Tarragona

Tarragona

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Tarragonès
La catedral
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès
Gentilici	Tarragoní, tarragonina
Malnom	Pelacanyes
Pressupost	157.885.435,89 €
Superfície	55,2 km²
Altitud	69 msnm
Població (2012)   • Densitat	133.954 hab. 2.426,7 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 353250 4553350
Organització Entitats de població • Alcalde:	Josep Fèlix Ballesteros Casanova
Codi postal	43001-43007
Codi territorial	431482
Festa major	23 de setembre (santa Tecla); 19 d'agost (sant Magí)
Patró/Patrons	Santa Tecla, sant Magí de Tarragona
Agermanament	Tarragona s'ha agermanat amb sis ciutats europees des de l'any 1968: Avinyó França (1968) L'Alguer, Sardenya Itàlia (1972) Orléans, França (1978) Cuernavaca, Mèxic (1980) Stafford, Anglaterra (1992) Klagenfurt Àustria (1996) Pompeia Itàlia (2006)
Web	www.tarragona.cat

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Geografia

La ciutat és a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus. Tarragona està situada sobre una muntanyeta, i la catedral està situada a 69m d'altura respecte el nivell del mar.

Entitat de població	Habitants (Barris 2009)
Arrabassada i la Savinosa, l'	3.178
Bonavista	9.011
Boscos de Tarragona, els	1.292
Cala Romana	877
la Campsa	1.678
Ferran	159
Monnars	2.025
Montgons, els	2.552
Oliva, l'	123
Pinedes, les	30
Sant Pere i Sant Pau	15.967
Sant Salvador	7.386
Tamarit	1.661
Tarragona centre	65.558
Torreforta	23.697
Font: Municat

Les dades de població de les entitats de població esmentades inclouen altres entitats menors:

• L'Arrabassada i la Savinosa: Coves del Llorito, la Vall de l'Arrabassada, el Balcó de Tarragona i la Vileta de Mar.
• La Campsa: Icomar i Riu Clar.
• Ferran: l'Escorpí.
• Monnars: Bonsol, Colls Majors, Entrepins, Florimar, Llevantina, Els Pinars, Residencial Monnars, Sant Marc i Solimar.
• Els Montgons: la Floresta i Parc Riu Clar.
• Sant Pere i Sant Pau: Sant Pere Sescelades, Urbanització Pedrol, El Rodolat del Moro, la Zona Educacional i els Quatre Garrofers.
• Sant Salvador: Sant Ramon.
• Tamarit: La Móra.
• Torreforta: Camp Clar, la Granja i el Barri del Pilar.

Història

Època antiga

Les primeres notícies d'habitació a la zona de Tarragona són del segle III aC quan hi havia una població ibera de nom Kesse, que donà nom als cossetans, tribu que habitava al Camp de Tarragona. La localització concreta de Kesse és una qüestió polèmica, havent-hi investigadors que consideren que es trobaria propera al port i d'altres que la situen a la part alta. També hi ha experts que identifiquen Kesse amb altres poblacions del Camp de Tarragona, com Valls.

Tàrraco romana

Després de la conquesta romana, Kesse fou engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.

Tarraconensis

August hi va passar l'hivern durant la campanya de Cantàbria (27 aC), moment en què la ciutat es va engrandir i va rebre el títol de Colonia Urbs Triumphalis Tarraconensis.

Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles i altres edificis romans es conserven encara, però molt material es va reutilitzar després per la construcció de la ciutat medieval.

Prop de la ciutat hi havia l'aqüeducte de Tàrraco, avui de les Ferreres, anomenat popularment Pont del Diable. Al nord-oest hi ha l'anomenada Torre dels Escipions, un sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió. A uns 20 km al nord de la ciutat, prop de Roda de Barà, hi ha l'anomenat arc de Berà, que marcava l'arribada a Tàrraco per la Via Augusta.

El Conjunt arqueològic de Tàrraco amb catorze monuments de l'època romana fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2000.

Tàrraco visigoda

Després de la caiguda de l'Imperi romà, arribaren els pobles germànics. El rei visigot Euric va saquejar i destruir la ciutat el 480. Així, la majestuosa capital romana esdevindria en poc temps una simple ciutat gairebé despoblada al sud de la nova capital, Barcelona.

