Prostaglandina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La prostaglandina és una de les diferents substàncies similars a les hormones que sintetitza el cos humà. Hi ha diferents prostaglandines, algunes controlen la pressió arterial, altres la contracció dels músculs llisos i la resta altres processos interns als teixits o fluids (úter, pulmons, semen, ronyons, cervell, etc.) als quals són produïdes.[1][2] Les prostaglandines són icosanoides (és a dir, àcids grassos de vint carbonis), que contenen un ciclopentà (un anell de cinc carbonis) i constiueixen una família de mediadors cel·lulars. Segons la seva estructura química, es poden classificar en PGE1, PGE2 i PGE3.

Les prostaglandines participen en els processos de regulació del sistema immunològic, regulació dels efectes dels estrògens i de la progesterona, transmissió nerviosa, descens de la pressió arterial, inhibició de la trombosi i regeneració cel·lular.

L'excés i el desequilibri de prostaglandines pot produir problemes de salut. Per exemple, un excés de prostaglandines PGE2 (anomenadees inflamatòries) amb un déficit de les dites antiinflamatòries pot ser la causa d'endometriosi a les dones, que afecta el funcionament de les trompes de Fal·lopi, l'ovulació, la fertilització i el desenvolupament embrionari, a més d'estar relacionat amb l'avortament espontani del fetus. L'alimentació pot ajudar a disminuir aquest desequilibri, per a això Sarah Dobbyn proposa reduir durant l'embaràs la ingestió de carns i làctics i augmentar-ne els llegums, la fruita seca i fresca, la verdura i l'oli d'oliva.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prostaglandina
  1. «Prostaglandina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Prostaglandina» Diccionari del càncer. Institut Nacional del Càncer. Estats Units. (castellà) (anglès)
  3. La dieta de la fertilidad, de Sarah Dobbyn. Editorial Viamagna, Barcelona, 2009. ISBN 9788492431861 (castellà)