Avortament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Avortament induït
Classificació i recursos externs

Baix relleu d'Angkor Wat, Cambodja, c. 1150, que representa un dimoni induint un avortament per cops a l'abdomen a una dona embarassada amb una mà de morter.
CIM-10 O04
CIM-9 779.6
DiseasesDB 4153
MedlinePlus 002912
eMedicine article/252560
Avortament practicat com a conseqüència d'una operació d'extirpació d'úter, a una dona embarassada i malalta de càncer de cèrvix

L'avortament és la interrupció espontània o provocada de l'embaràs. És la interrupció provocada del desenvolupament vital de l'embrió o el fetus, amb assistència mèdica o sense, i en qualsevol circumstància social o legal que es realitzi abans que la gestació hagi assolit les 20 setmanes. Posteriorment, la interrupció s'anomena part preterminal. És diferent, per tant, de "l'avortament espontani", que es refereix al fet que es presenta de manera natural i sense que hi hagi voluntat d'eliminar el nasciturus (el que ha de néixer) per part de la mare o per part del metge que atén el part. Ve del llatí abortus o aborsus, que deriva d'aborior, contrari a "orior", o "contrari a néixer".

L'avortament provocat és una realitat social, que ha existit sempre, al marge de les prohibicions. A través de la història, l'avortament induït ha estat freqüent matèria de controvèrsia per les seves implicacions ètiques, morals i socials. Ha estat prohibit o limitat en societats diverses i permès en altres, encara que els avortaments continuen sent comuns fins i tot allà on la pressió social o la llei s'hi oposen.

Sobre els problemes sexuals i de l'embaràs no desitjat, a Catalunya es pot consultar als Centres d'Atenció Primària, on hi ha els UASSIR, o Unitat d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva.

L'avortament incrementa un 155 % el risc de suïcidi entre les dones.[1]

Context legal i dades generals[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la història, l'avortament ha estat sempre matèria de controvèrsia per les seves implicacions ètiques i morals. Ha estat sovint prohibit o limitat, encara que els avortaments il·legals continuen sent comuns a pesar de les prohibicions i resulten una de les principals causes de mort en dones joves, particularment en els països menys desenvolupats. Cal dir que no hi ha cap llei que obligui a avortar; les lleis que existeixen regulen els casos i terminis en què la llei permet l'avortament sense que es consideri un delicte. Fins a la setmana 24-26 hi ha una escassa viabilitat fetal, ja que els pocs que sobreviuen solen tenir greus complicacions i seqüeles. Per això els països amb legislacions més permissives situen el període en què la dona pot decidir lliurement si vol avortar fins a la setmana 24 de la gestació. Altres legislacions no deixen que sigui la dona qui decideixi per si mateixa i exigeixen que sigui avaluada abans de procedir a la interrupció de l'embaràs. Les legislacions més restrictives s'acompanyen del fenomen del turisme abortiu i dels avortaments clandestins o practicats en males condicions. Així, les legislacions restrictives contribueixen notablement en el turisme abortiu, però també en les morts i les complicacions greus dels avortaments clandestins.

S'estima que al món es realitzen entre 42 i 46 milions d'avortaments anuals (entre el 20 i el 22% dels 210 milions d'embarassos que es produeixen en el món a l'any)[2][3] el que representa, per qui consideren l'embrió com un ésser humà,[4][5] la principal causa de mortaldat en l'espècie.[6][7][8] D'entre els 42 i 46 milions d'avortaments practicats anualment, almenys 19 milions es consideren avortaments insegurs,[9][10][2][11] és a dir, avortaments en els quals la vida de la dona està en perill. A l'Amèrica Llatina i al Carib, el 2000, es van realitzar 29 avortaments insegurs per cada mil dones d'entre 15 i 44 anys d'edat, més del doble de la mitjana mundial de 14 avortaments per cada mil dones i 32 avortaments per cada 1000 naixements.[11] S'estima que l'avortament insegur constitueix la tercera entre les causes directes (13%), després de les hemorràgies (25%) i les infeccions (15%) de les 536.000 morts maternes que es produeixen cada any en el món, encara que a Amèrica Llatina la fracció de morts maternes degudes a l'avortament insegur assoleix el 17%.[12] A Amèrica Llatina i al Carib, dels 18 milions d'embarassos que es produeixen cada any, el 52 per cent no són planejats i el 21 per cent d'ells acaben en un avortament.[13]

