Avortament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Avortament induït
Classificació i recursos externs
CIM-10 O04
CIM-9 779.6
DiseasesDB 4153
MedlinePlus 002912
eMedicine article/252560

L'avortament induït és la interrupció de l'embaràs provocada intencionalment abans que el fetus sigui viable o que la gestació hagi assolit entre les vint a les vint-i-vuit setmanes.[1][2]

La interrupció pot ser provocada amb assistència mèdica o sense, i en qualsevol circumstància social o legal. La paraula prové del verb llatí aborto, al seu torn un freqüentatiu derivat d'aborior, que significa finir, apagar-se, deixar de viure.[3][4] S'ha de distingir de l'avortament espontani o la pèrdua no intencionada de la gestació abans de les 26 setmanes. La prevenció d'embarassos no desitjats i, per tant, de l'avortament induït rau també en una política d'informació i divulgació de mètodes d'anticoncepció eficaços.[5] Un problema major, en cas de prohibició, són els avortaments clandestins que es fan en circumstàncies precàries de mala higiene i assistència, i que són causa freqüentment de complicacions sanitàries fins al punt que segons l'Organització Mundial de la Salut són una de les principals causes de mort materna.[6]

L'avortament induït és una realitat social que ha existit al marge de les prohibicions i condemnes ètiques. A través de la història, ha estat matèria de controvèrsia ètica i social. Encara és prohibit o limitat en societats diverses i permès en d'altres. A països amb lleis liberals, els partidaris d'una prohibició de l'avortament mèdic han creat organitzacions per lluitar per la protecció de la vida humana no nascuda, sovint amb el suport de l'Església Catòlica, que sanciona l'avortament amb excomunió.[2] Als països de tradició protestant l'oposició és menys activa.

Sobre els problemes sexuals i de l'embaràs no desitjat, a Catalunya es pot recórrer als Centres d'Atenció Primària, on hi ha una Unitat d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (UASSIR).

L'avortament induït[modifica | modifica el codi]

És el que resulta de les accions fetes amb la intenció d'interrompre l'embaràs. L'avortament provocat s'ha anat despenalitzant en molts països, tant del primer, del segon, com del tercer món, sota diversos supòsits. Es considera avortament legal quan es practica seguint la llei que el regula i és il·legal o clandestí quan es realitza malgrat que les lleis del país on es du a terme el prohibeixen o el castiguen.

Context legal i dades generals[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la història, l'avortament ha estat sempre matèria de controvèrsia per les seves implicacions ètiques. Ha estat sovint prohibit o limitat, encara que els avortaments il·legals continuen sent comuns a pesar de les prohibicions i són una de les principals causes de mort en dones joves, particularment en els països menys desenvolupats. Cal dir que no hi ha cap llei que obligui a avortar; les lleis regulen els casos i terminis en què la llei permet l'avortament sense que es consideri un delicte. Fins a la setmana 24-26 hi ha una escassa viabilitat fetal, ja que els pocs que sobreviuen solen tenir greus complicacions i seqüeles. Per això, els països amb legislacions més permissives situen el període en què la dona pot decidir lliurement si vol avortar fins a la setmana 24 de la gestació. Altres legislacions no deixen la decisió a la dona sinó que exigeixen que sigui avaluada abans de procedir a la interrupció de l'embaràs. Les legislacions més restrictives provoquen el fenomen del turisme]] abortiu així com els avortaments clandestins practicats en males condicions, que condueixen a greus complicacions i morts evitables.

