Tarragona
| Localització | |
  
|
|
| Municipi del Tarragonès | |
 |
|
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès |
| Gentilici | Tarragoní, tarragonina |
| Malnom | Pelacanyes |
| Pressupost | 157.885.435,89 € |
| Superfície | 65,2 km² |
| Altitud | 69 msnm |
| Població (2011[1]) • Densitat |
134.085 hab. 2.056,52 hab/km² |
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 353250 4553350(i) |
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
Josep Fèlix Ballesteros Casanova |
| Codi postal | 43001-43007 |
| Codi territorial | 431482 |
| Festes majors | 23 de setembre (santa Tecla); 19 d'agost (sant Magí) |
| Patró/Patrons | Santa Tecla, sant Magí de Tarragona |
| Agermanament | Tarragona s'ha agermanat amb sis ciutats europees des de l'any 1968: Avinyó  França (1968)L'Alguer, Sardenya |
| Web | |
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i capital de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
La ciutat és a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus.
| Entitat de població | Habitants (Barris 2009) |
|---|---|
| Arrabassada i la Savinosa | 3.178 |
| Bonavista | 9.011 |
| Boscos de Tarragona, els | 1.292 |
| Cala Romana | 877 |
| la Campsa | 1.678 |
| Ferran | 159 |
| Monnars | 2.025 |
| Montgons, els | 2.552 |
| Oliva, l' | 123 |
| Pinedes, les | 30 |
| Sant Pere i Sant Pau | 15.967 |
| Sant Salvador | 7.386 |
| Tamarit | 1.661 |
| Tarragona centre | 65.558 |
| Torreforta | 23.642 |
| Font: Municat | |
Les dades de població de les entitats de població esmentades inclouen altres entitats menors:
- L'Arrabassada i la Savinosa: Coves del Llorito, la Vall de l'Arrabassada, el Balcó de Tarragona i la Vileta de Mar.
- La Campsa: Icomar i Riu Clar.
- Ferran: l'Escorpí.
- Monnars: Bonsol, Colls Majors, Entrepins, Florimar, Llevantina, Els Pinars, Residencial Monnars, Sant Marc i Solimar.
- Els Montgons: la Floresta i Parc Riu Clar.
- Sant Pere i Sant Pau: Sant Pere Sescelades, Urbanització Pedrol, El Rodolat del Moro, la Zona Educacional i els Quatre Garrofers.
- Sant Salvador: Sant Ramon.
- Tamarit: La Mora.
- Torreforta: Camp Clar, la Granja i el Barri del Pilar.
[modifica] Història
[modifica] Època antiga
- Kesse ibèrica
- Les primeres notícies d'habitació a la zona de Tarragona són del segle III aC quan hi havia una població ibera de nom Kesse, que donà nom als cossetans, tribu que habitava al Camp de Tarragona. La localització concreta de Kesse és una qüestió polèmica, havent-hi investigadors que consideren que es trobaria propera al port i d'altres que la situen a la part alta. També hi ha experts que identifiquen Kesse amb altres poblacions del Camp de Tarragona, com Valls.
- Tàrraco romana
- Després de la conquesta romana, Kesse fou engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.
August hi va passar l'hivern durant la campanya de Cantàbria (27 aC), moment en què la ciutat es va engrandir i va rebre el títol de Colonia Urbs Triumphalis Tarraconensis.
Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles i altres edificis romans es conserven encara, però molt material es va reutilitzar després per la construcció de la ciutat medieval.
Prop de la ciutat hi havia l'aqüeducte de Tàrraco, avui de les Ferreres, anomenat popularment Pont del Diable. Al nord-oest hi ha l'anomenada Torre dels Escipions, un sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió. A uns 20 km al nord de la ciutat, prop de Roda de Barà, hi ha l'anomenat arc de Berà, que marcava l'arribada a Tàrraco per la Via Augusta.
El Conjunt arqueològic de Tàrraco amb catorze monuments de l'època romana fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2000.
- Tàrraco visigoda
Després de la caiguda de l'Imperi romà, arribaren els pobles germànics. El rei visigot Euric va saquejar i destruir la ciutat el 480. Així, la majestuosa capital romana esdevindria en poc temps una simple ciutat gairebé despoblada al sud de la nova capital, Barcelona.
Poc a poc, la població es recuperà fins a ser una de les metròpolis més importants d'Hispània, però no es va arribar als nivells de l'època romana. Hi fou important la comunitat cristiana, encapçalada per l'Arquebisbe de Tàrraco. El 711 tenia una seca que encunyava moneda per Àkhila II.