El 25% de la població mundial viu en 54 països que el prohibeixen completament o permeten la seva realització només per salvar la vida de la dona. Entre els països que sancionen l'avortament de manera total i sense admetre excepció es troben: El Salvador, Hondures, Xile, Filipines, Somàlia, Vaticà, Malta, Luxemburg i Irlanda. Aquests països que han decidit la penalització absoluta són avui una minoria en la comunitat internacional. El principal argument en aquests països és que es considera més important el dret a la vida del no-nat, que ha de ser protegit per l'Estat, que el dret a avortar de la dona.

El 62% de la població mundial viu en 55 països on l'avortament induït està permès, ja sigui sense restriccions quant a la seva causa, ja sigui per motius terapèutics, quirúrgiques, eugenèsic, sentimentals, i fins i tot per raons socioeconòmiques. Addicionalment, algunes legislacions estableixen requisits previs, com ara períodes d'espera, la provisió d'informació, l'opinió de diversos metges, o la notificació al cònjuge o als pares de l'embarassada o ho admeten sense restriccions, com el Canadà.

Tipus d'avortament[modifica | modifica el codi]

L'avortament espontani[modifica | modifica el codi]

Es considera avortament espontani a la pèrdua no intencionada de la gestació abans de les 26 setmanes, quan el fetus no està encara en condicions de sobreviure amb garanties fora de l'úter matern. La majoria dels avortaments espontanis, tenen lloc durant les primeres 12 setmanes d'embaràs i en molts casos no cal cap tipus d'intervenció mèdica ni quirúrgica

L'avortament induït[modifica | modifica el codi]

És el que resulta de les accions fetes amb la intenció d'interrompre l'embaràs. L'avortament provocat s'ha anat despenalitzant en molts països, tant del primer, segon o tercer món, sota diversos supòsits. Es considera avortament legal quan es practica seguint la llei que el regula i és il·legal o clandestí quan és realitzat en contra d'alguna de les lleis del país on es du a terme.

Mètodes d'avortament[modifica | modifica el codi]

Procediments sota control sanitari

Farmacològic[modifica | modifica el codi]

Aquest mètode és molt eficaç fins a les 7 setmanes de gestació. Sempre presenta una hemorràgia vaginal, que pot ser escassa o com una regla abundant. Aquesta hemorràgia la pot presentar després de la primera presa del tractament. S'usa la mifepristona o ru486 (Mifeprex) i les prostaglandines.

Consisteix en la interrupció del desenvolupament de l'embrió i en la seva eliminació pel canal del part, tot això induït per la qual cosa sol ser una combinació de fàrmacs. Només és factible en les primeres setmanes de l'embaràs i representa el 10 per cent dels avortaments realitzats als Estats Units i a Europa.

Aquest tipus de procediment sol ser el preferit quan és possible, perquè no requereix anestèsia ni tampoc una intervenció quirúrgica (l'ús d'instruments), essent els més inconvenients el sagnat i que la dona pot observar el procés i l'embrió expulsat, el que és psicològicament dolorós per a aquelles dones que dubten de la moralitat o de la conveniència de l'acte.

El procediment veu minvada la seva efectivitat després de la setena setmana de desenvolupament. Malgrat la seva relativa senzillesa, el procés requereix una vigilància mèdica continuada per assegurar l'èxit, per prevenir possibles complicacions, i també sovint perquè l'evacuació és incompleta i requereix la intervenció final d'un metge. Els règims més comuns són:

  • Metotrexate més misoprostol. El metotrexate s'administra amb una injecció i afecta les cèl·lules en proliferació de l'embrió, provocant la interrupció del seu desenvolupament. Uns dies després, l'administració de misoprostol, un anàleg semisintètics de la PGE1 prostaglandina que estimula la contracció de l'úter, provoca l'expulsió de les seves restes. El procediment està contraindicat en diferents condicions mèdiques, com ara la insuficiència renal.
  • Mifepristona amb misoprostol o sense. La mifepristona (RU-486) és antagonista de la progesterona, hormona necessària per a la continuïtat de la gestació, i pot administrar fins a 49 dies després de l'última regla (vegeu menstruació). Si després del seu ús no es produeix l'expulsió del producte, aquesta s'estimula amb misoprostol, que compleix la mateixa funció que en el protocol anterior. Igualment presenta contraindicacions diverses, per exemple amb l'ús previ continuat de teràpies basades en esteroides.
  • Misoprostol sol. Rarament utilitzat, requereix una dosificació molt precisa i una vigilància mèdica especialment intensiva per risc d'hemorràgia greu o ruptura uterina, quan s'utilitza en la interrupció de la gestació a partir de la setmana 12 fins a la 20.

Quirúrgic[modifica | modifica el codi]

Avortament per aspiració, al cap de 8 setmanes de la gestació (6 després de la fertilització).
1: Sac amniòtic
2: Embrió
3: Úter
4: Espècul
5: Xeringa manual
6: Connexió a bomba d'aspiració

S'anomena avortament quirúrgic al conjunt de tècniques quirúrgiques que tenen la finalitat de provocar l'avortament, o sigui, d'acabar voluntàriament el procés gestacional, causant la mort de l'embrió o fetus. Consisteix en la interrupció de la gestació mitjançant una tècnica quirúrgica. La tècnica més freqüentment utilitzada és l'aspiració. A. Dilatació i aspiració. Fins a la setmana 12, tot i que es pot emprar fins a la setmana 16. B. Dilatació i legrat. Amb la legra s'extreu el contingut de la matriu. Pot usar-se durant tot el primer trimestre. C. Dilatació i Evacuació. Amb el fòrceps de Finx i l'ús previ de prostaglandines per augmentar la dilatació uterina. Es pot usar fins a la setmana 23, tot i que habitualment es fa fins a la setmana 20-21.

El mètode quirúrgic més emprat abans de les 7 setmanes d'embaràs és l'avortament per aspiració. Consisteix en la remoció del fetus o l'embrió a través de succió, utilitzant una xeringa manual o una bomba elèctrica d'aspiració. L'aspiració manual és anomenada també minisucció o extracció menstrual. S'aplica només durant les primeres setmanes i no requereix dilatació cervical (vegeu també cèrvix o coll uterí). Per a aquestes primeres setmanes, es parla de "interrupció de l'embaràs", més que de "avortament", encara que en realitat tots dos termes són sinònims. Els antiabortistes diuen que això és una denominació eufemística. A partir de la setmana 15 i fins a la 26, es requereix dilatació cervical i manipulació quirúrgica, a més de succió. Aquest mètode va ser mostrat amb detall en una ecografia en el documental "The Silent Scream" (El crit silenciós), produït pel metge Bernard N. Nathanson, que durant els anys 1970 va ser l'amo d'una de les clíniques més grans d'avortament en els EUA.

El mètode de dilatació i raspat, és un mètode general que s'empra també durant l'examen mèdic per prendre mostres o per a la detecció de certs tipus de càncer. Es coneix també amb el nom de naixement parcial, i acostuma a fer-se entre la sisena i la catorzena setmana. L'Organització Mundial de la Salut OMS recomana que aquest mètode no s'usi excepte quan l'aspiració manual no és factible, i de fet el seu ús és poc freqüent. El raspat serveix per netejar les parets de l'úter amb una Curet.[14]

En estats avançats de la gestació, si s'ha de practicar un avortament per raons terapèutiques, s'usen altres procediments adequats per al major estat de desenvolupament del fetus. Es pot induir el part prematur usant prostaglandines, a la vegada que s'injecta sèrum salí o urea en el líquid amniòtic, que causa cremades fatals en el fetus. En els casos més avançats s'usen tècniques excepcionals, com l'anomenada "de dilatació i extracció intacta o avortament per naixement parcial, que requereix dos o tres dies de preparació, per assegurar la dilatació cervical necessària, i els fàrmacs que indueixin el part. El metge manipular al fetus, per fer sortir primer les seves cames, fins a deixar endins només el cap, si així és necessari. Finalment, es buida l'encèfal per succió després de practicar una incisió a la base del crani. Aquesta tècnica, que és polèmica, s'aplica en menys de la sisena part dels avortaments tardans practicats als Estats Units (per descomptat, estem parlant aquí d'un fetus, que és una etapa molt més avançada del desenvolupament del producte, i no d'un embrió, que representa únicament els primers tres mesos de desenvolupament), va ser prohibida per l'administració Bush, però va ser recolzada per Tony Blair al Regne Unit.