S'estima que al món es realitzen entre 42 i 46 milions d'avortaments anuals (entre el 20 i el 22% dels 210 milions d'embarassos que es produeixen en el món a l'any),[7][8] fet que representa, per qui considera l'embrió com un ésser humà,[9][10] la principal causa de mortalitat en l'espècie.[11][12] D'entre els 42 i 46 milions d'avortaments practicats anualment, almenys 19 milions es consideren avortaments insegurs,[13][14][7][15] és a dir, avortaments en els quals la vida de la dona es posa en perill. A l'Amèrica Llatina i al Carib, el 2000, es van realitzar 29 avortaments insegurs per cada mil dones d'entre 15 i 44 anys, més del doble de la mitjana mundial de catorze avortaments per cada mil dones i 32 avortaments per cada 1000 naixements.[15] S'estima que l'avortament insegur constitueix la tercera entre les causes directes (13%) de les 536.000 morts maternes que es produeixen cada any en el món, després de les hemorràgies (25%) i les infeccions (15%). Tot i això, a l'Amèrica Llatina la fracció de morts maternes degudes a l'avortament insegur assoleix el 17%.[16] A Amèrica Llatina i al Carib, dels 18 milions d'embarassos que es produeixen cada any, el 52% no són planejats i el 21% acaben en un avortament.[17]

El 25% de la població mundial viu en 54 països que prohibeixen completament l'avortament o que el permeten només per salvar la vida de la dona. Entre els països que sancionen l'avortament de manera total i sense admetre excepció trobem: El Salvador, Hondures, Xile, Filipines, Somàlia, Vaticà, Malta, i Irlanda i fins al 2012 Luxemburg.[18] Aquests països que han decidit la penalització absoluta són avui una minoria en la comunitat internacional. El principal argument en aquests països és que es considera més important el dret a la vida del nonat, que ha de ser protegit per l'Estat, que el dret a avortar de la dona.

El 62% de la població mundial viu en 55 països on l'avortament induït està permès, ja sigui sense restriccions quant a la seva causa, ja sigui per motius terapèutics, quirúrgics, eugenèsics, sentimentals, i fins i tot per raons socioeconòmiques. Addicionalment, algunes legislacions estableixen requisits previs, com ara períodes d'espera, la provisió d'informació, l'opinió de diversos metges, o la notificació al cònjuge o als pares de l'embarassada; altres admeten l'avortament sense restriccions, com el Canadà.

Mètodes d'avortament[modifica | modifica el codi]

Procediments sota control sanitari

Farmacològic[modifica | modifica el codi]

Mifepristona o ru486 (Mifeprex) i prostaglandines.

Aquest mètode és molt eficaç fins a les set setmanes de gestació. Sempre provoca una hemorràgia vaginal, que pot ser escassa o com una regla abundant. Aquesta hemorràgia es pot presentar després de la primera presa del tractament.

Consisteix en la interrupció del desenvolupament de l'embrió i la seva eliminació pel canal del part, induïda per una combinació de fàrmacs. Només és factible en les primeres setmanes de l'embaràs i representa el 10% dels avortaments realitzats als Estats Units i a Europa.

Aquest tipus de procediment sol ser el preferit quan és possible, perquè no requereix anestèsia ni tampoc una intervenció quirúrgica (l'ús d'instruments). Els inconvenients són el sagnat i el fet que la dona pugui observar el procés i l'embrió expulsat, cosa que és psicològicament dolorosa per a aquelles dones que dubten de la moralitat o de la conveniència de l'acte.

L'efectivitat del procediment minva després de la setena setmana de desenvolupament. Malgrat la seva relativa senzillesa, el procés requereix una vigilància mèdica continuada per assegurar-ne l'èxit, per prevenir possibles complicacions, i també perquè sovint l'evacuació és incompleta i requereix la intervenció final d'un metge. Els règims més comuns són:

Metotrexate més misoprostol

El metotrexate s'administra amb una injecció i produeix una afectació de les cèl·lules en proliferació de l'embrió que provoca la interrupció del seu desenvolupament. Uns dies després, s'administra misoprostol, un anàleg semisintètic de la PGE1 prostaglandina, que estimula la contracció de l'úter i provoca l'expulsió de les seves restes. El procediment està contraindicat en diferents condicions mèdiques, com ara la insuficiència renal.

