Sodi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sodi
11Na
NeóSodiMagnesi
Li

Na

K
Aspecte
Blanc platejat metàl·lic



Línies espectrals del sodi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Sodi, Na, 11
Categoria d'elements Metalls alcalins
Grup, període, bloc 13, s
Pes atòmic estàndard 22,98976928(2)
Configuració electrònica [Ne] 3s1
2,8,1
Configuració electrònica de Sodi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
0,968 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
0,927 g·cm−3
Punt de fusió 370,87 K, 97,72 °C
Punt d'ebullició 1.156 K, 883 °C
Punt crític (extrapolat)
2.573 K, 35 MPa
Entalpia de fusió 2,60 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 97,42 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 28,230 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 554 617 697 802 946 1.153
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació +1, -1
(òxid bàsic fort)
Electronegativitat 0,93 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 495,8 kJ·mol−1
2a: 4.562 kJ·mol−1
3a: 6.910,3 kJ·mol−1
Radi atòmic 186 pm
Radi covalent 166±9 pm
Radi de Van der Waals 227 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Sodi té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica (20 °C) 47,7 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 142 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 71 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 3.200 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 10 GPa
Mòdul de cisallament 3,3 GPa
Mòdul de compressibilitat 6,3 GPa
Duresa de Mohs 0,5
Duresa de Brinell 0,69 MPa
Nombre CAS 7440-23-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del sodi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
22Na traça 2,602 a β+γ 0,5454 22Ne*
1,27453(2)[1] 22Ne
εγ - 22Ne*
1,27453(2) 22Ne
β+ 1,8200 22Ne
23Na 100% 23Na és estable amb 12 neutrons

El sodi és un element químic de símbol Na i nombre atòmic 11. És un metall alcalí tou, untuós, de color platejat molt abundant a la natura, trobant-se en la sal marina i el mineral halita. És molt reactiu, crema amb flama groga, s'oxida en l'aire i reacciona violentament amb l'aigua.

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

Igual que altres metalls alcalins el sodi és un metall tou, lleuger i de color platejat que no es troba lliure en la naturalesa. El sodi flota en l'aigua descomponent-la, desprenent hidrogen i formant un hidròxid. En les condicions apropiades reacciona espontàniament en aigua. Normalment no crema en contacte amb l'aire per sota de 388 K (115 °C).

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

El sodi metàl·lic s'empra en síntesi orgànica com a agent reductor. És a més component del clorur sòdic (NaCl) necessari per a la vida. Altres usos són:

Paper biològic[modifica | modifica el codi]

El catió sodi (Na+) té un paper fonamental en el metabolisme cel·lular, per exemple, en la transmissió de l'impuls nerviós (per mitjà del mecanisme de bomba de sodi). Manté el volum i l'osmolaritat. Participa, a més de l'impuls nerviós, en la contracció muscular, l'equilibri àcid-base i l'absorció de nutrients per les cèl·lules.

La concentració plasmàtica de sodi és en condicions normals de 135 - 145 mmol/l. L'augment de sodi en la sang es coneix com a hipernatrèmia i la seva disminució hiponatrèmia.

Història[modifica | modifica el codi]

El sodi (del italià soda, sosa) conegut en diversos compostos, no va ser aïllat fins a 1807 per Sir Humphry Davy per mitjà de l'electròlisi de la sosa càustica. En l'Europa medieval s'emprava com a remei per a les migranyes un compost de sodi denominat sodanum. El símbol del sodi (Na), prové de natró (o natrium, del grec nítron) nom que rebia antigament el carbonat sòdic.

Abundància i obtenció[modifica | modifica el codi]

Escalfant el bicarbonat sòdic en un bec bunsen s'obté el color groc propi d'aquest element de la línia D

El sodi és relativament abundant en les estrelles, detectant-se la seva presència a través de la línia D de l'espectre solar, situada aproximadament en el groc. L'escorça terrestre conté aproximadament un 2,6% de sodi, la qual cosa el convertix en el quart element més abundant, i el més abundant dels metalls alcalins.

Actualment s'obté per electròlisi de clorur sòdic fos, procediment més econòmic que l'anteriorment usat, l'electròlisi de l'hidròxid de sodi (NaOH). És el metall més barat.

El compost més abundant de sodi és el clorur sòdic o sal comuna, encara que també es troba present en diversos minerals com amfíbols, trona, halita, zeolites, etc.

Compostos[modifica | modifica el codi]

Els compostos de sodi de major importància industrial són:

Isòtops[modifica | modifica el codi]

Es coneixen tretze isòtops de sodi. L'únic estable és el Na-23. A més hi ha dos isòtops radioactius cosmogènics, Na-22 i Na-24, amb períodes de semidesintegració de 2,605 anys i ˜15 hores respectivament.

Precaucions[modifica | modifica el codi]

En forma metàl·lica el sodi és explosiu en aigua i verínós tant aïllat com combinat amb molts altres elements. El metall ha de manipular-se sempre cuidadosament i emmagatzemar-se en atmosfera inert, evitant el contacte amb l'aigua i altres substàncies amb què el sodi reacciona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Endt, P. M.. «Energy levels of A = 21–44 nuclei (VII)». Nuclear Physics A, vol. 521, 12/1990, pàg. 1–400. Bibcode: 1990NuPhA.521....1E. DOI: 10.1016/0375-9474(90)90598-G.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]