Freqüència de les diferents tècniques d'avortament quirúrgic segons l'edat gestacional

L'elecció d'una o altra tècnica depèn de quan avançat és l'embaràs i si la dilatació cervical sigui necessària. Des de la setmana 15 fins a la setmana 26 d'embaràs, el mètode de dilatació i evacuació (D & E) és utilitzat, que consisteix en l'obertura del coll uterí, buidant mitjançant l'ús d'instruments quirúrgics i succió. És necessari utilitzar altres tècniques per induir l'avortament a partir del tercer trimestre. El part prematur pot ser provocat per la prostaglandina, que pot ser juntament amb una injecció de líquid amniòtic amb solucions càustiques (salines) o urea.

Després de la 16a setmana de gestació, l'avortament pot ser provocat per la compressió cranial intra-uterina, que requereix la descompressió del cap del fetus abans de la seva evacuació. L'avortament per histerotomia és un procediment semblant a la cesària i és practicat sota anestèsia general per ser considerat una cirurgia abdominal d'importància.[15]

Quan el fetus està en una edat gestacional avançada, de sis a nou mesos, alguns països apliquen el mètode de "avortament per naixement parcial", un mètode que ha provocat diverses controvèrsies legals.[16] Des de la setmana 20 fins a la 23 d'embaràs, una injecció és necessària per aturar el cor del fetus.[17] Per suposat, les tècniques tardanes posen en molt major risc la salut de la mare.

Riscs[modifica | modifica el codi]

Els avortaments realitzats en condicions sanitàries correctes i amb personal expert tenen pocs riscos. Per avui els principals riscos són els que es deriven de la clandestinitat o de les males condicions higièniques i sanitàries. Com a conseqüència d'això són les dones més desafavorides socialment les que presenten més complicacions, ja que les que tenen un nivell sociocultural més elevat solen viatjar als països on puguin avortar legalment.

Un risc associat a la legislació restrictiva és, doncs, que aboca a algunes dones a l'avortament clandestí o en males condicions i a força complicacions. L'avortament, a més d'acabar amb l'embaràs, i l'existència de l'embrió o fetus-segons el cas-, no és una intervenció exempta de riscos per a la mare.

Riscos físics[modifica | modifica el codi]

  • L'avortament per succió, raspat o aspiració, pot causar: infecció, trauma de cèrvix, peritonitis, endometritis, laceració o perforació de l'úter, hemorràgia, trauma renal, inflamació de la pelvis, embolisme, trombosi, esterilitat, etcètera.
  • L'avortament per dilatació i curetatge presenta els mateixos riscos que el mètode anterior, a més de perforació uterina, hemorràgia, infecció del tracte genital, laceració intestinal, abscés pèlvic i tromboembolisme.
  • L'avortament per dilatació i evacuació té els riscos descrits per a tots els sistemes anteriors, a més d'infecció pèlvica, renal, de la cèrvix i infecció peritoneal. A més, pot provocar que la dona tingui futurs embarassos ectópicos, o nadons amb pes per sota del normal, o fins i tot nascuts morts, o amb serioses malformacions.
  • Un avortament per injecció salina té per possibles conseqüències, la ruptura de l'úter, embolisme pulmonar o coàguls intravasculars.
  • L'avortament mitjançant la suministración de prostaglandines pot provocar la ruptura de l'úter, sèpsia, hemorràgies, aturada cardíaca, vòmit i aspiració d'aquest, embòlia cerebral i fallida renal agut.
  • L'avortament mitjançant la mal-anomenada "extracció menstrual", que es practica només en les primeres set setmanes de l'embaràs és un mètode que no discrimina entre que la pacient estigui embarassada o no, actuant en ambdós casos. A més, es pot fer només una aspiració incompleta que comportarà una posterior infecció.
  • L'avortament mitjançant la suministración de mifeprex o mifepristona (RU-486) pot comportar una greu infecció bacteriològica, sèpsia sanguínia i sagnat prolongat i abundant, el que podria requerir una cirurgia i posterior mort de la mare. Al seu torn, el fàrmac que s'utilitza juntament amb la RU-486: misoprostol (Cytotec), pot causar sagnat excessiu, pèrdues de sang, rampes, etcètera. A voltes els nadons han sobreviscut a la ingesta per part de la mare d'aquests fàrmacs; en aquests casos, gairebé sempre han nascut amb anormalitats físiques i mentals.
  • L'avortament per naixement parcial comporta seriosos riscos de trencament o perforació de l'úter, cosa que podria causar una hemorràgia i acabar en una histerectomia-extracció de l'úter-.
  • La píndola del dia després,-o anticonceptiu d'emergència-, a causa del LNG (Levonorgestrel) que conté comporta alteracions patològiques vasculars: hemorràgies, microhemorragias, Spotting, etcètera. Diversos estudis, afirmen també que aquest fàrmac indueix canvis funcionals en els vasos sanguinis.