A poc a poc, la població es recuperà fins a ser una de les metròpolis més importants d'Hispània, però no es va arribar als nivells de l'època romana. Hi fou important la comunitat cristiana, encapçalada per l'Arquebisbe de Tàrraco. El 711 tenia una seca que encunyava moneda per Àkhila II.

Tarraquna àrab

Els invasors àrabo-berebers s'empararen de Tarragona en una data compresa entre el 714 i el 718. Tradicionalment hom creia que la ciutat va ser expugnada violentament i profundament saquejada. Aquesta creença vindria confirmada per la fugida del bisbe Pròsper de Tarragona. Tanmateix no hi ha cap testimoni arqueològic que avali aquesta creença, amb la qual cosa s'admet que, hipotèticament, la conquesta va ser pacífica o escassament violenta. Allò que està clar és que Tarragona (Tarraquna a les fonts musulmanes) amb la seu episcopal vacant i situada en una posició massa extrema dins Al-Andalus, va perdre rellevància com centre urbà. Aquest fet indubtable ha donat lloc a un altre tòpic historiogràfic, el de la ciutat abandonada, fantasmal, immens camp de runes colossals però buida. En cap cas aquest clixé s'adapta a la realitat. La ciutat difícilment va restar mai buida de manera permanent, i està clar que el seu domini va ser objecte de disputa entre andalusins i cristians. Sota Carlemany, Tarragona va ser incorporada segurament de manera efímera, dins l'anomenada Marca Hispànica. La disponibilitat d'una seu episcopal vacant amb dret a la primacia de les Hispaniae, era un estímul per al príncep cristià veí més poderós: el comte de Barcelona, que d'aquesta manera podia reforçar la seva independència envers el rei de França atès que, eclesiàsticament, depenia del bisbat de Narbona. El poder andalusí, de totes maneres, va frustrar diverses vegades la restauració de l'episcopi tarragoní i, per tant, la seva definitiva incorporació a l'òrbita cristiana. El primer intent conegut va ser el 960, sota el comte Borrell II de Barcelona. Durant el S XI es coneixen diversos intents d'incorporar la ciutat al domini del comte de Barcelona, però la pròpia reiteració dels intents demostra que aquesta apropiació i domini eren, com a màxim, precaris. El 1116, el comte Ramon Berenguer III s'emparà de Tarragona. Aquest cop ja de manera definitiva restaria sota domini cristià, dins l'òrbita feudal del Comtat de Barcelona.

Baixa Edat Mitjana: Tarragona feudal

L'any 1116 es produí la reconquesta cristiana de Tarragona per part de les tropes de Ramon Berenguer III. La seguretat, aconseguida després de la caiguda de les fortaleses andalusines de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Siurana (1154), permeté una important expansió econòmica, acompanyada d'un notable creixement demogràfic, aconseguit en part per la naturalització de pobladors provinents, majoritàriament, de la Catalunya Central.

De seguida es produïren lluites per dominar la zona entre l'Arquebisbe de Tarragona i el Príncep de Tarragona Robert d'Aguiló. Després d'uns anys de conspiracions i assassinats, els Aguiló foren expulsats.

A principis del segle XIII, s'urbanitza la gran plaça del Fòrum romà, i la ciutat continua creixent, esdevenint un important centre de poder a Catalunya. Ràpidament, sorgeixen els primers barris extramurs:

• el Corral (antic circ romà), dedicat al comerç
• la Vilanova, que s'estenia fins al port. Era ple de molins, horts i cultius
• l'Horta, que arribava fins al Francolí. Era una zona amb cases aïllades amb camps de conreu.

El 1321 arriba la relíquia del braç de Santa Tecla, patrona de la ciutat. La tradició en honor de la Santa arribarà fins als nostres dies, essent les Festes de Santa Tecla la seva màxima expressió.

El maig de 1348 arribaria la Pesta Negra i el conseqüent replegament de població cap a l'interior de les muralles. A principis de segle XV, la ciutat es recuperà de la Pesta fins que, durant la Guerra civil catalana, les tropes reials l'assetjaren i la ciutat quedà molt afectada.

Època moderna

Plànol de Tarragona al voltant de 1643

Al llarg dels segles XVI - XVII, la ciutat representà un centre important de poder al sud de Catalunya. Foren importants les escaramusses entre tropes reials i franco-catalanes durant la Guerra dels Segadors: com el Setge de Tarragona (1641), les batalles navals de 1641 (primera i segona) i el Setge de Tarragona (1644). El 1645 la ciutat aixecà la coronela de Tarragona, que estigué en actiu fins la seva dissolució en 1666.