Mifepristona amb misoprostol o sense

La mifepristona (RU-486) és antagonista de la progesterona, hormona necessària per a la continuïtat de la gestació, i es pot administrar fins a 49 dies després de l'última regla (vegeu menstruació). Si després del seu ús no es produeix l'expulsió del producte, aquesta s'estimula amb misoprostol, que compleix la mateixa funció que en el protocol anterior. Igualment presenta contraindicacions diverses, per exemple amb l'ús previ continuat de teràpies basades en esteroides.

Misoprostol sol

Rarament utilitzat, requereix una dosificació molt precisa i una vigilància mèdica especialment intensiva per risc d'hemorràgia greu o ruptura uterina quan s'utilitza per a la interrupció de la gestació a partir de la setmana 12 fins a la 20.

  • La píndola de l'endemà

Amb el seu nom científic, Levonorgestrel és un anticonceptiu d'emergència que pot comportar efectes secundaris. Molt freqüentment (en més de 10% dels casos) produeix mal de cap, nàusea, dolor abdominal o uterí, vertigen, retard de la menstruació, hemorràgies i cansament. Freqüentment (entre un 1% i un 10% dels casos) produeix diarrea, vòmits o mensturació dolorosa. Aquests efectes generalment desapareixen en 48 hores.[19]

Quirúrgic[modifica | modifica el codi]

Avortament per aspiració, al cap de 8 setmanes de la gestació (6 després de la fertilització).
1: Sac amniòtic
2: Embrió
3: Úter
4: Espècul
5: Xeringa manual
6: Connexió a bomba d'aspiració

S'anomena avortament quirúrgic el conjunt de tècniques que consisteixen en extirpar el fetus o l'embrió amb una intervenció física. La tècnica més freqüentment utilitzada és l'aspiració. A. Dilatació i aspiració. Fins a la setmana dotze, tot i que es pot emprar fins a la setmana setze. B. Dilatació i legrat. Amb la legra s'extreu el contingut de la matriu. Pot usar-se durant tot el primer trimestre. C. Dilatació i evacuació. Amb el fòrceps de Finx i l'ús previ de prostaglandines per augmentar la dilatació uterina. Es pot usar fins a la setmana 23, tot i que habitualment es fa fins a la setmana 20-21.

El mètode quirúrgic més emprat abans de les set setmanes d'embaràs és l'aspiració. Consisteix en la remoció del fetus o l'embrió a través de succió, utilitzant una xeringa manual o una bomba elèctrica d'aspiració. L'aspiració manual és anomenada també minisucció o extracció menstrual. S'aplica només durant les primeres setmanes i no requereix dilatació cervical. Per a aquestes primeres setmanes es parla d'«interrupció de l'embaràs» més que d'avortament, encara que en realitat tots dos termes són sinònims. Els antiavortistes titllen d'eufemística aquesta denominació. A partir de la setmana 15 i fins a la 26 es requereix dilatació cervical i manipulació quirúrgica, a més de succió. Aquest mètode va ser posat en escena en una ecografia en el documental The Silent Scream (El crit silenciós), produït pel metge Bernard N. Nathanson, que durant els anys 1970 va ser l'amo d'una de les clíniques d'avortaments més grans dels EUA.

El mètode de dilatació i raspat és un mètode general que s'empra també durant l'examen mèdic per prendre mostres o per a la detecció de certs tipus de càncer. Es coneix també amb el nom de naixement parcial, i acostuma a fer-se entre la sisena i la catorzena setmana. L'Organització Mundial de la Salut, OMS, recomana que aquest mètode no s'usi excepte quan l'aspiració manual no és factible, i de fet, el seu ús és poc freqüent. El raspat serveix per netejar les parets de l'úter amb una curet.[20]