A més, s'han descrit altres conseqüències:

  • Danys causats a les trompes de Fal·lopi si es presenta una infecció.
  • Parts complicats i augment del nombre d'avortaments espontanis.
  • Augment de la taxa de naixements per cesària, i parts prematurs-anteriors a les 32 setmanes de gestació-.
  • Placenta prèvia, la qual cosa fa necessària una cesària per salvar la vida de la mare i el seu fill.
  • Isoimmunització —immunització contra la sang d'una altra persona— en pacients amb RH negatiu.
  • També s'ha descrit aparició de càncer de mama, en dones que van avortar del seu primer nadó en el primer trimestre d'embaràs. El Dr.Joel Brinda assenyala que no es tracta d'una mera connexió estadística, sinó que es recolza en dades biològiques i endocrinològiques.

Riscos psicològics[modifica | modifica el codi]

Per a la majoria de les dones, la decisió de tenir un avortament és difícil. El Royal College of Psychiatrists, la principal organització professional de psiquiatres del Regne Unit, afirma que l'assumpte de la relació entre avortament provocat i els efectes sobre la salut mental de la mare no està del tot resolt. Existeixen alguns estudis que no troben conseqüències negatives, i altres que sí. Per tant, com l'avortament voluntari potser podria suposar un risc per a la salut mental de les dones, recomana que s'assessori convenientment sobre aquests riscos als qui desitgen avortar.

La National Abortion Federation nord-americana sosté que, científicament, no existeix evidència d'un estrès "post-avortament" a llarg termini, ni de depressió ni ansietat ni de cap altra malaltia psicològica, concloent que el major estrès és previ al procés, i indicant que la gran majoria de les dones afirmen experimentar una posterior situació d'alleujament.

Per contra, un estudi publicat al Journal of Child Psychiatry and Psychology i finançat pel govern de Nova Zelanda va determinar que el 42% de les dones sota seguiment que van avortar abans dels 25 anys patien de depressió; aquesta xifra és el doble de les que mai van estar embarassades, i 35% més que els qui van decidir seguir amb el seu embaràs. El mateix estudi va establir que aquelles que van avortar eren dues vegades més propenses a beure alcohol a nivells perillosos que aquelles que no ho van fer, i tres vegades més propenses a dependre de drogues il·lícites.

En 2008, el British Journal of Psychiatry publicar un estudi que conclou que l'avortament intencionat augmenta la probabilitat de patir trastorns psíquics.

En aquestes mateixes línies, que adverteixen riscos psicològics, van les investigacions de la psiquiatra canadenca Susan Standford, que constata una posterior «culpabilitat psicològica, desassossec i tristesa» a les mares que van recórrer a l'avortament. Aquests estudis descriuen un quadre depressiu a la pacient, que «reviu contínuament el moment traumatitzant l'avortament d'una manera molt profund», i que pateix «depressió d'aniversari, que se situa al voltant de la data del possible naixement o al voltant de la data de l'avortament». Respecte a això, el Doctor John C. Willke va afirmar que «és més fàcil treure el nen de l'úter de la seva mare que treure'l del seu pensament».