Josep de Nebot i Font prengué Tarragona el setembre de 1705, i després de la signatura del Tractat d'Utrecht la ciutat es lliurà a les forces borbòniques de Felipe Manuel de Bette, el marquès de Lede, el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l’ordre d’evacuar la ciutat, però l'expedició austriacista de socors comandada per Rafael Nebot fou derrotada al combat de Torredembarra. El marquès de Lede, sota les ordres del duc de Pòpuli, i en última instància per instigació del mateix Felip V d'Espanya, va dur a terme una política de represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de propaganda per al poder borbònic. Les noves institucions de govern sorgides de la Nova Planta varen significar una ruptura amb el sistema anterior, més proper a la societat real. La Nova Planta afectà molt negativament el creixement econòmic, especialment per culpa de les restriccions al comerç portuari. Aquesta circumstància, que va afavorir el comerç al Port de Salou, era percebuda com a molt negativa per la societat civil local, la qual va pressionar diverses vegades per a l'aixecament de les restriccions comercials del port, que es considerava amb raó, l'element clau per a la prosperitat econòmica de la ciutat. Finalment, el 1769 (comprovar?), es va permetre l'apertura al comerç internacional. La manca d'instal.lacions portuàries, pel deteriorament i la insuficiència de les existents, explica l'esforç en construir un port nou. Després d'anys de negociacions i d'estudis de viabilitat, finalment es varen iniciar les obres d'un nou port, encomanades a Juan Ruíz de Apodaca

Època contemporània

Il·lustració de l'assalt de Tarragona per les tropes de Napoleó

La ciutat es va veure molt afectada per la Guerra de la Independència o del Francès (1808-14). Inicialment se'n beneficià, donat que acollí la seu de la Junta de Catalunya i rebé un considerable flux de refugiats, elements tots plegats que estimularen l'activitat ciutadana. Però el maig-juny de 1811 la ciutat va ser víctima de l'atac francès Setge de Tarragona que culminà amb la seva presa a l'assalt i un sagnant saqueig de tres dies. Sota domini francès, patí un altre setge, molt menys mortífer que el primer i finalment, en ser abandonada pels ocupants (19 d'agost de 1813), va ser parcialment volada, perdent-se per sempre diverses construccions monumentals, com el Castell del Patriarca. La recuperació posterior va ser relativament ràpida, mercès una política hàbil de les èlits dirigents tarragonines que van gestionar diferents beneficis que li permetessin la reconstrucció i la solvència econòmica econòmica futura: reducció de la pressió fiscal (exempció total de contribucions fins 1826), represa de les obres de construcció del Port modern i l'obtenció de la capitalitat provincial. Al llarg del segle, Tarragona va viure un important procés de creixement demogràfic, canvi econòmic i transformació urbana. L'element essencial d'aquests canvis va ser l'activitat portuària, lligada especialment a l'exportació de vi. El desenvolupament industrial pròpiament dit va ser menor que en altres ciutats catalanes de l'època, però ben present. El nou barri de la Marina o del Port, planificat a inicis del s XIX a partir de les construccions preexistents, va concentrar la major part de les transformacions fins que el 1856 s'aconseguí finalment d'enderrocar la Muralla de Sant Joan i se'n va aprofitar l'espai per a bastir un gran eix viari (Rambla Nova, que permeté finalment la unió entre Part Alta i Marina, per primer cop des de l'època romana. La Segona República Espanyola i la Guerra civil espanyola marcaren una època força convulsa per Tarragona. Durant la post-guerra, es va acollir a una gran quantitat d'emigrants procedents d'Aragó i Andalusia, d'entre altres regions.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 637 765 960 4.915 9.909 19.760 24.709 29.043 25.207 25.009

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 29.632 32.379 37.120 40.084 45.273 78.238 111.689 112.360 112.283 114.630

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 112.176 112.795 114.097 117.184 123.584 131.158 137.536 - 133.954 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1857 incorpora Monnars, Boella, Ferran, Masricard i Torell; el 1950, Tamarit de Mar; el 1965, la Canonja.