[modifica] Època medieval
- Tarraquna musulmana
Els àrabs arribaren a Tàrraco el 719 i els exèrcits de Mussa ibn Nussayr possiblement l'arrasaren. En desmembrar-se el Califat de Còrdova, formà part de la taifa de Saragossa i posteriorment de la taifa de Tortosa. Durant molts anys, la frontera entre cristians i musulmans s'establí entre el Gaià i el Llobregat, convertint la zona de Tarragona en una terra de ningú. Això provocà incertesa en els habitants del Camp de Tarragona, cosa que n'impedí el seu progrés. Maria J. Viguera considera que al segle IX, amb les expedicions a Tortosa dels francs, havia d'estar en mans dels cristians; al-Maqqari i altres informen de l'arribada a Còrdova d'ambaixadors de Mughira ibn Shunyer sobirà de Barcelona i Tarragona (Tarrakuna pels musulmans). En algun moment anterior al 935 fou reconquerida doncs en aquest any els musulmans ja atacaven la vall del Llobregat. El 960 una placa commemora la restauració de la gran mesquita. De fet va restar en mans dels musulmans fins el 1116.[2]
- Tarragona cristiana
L'any 1116 es produí la reconquesta cristiana de Tarragona per part de les tropes de Ramon Berenguer III. Quan s'aconseguí recuperar tota la Catalunya Nova, la ciutat experimentà un creixement espectacular amb nous pobladors procedents de la Catalunya Central.
De seguida es produïren lluites per dominar la zona entre l'Arquebisbe de Tarragona i el Comte de Tarragona Robert d'Aguiló. Després d'uns anys de conspiracions i assassinats, els Aguiló foren expulsats.
A principis del segle XIII, s'urbanitza la gran plaça del Fòrum romà, i la ciutat continua creixent, esdevenint un important centre de poder a Catalunya. Ràpidament, sorgeixen els primers barris extramurs:
- el Corral (antic circ romà), dedicat al comerç
- la Vilanova, que s'estenia fins al port. Era ple de molins, horts i cultius
- l'Horta, que arribava fins al Francolí. Era una zona amb cases aïllades amb camps de conreu.
El 1321 arriba la relíquia del braç de Santa Tecla, patrona de la ciutat. La tradició en honor de la Santa arribarà fins als nostres dies, essent les Festes de Santa Tecla la seva màxima expressió.
El maig de 1348 arribaria la Pesta Negra i el conseqüent replegament de població cap a l'interior de les muralles. A principis de segle XV, la ciutat es recuperà de la Pesta fins que, durant la Guerra civil catalana, les tropes reials l'assetjaren i la ciutat quedà molt afectada.
[modifica] Època moderna
Al llarg dels segles XVI-XVII, la ciutat representà un centre important de poder al sud de Catalunya. Foren importants les escaramusses entre tropes castellanes i catalanes durant la Guerra dels Segadors.
Després de la signatura del Tractat d'Utrecht la ciutat es resistí a l’ocupació borbònica però Felipe Manuel de Bette, el marquès de Lede,[3] general dels exèrcits borbònics, va aconseguir-ne la capitulació el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l’ordre d’evacuar la ciutat, però l'exèrcit català de socors comandat per Rafael Nebot fou derrotat al combat de Torredembarra. El marquès de Lede, sota les ordres del duc de Pòpuli, i en última instància per instigació del mateix Felip V de Castella, va dur a terme una política atroç de represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de propaganda per al poder borbònic.[4]
[modifica] Època contemporània
La ciutat tolerà el pas de les tropes de Napoleó per la zona, però es rebel·là quan volgueren instal·lar-s'hi. A mitjans de segle XIX, comença un procés d'industrialització de la zona propera al port i al Francolí. Es desenvolupà el comerç, sobretot amb Amèrica. La fil·loxera afectà el Camp de Tarragona i de retruc la ciutat. La República i la Guerra civil espanyola marcaren una època força convulsa per Tarragona. Durant la post-guerra, es va acollir a una gran quantitat d'emigrants procedents d'Aragó i Andalusia, d'entre altres regions.
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
En el cens del 1857 incorpora Monnars, Boella, Ferran, Masricard i Torell; el 1950, Tamarit de Mar; el 1965, la Canonja.
[modifica] Política
Veure Llista d'alcaldes de Tarragona
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Josep Fèlix Ballesteros Casanova | 17.826 | 12 | -% | |
| Convergència i Unió | Joan Aregio Navarro | 9.920 | 7 | -% | |
| Partit Popular | Alejandro Fernández Álvarez | 9.917 | 7 | -% | |
| ICV-EUiA-EPM | Lluis Balart Boïgues | 2.602 | 1 | -% | |
| Altres | 4.737 | - | -% | ||
| En blanc | 1.695 | - | -% | ||
| Total | 27 | 100% | |||
El dissabte 11 de juny es va constituir l'Ajuntament, esdevenint alcalde Josep Fèlix Ballesteros per 12 vots. Victòria Forns i Alejandro Fernández van tenir 7 vots cada un.