En estats avançats de la gestació, si s'ha de practicar un avortament per raons terapèutiques, s'usen altres procediments adequats atès el major estat de desenvolupament del fetus. Es pot induir el part prematur usant prostaglandines, a la vegada que s'injecta sèrum salí o urea en el líquid amniòtic, que causa cremades fatals en el fetus. En els casos més avançats s'usen tècniques excepcionals, com l'anomenada "de dilatació i extracció intacta o avortament per naixement parcial", que requereix dos o tres dies de preparació, per assegurar la dilatació cervical necessària, i els fàrmacs que indueixin el part. El metge manipula el fetus, per fer sortir primer les seves cames, fins a deixar endins només el cap, si això és necessari. Finalment, es buida l'encèfal per succió després de practicar una incisió a la base del crani. Aquesta tècnica s'aplica en menys de la sisena part dels avortaments tardans practicats als Estats Units, va ser prohibida pel govern de Bush, però va rebre el suport de Tony Blair al Regne Unit.

Freqüència de les diferents tècniques d'avortament quirúrgic segons l'edat gestacional

L'elecció d'una o altra tècnica depèn de com d'avançat està l'embaràs i de si la dilatació cervical és necessària. Des de la setmana 15 fins a la setmana 26 d'embaràs, s'utilitza el mètode de dilatació i evacuació (D & E), que consisteix en l'obertura del coll uterí, i el buidatge mitjançant l'ús d'instruments quirúrgics i succió. És necessari utilitzar altres tècniques per induir l'avortament a partir del tercer trimestre. El part prematur pot ser provocat per la prostaglandina, que pot ser emprat juntament amb una injecció de líquid amniòtic amb solucions càustiques (salines) o urea.

Després de la setzena setmana de gestació, l'avortament pot ser provocat per la compressió cranial intrauterina, que requereix la descompressió del cap del fetus abans de la seva evacuació. L'avortament per histerotomia és un procediment semblant a la cesària i és practicat sota anestèsia general ja que es considera una cirurgia abdominal major.[21]

Quan el fetus està en una edat gestacional avançada, de sis a nou mesos, alguns països apliquen el mètode d'"avortament per naixement parcial", que ha provocat diverses controvèrsies legals.[22] Des de la setmana 20 fins a la 23 d'embaràs, cal aplicar una injecció per aturar el cor del fetus.[23] Per decomptat, les tècniques tardanes posen en molt major risc la salut de la mare.

Riscs[modifica | modifica el codi]

Els avortaments realitzats en condicions sanitàries correctes i amb personal expert tenen pocs riscs. Ara com ara els principals riscs són els que es deriven de la clandestinitat o de les males condicions higièniques i sanitàries. Com a conseqüència d'això, són les dones més desafavorides socialment les que presenten més complicacions, ja que les que tenen un nivell sociocultural més elevat solen viatjar a països que permeten l'avortament.

Un risc associat a la legislació restrictiva és, doncs, que aboca algunes dones a l'avortament clandestí o en males condicions i a força complicacions. L'avortament, a més d'acabar amb l'embaràs, i l'existència de l'embrió o fetus -segons el cas-, no és una intervenció exempta de riscos per a la mare.

Riscs físics[modifica | modifica el codi]

Si es fa en condicions no professionals l'avortament pot causar infecció, trauma de cèrvix, peritonitis, endometritis, laceració o perforació de l'úter, hemorràgia, trauma renal, inflamació de la pelvis, embolisme, trombosi, esterilitat, hemorràgia, infecció del tracte genital, laceració intestinal, abscés pèlvic, infecció bacteriològica, sèpsia sanguínia i sagnat prolongat i abundant, de manera que podria requerir una cirurgia i posterior mort de la mare. L'avortament per naixement parcial comporta riscs de trencament o perforació de l'úter.