Aspectes legals[modifica | modifica el codi]

La major part de les legislacions reguladores, tant les permissives com les restrictives, distingeixen entre avortament terapèutic i avortament electiu.

Avortament terapèutic[modifica | modifica el codi]

Embrió humà de sis setmanes, extret després d'un avortament.

És el que és justificat amb raons mèdiques:

  • Per salvar la vida de la mare, quan la continuació de l'embaràs o el part signifiquen un risc greu per a la seva vida;
  • Per salvar la salut física o mental de la mare, quan aquestes estan amenaçades per l'embaràs o el part;
  • Per evitar el naixement d'un nen amb una malaltia congènita o genètica greu que és fatal o que li condemna patiments o discapacitats molt greus, o
  • Per reduir el nombre de fetus en embarassos múltiples fins a un nombre que faci el risc acceptable.

Avortament electiu[modifica | modifica el codi]

El realitzat per altres motius. Quan l'embaràs és el resultat d'un delicte de naturalesa sexual (violació) o de l'aplicació d'una tècnica de reproducció assistida no consentida per la mare.

També s'inclouen, com raons: la minoria d'edat de la mare, la incapacitat per tenir cura d'un fill per raons econòmiques o socials i el desig d'amagar l'estigma que representa en certs contextos socials un embaràs fora del matrimoni.

Avortament legal per indicació mèdica[modifica | modifica el codi]

S'entén per avortament per indicació mèdic-legal a l'acte mèdic o quirúrgic que consisteix en la interrupció voluntària de la gestació en els casos en què el dret intern de cada país preveu la no imposició d'una pena per tal motiu, encara que l'avortament en general sigui considerat un delicte.

La importància de l'avortament per indicació mèdic-legal està en el fet que facilita que aquestes interrupcions es practiquin dins l'àmbit sanitari institucional, eliminant riscos innecessaris per a les dones.

Aspectes jurídics[modifica | modifica el codi]

Situació jurídica de l'avortament diferents països del món
  •  Legal amb consentiment
  •  Il·legal amb excepcions per violació, la vida i salut física o psíquica de la mare o danys al fetus i/o factors socioeconòmics
  •  Il·legal amb excepcions per violació, la vida i salut física o psíquica de la mare o danys al fetus
  •  Il·legal amb excepcions per violació, la vida i salut física o psíquica de la mare
  •  Il·legal amb excepcions per la vida i salut física o psíquica de la mare
  •  Il·legal sense excepcions
  •  Varia per regions
  •  Sense dades
  • Nota: En la majoria dels països i supòsits esmentats, la intervenció ha d'efectuar abans de terminis establerts.

L'avortament, entès com la interrupció intencional de l'embaràs, és dependent de l'ordenament jurídic vigent, una conducta punible o no punible, atenent a les circumstàncies específiques.

D'aquesta manera, depenent del país que ho contempli, és considerat un delicte penalitzat en qualsevol circumstància, o un dret de la gestant. En altres països, tot i ser també un delicte-cas, per exemple, Espanya-es manté despenalitzat en certs casos sempre que hi hagi el consentiment matern.

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1919), Islàndia (1935) i Suècia (1938) van ser dels primers països en legalitzar algunes o qualsevol formes d'avortament.

Actualment, la legislació en la major part del món contempla la despenalització de l'avortament. Els ordenaments jurídics que despenalitzen l'avortament en algun o tots els supòsits, ho fan des de les següents perspectives:

  • El sistema anglosaxó desenvolupa els drets fonamentals de la dona des de la perspectiva del seu dret a la intimitat i en relació amb la idea de 'viabilitat'.
  • El model europeu-continental, a la vegada, vincula l'avortament amb el dret general a la llibertat de la dona, ja sigui que se li especifiqui com llibertat reproductiva (vegeu drets reproductius) o com a dret a l'autonomia.
  • En sistema islàmic la llei es confon amb l'ètica, ja que es considera que no hi pot haver independència entre una i altra. En la majoria de països islàmics, l'avortament només es consent per raons mèdiques, en les quals la mare corre greu perill.
  • El sistema internacional de protecció dels Drets Humans (DD.HH.)-així les organitzacions no governamentals (ONG) internacionals com per exemple Amnistia Internacional, com els organismes de protecció de DD.HH. de caràcter universal, com la Comissió i Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides o l'Organització Mundial de la Salut-relaciona el problema de la despenalització de l'avortament, amb el dret que tenen les dones a no ser sotmeses a tractes cruels, inhumans o degradants, és a dir, amb la prohibició de la tortura

