Leopold I de Bèlgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leopold I de Bèlgica
Leopold I de Bèlgica

Regne
21 de juliol de 183110 de desembre de 1865
Succeït per Leopold II

Naixement 16 de desembre de 1798
Coburg
Defunció 10 de desembre de 1865 (als 66 anys)
Brussel·les
Consort Carlota del Regne Unit
Carolina Bauer
Lluïsa d'Orleans
Descendència
Pare Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saalfeld
Mare Augusta de Reuss

Leopold I de Bèlgica (Coburg 1798 - Brussel·les 1865). Príncep saxó que es convertí en el primer rei dels belgues (1831 - 1865) per voluntat del Parlament sobirà de Bèlgica.

Origen[modifica | modifica el codi]

Fill del duc Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saalfeld i de la princesa Augusta de Reuss era nét del duc Ernest Frederic de Saxònia-Coburg Saafeld i de la princesa Sofia de Brunsvic-Wolffenbüttel per via paterna, mentre que via materna ho era del comte Enric XXIV de Reuss i de la comtessa Carolina Ernestina zu Erbach-Schönberg.

Família[modifica | modifica el codi]

El príncep es casà en primeres núpcies amb la princesa Carlota del Regne Unit filla del rei Jordi IV del Regne Unit i de la princesa Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel. La parella no tingué descendència.

El príncep tornà a contraure matrimoni, aquesta vegada ho féu amb Carolina Bauer. Aquest matrimoni morganàtic fou d'escassa durada, ja que l'artista retornà al món de la interpretació provocant la ruptura del matrimoni.

El príncep tornà a casar-se, aquesta vegada amb la princesa Lluïsa d'Orleans filla del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, que era filla del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. La parella s'instal·là a Brussel·les i tingueren quatre fills:

L'any 1830 se li oferí la Corona del nou estat grec. Malgrat tot, la posició de les potències internacionals a l'hora d'escollir candidat pel nou tron de Grècia no veieren en Leopold un candidat ideal. La desavinència provocaren la no acceptació per part del príncep saxó. Finalment acceptà el tron belga, ja que les potències si que li mostraren el seu acord absolut en aquest cas concret.

El rei també tingué dos fills amb la seva amant, Arcadia Claret creada baronessa von Eppinghoven. Els fills foren el baró Jordi von Eppinghoven (1849 - 1904) i el baró Artur von Eppinghoven (1852-1940).

Regnat[modifica | modifica el codi]

Amb l'obertura de la línia de tren entre Brussel·les i Mechelen el 5 de maig de 1835, un dels desitjos del monarca es convertí en realitat: fer de Bèlgica el primer país d'Europa continental a tenir línia de tren en funcionament.

El 1840 arreglà el casament del seu nebot el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha amb una altra seva neboda la princesa i després reina Victòria I del Regne Unit.

Leopold intentà, sense èxit, introduir a Bèlgica part de la protecció social existent ja al Regne Unit malgrat que no tingué èxit en el tràmit parlamentari. Aquesta legislació feia referència a la protecció de les dones i la mainada en les activitats industrials.

Respecte a l'onada de revolucions que efectaren a Europa l'any 1848, i que derrocaren al seu sogre el rei Lluís Felip I de França, Bèlgica mantingué una posició de neutralitat, posició que es pogué mantenir gràcies als contactes diplomàtics que el propi monarca mantingué amb les cancelleries europees.

El constant temor a una anexió francesa féu que el monarca s'acostés a Prússia a la qual intentà emirallar-se.


Precedit per:
Primer en el càrrec
Reis dels belgues
18311865
Succeït per:
Leopold II