Riscs psicològics[modifica | modifica el codi]

Per a la majoria de les dones, la decisió d'avortar és difícil, com qualsevol esdeveniment major en la vida. Per exemple, un embaràs no desitjat pot ser un factor d'estrès. Segons les circumstàncies psicosocials, un factor d'estrès suplementari pot comportar un risc per a la salut mental, sobretot quan la persona ja està afeblida per altres factors, com per exemple la manca de suport de la família o d'amics, la precarietat econòmica, l'estrès a la feina, relacions conflictives, inestabilitat emocional, antecedents mèdics, culpabilització, solitud o addiccions. A més de la intervenció mèdica, s'ha de preveure, en cas de necessitat, que hi hagi estructures de consell i de suport psicosocial fàcilment accessibles.[24] És important aconsellar les dones sobre els beneficis i els riscos, i facilitar-los l'ajuda disponible.[25]

El Royal College of Psychiatrists, la principal organització professional de psiquiatres del Regne Unit, afirma que la qüestió de la relació entre avortament provocat i els efectes sobre la salut mental de la mare no està del tot resolt. Existeixen alguns estudis que no troben conseqüències negatives, i altres que sí.[25] El problema major dels estudis és trobar grups de comparació equivalents. Per a poder arribar a conclusions científiques vàlides, s'ha de demostrar que la incidència de problemes en les dones que avorten és diferent que la d'un grup de dones comparables que no han avortat, i que el factor determinatiu és l'avortament; cosa que no és gaire fàcil, ja que no es poden fer dos grups experimentals, i només queden mètodes estadístics.[26] Caldria, per exemple, comparar de manera científica la incidència (o no) de problemes en grups de dones que han avortat, de dones que han tingut un embaràs no desitjat, i de dones que han tingut un embaràs.[27]

La National Abortion Federation nord-americana sosté que, científicament, no existeix evidència d'un estrès "post-avortament" a llarg termini, ni de depressió, ansietat, o cap altra malaltia psicològica i conclou que el major estrès és previ al procés. A més, indica que la gran majoria de les dones afirmen que després de l'avortament han experimentat una situació d'alleujament.

La psicòloga Susan Stanford-Rue proposa una teràpia pseudohipnòtica en la qual la dona s'ha d'imaginar «Jesús amb el seu infant avortat als braços». Després preguen junts per demanar perdó i reintegrar el Seu amor incondicional, en saber que el nen avortat és al cel.[28] Als seus escassos casos clínics descriu que la pacient «reviu contínuament el moment traumatitzant de l'avortament», i que pateix depressió d'aniversari al voltant de la data del possible naixement o de l'avortament. Aquesta teràpia hauria de curar el que Stanford anomena la «síndrome postavortiva» - una diagnosi no reconeguda per la nomenclatura del DSM ni per l'American Psychological Association (APA)- amb símptomes com «culpabilitat psicològica, desassossec i tristesa». Segons l'APA sentiments de tristesa i de neguit són emocions normals, no són pas patològics, i s'ha de tenir compte igualment d'emocions positives com alleujament i descans. Les conclusions de Stanford es fonamenten només en l'estudi d'unes dones amb problemes, sense comparar-les amb un grup de control de dones que van avortar i que no tenen cap problema major (i per això, lògicament, no fan cap consulta mèdica). És un error metodològic freqüent sota la influència de la psicoanàlisi, però incompatible amb l'estat actual de la ciència.[29]

Segons un metaestudi, l'avortament incrementaria el risc de problemes psicològics entre les dones.[30] Tot i això, els resultats i la metodologia d'aquest estudi van suscitar molta polèmica i es van senyalar moltes omissions. «Estem convençuts que aquest estudi manca al deure de metodologia correcte».[31] L'APA desvela molts errors metodològics en els estudis de Coleman et alii i conclusions de causa i efecte no justificades per les dades analitzades.[32]

Aspectes legals[modifica | modifica el codi]

La major part de les legislacions reguladores, tant les permissives com les restrictives, distingeixen entre avortament terapèutic i avortament electiu.