La normativa sobre l'avortament és un tema molt polèmic, ja que tant els promotors d'una posició com els seus detractors, argumenten defensar un dret humà. Els defensors de l'avortament esgrimeixen el dret a la llibertat, autonomia o intimitat de la gestant, i els seus detractors el dret a la vida que li concedeixen al nasciturus.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. COLEMAN, Priscilla K. "Abortion and mental health: quantitative synthesis and analysis of research published 1995–2009". En: The British Journal of Psychiatry, September 3, 2011, p. 180-186
  2. 2,0 2,1 Sedgh, G.; Henshaw, S.; Singh, S.; Åhman, E.; Shah, I. H. (2007). "Induced abortion: estimated rates and trends worldwide". The Lancet, 370(9595), 1338-1345.
  3. DiarioSalud.net. Es tracta de xifres proporcionades per Dana Hovig, director executiu de Marie Stop Internacional, una associació dedicada a la informació sobre salut reproductiva i sexual en 41 països.
  4. "Existeix una clara evidència científica que la vida comença en el moment de la fecundació"; vegeu Manifest de Madrid subscrit per mil científics i intel·lectuals. Vegeu El Mundo, març de 2009.
  5. No tots els científics creuen que la vida humana comença en el moment de la fecundació. Vegeu Declaració del Col·legi de Bioètica A.C. (en castellà)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  6. OMS. «The World Health Report 2004; Deaths estimated for 2002» (en anglès), 2004. «Morts totals al Món: 57.029.000»
  7. L'avortament es converteix en una epidèmia a Espanya, denuncia IPF (en castellà)
  8. L'abortisme com a ideologia i estratègia mundial (en castellà)
  9. Segons l'Organització Mundial de la Salut, un avortament insegur és "un procediment per acabar un embaràs no desitjat dut a terme per persones que no tenen les habilitats necessàries o en un ambient que no conforma els estàndards mínims mèdics, o ambdós situacions. Vegeu World Health Organization (WHO). The prevention and management of unsafe abortion: report of a technical working group Ginebra: WHO, 1992.
  10. Grimes, D.A. (2003). "Unsafe abortion: the silent scourge". British Medical Bulletin, 67(1), 99-113.
  11. 11,0 11,1 Shah, I.; Åhman, E. (2004). "Age Patterns of Unsafe Abortion in Developing Country Regions". Reproductive Health Matters, 12 (24S), 9-17.
  12. Ahman, E.; Shah, I.; Butler, P.; Organization, W.H. (2004). Unsafe Abortion: Global and Regional Estimates of the Incidence of Unsafe Abortion and Associated Mortality in 2000. Citat per Grimes, D.A.; Benson, J.; Singh, S.; Romero, M.; Ganatra, B.; Okonofua, F.E.; et al. (2006). "Unsafe abortion: the preventable pandemic". The Lancet, 368 (9550), 1908-1919.
  13. Alan Guttmacher Institute (AGI). Sharing Responsibility: Women, Society and Abortion Worldwide. Nova York, 1999, p. 42. Citat a Center for Reproductive Rights, 1999, Una mirada inicial a l'avortament induït
  14. Organització Mundial de la Salut (2003). Managing complications in pregnancy and childbirth: a guide for midwives and doctors. Consultat el 19 d'agost de 2006. (en anglès)
  15. Abortion. (2007). MSN Encarta. Consultat l'1 de juliol de 2007. (en anglès)
  16. BBC Brasil (2003).Críticos entram na Justiça contra proibição de aborto nos EUA. Consultat el 22 de febrer de 2008. (portuguès)
  17. Vause, S.; Sands, J.; Johnston, T.A.; Russell, S.; Rimmer, S. (2002). "PMID 12521492 Could some fetocides be avoided by more prompt referral after diagnosis of fetal abnormality?" J Obstet Gynaecol. Maig de 2002: 22(3), pp. 243-5. Consultat el 17 de març de 2006. (en anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avortament