Botifarra
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Botifarra (desambiguació)». |
| Botifarra | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus cuina | Cuina mediterrània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ingredients destacats | porc | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Forma | Hi ha una gran varietat de receptes i formes, però sempre embotit. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Una botifarra és un budell gruixut de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal. Dependent de la mena, tant pot ser vista com a embotit o com a plat.
Taula de continguts |
[edita] Varietats
- Botifarra vermella o roget: És la més corrent de totes o el que - a Catalunya - s'entén simplement en dir botifarra a seques. És vermella abans de coure i rosada en acabat. Sol contenir una mica de pebre. Sovint també all i julivert. A vegades s'escaliva la carn picada o s'hi afegeixen bolets abans d'enfundar-la en l'intestí. De totes les botifarres, és la que és més considerada com a àpat i no com a embotit. També es coneguda com a botifarra crua o com a llonganissa a alguns llocs dels Països Catalans.
A Occitània existeixen les butifarres fresques de Tolosa de Llenguadoc, molt semblantes a les nostres. Amb la botifarra vermella assecada i curada es fa el fuet. Amb les botifarres molt primes i estretes, semblantes a salsitxes, assecades i curades a Girona es fa un embotit que es diu cigala de gat o cigaleta.
- Botifarra d'arròs o baldana: A més de carn magra s'hi afegeix arròs cuit i espècies.
- Botifarra blanca o blanquet: Té com a element principal la carn magra i no s'hi posa gens de sang. A Catalunya és típic de menjar-ne per Dijous Gras. També es fa servir amb la carn d'olla.
- Botifarra catalana: Feta amb carn greixosa. Sovint porta tòfones.
- Botifarra dolça: Conté sucre i llimona i pren un gust molt dolç. Quan es cou deixa anar un suc com de caramel.
- Botifarra d'ou: Porta ous amb la carn. El seu color balla entre el blanquinós i el groguenc. És la més típica del Dijous gras.
- Botifarra negra o negret: Aquella en què la carn i sang de porc, quan s'ha cuit a la caldera, agafa un color negre. Es fa servir amb la carn d'olla. També es pren per Dijous Gras. Al País Valencià, se sol referir a aquest tipus d'embotit dient botifarra a seques.
- Botifarró: A Catalunya és com una botifarra negra, però s'hi afegeix ceba, i es cou en una caldera. A Mallorca, botifarra negra però amb la carn sovint condimentada amb pinyons i llavors de fonoll.
- Bull o paltruc: es una botifarra molt gruixuda feta amb el budell rissat del porc. Es distingeixen el bull blanc (o d'ou), bull negre i bull de fetge, amb característiques com les de les botifarres de noms paral·lels. Sobre l'orígen del nom hi han opinions diferents. Alguns diuen que el nom "bull" ve d'el nom llatí per butifarra botulu. Altres afirmen que com que els seus components són la llengua, i altres òrgans interns que costen més de coure, antigament es feien bullir en una olla a foc fort i amb el primer "bull" abans de fer els embotits.[1]
- El bisbe, bisbe negre i bisbot son botifarres riques en sang (menys en el cas del bisbe blanc), molt similars al bull. Mentre que el bull normal es fa amb el budell rissat del porc, el bisbe es fa amb el ventrell o amb l’apendix del budell del porc, que hom diu que semblen la casulla que duien els bisbes. Altres opinions diuen que duu aquest nom perque, com a àpat molt ric i exquisit, aquesta botifarra era menjar digne d'un bisbe. Tradicionalment a Catalunya quan un bisbe feia una visita a un poble, la gent portava els millors àpats a la taula del bisbe en senyal de benvinguda. D'aquesta costum vé també l'antiga expressió: "He menjat com un bisbe."[2]
- Altres varietats son la botifarra de perol, la botifarra de fetge, la botifarra d’ou i fetge i la botifarra de barrilla.
[edita] Elaboració
La butifarra catalana es dintingeix d'altres salsitxes en què està feta únicament amb magre de porc (normalment llom i retalls), a la qual es pot afegir com a condiment, tot i que no és necessari, una mica de cansalada. La carn es pica molt finament, es sala i s'afegeix un polsim de pebre negre. Cada cansaladeria té la seva recepta pròpia, on el que canvia i dóna la gràcia especial de cada butifarra són els condiments i, de vegades, alguns altres productes afegits, que segons el tipus de butifarra poden ser bolets, fetge de porc o foie gras, all i julivert, mel, etc.
Es barregen els ingredients ammassant-los amb les mans i s'emboteixen en l'intestí gruixut del porc. Es separen en porcions d'uns quince centímetres fent girar una a una cada butifarra entorn l'eix que les uneix. Es deixen reposar durant un matí o una tarda sobre un drap net o paper absorvent i es guarda a la nevera.
Si en comptes dembotir-la en l'intestí gruixut ho fem al prim, obtenim salsitxes catalanes.
[edita] La botifarra a la cuina
La botifarra es cuina habitualment fregida amb poc oli o a la planxa en una paella, o bé a la brassa. Avans de fer-la coure cal punxar varies vegades la pell amb una forquilla. També es pot cuinar al forn, a la cassola, es pot afegir sencera o a trossos en escudelles i plats de llegums o verdures, es pot desfer per a utilitzar-la per a farcir calamars o verdures, per a condimentar els macarrons, etc.
La botifarra amb mongetes o "botifarra amb seques" és un plat típic i emblemàtic català.
Trossos de botifarra (negra i blanca) son un dels ingredients essencials de l'Escudella i carn d'olla i, amb faves tendres, de les faves a la catalana.
Amb botifarra blanca ferma tallada en làmines es pot fer una truita de botifarra.
[edita] La botifarrada
Una botifarrada té lloc quan un grup d'amics i familia es reuneixen per fer botifarres a la brasa. Es costum fer la botifarrada en grup i passar una bona estona tots plegats xerrant, menjant i bevent.
També s'organitzen botifarrades molt grans a les festes populars, com la de la Festa Major de Gràcia[3] i fins i tot com activitat política, com la Botifarrada Popular contra la Hispanitat a Sant Sadurní organitzada per les JERC.[4]