Avortament terapèutic[modifica | modifica el codi]

És el que es justificat per raons mèdiques:

  • Per salvar la vida de la mare, quan la continuació de l'embaràs o el part signifiquen un risc greu per a la seva vida;
  • Per salvar la salut física o mental de la mare, quan aquestes estan amenaçades per l'embaràs o el part;
  • Per evitar el naixement d'un nen amb una malaltia congènita o genètica greu fatal o que el condemna a patiments o discapacitats molt greus, o
  • Per reduir el nombre de fetus en embarassos múltiples fins a un nombre que faci el risc acceptable.

Avortament electiu[modifica | modifica el codi]

El realitzat per altres motius. Quan l'embaràs és el resultat d'un delicte de naturalesa sexual (violació) o de l'aplicació d'una tècnica de reproducció assistida no consentida per la mare.

També s'inclouen com a raons: la minoria d'edat de la mare, la incapacitat per tenir cura d'un fill per raons econòmiques o socials i el desig d'amagar l'estigma que representa en certs contextos socials un embaràs fora del matrimoni.

Avortament legal per indicació mèdica[modifica | modifica el codi]

S'entén per avortament per indicació medicolegal l'acte mèdic o quirúrgic que consisteix en la interrupció voluntària de la gestació en els casos en què el dret intern de cada país preveu la no imposició d'una pena per aquest fet, encara que l'avortament en general sigui considerat un delicte.

La importància de l'avortament per indicació medicolegal està en el fet que facilita que es practiquin dins l'àmbit sanitari institucional, de manera que s'eliminen riscos innecessaris per a les dones.

Aspectes jurídics[modifica | modifica el codi]

Situació jurídica de l'avortament diferents països del món
  •  Legal amb consentiment
  •  Il·legal amb excepcions per violació, la vida i salut física o psíquica de la mare o danys al fetus i/o factors socioeconòmics
  •  Il·legal amb excepcions per violació, la vida i salut física o psíquica de la mare o danys al fetus
  •  Il·legal amb excepcions per violació, la vida i salut física o psíquica de la mare
  •  Il·legal amb excepcions per la vida i salut física o psíquica de la mare
  •  Il·legal sense excepcions
  •  Varia per regions
  •  Sense dades
  • Nota: En la majoria dels països i supòsits esmentats, la intervenció ha de fer abans de terminis establerts.

L'avortament, entès com la interrupció intencional de l'embaràs, pot constituir en alguns ordenaments jurídics una conducta punible o no punible, atenent a les circumstàncies específiques.

D'aquesta manera, en alguns països és considerat un delicte penalitzat en qualsevol circumstància, mentre que en altres és un dret de la gestant. En altres països, tot i ser també un delicte-cas, per exemple, Espanya, es manté despenalitzat en certs casos sempre que hi hagi el consentiment matern.

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1919), Islàndia (1935) i Suècia (1938) van ser dels primers països a legalitzar l'avortament en tots o en alguns supòsits.

Actualment, la legislació en la major part del món contempla la despenalització de l'avortament. Els ordenaments jurídics que despenalitzen l'avortament en algun o tots els supòsits ho fan des de les següents perspectives:

  • El sistema anglosaxó desenvolupa els drets fonamentals de la dona des de la perspectiva del seu dret a la intimitat i en relació amb la idea de 'viabilitat'.
  • El model europeu continental, a la vegada, vincula l'avortament amb el dret general a la llibertat de la dona, ja sigui concretament com a llibertat reproductiva (vegeu drets reproductius), o com a dret a l'autonomia.
  • En el sistema islàmic, la llei es confon amb l'ètica, ja que es considera que no hi pot haver independència entre la una i l'altra. En la majoria de països islàmics, l'avortament només es consent per raons mèdiques, en les quals la mare corre greu perill.
  • El sistema internacional de protecció dels Drets Humans -tant les organitzacions no governamentals (ONG) internacionals com per exemple Amnistia Internacional, com els organismes de protecció de drets humans de caràcter universal, com la Comissió i Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides o l'Organització Mundial de la Salut- relaciona el problema de la despenalització de l'avortament amb el dret que tenen les dones a no ser sotmeses a tractes cruels, inhumans o degradants; és a dir, amb la prohibició de la tortura

La normativa sobre l'avortament és un tema molt polèmic, ja que tant els promotors d'una posició com els seus detractors afirmen que defensen un dret humà. Els defensors de l'avortament esgrimeixen el dret a la llibertat, autonomia o intimitat de la gestant, i els seus detractors, el dret a la vida que concedeixen al nasciturus.

