Casqueta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pastissets

Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, els Ports, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià). També amb el nom de pastisset, farcits de carabassa, ametlla o moniato, són típiques de tot el País Valencià, en especial a la Ribera del Xúquer, la Marina, la Vall d'Albaida, la Costera, Horta de València, el Camp de Túria i el Maestrat. A Mallorca, una preparació semblant rep el nom de rubiol.

Una de les fórmules (Amposta) és amb oli, farina, ous i barreja (mig got de moscatell i mig d'anís). Se solen farcir de confitura de cabell d'àngel, pasta de moniato, ametlla o mató.

A l'Alt Maestrat, els pastissets farcits de brull reben el nom de flaons.

A Menorca, els pastissets són unes pastes en forma de flor, que es mengen per a acompanyar el cafè o la xocolata i són molt tradicionals a les festes majors, acompanyats de pomada.

Cal dir també que a la majoria de comarques del País Valencià - i particularment les anomenades "Comarques centrals" - els pastissets o pastissos també són els preparats amb la mateixa forma però feta amb diferents ingredients (farina, oli, sal i rent) i que van farcits de mescla salada. Generalment són farcits d'un fregit de pebre i tomaca amb tonyina (de vegades anomenat "pastisset de peix"), d'espinacs o bledes (pastisset de verdura), de ceba fregida i pésols, encara que poden estar preparats amb diferents tipus de mescla.

Origen[modifica | modifica el codi]

Sabem que ja es menjaven a l'Edat Mitjana, entre altres coses perquè es mencionen a L'Espill[1] de Jaume Roig, al segle XV.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "tant lo guardava i l'apartava de tot perill, que féu son fill hom femení, fet d'alfaní, e d'orelletes, sucre i casquetes": L'Espill, Jaume Roig, vers 1460