Balduí de Bèlgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Balduí
Balduí de Bèlgica

Regne
17 de juliol de 1951
- 

31 de juliol de 1993 (als 42 anys)

Precedit per Leopold III
Succeït per Albert II

Batejat Baldwin Albert Charles Leopold Axel Maria Gustaf
Naixement 7 de setembre de 1930
Castell de Stuyvenberg
Defunció 31 de juliol de 1993 (als 62 anys)
Villa Astrida, Motril, (Espanya)
Consort Fabiola de Mora i Aragó
Dinastia de Bèlgica
Pare Leopold III
Mare Àstrid de Suècia

100px

Balduí de Bèlgica (Brussel·les 1930 - Motril (Província de Granada) 1993) fou rei dels belgues des de 1951 fins a la seva mort l'any 1993.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1920 el rei Albert I va dedicir abandonar els títols de duc de Saxònia i príncep de Saxònia-Coburg Gotha, després dels malifets de l'exèrcit prussiànes a la Primera Guerra Mundial ell i els seus successors només porten el títol de Bèlgica.

El rei Balduí I de Bèlgica i la reina Fabiola, el 1969.

Nascut al Castell de Stuyenberg a Brussel·les el dia 7 de setembre de l'any 1930, com fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia. Balduí era nét per via paterna del rei Albert I de Bèlgica i de la duquessa Elisabet de Baviera mentre que per via materna ho era del príncep Carles de Suècia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca.

Educat al castell de Stuyenberg junt amb els seus germans, perdé la seva mare en un accident automobilístic a Suïssa quan tenia 5 anys. Amb l'ocupació nacionalsocialista fou retingut a Bèlgica junt amb la resta de la família reial. Amb l'alliberament d'Alemanya, on havien sigut transportats els últims dies de la guerra. La família reial belga s'exilia a Suïssa. L'actitud de son pare que des dels anys 1930 no va amagar la seva simpatia per a un règim polític autoritari, havia portat la població al límit de la guerra civil. El seu segon casament vers la fi de la guerra, considerat com una frivolitat mentrestant que la població patia i grans parts de l'exèrcit eren empresonades, va ser la gota que va fer vessar el got. El govern no podia garantir-se la seva seguretat, si tornés al país. El 1950 va celebrar-se un referèndum al qual només 57,68 % de la població va aprovar el retorn de Leopold III. Davant la feble majoria, el 16 de juliol de 1951 aquest abdicà en favor de son fill Balduí. A 21 anys, el rei més jove de la història del país, accedí al tron en un moment en què la monarquia belga es trobava en una crisi profunda.

El 15 de desembre de 1960, Balduí es casà a Brussel·les amb l'aristòcrata espanyola filla dels marquesos de Casa Riera i dels comte de Mora, Fabiola de Mora i Aragó. La parella no tingué fills i sempre mantingueren una relació especial amb el seu nebot, l'actual hereu a la Corona, Felip de Bèlgica. Amb els anys, Fabiola i Balduí van reeixir a tornar a crear una certa popularitat de la monarquia.

El 1960, la colònia belga del Congo aconseguí la independència. Balduí assistí a la celebració festiva de transmissió del poder, on pronuncià un discurs en el qual mostrà cert menyspreu vers la menció de les d'atrocitats comesos pels belgues al Congo en altres discursos oficials. També el seu paper indirecte en l'assassinat del primer primer ministre de la nova república, Patrice Lumumba mai va ser clarificat.[1] Certes fonts van criticar l'actitud del rei faç al cas Lumumba. Com que estava al corrent que es planificava un assassinat i que no va fer res per a protegir Lumumba, certs historiadors parlen de no assistència a una persona en perill, poc compatible amb el respecte de la vida que manifestà en altres circumstàncies com a catòlic practicant.[2] També foren molt criticades les seves estades i visites a l'Espanya franquista i les seves trobades freqüents amb el dictador.[3] Segons la historiadora Anne Morelli, això s'explica no més no menys per l'amistat profunda que lligava les dues famílies.[4] El 1975, després de la mort de Francisco Franco, volia assistir al funeral però el govern va prohibir-l'ho.[2]

Extremadament religiós, a través de la influència del cardenal belga Leo Suenens, Balduí va participar en el moviment carismàtic, aquesta devoció al límit del clericalisme li van fer perdre molta simpatia en la creixent franja secularitzada de la societat.

L'any 1990 Balduí va refusar de sancionar la llei que permetia l'avortament, contràriament al seu deure constitucional. Com que refusava de demetre, el govern va haver de trobar una interpretació creativa de l'article 82 de la constitució i durant dos dies van declarar-lo «en la impossibilitat de regnar». En tal cas els dos parlaments reunits poden sancionar una llei. L'article 82 preveu normalment els casos en els quals el rei seria presoner o tendria un problema de salut greu, per a l'occasió l'han eixamplat cap a la «impossibilitat moral de regnar».[5]

El 31 de juliol de 1993 morí a Vil·la Astrida a Motril (Màlaga), on era de vacances amb la seva muller. La seva mort fou inesperada i foren declarats tres dies de dol al seu país. Fou enterrat a l'Església de Nostre Senyor del Cementiri de Laken a Brussel·les.

Successió[modifica | modifica el codi]

Arran de la mort de Balduí el príncep de Lieja, Albert II de Bèlgica, qui fou coronat rei.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ludo de Witte, «De Erfzonde van Koning Boudewijn» De Standaard, 23 de juny de 2010 (en català: El pecat original del Rei Balduí)
  2. 2,0 2,1 Nadia Geerts, Baudouin sans auréole, Gerpinnes, Ed. Labor, 2003, pàgines 33, 34 i 49-61,ISBN 2-8040-1814-8, (en català: Balduí sense aurèola)
  3. Marc Reynebeau, Histoire belge. 1830-2005, Brussel·les, Ed. Racine, 2005, pàgines 290-292, ISBN 2873864079.
  4. Pierre Haveau, «Fabiola et le dictateur Franco, ou la face obscure de la Reine Blanche, Le Vif - L'Express, 12 de juliol de 2012 (en català: Fabiola i el dictador Franco o la faç obscura de la Reina Blanca)
  5. José-Alain Fralon, «Baudouin, l'impossibilité morale de régner», Le Monde, 5 d'abril de 1990
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balduí de Bèlgica


Precedit per:
Leopold III
Reis dels belgues
19511993
Succeït per:
Albert II