Mató
Vegeu també: Brull o brossat
| Mató | |
|---|---|
| País d'origen | Catalunya |
| Regió | Bages, Osona, Alt Urgell |
| Origen de la llet | Vaca, cabra, ovella |
| Pasteuritzat | No |
| Textura | Fresc |
El mató o brossat és un tipus de formatge fresc amb menys greix que la majoria dels altres formatges. Es fabrica artesanalment fent bullir la llet i coagulant-la amb un element vegetal, (card o herba-col), suc de llimona o quall animal. Abans era obtingut per coagulació de la fracció proteica, encara soluble, del xerigot de la llet de cabra o d'ovella. El producte resultant coagulat es filtra amb un drap o en recipients de vímet o canya i s'obté una massa pastosa, lleugerament dolça per efecte de la concentració de la lactosa de la llet. Tot i que actualment s'elabora predominantment amb llet de vaca, hi ha també qui utilitza la llet de cabra o d'ovella, com es feia antigament.
El mató ja apareix al Llibre de Sent Soví (segle XIV) i era molt popular a l'Edat Mitjana, quan es feia natural o també perfumat, per exemple, amb aigua de flor de taronger.
De forma industrial el principi fisicoquímic és el mateix però s'opera amb llet pasteuritzada o esterilitzada en condicions d'alta higiene, en dipòsits d'acer inoxidable i en grans volums.
Taula de continguts |
[modifica] Mel i mató
La mel i mató són unes postres senzilles que es preparen simplement tallant un tros de mató i afegint mel al plat. Constitueix un dels plats emblemàtics catalans o símbols de Catalunya.
[modifica] Formatges semblants
A Occitània es fa un brossat, que en francès es diu brousse, que és exactament igual al mató.
A Còrsega es fa el brocciu, que és un brossat idèntic al mató.
A Itàlia, el recuit o brossat, en italià, es diu ricotta, i en la seva versió menys industrial, la que es ven fresca al país, en envasos de plàstic amb el seu quall, s'assembla molt al mató.
[modifica] Preparacions diferents
No s'ha de confondre el mató amb unes postres catalanes, semblants a la crema catalana i al menjar blanc, anomenades mató de monja o mató de Pedralbes.