[modifica] Llocs d'interès
- El Conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000. Comprèn 14 monuments, 11 dels quals estan situats dins del municipi. Destaca l'Amfiteatre, construït pels romans, on van ser martiritzats sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Per aquest motiu, encara en època romana, es va construir una basílica sobre l'arena de l'amfiteatre. A aquesta basílica corresponen les ruïnes en forma de creu que es poden veure a l'arena.
- La Catedral, situada en el punt més alt de la ciutat, a uns 60 m sobre el nivell del mar. La catedral fou construïda sobre l'antic temple romà, reaprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcòfag, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueològiques han deixat al descobert un pany de paret de 9 m d'alçada i uns 15 m de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava part del temple romà original. Aquesta excavació encara està en marxa amb l'objectiu de trobar el següent pany de paret sota del seminari de la ciutat.
- La Rambla Nova és el passeig més important de Tarragona i fou construïda a meitats del segle XIX. Al voltant de la Rambla s'organitza l'Eixample de Tarragona.
- El Balcó del Mediterrani, un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova. És un dels llocs privilegiats per seguir cada primera setmana completa de juliol el Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona.
- El Portal de Sant Antoni.
- La plaça de la Font, que ocupa una part de l'arena de l'antic circ romà. La presideix l'edifici del Palau Municipal, de façana neoclàssica.
- La plaça de la Imperial Tàrraco, el punt on conflueixen la carretera de València i la de Lleida, i és una de les principals entrades a la ciutat. En aquesta plaça hi ha la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, l'edifici de la subdelegació del Govern, la seu central de Caixa Tarragona i l'estació d'autobusos.
- El Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista de l'any 1915, projectat per l'arquitecte municipal Josep Maria Pujol i de Barberà.
- La Casa de la Festa de Tarragona, a la Via Augusta, 4, un equipament cultural que permet conèixer els elements identitaris de les Festes de Santa Tecla i la seva seqüència ritual durant tot l'any. Obre les portes el 2007.
- El Port de Tarragona, un dels ports més importants d'Espanya.
[modifica] Museus
Hi ha diversos espais museístics a Tarragona:
- Museu Bíblic Tarraconense
- Museu d'Art Modern de Tarragona
- Museu del Port de Tarragona
- Museu de Fars
- Museu d'Història de Tarragona, que gestiona l'amfiteatre romà, la Casa Canals, la Casa Castellarnau, el Fòrum Local Romà, el Passeig Arqueològic, la Pedrera Romana del Mèdol, el Pretori, el Circ Romà, el Refugi Antiaeri de Palau, la Volta del Pallol i l'Aqüeducte Romà.[5]
- El Museu Nacional d'Arqueologia.
- Museu Diocesà de Tarragona.
[modifica] Vistes de la ciutat
-
Vista des del replà de l'Hotel d'Entitats -
La Biblioteca Pública de Tarragona acull un important fons d'història local -
Vista parcial del Mercat Central de Tarragona, actualment en obres -
Vista parcial del port de Tarragona des del Mirador
La ciutat disposa d'audio guia modern per a poder visitar-la amb tota la comoditat necessària.
[modifica] Cultura i tradicions
Tarragona va presentar una candidatura que va ser desestimada per esdevenir capital cultural europea el 2016. També es postula com a seu dels Jocs Olimpics del Mediterrani el 2017.
[modifica] Universitat Rovira i Virgili
- Article principal: Universitat Rovira i Virgili
La Universitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona dependents de la Universitat de Barcelona i significà la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona d'ençà del segle XVI. Les instal·lacions de la universitat a Tarragona es troben disperses en dos campus: el Campus Catalunya (al centre de la ciutat) i el Campus Sescelades (proper a Sant Pere i Sant Pau). El Rectorat està situat a l'edifici de l'antic escorxador municipal.
Porta el nom de Rovira i Virgili, en honor del fill il·lustre de la ciutat.
[modifica] Festes tradicionals i esdeveniments singulars
- Carnaval de Tarragona, un dels Carnavals més emblemàtics dels Països Catalans.
- Diada de Sant Jordi (23 d'abril), venda de roses i llibres en ple carrer.
- Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, la setmana anterior a la de Pasqua, l'únic festival dedicat al jazz més tradicional dins l'Estat espanyol.
- Setmana Santa de Tarragona, amb la Processó del Sant Enterrament, acte declarat Festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya i de gran interès Nacional per part de l'Estat Espanyol.
- Revetlla de Sant Joan (23 de juny), nit de culte al foc amb petards i ball fins la matinada.
- Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, la primera setmana completa de juliol: el certamen pirotècnic de la Mediterrània amb Focs Artificials de referència.
- Festes de Sant Magí, el 19 d'agost, la festa menor de la ciutat.
- Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre), diferents i variats actes festius de reafirmació de la cultura catalana.
- Festes de Santa Tecla, el 23 de setembre, declarada Festa tradicional d'interès nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1996 (reclassificada com a Festa patrimonial d'interès nacional l'any 2010) i declarada Festa d'interès estatal pel Govern de l'Estat l'any 2002.
- Concurs de castells, bianual, se celebra el primer diumenge del mes d'octubre.
[modifica] Símbols
Tarragona no té ni bandera ni escut oficialitzats per la Generalitat. Malgrat això, l'Ajuntament de la ciutat empra la mateixa bandera i escut des del segle XIV. Hi ha propostes alternatives per part de la Societat Catalana de Genealogia, que varien del disseny històric.
-
Escut de la ciutat de Tarragona (no oficialitzat per la Generalitat de Catalunya)
-
Disseny heràldic de l'escut
-
Proposta de la SCGHSVN d'escut oficial per a Tarragona
-
Bandera de Tarragona (no oficialitzada per la Generalitat de Catalunya)
[modifica] Fills i filles il·lustres de la ciutat
- Categoria principal: Tarragonins
- Lluís Pons d'Icart (1518?-1578), advocat i historiador.
- Ramon Bergadà i Panadès (1838-1894), notari i polític.
- Josep Pin i Soler (1842-1927), escriptor.
- Josep Yxart i de Moragas (1852-1895), crític literari i d'art, historiador, periodista i escriptor.
- Joaquim Basora i Nin (1856-1927), notari i polític.
- Eduard de Balle i de Rubinat (1859-1912): hisendat i delegat de la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Domènec Batet i Mestres (1872-1937), militar.
- Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949), arquitecte.
- Ricard Opisso i Sala (1880-1966), dibuixant.
- Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), periodista, polític i historiador.
- Joan Antònio i Guàrdias (1890-1967), poeta.
- Domenèc Guansé i Salesas (1894-1978), escriptor.
- Joaquim Icart i Leonila (1910-1997), escriptor i erudit.
- Joan Escoda (1977), físic i meteoròleg.
[modifica] Esports
El Club Gimnàstic de Tarragona és l'entitat poliesportiva més important de la ciutat. Es va fundar l'any 1886, però fins el 1914 no va tenir una secció de futbol. Actualment, el primer equip de futbol masculí del Nàstic milita a la Segona divisió de la Lliga espanyola. El seu president és José María Fernández i disputa els seus partits al Nou Estadi, de propietat municipal i amb un aforament de 14.500 espectadors.
En bàsquet, el primer equip de la ciutat és el Club Bàsquet Tarragona (CBT), que competeix a la lliga LEB. Altres equips de la ciutat, són per exemple l'Associació Deportiva de Torreforta (ADT) i TGN Bàsquet Club, aquest últim centrat en el bàsquet femení.
El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, fundat el 1982, competeix en la divisió d'honor de la Superlliga de Voleibol masculina.
El Club Natació Tarraco, fundat l'any 1963, és una altra entitat esportiva important a la ciutat, que compta amb uns 3.200 socis, 200 dels quals federats en natació i waterpolo.
El Reial Club Nàutic de Tarragona, fundat el 1878, té seccions de Vela, Rem, Motonàutica, Pesca...
El Club Atletisme Tarragona, fundat el 1990, és el primer club d'atletisme de la província i compta amb atletes que han competit a nivell estatal i internacional. El club, format per només un centenar de socis, aspira a tornar a la Primera Divisió de la Lliga Catalana de Clubs d'Atletisme.
El Club Rugby Tarragona, fundat l'any 1986, és el club de rugbi més important de la província de Tarragona, i un dels més dinàmics de Catalunya. La temporada 2006-2007 ha aconseguit l'ascens a primera divisió catalana, i la seva escola aporta jugadors a la selecció catalana.
Tarragona fou seu dels jocs juvenils Europeus del 2010 i és seu dels Jocs del Mediterrani el 2017.
[modifica] Vegeu també
- Santa Tecla, patrona de la ciutat.
- Escuts i banderes del Tarragonès
- Monument als herois de 1811
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Enciclopèdia de l'Islam, X, 327
- ↑ de Cadenas y Vicent, Vicente. Caballeros de la Orden de Santiago, siglo XVIII, Volum 2 (en castellà). Ediciones Hidalguía, 1977. ISBN 8400037200.
- ↑ Serra i Sellarés, Francesc. Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc. Generalitat de Catalunya, p.118. ISBN 9788439386704.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 116-117. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Tarracowiki
|
|||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||
