Hidròlisi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hidròlisi d'una amida amb formació d'un àcid carboxílic i una amina

La hidròlisi és una solvòlisi on el dissolvent és l'aigua. Es tracta, doncs, d'una reacció química de doble descomposició on un dels reactius és l'aigua, que al mateix temps és el dissolvent de la dissolució on el solut és l'altre reactiu. Els reactius diferents de l'aigua, i els productes de la hidròlisi, poden ser molècules neutres, com en la majoria d'hidròlisis que impliquen compostos orgànics, o ions, com en el cas de la hidròlisi de les sals, àcids i bases.[1]

Si el solut es representa per la fórmula AB, on A i B són àtoms o grups d'àtoms, i l'aigua es representa per la fórmula HOH, la reacció d'hidròlisi ve representada per l'equació d'equilibri químic:

AB + HOH \rightleftharpoons AH + BOH

Per exemple la sal cianur d'amoni, NH4CN, s'hidrolitza produint àcid cianhídric, HCN, i hidròxid d'amoni, NH4OH, segons l'equació:

NH_4CN + H_2O \rightleftharpoons HCN + NH_4OH

i el pentabromur de fòsfor, PBr5, s'hidrolitza donant àcid fosfòric, H3PO4, i àcid bromhídric, HBr, que es pot representar per l'equació:

PBr_5(s) + 4 H_2O \rightleftharpoons H_3PO_4 + 5 HBr

[2]

Potser l'exemple més antic d'hidròlisi sigui la saponificació en la qual s'hidrolitza un greix (triglicèrid) amb una base aquosa com l'hidròxid sòdic (NaOH). Durant el procés es forma glicerol i els àcids grassos reaccionen amb la base convertint-los en sals que s'anomenen sabó.

La hidròlisi és un procés important en animals i plantes, l'exemple més clar és el metabolisme energètic i l'emmagatzemament.

És el tipus de reacció química que es fa servir per descompondre certs polímers, especialment aquells fets per polimerització per etapes de creixement (en anglès:step-growth polymerization). En degradació de polímers normalment la hidròlisi és catalitzatda ja sia per un àcid (per exemple àcid sulfúric concentrat) o per hidròxid sòdic.

Alguns tipus d'enllaços en la hidròlisi[modifica | modifica el codi]

  • O-Glucosídic,
  • N-Glucosídic,
  • Peptídic,
  • Éster.

Hidròlisi de polisacàrids (sacarificació)[modifica | modifica el codi]

Sacarosa. L'enllaç glucòsid es representa per l'àtom central d'oxigen.

Els monosacàrids es poden enllaçar junt per enllaços glucòsids que poden ser desfets per hidròlisi. Els enzims que idrolitzen els enllaços de glucòsid s'anomenen glucosidases.

La sacarosa és el disacàrid més conegut. La hidròlisi de la sacarosa dóna glucosa i fructosa. La invertasa es fa servir industrialment per la hidròlisi de la sacarosa en l'anomenat sucre invertit. La lactasa és essencial per la hidròlisi digestiva de la lactosa de la llet. La seva deficiència causa la intolerància a la lactosa.

La hidròlisi de polisacàrids a sucres solubles s'anomena sacarificació. Per exemple la hidròlisi del midó de l'ordi produeix la cervesa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidròlisi

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Hydroysis». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 2 maig 2013].
  2. Babor, J.A.; Ibarz, J. Química General Moderna. 8ena (en castellà). Barcelona: Marín, 1979. ISBN 84-7102-997-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]