolità que va esdevenir Rei de Nàpols i Sicília des de 1759 i fins a l'any 1816. L'any 1816 va esdevenir el primer rei de les Dues Sicílies, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.

Família i Infantesa[modifica | modifica el codi]

Nascut al Palau Reial de Nàpols el dia 12 de gener de l'any 1751 essent fill del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia. El príncep era nét per via paterna del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi mentre que per via materna ho era del rei Frederic August II de Saxònia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria.

Fou germà de Carles IV d'Espanya i de Maria Lluïsa d'Espanya, casada amb l'emperador Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic.

Regne de Nàpols i Sicília[modifica | modifica el codi]

L'any 1759 moria el seu oncle, el rei Ferran VI d'Espanya sense descendència. En virtut de la política italiana desenvolupada per Isabel de Farnesi, l'infant Carles s'havia convertit en rei de Nàpols i Sicília però el tron d'Espanya quedava vacant i era el propi Carles qui havia d'acudir a la successió. Carles partí a Madrid deixant el Regne de Nàpols al seu fill Ferran.

La regència fou ocupada pel toscà Bernardo Tanucci, home ambiciós que intentà allargar el màxim possible la regència a través de fer-se indispensable a ulls del príncep. Afavorí que Ferran es relacionés amb la classe més baixa de Nàpols (el príncep arribà a vendre peix al mercat), li restringí l'educació i encoratjà les seves relacions amoroses. Ferran desenvolupà la seva vessant atlètica però no l'intel·lectual.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

La família reial, pintura realitzada vers el 1783.

L'any 1768 es casà amb l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, filla de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. La parella tingué set fills:


El 27 de novembre de 1814 es casà morganàticament a Palerm amb la duquessa de Florida, Lucia Migliaccio. D'aquesta unió no tingueren fills.

Regnat (1776 - 1799)[modifica | modifica el codi]

L'any 1767 acabà la Regència i el seu primer acte com a rei fou l'expulsió dels Jesuites. A les capitulacions matrimonials hi figurava l'obligació de donar a la reina veu al consell d'Estat després del naixement del seu primer fill baró. Intel·ligent, bonica i orgullosa, com la seva mare, però també cruel i dominant, la seva ambició era col·locar el Regne de Nàpols en una posició de poder; ella aviat portarà a terme les funcions de sobirana desplaçant al seu marit de l'exercici reial.

Tanucci va ser cessat l'any 1777, i l'anglès Sir John Acton va succeir-lo. Acton, nomenat per la reina, va portar a terme una política d'allunyament d'Espanya i d'aproximació al Sacre Imperi Romanogermànic i el Regne Unit de la Gran Bretanya signant acords comercials i militars. Internament reduí el sistema d'espionatge, corrupció i crueltat que era l'administració napolitana.

Amb l'esclat de la Revolució Francesa l'any 1789, la cort napolitana no es mostrà contrària a les idees revolucionàries arribant inclús a flirtejar amb aquestes. Ara bé, amb l'execució del rei Lluís XVI de França, cunyat de la reina de Nàpols, el rei Ferran sentí por i horror i s'adherí a la Primera Coalició contra la Primera República Francesa de 1793.

Tot i la pau signada amb França l'any 1796, les demandes del Directori francès les tropes del qual havien ocupat Roma, van alarmar al Rei i a instàncies de la seva esposa i amb l'avantatge que les victòries de Nelson li donaven i el fet que Napoleó I de França es trobés a Egipte marxà amb l'exèrcit vers Roma arribant a ocupar-la. Les seves columnes no aguantaren gaire i hagué de retornar a Nàpols perseguit pels francesos havent de fugir a Sicília a bord d'un vaixell anglès.

Nàpols i Napoleó[modifica | modifica el codi]

Els francesos entraren a la ciutat tot i la ferotge resistència de les classes populars napolitanes que eren devotes del monarca. Amb l'ajuda de la noblesa i de la burgesia establiren la República Partenopea (gener de 1799 fins a maig de 1800). El rei envià el cardenal Ruffo amb una expedició de calabresos per recuperar Nàpols. El maig de 1800 el rei entrava a la ciutat havent derrotat els francesos i la República, mostrant-se particularment ansiosos la parella reial que cap perdó fos concedit als rebels.

Quan la guerra va esclatar entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic, el rei signà un tractat de neutralitat però aviat prengué partit per la part austrorussa que formà la Tercera Coalició i permeté que aquests ocupessin terres del Regne de Nàpols. Les victòries franceses a Austerlitz van permetre a Napoleó I de França enviar l'exèrcit al sud de la península Itàlica, havent-se de refugiar el rei a Sicília permeten que els francesos entressin de nou a Nàpols.

Napoleó declarà que la dinastia borbònica havia estat foragitada de la Corona i va proclamar al seu germà Josep Bonaparte com a rei de Nàpols i Sicília. Malgrat tot, Ferran resistí a Palerm i seguí governant l'illa de Sicília sota la protecció britànica. Les institucions parlamentàries de tipus feudal havien existit a l'illa durant molt de temps i Lord William Bentick, primer ministre britànic, va instar a la reforma constitucional a l'estil anglès o francès. El rei pràcticament abdicà en favor del seu fill, el príncep Francesc de Borbó-Dues Sicílies, i envià la reina a un exili austríac on morí l'any 1814.

La Restauració, la revolució de 1820 i la Santa Aliança[modifica | modifica el codi]

Amb la caiguda de Napoleó, va caure també Joaquim Murat, que havia succeït a Josep Bonaparte com a rei de Nàpols, i Ferran tornà a la ciutat. La política que seguí a partir de 1815 s'inscrigué dins de la política austríaca de Metternich; és a dir, conservadorisme i manteniment de l'statu quo. L'any 1816 proclamà la unió dels dos regnes sota el nom de Regne de les Dues Sicílies.

Depenent de la política austríaca, el comte Nugent fou declarat comandant en cap de l'Exèrcit, i per quatre anys ell regnà com un dèspota, qualsevol esforç o temptativa de caràcter liberal fou durament reprimida.

La supressió del liberalisme va causar una gran alarma entre els Carbonari de gran influència dins de l'exèrcit. El juliol de 1820 un cop militar sota les ordres del general Guglielmo Pepe obligà al rei a firmar una constitució a l'estil de la constitució espanyola de 1820. D'altra banda, tingué lloc una revolta a Sicília que fou sufocada per l'exèrcit i que pretenia recuperar la independència de l'illa.

El regne s'adherí a la Santa Aliança. Aviat els exèrcits austríacs entraren a Nàpols i restauraren l'statu quo en favor de la monarquia absoluta, iniciant-se així una era de salvatge persecució en contra de liberals i persones que haguessin recolzat a Josep Bonaparte.

El rei morí a la ciutat que l'havia vist a néixer al 4 de gener de 1825 a l'edat de 74 anys.



Precedit per:
Carles III d'Espanya
Rei de Sicília
com a Ferran III

17591816
Succeït per:
Unió en el Regne de les Dues Sicílies
Rei de Nàpols
com a Ferran IV

17591799
Succeït per:
dissolució del Regne per part de Napoleó i instauració de la República Partenopea
Precedit per:
dissolució de la República Partenopea
Rei de Nàpols
17991806
Succeït per:
Josep Bonaparte
com a Josep I
Precedit per:
Joaquim Murat
com a Joaquim I
Rei de Nàpols
18151816
Succeït per:
Unió en el Regne de les Dues Sicílies
Precedit per:
Unió dels Regnes de Nàpols i Sicília
Rei de les Dues Sicílies
com a Ferran I

18161825
Succeït per:
Francesc I de les Dues Sicílies