Prostaglandina
La prostaglandina és una de les diferents substàncies similars a les hormones que sintetitza el cos humà. Hi ha diferents prostaglandines, algunes controlen la pressió arterial, altres la contracció dels músculs llisos i la resta altres processos interns als teixits o fluids (úter, pulmons, semen, ronyons, cervell, etc.) als quals són produïdes.[1][2] Les prostaglandines són icosanoides (és a dir, àcids grassos de vint carbonis), que contenen un ciclopentà (un anell de cinc carbonis) i constiueixen una família de mediadors cel·lulars. Segons la seva estructura química, es poden classificar en PGE1, PGE2 i PGE3.
Les prostaglandines participen als processos de regulació del sistema immunològic, regulació dels efectes dels estrògens i de la progesterona, transmissió nerviosa, descens de la pressió arterial, inhibició de la trombosi i regeneració cel·lular.
L'excès i el desequilibri de prostaglandines pot produir problemes de salut. Per exemple, un excès de prostaglandines PGE2 (anomenadees inflamatòries) amb un déficit de les dites antiinflamatòries pot ser la causa d'endometriosi a les dones, que afecta el funcionament de les trompes de Fal·lopi, l'ovulació, la fertilització i el desenvolupament embrionari, a més d'estar relacionat amb l'avortament espontani del fetus. L'alimentació pot ajudar a disminuir aquest desequilibri, per a això Sarah Dobbyn proposa reduir durant l'embaràs la ingestió de carns i làctics i augmentar-ne els llegums, la fruita seca i fresca, la verdura i l'oli d'oliva.[3]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prostaglandina |
- ↑ «Prostaglandina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prostaglandina» Diccionari del càncer. Institut Nacional del Càncer. Estats Units. (castellà) (anglès)
- ↑ La dieta de la fertilidad, de Sarah Dobbyn. Editorial Viamagna, Barcelona, 2009. ISBN 9788492431861 (castellà)