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

Grafit (2013) contra la proposició de llei de Ruiz-Gallardón a Girona

El 2013 es van practicar 21.956 avortaments legals al país. La xifra més alta va ser el 2008, amb un total de 26.932 interrupcions de l'embaràs.[33] El 2013, l'aleshores ministre de Justícia de l'Estat espanyol Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez va proposar una llei molt restrictiva que hauria suprimit la llibertat de decidir de les dones ja que suposava un retorn a la prohibició quasi total de l'estat naciontalcatòlic de 1985. Era una promesa electoral de 2011 a l'ala més conservadora del Partit Popular. La iniciativa va ser molt controvertida, i en adonar-se que li podia fer perdre molts de vots, i que s'arriscava a no obtenir majoria al Congrés dels Diputats, el president Mariano Rajoy es va fer enrere. Aleshores Ruiz-Gallardón va dimitir el 23 de setembre de 2014 perquè no va trobar suports per a la seva política.[34][35]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Major, Brenda; et alii. APA Task Force on Mental Health and Abortion. Mental Health and Abortion (pdf) (en anglès). American Psychological Association, 2008, p. 105. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avortament Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Avortament induït o provocat: causes, procediments i possibles conseqüències». Wikinotícia, 10 de desembre de 2004 (2004-12-10) [Consulta: d'octubre del 2014].
  2. 2,0 2,1 «avortament». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «avortar». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 94. ISBN 9788441225169. 
  4. Seva i Llinares, Antoni. «aborior, abortus». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 36. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  5. «La penalització de l'avortament: partint d'una premissa errònia». Espai Món, 2014 [Consulta: 8 de novembre del 2014].
  6. OMS. «Why do so many women still die in pregnancy or childbirth?» (en anglès), 6 de maig de 2014 (2014-05-06). [Consulta: 8 de novembre del 2014]. «The vast majority of maternal deaths could be prevented if women had access to quality family planning services, skilled care during pregnancy, childbirth and after delivery, or post-abortion care services and where permissible, safe abortion services.»
  7. 7,0 7,1 Sedgh, G.; Henshaw, S.; Singh, S.; Åhman, E.; Shah, I. H. (2007). «Induced abortion: estimated rates and trends worldwide» The Lancet, 370(9595), 1338-1345.
  8. DiarioSalud.net. Es tracta de xifres proporcionades per Dana Hovig, director executiu de Marie Stopes Internacional, una associació dedicada a la informació sobre salut reproductiva i sexual en 41 països.
  9. «Existiria una clara evidència científica que la vida comença en el moment de la fecundació» vegeu Manifest de Madrid subscrit per mil científics i intel·lectuals. Vegeu El Mundo, març de 2009.
  10. No tots els científics creuen que la vida humana comença al moment de la fecundació. Vegeu Declaració del Col·legi de Bioètica A.C. (en castellà)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  11. OMS. «The World Health Report 2004; Deaths estimated for 2002» (en anglès), 2004. «Morts totals al Món: 57.029.000'»
  12. «El aborto se convierte en una epidemia en España, denuncia IPF» (castellà) (L'avortament es converteix en una epidèmia a Espanya, denuncia IPF), 7 d'agost de 2007 (2007-08-07)}
