Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La reina Maria Amèlia el 1831, en un retrat fet per Nicolas Gosse.

Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Nàpols, 1782 - Stowe House, Regne d'Anglaterra, 1866) fou Princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que es convertí en duquessa d'Orleans i després reina de França al casar-se amb el rei Lluís Felip I de França.

Nascuda al Palau Reial de Caserta, seu de la Cort napolitana, el dia 26 d'abril de l'any 1782 essent filla del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria. La princesa era néta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia i per via materna de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic.

Maria Amélia, 1809-1830

La princesa rebé una esmerada educació al mateix Palau Reial de Caserta, de qualitats bondadosa i religiosa rebé el sobrenom familiar de "La Santa". L'any 1798 la família reial hagué d'abandonar a corre-cuita Nàpols i s'instal·là a Palerm com a conseqüència de l'avenç imperable de les tropes napoleòniques. Durant el període palermità de la família reial, la princesa conegué al futur rei Lluís Felip I de França que vivia exiliat de França. El casament entre Maria Amèlia i Lluís Felip tingué lloc a Palerm l'any 1809.

Amb la caiguda de Napoléo I de França els Orleans retornaren a París on s'instal·laren al Palais Royal. Malgrat tot, l'experiència dels cent dies durant l'any 1815 feren tornar la família a l'exili, aquesta vegada anglès, establint-se en un casa al sud d'Anglaterra anomenada Orleans House. La princesa i els seus fills romangueren a Anglaterra fins a l'any 1817.

Durant l'any 1817 els Orleans s'instal·laren de nou a França i més concretament al poble parisenc de Neully on segons la pròpia reina hi transcorregueren els dies més deliciosos per la família Orleans.

La princesa no prengué part en política. L'estricte educació rebuda a Nàpols basada en la religió, la tradició i l'absolutisme feren que moltes vegades xoques en opinions amb el seu espòs d'ideologia liberal i en conseqüència la princesa optà per ocupar un segon lloc en la vida pública intervenint en comptades ocasions. La seva vida se centrà en l'eduació de la seva nombrosa família. Poques coses canviaren per Maria Amèlia l'any 1830 quan fou proclamada reina consort.

L'any 1848 la família Orleans hagueren de partir a un nou exili a Anglaterra instal·lant-se a Claremont on portà una vida dedicada a les obres de caritat i a la religió al costat de la seva cunyada Eugènia d'Orleans. La reina morí l'any 1866 en el seu daurat exili anglès a Claremont, Surrey.

Descendència[modifica | modifica el codi]

La parella tingué deu fills: