Albert II de Bèlgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albert II
Albert II de Bèlgica

Regne
9 d'agost de 1993 - 21 de juliol de 2013
Precedit per Balduí
Succeït per Felip de Bèlgica

Batejat francès: Albert Félix Humbert Théodore Christian Eugène Marie
neerlandès: Albert Felix Humbert Theodoor Christiaan Eugène Marie
alemany: Albert Felix Humbert Theodor Christian Eugen Maria
Naixement 6 de juny de 1934 (1934-06-06) (79 anys)
Castell de Stuyvenberg
Consort Paola de Bèlgica
Descendència
Dinastia de Bèlgica
Pare Leopold III
Mare Àstrid de Suècia
Signatura Albert II of Belgium Signature.svg

Royal Standard of Belgium (1993–2013).svg

Albert II de Bèlgica (Brussel·les, 1934) és el sisè rei dels belgues.[1] Hauria sigut també el sisè membre de la dinastia Saxònia-Coburg Gotha però son avi Albert I va abandonar el títol de Saxònia-Coburg Gotha després dels malifets de l'exèrcit prussià a la Primera Guerra Mundial. El 3 de juliol de 2013 va anunciar la seva abdicació, que esdevindrà oficial el 21 de juliol, festa nacional de Bèlgica.[2]

Nascut el 6 de juny de 1934 al castell de Stuyvenberg a Brussel·les, era el tercer fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia. El príncep era nét per via paterna del rei Albert I de Bèlgica i de la duquessa Elisabet de Baviera i per via materna del príncep Carles de Suècia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca. És, per tant, descendent dels reis nòrdics Cristià IX de Dinamarca i Òscar II de Suècia.

La seva mare morí quan el petit príncep tenia tan sols un any en un accident de cotxe a Suïssa. Amb l'ocupació nacionalsocialista de Bèlgica el jove príncep i els seus germans, el rei Balduí i la princesa Josepa Carlota a l'exili francès i després espanyol mentre que el rei Leopold III restava al país sota arrest alemany. El seu pare tenia una relació polèmica amb els nacionalsocialistes després de la guerra a la seva abdicació. El 1941, tota la família va poder retornar a Bèlgica i quedà sota custòdia alemanya.


Com a conseqüència del desembarcament aliat a les platges de Normandia el rei Leopold i els seus fills foren deportats a Alemanya al castell de Hirschstein i després a Strobl a Àustria on el 7 de maig de 1945 les tropes estatunidenques els alliberaren.

Com que les relacions estretes del rei Leopold III amb l'Alemanya nazi no van plaure a tothom, després de la guerra la família reial va haver d'exiliar-se a la localitat suïssa de Pregny. El príncep Carles va actuar com a príncep-regent. El príncep Albert cursà estudis a Ginebra de 1946 a 1950.

El 22 de juliol de 1950 el rei Leopold III retornà a Brussel·les on abdicà, forçat per a un referèndum en contra d'ell, en favor del príncep Balduí. Albert va ingressar a l'Escola Naval de Bruges on es graduà com a cadet de l'Exèrcit belga el 1953. El 1958 en complir 24 anys i com manava la tradició fou nombrat senador. El 1962 va assumir el lloc de president d'honor del Consell d'Administració de l'Oficina de Comerç Exterior que durant els 31 anys següents el portarien a viatjar per tot el món en missions comercials.

Des de 1954 va presidir el Consell d'Administració de la Caixa Central d'Estalvis i Pensions i des de 1958 la Creu Roja belga. Aquell any va ser patró de l'Exposició Universal de Brussel·les i el 1969 el Consell d'Europa el va nomenar responsable de la Conferència de Ministres sobre la protecció del patrimoni cultural i arquitectònic europeu. Nombroses foren les seves participacions com a representant de l'estat belga en conferències internacionals sobre el Medi Ambient, incloent la de Nacions Unides de 1972 d'Estocolm.

El 2 de juliol de 1959 va contraure matrimoni a Brussel·les amb l'aristòcrata italiana, la princesa Paola Ruffo di Calàbria, filla del príncep Fulco Ruffo di Calàbria, duc de Guardia Lombarda, i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La parella, que conformà una dels matrimonis més atractius i més recurrents de la jet set internacional, s'establí a Brussel·les i reberen el títol de prínceps de Lieja. La parella ha tingut tres fills:

La manca de descendència del rei Balduí de Bèlgica i de la seva esposa, la reina catòlica castellana Fabiola de Mora y Aragón, féu d'Albert el successor directe a la corona belga. El 9 d'agost de 1993, nou dies després de la mort del seu germà va jurar davant de les dues cambres reunides del parlament la seva fidelitat a la constitució i les lleis del poble belga, i es convertí en Albert II. El fet sorprengué, ja que era comunament acceptat que Albert renunciaria en favor del seu fill Felip més jove. Les qualitats d'en Felip no feien pas i encara no fan la unanimitat.

Com a comandant en cap de les Forces Armades belgues, Albert II ostenta el rang de tinent general de l'exèrcit i vicealmirall de l'armada nacional, a part de les atribucions estrictament simbòliques i protocol·làries que la constitució belga reserva a la monarquia. Actiu des de jove als camps de la planificació urbana, l'habitatge i la protecció mediambiental i cultural, en l'actualitat és també president d'honor del Comitè Olímpic belga i membre del Comitè Olímpic Internacional.

És destacable la intensa unió que existeix entre les monarquies belgues i luxemburguesa, ja que el gran duc Enric I de Luxemburg és nebot del rei Albert II i que la mare del gran duc era la germana gran del rei belga, la princesa Josepa Carlota. La princesa belga morí a l'edat de 77 anys l'any 2005 al Castell de Fischbach.

Des del maig de 2013 va tenir uns problemes personals, com que Delphine Boël, que segons moltes fonts és la filla de la baronessa Sybille de Selys Longchamps i d'Albert II va reclamar que el rei acceptés fer un test ADN[4] per tal de poder provar la paternitat.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Albert II de Bèlgica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Koning Albert II kondigt om 18 uur troonsafstand aan.», De Morgen, 3 de juliol de 2013 (en català: El Rei Albert II presentarà la seva abdicació a les sis de la tarda) (neerlandès)
  3. Mario Danneels, Paola. Van 'la dolce vita' tot koningin(neerlandès), Lovaina, Ed. Van Halewyck, 1999, ISBN 9056172069 (en català: Paola, de la dolce vita cap a la realesa)
  4. «La presumpta filla il·legítima del rei de Bèlgica vol un test d'ADN», Ara, 18 de juny de 2013
  5. «Moeder Delphine Boël stapt ook naar rechter», De Morgen, 25 de juny de 2013 (en català: També la mare de Delphine Boël invoca el tribunal)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert II de Bèlgica


Precedit per:
Balduí
Reis dels belgues
19932013
Succeït per:
Felip