  13. OMS. The prevention and management of unsafe abortion: report of a technical working group (pdf) (en anglès), 1992, p. 3. «un avortament insegur és ‘un procediment per posar fi a un embaràs no desitjat dut a terme per persones que no tenen les habilitats necessàries o en un ambient que no conforma els estàndards mèdics mínims, o ambdues situacions.’» 
  14. Grimes, D.A. (2003). «Unsafe abortion: the silent scourge». British Medical Bulletin, 67(1), 99-113.
  15. 15,0 15,1 Shah, I.; Åhman, E. (2004). "Age Patterns of Unsafe Abortion in Developing Country Regions". Reproductive Health Matters, 12 (24S), 9-17.
  16. Ahman, E.; Shah, I.; Butler, P.; Organization, W.H. (2004). Unsafe Abortion: Global and Regional Estimates of the Incidence of Unsafe Abortion and Associated Mortality in 2000. Citat per Grimes, D.A.; Benson, J.; Singh, S.; Romero, M.; Ganatra, B.; Okonofua, F.E.; et al. (2006). «Unsafe abortion: the preventable pandemic». The Lancet, 368 (9550), 1908-1919.
  17. Alan Guttmacher Institute (AGI). Sharing Responsibility: Women, Society and Abortion Worldwide. Nova York, 1999, p. 42. Citat a Center for Reproductive Rights, 1999, Una mirada inicial a l'avortament induït
  18. Mig. (en alemany) Luxemburger Wort, 2 de juliol de 2014 (2014-07-02) [Consulta: 8 de novembre del 2014].
  19. HRA Pharma. «NorLevo 1.5 mg tablet Summary of Product Characteristics (SPC)». Dublín: Irish Pharmaceutical Healthcare Association, novembre 2013. [Consulta: 9 abril 2014].
  20. Organització Mundial de la Salut (2003). Managing complications in pregnancy and childbirth: a guide for midwives and doctors. Consultat el 19 d'agost de 2006. (en anglès)
  21. Abortion. (2007). MSN Encarta. Consultat l'1 de juliol de 2007. (en anglès)
  22. BBC Brasil (2003).Críticos entram na Justiça contra proibição de aborto nos EUA. Consultat el 22 de febrer de 2008. (portuguès)
  23. Vause, S.; Sands, J.; Johnston, T.A.; Russell, S.; Rimmer, S. (2002). "PMID 12521492 Could some fetocides be avoided by more prompt referral after diagnosis of fetal abnormality?" J Obstet Gynaecol. Maig de 2002: 22(3), pp. 243-5. Consultat el 17 de març de 2006. (en anglès)
  24. American Psychological Association,, p. 4.
  25. 25,0 25,1 «Abortion and the safety of women» (en anglès). BBC Ethics Guide, 2014 [Consulta: 8 de novembre del 2014].
  26. American Psychological Association,, p. 6-7.
  27. American Psychological Association,, p. 8.
  28. Standford-Rue, Susan. «Healing Post-Abortion Trauma» (pdf) (en anglès). University Faculty for Life, s.d., pàg. 14 [Consulta: 8 de novembre del 2014]. «Extret d'una pregària terapèutica: Lord Jesus, we know that 'Jane's" baby is with You now in heaven. Jane can see her baby being held in Your Arms. Lord, we thank You for the love You have for this child and for how You love each one of us individually on this earth. etc.»
  29. American Psychological Association,, p. 10.
  30. Coleman, Priscilla K. «Abortion and mental health: quantitative synthesis and analysis of research published 1995–2009« a: The British Journal of Psychiatry, September 3, 2011, p. 180-186
  31. Goldacre, Ben. «Re: Abortion and Mental Health» (en anglès). The British Journal of Psychiatry, 7 de novembre de 2011 (2011-11-07) [Consulta: 8 de novembre del 2014]. «We believe that as a result of these features the paper falls far short of best practice in the execution of publication-standard meta-analyses.»
  32. American Psychological Association,, p. passim.
  33. Catalunya en xifres, Diari Ara, 11 setembre 2014, p.31
  34. «L'aplaudida dimissió de Gallardón». El Punt Avui, 24 de setembre de 2014 (2014-09-24) [Consulta: 8 de novembre de 2014 (2014-11-08)].
  35. «Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.