Política

Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'Ajuntament de Tarragona

Resultats electorals de Tarragona, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Josep Fèlix Ballesteros Casanova	17.826	12	-%
	Convergència i Unió	Victòria Forns Fernández	9.920	7	-%
	Partit Popular	Alejandro Fernández Álvarez	9.917	7	-%
	ICV - EUiA - EPM	Arga Sentís Maté	2.602	1	-%
	Altres		4.737	-	-%
	En blanc		1.695	-	-%
Total				27	100%

El dissabte 11 de juny es va constituir l'Ajuntament, esdevenint alcalde Josep Fèlix Ballesteros per 12 vots. Victòria Forns i Alejandro Fernández van tenir 7 vots cada un.

Llocs d'interès

Catedral de Tarragona

L'aqüeducte de les Ferreres, més conegut com el pont del Diable

• El Conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000. Comprèn 14 monuments, 11 dels quals estan situats dins del municipi. Destaca l'Amfiteatre, construït pels romans, on van ser martiritzats sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Per aquest motiu, encara en època romana, es va construir una basílica sobre l'arena de l'amfiteatre. A aquesta basílica corresponen les ruïnes en forma de creu que es poden veure a l'arena.
• La Catedral, situada en el punt més alt de la ciutat, a uns 60 m sobre el nivell del mar. La catedral fou construïda sobre l'antic temple romà, aprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcòfag, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueològiques han deixat al descobert un pany de paret de 9 m d'alçada i uns 15 m de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava part del temple romà original. Aquesta excavació encara està en marxa amb l'objectiu de trobar el següent pany de paret sota del seminari de la ciutat.
• La Rambla Nova és el passeig més important de Tarragona i fou construïda a meitats del segle XIX. Al voltant de la Rambla s'organitza l'Eixample de Tarragona.
• El Balcó del Mediterrani, un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova. És un dels llocs privilegiats per seguir cada primera setmana completa de juliol el Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona.
• El Portal de Sant Antoni, la darrera entrada original que es conserva de l'antiga muralla.
• La plaça de la Font, que ocupa una part de l'arena de l'antic circ romà. La presideix l'edifici del Palau Municipal, de façana neoclàssica.
• La plaça de la Imperial Tàrraco, el punt on conflueixen la carretera de València i la de Lleida, i és una de les principals entrades a la ciutat. En aquesta plaça hi ha la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, l'edifici de la subdelegació del Govern, la seu central de Caixa Tarragona i l'estació d'autobusos.
• El Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista de l'any 1915, projectat per l'arquitecte municipal Josep Maria Pujol i de Barberà.
• La Casa de la Festa de Tarragona, a la Via Augusta, 4, un equipament cultural que permet conèixer els elements identitaris de les Festes de Santa Tecla i la seva seqüència ritual durant tot l'any. Obre les portes el 2007.
• El Port de Tarragona, un dels ports més importants d'Espanya.

Museus

Hi ha diversos espais museístics a Tarragona:

• Museu Bíblic Tarraconense Gràcies als seus viatges a la Terra Santa i altres països de l'Orient Mitjà, el Dr Josep Vallès, va aconseguir diverses peces arqueològiques, mapes, reproduccions i objectes de culte relacionats amb el món de la Bíblia que van ser dipositats al Museu Bíblic fundat el 1930.
• Museu d'Art Modern de Tarragona Creat per la Diputació de Tarragona l'any 1976, el museu d'Art Modern, tenia com a finalitat promoure l'estudi i el coneixement de l'art modern i contemporani i, així mateix, conservar i mostrar el patrimoni artístic de la ciutat i compartir-ho amb el món.
• Museu del Port de Tarragona El Museu del Port de Tarragona és una de les principals infraestructures de la ciutat. Construït en un antic magatzem de refugi habilitat, aquesta edificació aporta una gran riquesa. El seu principal objectiu era recuperar embarcacions i explicar la relació de Tarragona amb el mar.
• Museu de Fars
• Museu d'Història de Tarragona, que gestiona l'amfiteatre romà, la Casa Canals, la Casa Castellarnau, el Fòrum Local Romà, el Passeig Arqueològic, la Pedrera Romana del Mèdol, el Pretori, el Circ Romà, el Refugi Antiaeri de Palau, la Volta del Pallol i l'Aqüeducte Romà.
• El Museu Nacional d'Arqueologia. Construït durant la primera meitat del segle XIX, l'actual Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és el més antic de Catalunya en la seva especialitat.
• Museu Diocesà de Tarragona. El Museu Diocesà va ser inaugurat el 1914 per l'Arquebisbe Antolín López Peláez. Ple de donacions fetes pel mateix Arquebisbe, les parròquies de la diòcesi, congregacions religioses i persones particulars, el museu va ser enriquint al llarg dels anys.

Vistes de la ciutat

Vista des del casc antic o part alta.

Vista des del Fortí de la Reina.

Vista del Nord-Oest de Tarragona.

Rambla Nova.

• 

  Vista des del replà de l'Hotel d'Entitats
• 

  La Biblioteca Pública de Tarragona acull un important fons d'història local
• 

  Vista parcial del Mercat Central de Tarragona, actualment en obres
• 

  Vista parcial del port de Tarragona des del Mirador

Cultura i tradicions

Tarragona va presentar una candidatura que va ser desestimada per esdevenir capital cultural europea el 2016. També es postula com a seu dels Jocs Olimpics del Mediterrani el 2017.

La Biblioteca Pública de Tarragona és una biblioteca de titularitat estatal, creada el 1843.

Universitat Rovira i Virgili

Article principal: Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona dependents de la Universitat de Barcelona i significà la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona d'ençà del segle XVI. Les instal·lacions de la universitat a Tarragona es troben disperses en dos campus: el Campus Catalunya (al centre de la ciutat) i el Campus Sescelades (proper a Sant Pere i Sant Pau). El Rectorat està situat a l'edifici de l'antic escorxador municipal.

Porta el nom de Rovira i Virgili, en honor del fill il·lustre de la ciutat.

Encesa de la Víbria al Pla de la Seu

Festes tradicionals i esdeveniments singulars

• Carnaval de Tarragona, un dels Carnavals més emblemàtics dels Països Catalans.
• Diada de Sant Jordi (23 d'abril), venda de roses i llibres en ple carrer.
• Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, la setmana anterior a la de Pasqua, l'únic festival dedicat al jazz més tradicional dins l'Estat espanyol.
• Setmana Santa de Tarragona, amb la Processó del Sant Enterrament, acte declarat Festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya i de gran interès Nacional per part de l'Estat Espanyol.
• Revetlla de Sant Joan (23 de juny), nit de culte al foc amb petards i ball fins la matinada.
• Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, la primera setmana completa de juliol: el certamen pirotècnic de la Mediterrània amb Focs Artificials de referència.
• Festes de Sant Magí, el 19 d'agost, la festa menor de la ciutat.
• Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre), diferents i variats actes festius de reafirmació de la cultura catalana.
• Festes de Santa Tecla, el 23 de setembre, declarada Festa tradicional d'interès nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1996 (reclassificada com a Festa patrimonial d'interès nacional l'any 2010) i declarada Festa d'interès estatal pel Govern de l'Estat l'any 2002.
• Concurs de castells, bianual, se celebra el primer diumenge del mes d'octubre.

Símbols

Tarragona no té ni bandera ni escut oficialitzats per la Generalitat. Malgrat això, l'Ajuntament de la ciutat empra la mateixa bandera i escut des del segle XIV. Hi ha propostes alternatives per part de la Societat Catalana de Genealogia, que varien del disseny històric.

• 

  Escut de la ciutat de Tarragona (no oficialitzat per la Generalitat de Catalunya)

• 

  Proposta de la SCGHSVN d'escut oficial per a Tarragona

• 

  Bandera de Tarragona (no oficialitzada per la Generalitat de Catalunya)

• 

  Banderes catalanes i de la ciutat decoren els carrers per Santa Tecla)

Personalitats lligades a Tarragona

Categoria principal: Tarragonins

• Publi Anni Flor (S II), poeta romà, coetani d'Adrià.
• Luci Licini Sura (S I-II), general romà, encarregat per Trajà de fer-se càrrec del govern a Roma durant la conquesta de la Dàcia.
• Fructuós de Tarragona, bisbe i màrtir (S III)
• Pròsper de Tarragona, bisbe, fundador de l'abadia de Capodimonte
• Lluís Pons d'Icart (1518?-1578), humanista, advocat i historiador.
• Jaume Amigó (s. XVI),eclesiàstic i arquitecte renaixentista.
• Pere Blai (1553-1621).Arquitecte renaixentista.
• Baltasar Gracián,(1601-1656)Jesuïta, escriptor i filòsof aragonès en llengua castellana. Director de la Universitat de Tarragona entre (16.. i)
• Antoni de Martí i Franquès(1750 - 1832), científic il·lustrat (química, botànica, meteorologia).
• Guillem Oliver i Salvà (1775 - 1839)Home de negocis i polític liberal. Promotor de l'economia i el pensament liberal.
• Ramon Bergadà i Panadès (1838 - 1894), notari i polític.
• Josep Pin i Soler (1842 - 1927), escriptor.
• Josep Yxart i de Moragas (1852 - 1895), crític literari i d'art, historiador, periodista i escriptor.
• Joaquim Basora i Nin (1856 - 1927), notari i polític.
• Eduard de Balle i de Rubinat (1859 - 1912): hisendat i delegat de la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).
• Domènec Batet i Mestres (1872 - 1937), militar.
• Josep Maria Jujol i Gibert (1879 - 1949), arquitecte.
• Ricard Opisso i Sala (1880 - 1966), dibuixant.
• Pere Gual i Villalbí (1885 - 1968). Economista i polític. Milità a la Lliga Regionalista i posteriorment franquista. Ministre de 1957 a 1965
• Antoni Rovira i Virgili (1882 - 1949), periodista, polític i historiador.
• Joan Antònio i Guàrdias (1890 - 1967), poeta.
• Joaquim Icart i Leonila (1910 - 1997), escriptor i erudit.
• Pep Blay (1966), escriptor i guionista.
• Joan Escoda (1977), físic i meteoròleg.

Esports

El Club Gimnàstic de Tarragona és l'entitat poliesportiva més important de la ciutat. Es va fundar l'any 1886, però fins el 1914 no va tenir una secció de futbol. Actualment, el primer equip de futbol masculí del Nàstic milita a la Segona divisió de la Lliga espanyola. El seu president és José María Fernández i disputa els seus partits al Nou Estadi, de propietat municipal i amb un aforament de 14.500 espectadors.

En bàsquet, el primer equip de la ciutat és el Club Bàsquet Tarragona (CBT), que competeix a la lliga LEB. Altres equips de la ciutat, són per exemple l'Associació Deportiva de Torreforta (ADT) i TGN Bàsquet Club, aquest últim centrat en el bàsquet femení.

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, fundat el 1982, competeix en la divisió d'honor de la Superlliga de Voleibol masculina.

El Club Natació Tarraco, fundat l'any 1963, és una altra entitat esportiva important a la ciutat, que compta amb uns 3.200 socis, 200 dels quals federats en natació i waterpolo.

El Reial Club Nàutic de Tarragona, fundat el 1878, té seccions de Vela, Rem, Motonàutica, Pesca...

El Club Atletisme Tarragona, fundat el 1990, és el primer club d'atletisme de la província i compta amb atletes que han competit a nivell estatal i internacional. El club, format per només un centenar de socis, aspira a tornar a la Primera Divisió de la Lliga Catalana de Clubs d'Atletisme.

El Club de Rugby Tarragona és un club de rugbi de la ciutat fundat el 1986. Els colors morat i negre de l'equipament es van triar com a homenatge a la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Els equips sèniors han disputat només la Primera i la Segona Divisió Catalana. Puntualment, han jugat altres trofeus, com el de Quatre Barres, que al 2007 els va dur per primer cop a jugar fora de Catalunya. La temporada 2009 va crear un equip de rugbi a 13 que participa al Campionat de Catalunya de Rugby Lliga. L'any 2011 va celebrar el seu 25è aniversari amb diverses activitats.

Tarragona fou seu dels jocs juvenils Europeus del 2010 i serà seu dels Jocs del Mediterrani el 2017.

Agermanaments

Avinyó, França França (1968)
L'Alguer, Sardenya Itàlia (1972)
Orléans, França (1978)
Cuernavaca, Mèxic (1980)
Stafford, Anglaterra (1992)
Klagenfurt Àustria (1996)
Pompeia Itàlia (2006)

A més, a causa dels Jocs del Mediterrani, l'alcalde de Tànger, al Marroc, va venir a la ciutat per veure'n les instal·lacions. Com que durant la candidatura de Tarragona, la ciutat nord-africana va ajudar-la molt, l'alcalde va demanar al de Tarragona que recolzés la candidatura de Tànger per als Jocs del Mediterrani del 202]. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros s'hi va avenir, i proposà alguna mena de vincle que unís les dues capitals, fos culturalment, esportivament o d'alguna altra forma. És possible que, en un futur, la ciutat de Tarragona s'agermani amb Tànger.

Vegeu també

• Escuts i banderes del Tarragonès
• Monument als herois de 1811

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Pàgina web dels Espais Joves de Tarragona
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya